per Alba García Sànchez
Ex directora del Programa de Seguretat contra la Violència Masclista de la Generalitat de Catalunya
L’autora analitza en aquest article el fenomen de la violència masclista al nostre país, constatant que és estructural i complex i per tant poder eradicar-lo passa per abordar-lo d’una manera integral i eficaç. Destaca a més, de manera docmentada, que la seva condició transversal fa que sigui urgent posar la lluita contra la violència masclista en l’epicentre de totes les agendes polítiques i públiques.
La violència masclista, aquella que pateixen les dones pel fet de ser dones, és un fenomen universal que, fruit del sistema patriarcal, és present a gairebé totes les cultures i a tots els nivells socials i econòmics i està vinculat a les mancances de les nostres societats pel que fa a les cotes d’igualtat (Llei 5/2008 del Dret de les dones a eradicar la violència masclista)
La violència contra les dones és el resultat més greu d’unes relacions socials, encara avui dia, basades en la discriminació per raó de sexe. Té caràcter estructural i necessita d’un abordatge integral i multidisciplinari des de tots els àmbits i amb la implicació de tots els agents.
Com definim la violència masclista a Catalunya?
L'article 3 del Títol I de la Llei 5/2008 del dret de les dones a eradicar la violència masclista, la defineix seguint el marc conceptual d'organismes internacionals com la violència que és produïda per mitjans físics, econòmics o psicològics, incloses les amenaces, les intimidacions i les coaccions, tingui com a resultat un dany o patiment físic, sexual o psicològic, tant si es produeix en l’àmbit públic com en el privat i que es dóna en forma d’abusos psicològics, físics, econòmics o sexuals i en els àmbits de la família, la parella o ex parella, laboral o social i comunitari (Mutilació genital femenina, matrimonis forçats, tràfic de persones amb finalitats d’explotació sexual, agressions sexuals, etc)
Quina és la realitat de la violència masclista a Catalunya?
La importància de mesurar el fenomen
L’abordatge integral de la violència masclista per part d’institucions i organismes públics requereix d’eines i instruments d’anàlisi, coneixement, seguiment i avaluació per tal que la o el gestor públics tinguin elements per al disseny i la planificació d’accions estratègiques a curt, mig i llarg termini encaminades a la seva eradicació.
Tanmateix aquestes estratègies tenen una amenaça constant alhora de ser dissenyades i implementades. En primer lloc el seu gran desconeixement i invisibilitat i en segon lloc, i malgrat els esforços, la manca d’indicadors adequats i fiables per poder tenir aquest coneixement.
Instruments elaborats per organismes internacionals han anat reflectint al llarg dels anys i amb escassos indicadors el caràcter global i transversal del fenomen.
És adient i pertinent fer un pas endavant en el disseny d’instruments de mesura i sistemes d’indicadors, comparables, amb un marc conceptual comú, que permetin la millora del coneixement a nivell internacional com local (KILLIAS, 2010)
Els organismes internacionals han instat les diferents organitzacions i institucions públiques dels Estats a dissenyar instruments i sistemes d'indicadors, que encara que parcialment, continguin elements comuns per poder tenir un coneixement global per saber a què ens enfrontem com a societat en general i com a institucions en particular.
Coneixements que ens permeten argumentar, dissenyar de manera més adient, eficaç, efectiva i eficient actuacions a curt, mig i llarg termini per acomplir l’objectiu de la seva desactivació.
La seva mesura, per tant, facilita plantejar accions de prevenció, d’atenció, de recuperació i de formació per a professionals de tots els àmbits (Diane Alméras, Rosa Bravo, Vivian Milosavljevic, Sonia Montaño, María Nieves Rico, 2002)
A l'Estat espanyol i fruit de les Polítiques Públiques de Gènere (BUSTELO, 2004) hi ha hagut escassos exemples per acostar-nos a aquest objectiu. Alguns són d’ONGs i en l’àmbit públic potser el més rellevant ha estat la Macroencuesta sobre la violencia contra las mujeres (III edició, 2006) que per primera vegada ens va donar informació sobre la gran victimització registrada de la violència en l’àmbit de la parella: sumats el maltractament reconegut i el maltractament tècnic la bossa negra en l’àmbit de la parella ja es detectava al voltant del 80%
Les dades de l’Enquesta de Violència Masclista de Catalunya
A Catalunya hi ha una llarga tradició (GONDRA, 2010) en l’elaboració d’instruments públics per diagnosticar aspectes relacionats amb la seguretat de la ciutadania: les enquestes de victimització que afegeixen el coneixement de la part experimentada de la inseguretat als ja tradicionals indicadors quantitatius provinents de fonts policials i/o judicials.
Com a novetat el desembre del 2010 va ser presentada l’enquesta de Violència Masclista de Catalunya (EVMC), primera enquesta oficial sobre el fenomen de la violència masclista al nostre país, un veritable pas endavant per al coneixement de les dimensions i les característiques de la violència a casa nostra.
Un avenç en l’intent de mesurar l’impacte d'un dels fenòmens que vulnera de manera més greu i punyent el dret de les dones a desenvolupar un projecte de vida en llibertat i conseqüentment sense violències al nostre país (Article 19, EAC).
El Programa de Seguretat contra la Violència Masclista del Departament d’Interior Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat de Catalunya (2007-2010) va promoure conjuntament amb l’Institut Català de les Dones i la regidoria de la Dona de l’Ajuntament de Barcelona, l’Enquesta de Violència Masclista de Catalunya amb la finalitat de mesurar l’extensió de la violència masclista entre les dones de Catalunya de 18 a 70 anys.
Els àmbits bàsics de l’estudi per aquesta primera edició han estat:
Mesurar la prevalença de les agressions masclistes en l’àmbit públic
Mesurar la prevalença de la discriminació per raó de sexe i l’assetjament sexual a la feina
Mesurar la prevalença de les agressions masclistes en les relacions de parella
Mesurar la prevalença de les agressions masclistes d’especial gravetat
Mesurar les percepcions i els valors dels homes i les dones en l’àmbit de la violència masclista
Només el fet de comptar amb un instrument de coneixement i tenir dades de les dimensions i el caràcter de la violència masclista a casa nostra, esdevé una notícia per ella mateixa.
