per Anna Rubio i Cillán
Consellera Dona Districte Sants- Montjuïc
L’Anna Rubio en aquest article situa en el marc de la la Llei 5/2008, del dret de les dones a eradicar la violència masclista el paper dels municipis en la gestió dels serveis d’informació, assessorament i atenció i prestació dels serveis assistencials adequats. Reivindica la titularitat pública d’aquests serveis però recorda que per acabar amb la violència cap a les dones, s’ha d’acabar amb el patriarcat.
A Catalunya, des del 24 d’abril del 2008, existeix un document bàsic per a la defensa dels drets de les dones: la Llei 5/2008, del dret de les dones a eradicar la violència masclista. El seu Preàmbul és un exemple clar de treball de col·laboració, d’actuació conjunta i de suma d’experiències. La definició del concepte objecte de la llei i la contextualització que fa del tema són molt útils i faciliten el treball de difusió de la lluita contra la violència vers les dones.
Abans de l’aprovació d’aquesta llei per part del Parlament de Catalunya, les dones del nostre país al llarg de la història hem lluitat per la defensa dels drets i les llibertats. Les accions i propostes contra la violència masclista han estat un dels fronts de lluita dels moviments feministes per a l’alliberament de les dones i la conquesta dels nostres drets.
Les manifestacions de denúncia i les pràctiques feministes han assolit incloure algunes modificacions en les actuacions polítiques, també normatives, en l’àmbit europeu, espanyol, català i, en aquest, d’una manera important, en l’àmbit local.
Són nombroses les experiències locals en l’abordatge de la violència masclista: plans, programes i protocols específics i serveis d’informació, atenció i suport a les dones que viuen situacions de violència. També, fruit de la col·laboració d’entitats i institucions, han permès experiències interessants en l’elaboració de circuits eficients d’actuació contra la violència masclista.
La llei té per objecte garantir el dret de les dones que pateixen violència masclista i la dels seus fills i filles, entenent per violència contra les dones aquella que es manifesta en un marc de relacions de poder dels homes sobre les dones i que produeix danys físics, econòmics o psicològics, tant en l’àmbit públic com en l’àmbit privat.
Per tal d’exercir aquestes garanties, la norma orienta les accions, d’una banda, en els camps de la intervenció, la detecció i l’eradicació, fomentant la recerca, la sensibilització social i la informació adequada. I, de l’altra, per garantir el drets de les dones que viuen situacions de violència masclista, regula sobre la prevenció, l’atenció, l’assistència, la protecció, la recuperació i la reparació integral.
La Generalitat i els municipis de Catalunya són les administracions responsables de dur a terme les polítiques que han de contribuir per eradicar la violència masclista i organitzar els serveis d’atenció i assistència, i la llei estableix, article 87, que ho han de fer comptant amb la col·laboració dels consells de participació de dones i també amb altres entitats de dones i amb les dones d’agrupacions sindicals i empresarials.
En l’execució de les seves competències les diferents administracions han de col·laborar de manera coordinada i així assegurar polítiques públiques en matèria d’educació, salut, ocupació recerca, informació, en la creació i prestació de serveis d’atenció, protecció, assistència, informació...
Als municipis, a banda d’aquelles competències que li pot delegar l’administració de la Generalitat o aquelles que poden compartir, els correspon, d’acord amb la llei, programar, prestar i gestionar els serveis d’informació i atenció a les dones i la derivació als diferents serveis d’assistència i acolliment.
Per desenvolupar aquestes competències, el Govern ha de dotar els ens locals d’un fons específic anual per garantir de manera adequada aquestes prestacions, sense que això impedeixi que els propis ajuntaments destinin una part dels seus pressupostos per finançar aquests serveis.
Els municipis catalans estan treballant en la gestió dels serveis d’informació, assessorament i atenció i, quan s’escau, derivant les dones als serveis assistencials adequats, però, en alguns casos, també estan prestant aquests serveis. Cal preveure que en els propers anys, cada vegada més la feina que es faci en aquest àmbit parteixi de la iniciativa dels ajuntaments.
Són molt interessants les experiències dels circuits contra la violència vers les dones que s’han anat creant en diferents territoris per a l’abordatge integral de les situacions de violència. Interessants, tant pels seus objectius: implementar estratègies de coordinació entre diferents àmbits i professionals com a condició necessària per donar una atenció de qualitat a les dones que estan patint situacions de violència, com per la metodologia de la seva creació, a partir del treball en comú, de persones i institucions representants de l’àmbit sanitari, social, policial, judicial, educatiu i associatiu.
Els circuits locals d’actuació en casos de violència masclista es doten de mètodes de treball que, a partir de procediments i sistemes organitzatius d’atenció, permeten que els agents implicats coneguin en tot moment què cal fer i qui té la competència per fer-ho. Aquests circuits es posen en marxa en el moment que un cas de violència és detectat en qualsevol punt del circuit, a partir d’aquí, a través de la derivació, els serveis necessaris es posen en marxa, les dones han de ser acompanyades i el circuit facilitador del seu relat.
