Caminem a l’atzar
sota l’impuls
d’una nova certesa,
amb ulls àvids, oberts,
per abastar-ne un escaig
de llum, i esperem.
La mòrbida son de dies,
dits més venturosos,
se’ns apareix com un
bàlsam insípid de
somnis túrpids.
I, sobergues, ens alcem contra
mites, déus i profetes!
(Dins El blat del temps)
Montserrat Abelló
Tornem a tenir a les mans un exemplar de l’Espurna exclusivament d’autores i sobre temes de gènere. Participar en l’Espurna és un dels objectius que ens vam fixar l’Àrea de la Dona “Isabel Vicente” de la Fundació Pere Ardiaca. I així, en cada exemplar vetllem perquè hi surtin articles d’autores i, a més, que la revista de març tingui la condició feminista. "Per a mi, el que avui és important és que les dones escriuen conscients d’elles mateixes convertides en subjectes, i subjectes entestats en una lluita”/.../ diu Nicole Brossard en una conferència.
És això el que volem i, així, els articles que llegireu són d’autores entestades en una lluita. Una lluita sorda i constant (que deia un poeta amic). Les dones al llarg del segle XX hem realitzat grans avenços, especialment en l’àmbit dels drets: avui cap de les nenes o noies del país dubta que pot estudiar el que vulgui en funció dels seus interessos; però què passa quan aquesta noia s’incorpora al món del treball? Què passa quan cal compaginar la feina amb tasques de cura? Què passa quan el seu company se sent propietari d’aquella dona? I és d’aquest aspecte, de la violència masclista, del que tractem en aquesta Espurna. Una de les autores escriu: “ A principis del s XXI des de tots els àmbits es constata que el fenomen de la violència és estructural i complex i per tant per poder eradicar-lo i abordar-lo d’una manera integral i eficaç s’haurien d’implementar accions a curt, mig i llarg termini, actuacions des de tots els àmbits, amb una clara implicació de tota la societat: això és el disseny i la implementació de polítiques públiques”.
Estem en un moment de retallades profundes, diuen que per causa de la “crisi”. I ja sabem que quan els governs posen les tisores les més perjudicades som les dones. Esperem que aquesta revista ens ajudi a algunes a obrir els ulls i a d’altres a adquirir més arguments per organitzar-nos i plantar cara a les polítiques que no permeten el nostre ple desenvolupament i que suposen una agressió institucional envers nosaltres. Però la revista no es publica amb intenció de ser llegida només per dones. La societat és d’homes i dones. Una societat solidària, justa, equitativa, que posa en el centre de les polítiques públiques les persones, és una aspiració col·lectiva. Si retrocedim en drets hi perdem totes i tots!!
sota l’impuls
d’una nova certesa,
amb ulls àvids, oberts,
per abastar-ne un escaig
de llum, i esperem.
La mòrbida son de dies,
dits més venturosos,
se’ns apareix com un
bàlsam insípid de
somnis túrpids.
I, sobergues, ens alcem contra
mites, déus i profetes!
(Dins El blat del temps)
Montserrat Abelló
Tornem a tenir a les mans un exemplar de l’Espurna exclusivament d’autores i sobre temes de gènere. Participar en l’Espurna és un dels objectius que ens vam fixar l’Àrea de la Dona “Isabel Vicente” de la Fundació Pere Ardiaca. I així, en cada exemplar vetllem perquè hi surtin articles d’autores i, a més, que la revista de març tingui la condició feminista. "Per a mi, el que avui és important és que les dones escriuen conscients d’elles mateixes convertides en subjectes, i subjectes entestats en una lluita”/.../ diu Nicole Brossard en una conferència.
És això el que volem i, així, els articles que llegireu són d’autores entestades en una lluita. Una lluita sorda i constant (que deia un poeta amic). Les dones al llarg del segle XX hem realitzat grans avenços, especialment en l’àmbit dels drets: avui cap de les nenes o noies del país dubta que pot estudiar el que vulgui en funció dels seus interessos; però què passa quan aquesta noia s’incorpora al món del treball? Què passa quan cal compaginar la feina amb tasques de cura? Què passa quan el seu company se sent propietari d’aquella dona? I és d’aquest aspecte, de la violència masclista, del que tractem en aquesta Espurna. Una de les autores escriu: “ A principis del s XXI des de tots els àmbits es constata que el fenomen de la violència és estructural i complex i per tant per poder eradicar-lo i abordar-lo d’una manera integral i eficaç s’haurien d’implementar accions a curt, mig i llarg termini, actuacions des de tots els àmbits, amb una clara implicació de tota la societat: això és el disseny i la implementació de polítiques públiques”.
Estem en un moment de retallades profundes, diuen que per causa de la “crisi”. I ja sabem que quan els governs posen les tisores les més perjudicades som les dones. Esperem que aquesta revista ens ajudi a algunes a obrir els ulls i a d’altres a adquirir més arguments per organitzar-nos i plantar cara a les polítiques que no permeten el nostre ple desenvolupament i que suposen una agressió institucional envers nosaltres. Però la revista no es publica amb intenció de ser llegida només per dones. La societat és d’homes i dones. Una societat solidària, justa, equitativa, que posa en el centre de les polítiques públiques les persones, és una aspiració col·lectiva. Si retrocedim en drets hi perdem totes i tots!!
Publica un comentari