Cal tenir eines rigoroses per diagnosticar i poder preveure estratègicament les demandes. Copsar l’evolució del fenomen al llarg del temps en el ben entès que ha d’aconseguir consolidar-se com a enquesta pública, oficial i comparativa (Martin Killias, 2010). Cal dir, també, que esdevé un gran avenç en l’àmbit del coneixement de les polítiques públiques de Seguretat tenint en compte la perspectiva i l’impacte de gènere ja que es tracta d’una enquesta de victimització pionera al nostre país i en la qual ha cobrat el mateix nivell d’importància el resultat perseguit que la mateixa metodologia.
Ha esdevingut una operació de gran qualitat amb 14.122 dones entrevistades i 1.500 homes.
L’EVMC posa llum sobre les dimensions actuals de l’afectació de la violència masclista, l’impacte, la prevalença, el nivell de victimització experimentada, l’índex de fets denunciats, el tipus de fets, el nivell d’afectació que aquest fets tenen en les dones, els valors i les percepcions que tenim com a societat cap a aquest fenomen,
el tipus d’agressors i les conseqüències que té per la vida de les dones haver estat sotmeses a la violència masclista en les seves relacions de parella, en les seves relacions familiars, en l’àmbit laboral, en l’espai públic, etc.
L’enquesta esdevé una eina sociològica valuosa, ja que analitza la violència masclista en tots els àmbits (a la parella, a la feina, a l’espai públic) durant el 2009, i recull dades de les grans violències patides per les dones al llarg de tota la vida.
Apunts sobre una realitat que es fa visible
Una de les dades més rellevants que ens aporta l’EVMC ha estat la de confirmar les sospites que els diferents actors i agents implicats tenien sobre les dimensions de la violència masclista és a dir el 26,6% de les dones residents a Catalunya, entre 18 i 70 anys, 1 de cada 4 dones ha patit una agressió masclista d’especial gravetat al llarg de la seva vida.
Les agressions masclistes d’especial gravetat que han estat registrades son les violacions, els intents de violació, els tocaments sexuals amb violència física o amenaces, les agressions físiques i les amenaces greus (amenaces de mort o amb objectes perillosos) i altres agressions d'especial gravetat, particularment l’assetjament psicològic sever.
De les dones que conviuen amb un home des de fa un any o més, (l’1,4% de les dones residents de 18 a 70 anys) un 4,6% estan exposades, com a mínim, a una agressió masclista com controlar i sotmetre la dona exigint que faci tot el que la parella home vol, controlar on és i què fa en tot moment, impedir que es relacioni normalment amb altres persones o que tingui diners per a les seves despeses diàries.
D’aquest 4,6% de dones que pateixen comportaments que lesionen la seva llibertat i la seva dignitat, una mica menys de la meitat es consideren explícitament maltractades. És a dir, un 2% de les dones −entre 18 i 70 anys− que conviuen amb un home des de fa un any o més a Catalunya consideren que van ser objecte de maltractaments per part de la seva parella actual al llarg de l’any 2009.
L’any 2009, doncs, a Catalunya més de 36.000 dones han estat victimitzades per fets d’especial gravetat.
Denúncies de la violència masclista en l’àmbit de la parella
Del 2008 al 2010 a Catalunya s’han registrat un total de 23 dones víctimes mortals de violència masclista a l’àmbit de la parella de les quals 9, és a dir, un 28% havien denunciat prèviament.
L’EVMC desvetlla que més d'un 80% de les dones que han patit fets que consideren delictius, la majoria a mans d’un home del seu entorn, no ho denuncien.
La denúncia formal de les agressions masclistes no arriba al 18% dels episodis considerats delictius per les mateixes víctimes, una xifra que contrasta amb el total de fets enregistrats.
En total, el 23,2% de les dones residents a Catalunya, de 18 a 70 anys, van patir algun episodi de violència masclista al llarg de l’any 2009 i la majoria d’aquests episodis han estat considerats lleus per les dones afectades. Però no tots: el 9,3% de les dones residents de 18 a 70 anys informa d’agressions de fort impacte subjectiu, és a dir, d’un impacte psicològic valorat entre 7 i 10 punts, en una escala de 0 a 10.
La gran majoria d’aquestes agressions de fort impacte han estat considerades delictives per les víctimes, concretament el 6,8% de les dones entrevistades consideren que han estat víctimes d’un delicte. Però de tots aquests episodis considerats delictius, només s'ha presentat denúncia en el 17,7% dels casos. És a dir, més del 80% de les dones que han patit fets que consideren delictius, no ho han denunciat.
Tot i així s’ha de tenir en compte que si les dones denuncien poc no vol dir que no es considerin maltractades, que no siguin conscients de les diverses situacions d’abús, ans al contrari: en l’àmbit de la parella i ex-parella, prop de 70.000 dones residents a Catalunya s’han considerat maltractades el darrer any.
D’una altra banda, un 7,4% de les dones que han tingut parelles anteriors reconeixen haver estat víctimes d’agressions masclistes per part de la seva ex-parella home, al llarg del 2009, en uns termes que les mateixes víctimes qualifiquen de maltractament. I això suposa aproximadament unes 33.000 dones addicionals. Segons aquestes dades, doncs, al llarg de 2009 al voltant de 70.000 dones es consideren maltractades per la parella amb la qual conviuen actualment o per alguna parella amb la qual havien conviscut anteriorment.
Caldria anar més enllà i esbrinar els veritables motius de l’índex tan baix de denúncies i si les actuacions públiques han de centrar-se només en aquest instrument, però el cert és que aquesta dada ens permet confirmar el que apuntava l’indicador del maltractament tècnic de la Macroencuesta estatal, i anar més enllà partint de la constatació que tot i que les dones considerin delictius els fets que han experimentat no els denuncien.
A partir d’un plantejament integral es fa necessària la revisió de les actuacions únicament adreçades o plantejades des del punt de vista exclusivament del sistema judicial i policial, i implementar accions integrals com les accions preventives i de detecció precoç, així com les adreçades a desactivar les situacions de violència abans que es converteixin en delictes.
Incompliments per separació
Una de les dades rellevants derivades de l’àmbit de la denúncia és la que s’extreu d’observar el gruix del 17,7% que sí denuncia perquè veiem que aquest índex es troba majoritàriament en el gruix de denúncies per incompliment de sentències de separació, majoritàriament en incompliments d’acords referents a pagaments de pensions.
El 23,9% de les dones separades o divorciades amb fills tenen una ex-parella que no paga la pensió establerta i el 16,8% paguen menys del que tenen establert.