Malgrat les incidències que puguin donar-se en el seu funcionament, la col·laboració entre institucions i entitats especialitzades, segur que ha contribuït i ha de seguir contribuint en la millora de l’atenció i la prevenció de la violència de gènere.
El futur ha de permetre avançar en la millora dels continguts i el funcionament de totes les eines i serveis d’atenció i prevenció locals i hi ha dos aspectes en els que hi ha molta feina a fer: acabar amb l’externalització, que fa que avui la prestació de la majoria dels serveis estiguin encarregats a empreses privades i incorporar les associacions de dones i les seves experiències en la definició dels continguts i la seva coordinació.
La igualtat en l’accés als serveis públics d’atenció a les violències de gènere la garanteix el fet que aquests siguin de titularitat pública, però s’ha de garantir també una qualitat homogènia en tot el territori. Per la seva complexitat i el seu cost, aquests serveis només poden mantenir el seu nivell de qualitat si també la seva gestió és pública, ja que és l’única manera de posar els criteris socials per davant de l’obtenció de beneficis econòmics. Subordinar aquests serveis a la lògica de l’eficàcia econòmica posa en perill les condicions adequades de les persones professionals que hi treballen, la seva formació contínua i l’estabilitat dels equips.
És molt important la presència dels grups de dones en l’organització de la informació, de l’atenció i de la prevenció de la violència masclista. La relació existent entre violència i patriarcat només és visible des de la perspectiva feminista, tenint en compte les aportacions al coneixement que s’ha fet des de la teoria i la pràctica dels feminismes. És imprescindible mantenir ben visible la idea que només acabant amb el patriacat, és a dir amb les relacions de poder dels homes sobre les dones, acabarem amb la violència que rebem les dones pel fet de ser dones. Tots els recursos i serveis que es destinin són necessaris i caldrà defensar-los amb totes les forces, tot el que fem per resoldre un cas concret és necessari, però no podem perdre de vista que només acabant amb el patriarcat eradicarem les violències contra les dones.
Protocol Marc per a una intervenció coordinada contra la violència masclista. http://www.gencat.cat/docs/icdones
Llei 5/2008, de 24 d'abril, del dret de les dones a eradicar la violència masclista
http://www.gencat.cat/docs/icdones
Consellera Dona Districte Sants- Montjuïc
L’Anna Rubio en aquest article situa en el marc de la la Llei 5/2008, del dret de les dones a eradicar la violència masclista el paper dels municipis en la gestió dels serveis d’informació, assessorament i atenció i prestació dels serveis assistencials adequats. Reivindica la titularitat pública d’aquests serveis però recorda que per acabar amb la violència cap a les dones, s’ha d’acabar amb el patriarcat.
A Catalunya, des del 24 d’abril del 2008, existeix un document bàsic per a la defensa dels drets de les dones: la Llei 5/2008, del dret de les dones a eradicar la violència masclista. El seu Preàmbul és un exemple clar de treball de col·laboració, d’actuació conjunta i de suma d’experiències. La definició del concepte objecte de la llei i la contextualització que fa del tema són molt útils i faciliten el treball de difusió de la lluita contra la violència vers les dones.
Abans de l’aprovació d’aquesta llei per part del Parlament de Catalunya, les dones del nostre país al llarg de la història hem lluitat per la defensa dels drets i les llibertats. Les accions i propostes contra la violència masclista han estat un dels fronts de lluita dels moviments feministes per a l’alliberament de les dones i la conquesta dels nostres drets.
Les manifestacions de denúncia i les pràctiques feministes han assolit incloure algunes modificacions en les actuacions polítiques, també normatives, en l’àmbit europeu, espanyol, català i, en aquest, d’una manera important, en l’àmbit local.
Són nombroses les experiències locals en l’abordatge de la violència masclista: plans, programes i protocols específics i serveis d’informació, atenció i suport a les dones que viuen situacions de violència. També, fruit de la col·laboració d’entitats i institucions, han permès experiències interessants en l’elaboració de circuits eficients d’actuació contra la violència masclista.
La llei té per objecte garantir el dret de les dones que pateixen violència masclista i la dels seus fills i filles, entenent per violència contra les dones aquella que es manifesta en un marc de relacions de poder dels homes sobre les dones i que produeix danys físics, econòmics o psicològics, tant en l’àmbit públic com en l’àmbit privat.
Per tal d’exercir aquestes garanties, la norma orienta les accions, d’una banda, en els camps de la intervenció, la detecció i l’eradicació, fomentant la recerca, la sensibilització social i la informació adequada. I, de l’altra, per garantir el drets de les dones que viuen situacions de violència masclista, regula sobre la prevenció, l’atenció, l’assistència, la protecció, la recuperació i la reparació integral.
