I ja teniu aquí un altre número de L’ESPURNA, l’últim del 2010 i que és doble. L’activitat dels i les qui editem aquesta revista, ens ha dificultat poder-la tenir apunt abans. En tot cas, creiem que la col.lecció d’articles i materials que us presentem us resultaran d’interés i utilitat per als debats polítics i culturals que estem vivint en aquest moment de canvis.
Les esquerres, en una crisi permanent des de fa anys, estan desorientades i es troben en una correlació de forces desfavorable davant l’escomesa de l’oligarquia financera. El feixisme avença a nivell social, cultural, econòmic, però també polític. El descontent generat per l’empitjorament de les condicions de vida per als pobles d’Europa està essent capitalitzat políticament per l’extrema dreta.
Al final de comptes, després de molts rius de tinta sobre la nova esquerra i els nous moviments socials, la centralitat del conflicte capital-treball ha quedat palesa, amb l’agudització de la lluita de classes que estem vivint. Més encara veiem que el vell moviment obrer ha demostrat ser el que algú han denominat la última barricada de l’esquerra, l’últim escoll pels qui volen destruir l’estat social i democràtic de dret. I és que els poderosos, han decidit acabar d’una vegada per totes amb tota la seva xerrameca cínica sobre el model social europeu i liquidar totes les conquestes democràtiques obtingudes després de moltes generacions de lluites. La crisi que han provocat amb el seu capitalisme financer la volen fer recaure sobre els i les qui viuen per les seves mans i el seu cervell. Mentre, el model econòmic voraç del capitalisme realment existent deteriora les pròpies condicions físiques que són la base de la supervivència, abocant-nos a un posible col.lapse d’insostenibilitat medioambiental.
D’altra banda cal destacar que en aquest món en transformació accelerada cada cop pesen més les societats no occidentals, en especial quan Europa està travessant una crisi tan pregona, i una de les conseqüències de la crisi ha estat un reequilibri de poder a nivel mundial a favor dels anomenats BRICS (Brasil, Rúsia, Índia Xina i Sudàfrica). És en aquest sentit que cal estar cada cop més atents a les claus històriques i culturals, així com l’actualitat del que els passa i el que fan.
Les esquerres, en una crisi permanent des de fa anys, estan desorientades i es troben en una correlació de forces desfavorable davant l’escomesa de l’oligarquia financera. El feixisme avença a nivell social, cultural, econòmic, però també polític. El descontent generat per l’empitjorament de les condicions de vida per als pobles d’Europa està essent capitalitzat políticament per l’extrema dreta.
Al final de comptes, després de molts rius de tinta sobre la nova esquerra i els nous moviments socials, la centralitat del conflicte capital-treball ha quedat palesa, amb l’agudització de la lluita de classes que estem vivint. Més encara veiem que el vell moviment obrer ha demostrat ser el que algú han denominat la última barricada de l’esquerra, l’últim escoll pels qui volen destruir l’estat social i democràtic de dret. I és que els poderosos, han decidit acabar d’una vegada per totes amb tota la seva xerrameca cínica sobre el model social europeu i liquidar totes les conquestes democràtiques obtingudes després de moltes generacions de lluites. La crisi que han provocat amb el seu capitalisme financer la volen fer recaure sobre els i les qui viuen per les seves mans i el seu cervell. Mentre, el model econòmic voraç del capitalisme realment existent deteriora les pròpies condicions físiques que són la base de la supervivència, abocant-nos a un posible col.lapse d’insostenibilitat medioambiental.
D’altra banda cal destacar que en aquest món en transformació accelerada cada cop pesen més les societats no occidentals, en especial quan Europa està travessant una crisi tan pregona, i una de les conseqüències de la crisi ha estat un reequilibri de poder a nivel mundial a favor dels anomenats BRICS (Brasil, Rúsia, Índia Xina i Sudàfrica). És en aquest sentit que cal estar cada cop més atents a les claus històriques i culturals, així com l’actualitat del que els passa i el que fan.
Publica un comentari