Percepció social en clau de gènere
En termes generals, les dones perceben l’evolució de la violència masclista amb escepticisme. Tot i que l’enquesta evidencia un canvi significatiu cap a un major retret social de la violència masclista en tots els àmbits, les dones són més pessimistes que els homes pel que fa als progressos assolits i a l’evolució futura d’aquest problema.
En tot cas, són molt més crítiques que els homes amb els avenços aconseguits o previsibles. Així, el 30,8% dels homes creuen que les agressions masclistes a la via pública han disminuït, però només el 15,5% de les dones pensen el mateix. I s’enregistren diferències d’aquesta magnitud en tots els àmbits:, o el 33,2% dels homes creuen que les agressions masclistes per part de parelles i exparelles ha
disminuït, però només el 8,8% de les dones ho pensa.
Àmbit Laboral
Especialment en el laboral veiem que el 59,5% dels homes perceben millores en l’àmbit laboral, però només el 32,3% de les dones perceben el mateix.
Aquest mòdul, entre d’altres, fa evident la permanència de la discriminació per raó de sexe malgrat el recorregut fet de Polítiques actives de promoció de la igualtat d’oportunitats com la mateixa la Llei d’Igualtat i conseqüentment evidencien que encara són molt necessàries.
Un altre aspecte rellevant ha estat la possibilitat de tenir coneixement i poder fer visible la important victimització de la violència masclista en l’àmbit laboral com l’assetjament sexual i l’assetjament per raó de sexe.
El 4% de les dones d’entre 18 i 70 anys, residents a Catalunya, que han tingut un treball assalariat, s’han vist obligades algun cop al llarg de la seva vida a plegar d’una feina remunerada per evitar una situació d’assetjament sexual.
L’EVMC també ha enregistrat que un 5,2% del casos en els quals van haver de deixar la feina va ser per motius sexistes, com ara estar embarassada.
Per altra banda, més d’un 9% de les dones entrevistades s’han vist obligades, al llarg de la seva vida, a deixar la feina a causa de pressions de la pròpia parella (3,9%) o per pressions familiars o dificultats per harmonitzar la vida laboral i familiar (5,4%).
L’assetjament sexual a la feina, al llarg de l’any 2009, va afectar gairebé un 0,9% de les dones que treballaven per compte d’altri, i eren més del 3% les dones entrevistades que informaven d’alguna agressió esporàdica a la feina.
Al llarg de l’any 2009, un 14,7% de les dones que treballaven per compte d’altri
s’han considerat discriminades a la feina per raó de sexe. Una part important d’aquesta discriminació s’enregistra en les retribucions (prop d’un 10% de les dones assalariades es consideren subjectivament discriminades en aquest punt), i més del 8% informen de discriminacions en la promoció professional.
També el 4,3% de les dones que treballen per compte d’altri es consideren sotmeses a maltractaments psicològics a la feina per raó de sexe. Els resultats revelen que l’impacte psicològic d’aquest tipus de discriminació és un dels més alts, pràcticament idèntic al dels maltractaments reconeguts a la parella.
L’espai públic
En l’espai públic, un 12,2% han patit algun tipus d’agressió sexista al carrer l’any 2009, (comentaris molestos, acostaments indeguts, exhibicionisme) de les quals el 3,2% assenyala que els fets li van produir un impacte psicològic intens i gairebé la majoria d’aquestes dones van considerar que aquella agressió constituïa un fet delictiu.
Existeix una preocupació creixent de les nostres societats per la seguretat ciutadana davant dels riscos de vandalisme i criminalitat, ara cal introduir l’impacte de gènere en aquesta preocupació però sovint davant les violències urbanes tant a nivell de percepcions, inseguretat subjectiva, com a nivell de fets (seguretat objectiva). Les Polítiques públiques tanmateix han posat històricament l’èmfasi en els aspectes delinqüencials orientats bàsicament a la protecció de bens i a la prevenció d’homicidis obviant els índex de victimització en general, el sentiment d’inseguretat en clau de gènere, i la victimització de gènere, l’esbiaix de gènere i sexe en la violència sexual o els delictes contra les persones.
Els agressors
L’enquesta també trenca mites respecte als autors de les agressions físiques i sexuals contra les dones, la majoria dels agressors són persones conegudes per la víctima i sovint són persones properes. Revela que, amb excepció de les agressions masclistes en els llocs de freqüentació pública (carrers, transports, discoteques...), en la resta de supòsits l’agressor és majoritàriament una persona coneguda per la víctima. Els agressors coneguts arriben al 83,5% en els supòsits d’agressions físiques, al 80,7% en casos de violació, al 75,3% en supòsits d’amenaces greus, al 62,4% en els casos de tocaments amb violència i intimidació i al 54% en els intents de violació.
Prop del 30% de les violacions són comeses pels ex-marits o ex-parelles, i el 32,5% dels intents de violació per coneguts, que no són familiars, parelles ni exparelles.
A mode de conclusions
A principis del s.XXI des de tots els àmbits es constata que el fenomen de la violència és estructural i complex i per tant poder eradicar-lo passa per abordar-lo d’una manera integral i eficaç, implementant accions a curt, mig i llarg termini, actuacions des de tots els àmbits, amb una clara implicació i complicitat de tota la societat.
Podríem afirmar que les dimensions de la violència a Catalunya són un reflex de la mundialització d’aquesta pandèmia, cal comprendre que afecta un sector molt important de la nostra societat de manera punyent i severa, i que la seva condició transversal fa que sigui urgent posar la lluita contra la violència masclista en l’epicentre de totes les agendes polítiques i públiques.
Sempre s’ha dit que més val prevenir que curar: doncs qualsevol pas enrere en la incipient marxa de les polítiques d’eradicació de la violència expressa una manca de compromís pel respecte als drets fonamentals de les dones.
No cal dir que la violència masclista és una greu vulneració dels drets bàsics de les dones en general i de les dones que la pateixen en particular, per tant res no justifica abaixar la guàrdia.
Els governs com el català no han de permetre cap retrocés en aquest sentit perquè encara estem lluny de l’assoliment dels objectius per a la seva eradicació.
Bibliografia
BAREA, Consuelo. 2000, “Erradicar la violencia de género, un reto social... y sanitario” separata de la revista Mujeres y Salud, núm 6, setembre del 2000.
BUSTELO RUESTA, Maria. 2004, La evaluación de las políticas de gènero en España, Facultad de Ciencias Políticas y Sociología, Universidad Complutense, Madrid.