La Generalitat i els municipis de Catalunya són les administracions responsables de dur a terme les polítiques que han de contribuir per eradicar la violència masclista i organitzar els serveis d’atenció i assistència, i la llei estableix, article 87, que ho han de fer comptant amb la col·laboració dels consells de participació de dones i també amb altres entitats de dones i amb les dones d’agrupacions sindicals i empresarials.
En l’execució de les seves competències les diferents administracions han de col·laborar de manera coordinada i així assegurar polítiques públiques en matèria d’educació, salut, ocupació recerca, informació, en la creació i prestació de serveis d’atenció, protecció, assistència, informació...
Als municipis, a banda d’aquelles competències que li pot delegar l’administració de la Generalitat o aquelles que poden compartir, els correspon, d’acord amb la llei, programar, prestar i gestionar els serveis d’informació i atenció a les dones i la derivació als diferents serveis d’assistència i acolliment.
Per desenvolupar aquestes competències, el Govern ha de dotar els ens locals d’un fons específic anual per garantir de manera adequada aquestes prestacions, sense que això impedeixi que els propis ajuntaments destinin una part dels seus pressupostos per finançar aquests serveis.
Els municipis catalans estan treballant en la gestió dels serveis d’informació, assessorament i atenció i, quan s’escau, derivant les dones als serveis assistencials adequats, però, en alguns casos, també estan prestant aquests serveis. Cal preveure que en els propers anys, cada vegada més la feina que es faci en aquest àmbit parteixi de la iniciativa dels ajuntaments.
Són molt interessants les experiències dels circuits contra la violència vers les dones que s’han anat creant en diferents territoris per a l’abordatge integral de les situacions de violència. Interessants, tant pels seus objectius: implementar estratègies de coordinació entre diferents àmbits i professionals com a condició necessària per donar una atenció de qualitat a les dones que estan patint situacions de violència, com per la metodologia de la seva creació, a partir del treball en comú, de persones i institucions representants de l’àmbit sanitari, social, policial, judicial, educatiu i associatiu.
Els circuits locals d’actuació en casos de violència masclista es doten de mètodes de treball que, a partir de procediments i sistemes organitzatius d’atenció, permeten que els agents implicats coneguin en tot moment què cal fer i qui té la competència per fer-ho. Aquests circuits es posen en marxa en el moment que un cas de violència és detectat en qualsevol punt del circuit, a partir d’aquí, a través de la derivació, els serveis necessaris es posen en marxa, les dones han de ser acompanyades i el circuit facilitador del seu relat.
Malgrat les incidències que puguin donar-se en el seu funcionament, la col·laboració entre institucions i entitats especialitzades, segur que ha contribuït i ha de seguir contribuint en la millora de l’atenció i la prevenció de la violència de gènere.
El futur ha de permetre avançar en la millora dels continguts i el funcionament de totes les eines i serveis d’atenció i prevenció locals i hi ha dos aspectes en els que hi ha molta feina a fer: acabar amb l’externalització, que fa que avui la prestació de la majoria dels serveis estiguin encarregats a empreses privades i incorporar les associacions de dones i les seves experiències en la definició dels continguts i la seva coordinació.
La igualtat en l’accés als serveis públics d’atenció a les violències de gènere la garanteix el fet que aquests siguin de titularitat pública, però s’ha de garantir també una qualitat homogènia en tot el territori. Per la seva complexitat i el seu cost, aquests serveis només poden mantenir el seu nivell de qualitat si també la seva gestió és pública, ja que és l’única manera de posar els criteris socials per davant de l’obtenció de beneficis econòmics. Subordinar aquests serveis a la lògica de l’eficàcia econòmica posa en perill les condicions adequades de les persones professionals que hi treballen, la seva formació contínua i l’estabilitat dels equips.
És molt important la presència dels grups de dones en l’organització de la informació, de l’atenció i de la prevenció de la violència masclista. La relació existent entre violència i patriarcat només és visible des de la perspectiva feminista, tenint en compte les aportacions al coneixement que s’ha fet des de la teoria i la pràctica dels feminismes. És imprescindible mantenir ben visible la idea que només acabant amb el patriacat, és a dir amb les relacions de poder dels homes sobre les dones, acabarem amb la violència que rebem les dones pel fet de ser dones. Tots els recursos i serveis que es destinin són necessaris i caldrà defensar-los amb totes les forces, tot el que fem per resoldre un cas concret és necessari, però no podem perdre de vista que només acabant amb el patriarcat eradicarem les violències contra les dones.
Protocol Marc per a una intervenció coordinada contra la violència masclista. http://www.gencat.cat/docs/icdones
Llei 5/2008, de 24 d'abril, del dret de les dones a eradicar la violència masclista
http://www.gencat.cat/docs/icdones
Publica un comentari