BUSTELO RUESTA, Maria. 1999, “Políticas públicas de igualdad y de género en España: Evolución y evaluación” a ORTEGA, M., SÁNCHEZ, C., VALIENTE, C., Género y ciudadanía. Revisiones des del ámbito privado. Instituto Universitario de Estudios de la Mujer UAM y Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales,Instituto de la Mujer, Madrid, 1999. pp. 367-389
CAMARASA i CASALS, Mar, Propuesta de nuevos indicadores para medir los efectos de la violencia de género, Barcelona: Surt, DL 2009. 76 p. ISBN: 978-84-613-1807-0
COMAS d’ARGEMIR, Dolors “Noves famílies i polítiques públiques. La situació a Catalunya” a Revista Etnològica de Catalunya, Núm. 32 2008, pàgs. 74-86
ALMÉRAS, Diane, Bravo, Rosa, Milosavljevic, Vivian, Montaño,Sonia, Rico, María Nieves HYPERLINK "http://archivos.diputados.gob.mx/Centros_Estudio/ceameg/violencia/siv1/doctos/lcl1744e.pdf"Violencia contra la mujer en relación de pareja: América Latina y el Caribe, Publicación de las Naciones Unidas, 2002, ISBN 92-1-322035-9, ISSN: 1564-4170
DDAA, Violencias contra las mujeres en el mundo: Diversidad de miradas y estrategias para afrontarlas. Elaboración de indicadores básicos, Editat per Entrepueblos, Barcelona, 2008.
DDAA, 10 anys d’Enquesta de seguretat pública de Catalunya: experiències europees: balanç i reptes de futur, Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, Generalitat de Catalunya, 2010
GONDRA, Bernat Jesús, “L’Enquesta de seguretat pública de Catalunya (ESPC)” a
DDAA, 10 anys d’Enquesta de seguretat pública de Catalunya: experiències europees: balanç i reptes de futur, Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, Generalitat de Catalunya, 2010.
KILLIAS, Martin “Les enquestes sobre delinqüència com a eines per a la creació de polítiques” a DDAA, 10 anys d’Enquesta de seguretat pública de Catalunya: experiències europees: balanç i reptes de futur, Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, Generalitat de Catalunya, 2010.
SIERRA A. Jorge Diego (coord) Re-pensando la Seguridad. Percepciones y representaciones en torno a la Seguridad Humana en Medellín 2009. Observatorio de Seguridad Humana, Universidad de Antioquia, Instituo Popular de Capacitación, Personería de Medellín http://www.seguretat.org/ides/ca/llistat-autor/fitxa-autor.html?id=18,
TORRENTE, Diego “Indicadors de Risc de Seguretat Ciutadana” a Informe 2009 de l'Observatroi del Risc: http://www.seguretat.org/ides
Un context ampli, el cultural (macrosistema) ens remet a les formes d'organització social, els sistemes de creences i els estils de vida que prevalen en una cultura o subcultura particular. Són patrons generalitzats que impregnen els diferents estaments d'una societat (patriarcat)
El segon nivell, el social (exosistema) està format per la comunitat més pròxima. Inclou les institucions mediadores entre el nivell de la cultura i el nivell individual: l'escola, l'església, la mesquita, la sinagoga..., els mitjans de comunicació, els àmbits laborals, les institucions recreatives, els organismes judicials, els de seguretat
El context més reduït i pròxim, l’individual (microsistema) es refereix a les relacions cara a cara, que constitueixen la xarxa de vinculació més propera a la persona. Dins d'aquesta xarxa, els processos d’individuació i socialització, les relacions de gènere en la parella o en la família, sigui de la composició que sigui es poden entendre com a estructures bàsiques del microsistema i hi tenen un paper molt important
La definició de CEDAW i de la Plataforma per a l’Acció fins al 200 de Beijing ’95 i la dels Objectius del Mil·lenni son similars i tracten el concepte en sentit ampli incloent totes les violències que a la Llei 5/2008 es consideren masclistes.
En el moment en què l’Estat o els poders públics reconeixen que existeix una situació de desigualtat entre els gèneres i que aquesta s’ha d’incloure en l’agenda pública per actuar i canviar aquesta situació de desigualtat i discriminació, podríem dir que és el moment en el qual neixen les Polítiques públiques de gènere a l’Estat espanyol, el 1983 amb la creació de l’Instituto de la Mujer. Les polítiques públiques, doncs, són el conjunt d’intencions i decisions, objectius i mesures adoptades pels poders públics per a la promoció de les dones i de la igualtat entre els gèneres (Bustelo, 2004:17)
DDAA, Violencias contra las mujeres en el mundo: Diversidad de miradas y estrategias para afrontarlas. Elaboración de indicadores básicos, Editat per Entrepueblos, Barcelona, 2008
CAMARASA i CASALS, Mar, Propuesta de nuevos indicadores para medir los efectos de la violencia de género, editat per SURT Fundació de Dones, Fundació privada, Barcelona
Promoguda per l’Instituto de la Mujer de l’Estat i realitzada per SIGMA DOS amb les seves tres edicions ha estat, fins fa poc l'única enquesta que ens ha donat un mínim de coneixement sobre el fenomen de la violència masclista. “La primera se llevó a cabo en el año 1.999, al comienzo del primer “Plan de acción contra la violencia doméstica” del Instituto de la Mujer, la segunda en 2002 a la finalización de dicho Plan y, en el presente año, se ha realizado una investigación idéntica con el fin de ver la evolución del maltrato contra las mujeres en el ámbito doméstico, una vez aprobada la Ley Orgánica de Medidas de Protección Integral contra la Violencia de Género de 28 de diciembre de 2004”
Fa referència a tots aquells fets considerats maltractaments i que les dones entrevistades no els reconeixen com a tals
Totes les dones tenen dret al lliure desenvolupament de llur personalitat i capacitat personal, i a viure amb dignitat, seguretat i autonomia, lliures d'explotació, maltractaments i de tota mena de discriminació.
Les dones tenen dret a participar en condicions d'igualtat d'oportunitats amb els homes en tots els àmbits públics i privats.
Fitxa tècnica de l’EVMC (http://www20.gencat.cat/docs/interior)
L’indicador d’impacte mesura el rastre dels fets sobre el record de les víctimes. La prevalença inclou fets que les mateixes víctimes no consideren delictius i ho són perquè estan tipificats al Codi Penal .
Bases de dades del Programa de Seguretat contra la Violència Masclista (web)
Ley Orgánica 3/2007, de 22 de marzo, para la igualdad efectiva de mujeres y hombres.
Ex directora del Programa de Seguretat contra la Violència Masclista de la Generalitat de Catalunya
L’autora analitza en aquest article el fenomen de la violència masclista al nostre país, constatant que és estructural i complex i per tant poder eradicar-lo passa per abordar-lo d’una manera integral i eficaç. Destaca a més, de manera docmentada, que la seva condició transversal fa que sigui urgent posar la lluita contra la violència masclista en l’epicentre de totes les agendes polítiques i públiques.
La violència masclista, aquella que pateixen les dones pel fet de ser dones, és un fenomen universal que, fruit del sistema patriarcal, és present a gairebé totes les cultures i a tots els nivells socials i econòmics i està vinculat a les mancances de les nostres societats pel que fa a les cotes d’igualtat (Llei 5/2008 del Dret de les dones a eradicar la violència masclista)
La violència contra les dones és el resultat més greu d’unes relacions socials, encara avui dia, basades en la discriminació per raó de sexe. Té caràcter estructural i necessita d’un abordatge integral i multidisciplinari des de tots els àmbits i amb la implicació de tots els agents.
Com definim la violència masclista a Catalunya?
L'article 3 del Títol I de la Llei 5/2008 del dret de les dones a eradicar la violència masclista, la defineix seguint el marc conceptual d'organismes internacionals com la violència que és produïda per mitjans físics, econòmics o psicològics, incloses les amenaces, les intimidacions i les coaccions, tingui com a resultat un dany o patiment físic, sexual o psicològic, tant si es produeix en l’àmbit públic com en el privat i que es dóna en forma d’abusos psicològics, físics, econòmics o sexuals i en els àmbits de la família, la parella o ex parella, laboral o social i comunitari (Mutilació genital femenina, matrimonis forçats, tràfic de persones amb finalitats d’explotació sexual, agressions sexuals, etc)
Quina és la realitat de la violència masclista a Catalunya?
La importància de mesurar el fenomen
L’abordatge integral de la violència masclista per part d’institucions i organismes públics requereix d’eines i instruments d’anàlisi, coneixement, seguiment i avaluació per tal que la o el gestor públics tinguin elements per al disseny i la planificació d’accions estratègiques a curt, mig i llarg termini encaminades a la seva eradicació.
Tanmateix aquestes estratègies tenen una amenaça constant alhora de ser dissenyades i implementades. En primer lloc el seu gran desconeixement i invisibilitat i en segon lloc, i malgrat els esforços, la manca d’indicadors adequats i fiables per poder tenir aquest coneixement.
Instruments elaborats per organismes internacionals han anat reflectint al llarg dels anys i amb escassos indicadors el caràcter global i transversal del fenomen.
És adient i pertinent fer un pas endavant en el disseny d’instruments de mesura i sistemes d’indicadors, comparables, amb un marc conceptual comú, que permetin la millora del coneixement a nivell internacional com local (KILLIAS, 2010)
Els organismes internacionals han instat les diferents organitzacions i institucions públiques dels Estats a dissenyar instruments i sistemes d'indicadors, que encara que parcialment, continguin elements comuns per poder tenir un coneixement global per saber a què ens enfrontem com a societat en general i com a institucions en particular.
Coneixements que ens permeten argumentar, dissenyar de manera més adient, eficaç, efectiva i eficient actuacions a curt, mig i llarg termini per acomplir l’objectiu de la seva desactivació.
La seva mesura, per tant, facilita plantejar accions de prevenció, d’atenció, de recuperació i de formació per a professionals de tots els àmbits (Diane Alméras, Rosa Bravo, Vivian Milosavljevic, Sonia Montaño, María Nieves Rico, 2002)
A l'Estat espanyol i fruit de les Polítiques Públiques de Gènere (BUSTELO, 2004) hi ha hagut escassos exemples per acostar-nos a aquest objectiu. Alguns són d’ONGs i en l’àmbit públic potser el més rellevant ha estat la Macroencuesta sobre la violencia contra las mujeres (III edició, 2006) que per primera vegada ens va donar informació sobre la gran victimització registrada de la violència en l’àmbit de la parella: sumats el maltractament reconegut i el maltractament tècnic la bossa negra en l’àmbit de la parella ja es detectava al voltant del 80%
Les dades de l’Enquesta de Violència Masclista de Catalunya
A Catalunya hi ha una llarga tradició (GONDRA, 2010) en l’elaboració d’instruments públics per diagnosticar aspectes relacionats amb la seguretat de la ciutadania: les enquestes de victimització que afegeixen el coneixement de la part experimentada de la inseguretat als ja tradicionals indicadors quantitatius provinents de fonts policials i/o judicials.
Com a novetat el desembre del 2010 va ser presentada l’enquesta de Violència Masclista de Catalunya (EVMC), primera enquesta oficial sobre el fenomen de la violència masclista al nostre país, un veritable pas endavant per al coneixement de les dimensions i les característiques de la violència a casa nostra.
Un avenç en l’intent de mesurar l’impacte d'un dels fenòmens que vulnera de manera més greu i punyent el dret de les dones a desenvolupar un projecte de vida en llibertat i conseqüentment sense violències al nostre país (Article 19, EAC).
El Programa de Seguretat contra la Violència Masclista del Departament d’Interior Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat de Catalunya (2007-2010) va promoure conjuntament amb l’Institut Català de les Dones i la regidoria de la Dona de l’Ajuntament de Barcelona, l’Enquesta de Violència Masclista de Catalunya amb la finalitat de mesurar l’extensió de la violència masclista entre les dones de Catalunya de 18 a 70 anys.
Els àmbits bàsics de l’estudi per aquesta primera edició han estat:
Mesurar la prevalença de les agressions masclistes en l’àmbit públic
Mesurar la prevalença de la discriminació per raó de sexe i l’assetjament sexual a la feina
Mesurar la prevalença de les agressions masclistes en les relacions de parella
Mesurar la prevalença de les agressions masclistes d’especial gravetat
Mesurar les percepcions i els valors dels homes i les dones en l’àmbit de la violència masclista
Només el fet de comptar amb un instrument de coneixement i tenir dades de les dimensions i el caràcter de la violència masclista a casa nostra, esdevé una notícia per ella mateixa.
Cal tenir eines rigoroses per diagnosticar i poder preveure estratègicament les demandes. Copsar l’evolució del fenomen al llarg del temps en el ben entès que ha d’aconseguir consolidar-se com a enquesta pública, oficial i comparativa (Martin Killias, 2010). Cal dir, també, que esdevé un gran avenç en l’àmbit del coneixement de les polítiques públiques de Seguretat tenint en compte la perspectiva i l’impacte de gènere ja que es tracta d’una enquesta de victimització pionera al nostre país i en la qual ha cobrat el mateix nivell d’importància el resultat perseguit que la mateixa metodologia.
Ha esdevingut una operació de gran qualitat amb 14.122 dones entrevistades i 1.500 homes.
L’EVMC posa llum sobre les dimensions actuals de l’afectació de la violència masclista, l’impacte, la prevalença, el nivell de victimització experimentada, l’índex de fets denunciats, el tipus de fets, el nivell d’afectació que aquest fets tenen en les dones, els valors i les percepcions que tenim com a societat cap a aquest fenomen,
el tipus d’agressors i les conseqüències que té per la vida de les dones haver estat sotmeses a la violència masclista en les seves relacions de parella, en les seves relacions familiars, en l’àmbit laboral, en l’espai públic, etc.
L’enquesta esdevé una eina sociològica valuosa, ja que analitza la violència masclista en tots els àmbits (a la parella, a la feina, a l’espai públic) durant el 2009, i recull dades de les grans violències patides per les dones al llarg de tota la vida.
Apunts sobre una realitat que es fa visible
Una de les dades més rellevants que ens aporta l’EVMC ha estat la de confirmar les sospites que els diferents actors i agents implicats tenien sobre les dimensions de la violència masclista és a dir el 26,6% de les dones residents a Catalunya, entre 18 i 70 anys, 1 de cada 4 dones ha patit una agressió masclista d’especial gravetat al llarg de la seva vida.
Les agressions masclistes d’especial gravetat que han estat registrades son les violacions, els intents de violació, els tocaments sexuals amb violència física o amenaces, les agressions físiques i les amenaces greus (amenaces de mort o amb objectes perillosos) i altres agressions d'especial gravetat, particularment l’assetjament psicològic sever.
De les dones que conviuen amb un home des de fa un any o més, (l’1,4% de les dones residents de 18 a 70 anys) un 4,6% estan exposades, com a mínim, a una agressió masclista com controlar i sotmetre la dona exigint que faci tot el que la parella home vol, controlar on és i què fa en tot moment, impedir que es relacioni normalment amb altres persones o que tingui diners per a les seves despeses diàries.
D’aquest 4,6% de dones que pateixen comportaments que lesionen la seva llibertat i la seva dignitat, una mica menys de la meitat es consideren explícitament maltractades. És a dir, un 2% de les dones −entre 18 i 70 anys− que conviuen amb un home des de fa un any o més a Catalunya consideren que van ser objecte de maltractaments per part de la seva parella actual al llarg de l’any 2009.
L’any 2009, doncs, a Catalunya més de 36.000 dones han estat victimitzades per fets d’especial gravetat.
Denúncies de la violència masclista en l’àmbit de la parella
Del 2008 al 2010 a Catalunya s’han registrat un total de 23 dones víctimes mortals de violència masclista a l’àmbit de la parella de les quals 9, és a dir, un 28% havien denunciat prèviament.
L’EVMC desvetlla que més d'un 80% de les dones que han patit fets que consideren delictius, la majoria a mans d’un home del seu entorn, no ho denuncien.
La denúncia formal de les agressions masclistes no arriba al 18% dels episodis considerats delictius per les mateixes víctimes, una xifra que contrasta amb el total de fets enregistrats.
En total, el 23,2% de les dones residents a Catalunya, de 18 a 70 anys, van patir algun episodi de violència masclista al llarg de l’any 2009 i la majoria d’aquests episodis han estat considerats lleus per les dones afectades. Però no tots: el 9,3% de les dones residents de 18 a 70 anys informa d’agressions de fort impacte subjectiu, és a dir, d’un impacte psicològic valorat entre 7 i 10 punts, en una escala de 0 a 10.
La gran majoria d’aquestes agressions de fort impacte han estat considerades delictives per les víctimes, concretament el 6,8% de les dones entrevistades consideren que han estat víctimes d’un delicte. Però de tots aquests episodis considerats delictius, només s'ha presentat denúncia en el 17,7% dels casos. És a dir, més del 80% de les dones que han patit fets que consideren delictius, no ho han denunciat.
Tot i així s’ha de tenir en compte que si les dones denuncien poc no vol dir que no es considerin maltractades, que no siguin conscients de les diverses situacions d’abús, ans al contrari: en l’àmbit de la parella i ex-parella, prop de 70.000 dones residents a Catalunya s’han considerat maltractades el darrer any.
D’una altra banda, un 7,4% de les dones que han tingut parelles anteriors reconeixen haver estat víctimes d’agressions masclistes per part de la seva ex-parella home, al llarg del 2009, en uns termes que les mateixes víctimes qualifiquen de maltractament. I això suposa aproximadament unes 33.000 dones addicionals. Segons aquestes dades, doncs, al llarg de 2009 al voltant de 70.000 dones es consideren maltractades per la parella amb la qual conviuen actualment o per alguna parella amb la qual havien conviscut anteriorment.
Caldria anar més enllà i esbrinar els veritables motius de l’índex tan baix de denúncies i si les actuacions públiques han de centrar-se només en aquest instrument, però el cert és que aquesta dada ens permet confirmar el que apuntava l’indicador del maltractament tècnic de la Macroencuesta estatal, i anar més enllà partint de la constatació que tot i que les dones considerin delictius els fets que han experimentat no els denuncien.
A partir d’un plantejament integral es fa necessària la revisió de les actuacions únicament adreçades o plantejades des del punt de vista exclusivament del sistema judicial i policial, i implementar accions integrals com les accions preventives i de detecció precoç, així com les adreçades a desactivar les situacions de violència abans que es converteixin en delictes.
Incompliments per separació
Una de les dades rellevants derivades de l’àmbit de la denúncia és la que s’extreu d’observar el gruix del 17,7% que sí denuncia perquè veiem que aquest índex es troba majoritàriament en el gruix de denúncies per incompliment de sentències de separació, majoritàriament en incompliments d’acords referents a pagaments de pensions.
El 23,9% de les dones separades o divorciades amb fills tenen una ex-parella que no paga la pensió establerta i el 16,8% paguen menys del que tenen establert.
Percepció social en clau de gènere
En termes generals, les dones perceben l’evolució de la violència masclista amb escepticisme. Tot i que l’enquesta evidencia un canvi significatiu cap a un major retret social de la violència masclista en tots els àmbits, les dones són més pessimistes que els homes pel que fa als progressos assolits i a l’evolució futura d’aquest problema.
En tot cas, són molt més crítiques que els homes amb els avenços aconseguits o previsibles. Així, el 30,8% dels homes creuen que les agressions masclistes a la via pública han disminuït, però només el 15,5% de les dones pensen el mateix. I s’enregistren diferències d’aquesta magnitud en tots els àmbits:, o el 33,2% dels homes creuen que les agressions masclistes per part de parelles i exparelles ha
disminuït, però només el 8,8% de les dones ho pensa.
Àmbit Laboral
Especialment en el laboral veiem que el 59,5% dels homes perceben millores en l’àmbit laboral, però només el 32,3% de les dones perceben el mateix.
Aquest mòdul, entre d’altres, fa evident la permanència de la discriminació per raó de sexe malgrat el recorregut fet de Polítiques actives de promoció de la igualtat d’oportunitats com la mateixa la Llei d’Igualtat i conseqüentment evidencien que encara són molt necessàries.
Un altre aspecte rellevant ha estat la possibilitat de tenir coneixement i poder fer visible la important victimització de la violència masclista en l’àmbit laboral com l’assetjament sexual i l’assetjament per raó de sexe.
El 4% de les dones d’entre 18 i 70 anys, residents a Catalunya, que han tingut un treball assalariat, s’han vist obligades algun cop al llarg de la seva vida a plegar d’una feina remunerada per evitar una situació d’assetjament sexual.
L’EVMC també ha enregistrat que un 5,2% del casos en els quals van haver de deixar la feina va ser per motius sexistes, com ara estar embarassada.
Per altra banda, més d’un 9% de les dones entrevistades s’han vist obligades, al llarg de la seva vida, a deixar la feina a causa de pressions de la pròpia parella (3,9%) o per pressions familiars o dificultats per harmonitzar la vida laboral i familiar (5,4%).
L’assetjament sexual a la feina, al llarg de l’any 2009, va afectar gairebé un 0,9% de les dones que treballaven per compte d’altri, i eren més del 3% les dones entrevistades que informaven d’alguna agressió esporàdica a la feina.
Al llarg de l’any 2009, un 14,7% de les dones que treballaven per compte d’altri
s’han considerat discriminades a la feina per raó de sexe. Una part important d’aquesta discriminació s’enregistra en les retribucions (prop d’un 10% de les dones assalariades es consideren subjectivament discriminades en aquest punt), i més del 8% informen de discriminacions en la promoció professional.
També el 4,3% de les dones que treballen per compte d’altri es consideren sotmeses a maltractaments psicològics a la feina per raó de sexe. Els resultats revelen que l’impacte psicològic d’aquest tipus de discriminació és un dels més alts, pràcticament idèntic al dels maltractaments reconeguts a la parella.
L’espai públic
En l’espai públic, un 12,2% han patit algun tipus d’agressió sexista al carrer l’any 2009, (comentaris molestos, acostaments indeguts, exhibicionisme) de les quals el 3,2% assenyala que els fets li van produir un impacte psicològic intens i gairebé la majoria d’aquestes dones van considerar que aquella agressió constituïa un fet delictiu.
Existeix una preocupació creixent de les nostres societats per la seguretat ciutadana davant dels riscos de vandalisme i criminalitat, ara cal introduir l’impacte de gènere en aquesta preocupació però sovint davant les violències urbanes tant a nivell de percepcions, inseguretat subjectiva, com a nivell de fets (seguretat objectiva). Les Polítiques públiques tanmateix han posat històricament l’èmfasi en els aspectes delinqüencials orientats bàsicament a la protecció de bens i a la prevenció d’homicidis obviant els índex de victimització en general, el sentiment d’inseguretat en clau de gènere, i la victimització de gènere, l’esbiaix de gènere i sexe en la violència sexual o els delictes contra les persones.
Els agressors
L’enquesta també trenca mites respecte als autors de les agressions físiques i sexuals contra les dones, la majoria dels agressors són persones conegudes per la víctima i sovint són persones properes. Revela que, amb excepció de les agressions masclistes en els llocs de freqüentació pública (carrers, transports, discoteques...), en la resta de supòsits l’agressor és majoritàriament una persona coneguda per la víctima. Els agressors coneguts arriben al 83,5% en els supòsits d’agressions físiques, al 80,7% en casos de violació, al 75,3% en supòsits d’amenaces greus, al 62,4% en els casos de tocaments amb violència i intimidació i al 54% en els intents de violació.
Prop del 30% de les violacions són comeses pels ex-marits o ex-parelles, i el 32,5% dels intents de violació per coneguts, que no són familiars, parelles ni exparelles.
A mode de conclusions
A principis del s.XXI des de tots els àmbits es constata que el fenomen de la violència és estructural i complex i per tant poder eradicar-lo passa per abordar-lo d’una manera integral i eficaç, implementant accions a curt, mig i llarg termini, actuacions des de tots els àmbits, amb una clara implicació i complicitat de tota la societat.
Podríem afirmar que les dimensions de la violència a Catalunya són un reflex de la mundialització d’aquesta pandèmia, cal comprendre que afecta un sector molt important de la nostra societat de manera punyent i severa, i que la seva condició transversal fa que sigui urgent posar la lluita contra la violència masclista en l’epicentre de totes les agendes polítiques i públiques.
Sempre s’ha dit que més val prevenir que curar: doncs qualsevol pas enrere en la incipient marxa de les polítiques d’eradicació de la violència expressa una manca de compromís pel respecte als drets fonamentals de les dones.
No cal dir que la violència masclista és una greu vulneració dels drets bàsics de les dones en general i de les dones que la pateixen en particular, per tant res no justifica abaixar la guàrdia.
Els governs com el català no han de permetre cap retrocés en aquest sentit perquè encara estem lluny de l’assoliment dels objectius per a la seva eradicació.
Bibliografia
BAREA, Consuelo. 2000, “Erradicar la violencia de género, un reto social... y sanitario” separata de la revista Mujeres y Salud, núm 6, setembre del 2000.
BUSTELO RUESTA, Maria. 2004, La evaluación de las políticas de gènero en España, Facultad de Ciencias Políticas y Sociología, Universidad Complutense, Madrid.
BUSTELO RUESTA, Maria. 1999, “Políticas públicas de igualdad y de género en España: Evolución y evaluación” a ORTEGA, M., SÁNCHEZ, C., VALIENTE, C., Género y ciudadanía. Revisiones des del ámbito privado. Instituto Universitario de Estudios de la Mujer UAM y Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales,Instituto de la Mujer, Madrid, 1999. pp. 367-389
CAMARASA i CASALS, Mar, Propuesta de nuevos indicadores para medir los efectos de la violencia de género, Barcelona: Surt, DL 2009. 76 p. ISBN: 978-84-613-1807-0
COMAS d’ARGEMIR, Dolors “Noves famílies i polítiques públiques. La situació a Catalunya” a Revista Etnològica de Catalunya, Núm. 32 2008, pàgs. 74-86
ALMÉRAS, Diane, Bravo, Rosa, Milosavljevic, Vivian, Montaño,Sonia, Rico, María Nieves HYPERLINK "http://archivos.diputados.gob.mx/Centros_Estudio/ceameg/violencia/siv1/doctos/lcl1744e.pdf"Violencia contra la mujer en relación de pareja: América Latina y el Caribe, Publicación de las Naciones Unidas, 2002, ISBN 92-1-322035-9, ISSN: 1564-4170
DDAA, Violencias contra las mujeres en el mundo: Diversidad de miradas y estrategias para afrontarlas. Elaboración de indicadores básicos, Editat per Entrepueblos, Barcelona, 2008.
DDAA, 10 anys d’Enquesta de seguretat pública de Catalunya: experiències europees: balanç i reptes de futur, Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, Generalitat de Catalunya, 2010
GONDRA, Bernat Jesús, “L’Enquesta de seguretat pública de Catalunya (ESPC)” a
DDAA, 10 anys d’Enquesta de seguretat pública de Catalunya: experiències europees: balanç i reptes de futur, Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, Generalitat de Catalunya, 2010.
KILLIAS, Martin “Les enquestes sobre delinqüència com a eines per a la creació de polítiques” a DDAA, 10 anys d’Enquesta de seguretat pública de Catalunya: experiències europees: balanç i reptes de futur, Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, Generalitat de Catalunya, 2010.
SIERRA A. Jorge Diego (coord) Re-pensando la Seguridad. Percepciones y representaciones en torno a la Seguridad Humana en Medellín 2009. Observatorio de Seguridad Humana, Universidad de Antioquia, Instituo Popular de Capacitación, Personería de Medellín http://www.seguretat.org/ides/ca/llistat-autor/fitxa-autor.html?id=18,
TORRENTE, Diego “Indicadors de Risc de Seguretat Ciutadana” a Informe 2009 de l'Observatroi del Risc: http://www.seguretat.org/ides
Un context ampli, el cultural (macrosistema) ens remet a les formes d'organització social, els sistemes de creences i els estils de vida que prevalen en una cultura o subcultura particular. Són patrons generalitzats que impregnen els diferents estaments d'una societat (patriarcat)
El segon nivell, el social (exosistema) està format per la comunitat més pròxima. Inclou les institucions mediadores entre el nivell de la cultura i el nivell individual: l'escola, l'església, la mesquita, la sinagoga..., els mitjans de comunicació, els àmbits laborals, les institucions recreatives, els organismes judicials, els de seguretat
El context més reduït i pròxim, l’individual (microsistema) es refereix a les relacions cara a cara, que constitueixen la xarxa de vinculació més propera a la persona. Dins d'aquesta xarxa, els processos d’individuació i socialització, les relacions de gènere en la parella o en la família, sigui de la composició que sigui es poden entendre com a estructures bàsiques del microsistema i hi tenen un paper molt important
La definició de CEDAW i de la Plataforma per a l’Acció fins al 200 de Beijing ’95 i la dels Objectius del Mil·lenni son similars i tracten el concepte en sentit ampli incloent totes les violències que a la Llei 5/2008 es consideren masclistes.
En el moment en què l’Estat o els poders públics reconeixen que existeix una situació de desigualtat entre els gèneres i que aquesta s’ha d’incloure en l’agenda pública per actuar i canviar aquesta situació de desigualtat i discriminació, podríem dir que és el moment en el qual neixen les Polítiques públiques de gènere a l’Estat espanyol, el 1983 amb la creació de l’Instituto de la Mujer. Les polítiques públiques, doncs, són el conjunt d’intencions i decisions, objectius i mesures adoptades pels poders públics per a la promoció de les dones i de la igualtat entre els gèneres (Bustelo, 2004:17)
DDAA, Violencias contra las mujeres en el mundo: Diversidad de miradas y estrategias para afrontarlas. Elaboración de indicadores básicos, Editat per Entrepueblos, Barcelona, 2008
CAMARASA i CASALS, Mar, Propuesta de nuevos indicadores para medir los efectos de la violencia de género, editat per SURT Fundació de Dones, Fundació privada, Barcelona
Promoguda per l’Instituto de la Mujer de l’Estat i realitzada per SIGMA DOS amb les seves tres edicions ha estat, fins fa poc l'única enquesta que ens ha donat un mínim de coneixement sobre el fenomen de la violència masclista. “La primera se llevó a cabo en el año 1.999, al comienzo del primer “Plan de acción contra la violencia doméstica” del Instituto de la Mujer, la segunda en 2002 a la finalización de dicho Plan y, en el presente año, se ha realizado una investigación idéntica con el fin de ver la evolución del maltrato contra las mujeres en el ámbito doméstico, una vez aprobada la Ley Orgánica de Medidas de Protección Integral contra la Violencia de Género de 28 de diciembre de 2004”
Fa referència a tots aquells fets considerats maltractaments i que les dones entrevistades no els reconeixen com a tals
Totes les dones tenen dret al lliure desenvolupament de llur personalitat i capacitat personal, i a viure amb dignitat, seguretat i autonomia, lliures d'explotació, maltractaments i de tota mena de discriminació.
Les dones tenen dret a participar en condicions d'igualtat d'oportunitats amb els homes en tots els àmbits públics i privats.
Fitxa tècnica de l’EVMC (http://www20.gencat.cat/docs/interior)
L’indicador d’impacte mesura el rastre dels fets sobre el record de les víctimes. La prevalença inclou fets que les mateixes víctimes no consideren delictius i ho són perquè estan tipificats al Codi Penal .
Bases de dades del Programa de Seguretat contra la Violència Masclista (web)
Ley Orgánica 3/2007, de 22 de marzo, para la igualdad efectiva de mujeres y hombres.
Etiquetes de comentaris: 16, Cultura, Dones, Igualtat, Política
Publica un comentari