pel Col·lectiu Inflexió
Publiquem a continuación la nota de premsa i el text de la denúncia que el col.lectiu Inflexió ( http://inflexio.wordpress.com) va presentar davant el Tribunal superior de Justícia de Catalunya el passat 23 de setembre. Modesta, però interessant mostra del paper que pot jugar la ciutadania políticament organitzada en el combat contra les pràctiques, tan habitual com creixement hostils a la democràcia, dels agents econòmics més poderosos, dita denuncia i la consegüent acció, que va comptar amb la participació dels sindicats majoritaris, es va enquadrar en les accions preparatòries de la Vaga General del 29 de setembre.
El col.lectiu Inflexió va presentar una denúncia davant la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya el passat dia 23 de setembre a les 11h. Posteriorment, a les 12h, membres del col.lectiu van realitzar una acció davant la seu del Deutsche Bank a Barcelona, amb la intenció de fer entrega d’una còpia de la denúncia als responsables d’aquesta entitat (http://www.youtube.com/watch?v=s__ZUVDWrcc).
La denúncia es basa en el fet que diversos agents econòmics podrien haver incorregut en el delicte tipificat a l’article 248 del Codi Penal (tipus conegut com “maquinació per alterar el preu de les coses”) al difondre intencionadament rumors i falses informacions sobre la solvència de l’Estat, a fi d’enriquir-se especulant amb el preu del deute públic espanyol.
Es va escollir el Deutsche Bank per realitzar l’acció de protesta, doncs aquesta entitat apareix reiteradament en informacions relatives a aquest tipus de comportaments, a pesar que hi ha una diversitat notable d’entitats i agents econòmics que poden haver incorregut en els mateixos comportaments, tant contra el deute públic espanyol com contra el deute públic de diversos Estats de la Unió Europea.
Els membres del col.lectiu Inflexió van vincular aquesta acció de protesta a la convocatòria de la vaga general del 29 de setembre, que van recolzar activament, ja que creuen que és necessari destacar que els comportaments especulatius que es troben en la base de l’actual crisi econòmica o que es troben en la base d’algunes de les mesures econòmiques adaptades pels governs, tenen greus conseqüències socials i afecten al mateix principi democràtic.
Al mateix temps, volen destacar que aquests comportaments tenen responsables perfectament identificables i que es poden evitar mitjançant la regulació i la transparència dels mercats mitjançant la democratització de la vida econòmica i financera, però també mitjançant la via penal quan es tracta de maniobres il.legals, com denuncien en el cas dels atacs especulatius contra el deute públic dels Estats. La especulació no pot quedar impune”. Cap a la vaga general del 29 de setembre! impune!
A LA FISCALIA DEL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA
XXXXXXXXXXX, XXXXXXXXXXXXX, XXXXXXXXXXXXX, i XXXXXXXXXXXXX, tots ells majors d’edat, proveïts de sengles DNI amb números XXXXXXXX-F, XXXXXXX-D, i XXXXXXXXX-K, respectivament, i tots ells amb domicili a efectes de citacions i notificacions al c/Mallorca, XXX, de 08XXX Barcelona, compareixen i, com sigui més procedent en Dret,
DIUEN: Que mitjançant el present escrit presenten DENÚNCIA, contra qui en resulti responsable, basant-se en els següents
FETS 1 - La conjuntura internacional de crisi financera i econòmica ha donat lloc a una sèrie de moviments especulatius consistents, a grans trets, en apostes baixistes contra el deute públic d’alguns països, entre d’ells alguns Estats membres de la Unió Europea, així com contra empreses que cotitzen a diverses borses europees . Molt capital privat es va invertir així, en mesos propassats, contra el deute públic emès per Grècia, circumstància que, a més d’encarir el cost que el tresor grec ha d’encarar per obtenir finançament, va obligar a la Unió Europea a posar en marxa un rescat financer a mida d’aquest Estat, al qual el govern grec va haver d’acollir-se amb notables costos d’ajust pel que fa a prestacions socials o retallades als salaris dels funcionaris, per exemple.
2. – Amb caràcter immediatament posterior, els moviments especulatius es van repetir contra altres Estats membres de la Unió Europea, aquest cop amb la vista posada en desestabilitzar la moneda única europea, circumstància que va obligar al conjunt del Estats membres a adoptar una sèrie de resolucions amb caràcter d’urgència, entre elles la creació d’un fons de 750.000.000.000€ per garantir l’estabilitat de la moneda única de la zona euro.
3.- Coincidint pràcticament en el temps amb l’adopció d’aquestes mesures, es van concentrar els atacs contra el deute públic espanyol, i també contra empreses que cotitzen a l’índex conegut com a Íbex-35, que reuneix les principals empreses cotitzades espanyoles. Aquests atacs especulatius es produïen, sempre, precedits o acompanyats de la difusió de falses informacions i de rumors, a tall d’exemple dels quals podem citar les falses informacions que atribuïen al govern espanyol la intenció de sol·licitar un rescat per un import que duplicava l’ajuda concedida a Grècia, o que insinuaven dubtes de suposats experts sobre la capacitat del tresor públic espanyol de fer front als terminis de venciment del deute col·locat.
4. – En el cas dels atacs amb informacions falses o rumors que posen en qüestió la solvència del tresor públic espanyol, l’objectiu d’aquests és augmentar la rendibilitat obtinguda pels inversors que responen a l’emissió de deute públic, per la via d’inflar artificialment la percepció del risc que comporta l’adquisició de bons espanyols, alterant així el preu que aquests productes tindrien en el mercat, si no s’haguessin produït i difós aquestes falses informacions i rumors. Algunes de les falses informacions difoses afirmaven que Espanya demanaria un rescat a la UE i a l’FMI per import de 286.000.000.000€, altres apuntaven a una imminent revisió a la baixa de la qualificació del deute públic espanyol per part de l’agència de qualificació Fitch (http://www.elpais.com/articulo/economia/Zapatero/intenta/aplacar/castigo/mercados/dudas/Espana/elpepieco/20100505elpepieco_1/Tes), però aquests són només els que més han transcendit.
5.- Diaris d’àmbit estatal han estat publicant en els darrers mesos informacions al respecte de l’origen d’aquests rumors i d’aquestes informacions falses, així com sobre la intencionalitat especuladora en la seva difusió, i fins i tot s’ha apuntat que al darrera d’algun rumor d’aquestes característiques hi podria haver persones vinculades al govern federal alemany (Diari Público, edició del dia 20 de juny de 2010, http://www.publico.es/dinero/321976/alemania/centro/ataques/espana).
6.- La situació de crisi econòmica va provocar la reacció dels governs de molts Estats en forma de fons de rescat i d’inversió pública per reactivar l’economia. En el cas de l’Estat espanyol, també ha estat així, de manera que Espanya ha necessitat molt recórrer al deute públic per finançar aquest esforç. Partint d’aquí, i des d’abans que s’instal·lés el leitmotiv mediàtic sobre la suposada manca de solvència d’Espanya, els els diversos agents especuladors van començar de forma lenta però constant a prendre posicions en contra del deute espanyol front a l’alemany, comprant Credit Default Swap (CDS), dels quals convé destacar que en aquell moment encara eren barats, ja que el mercat no tenia en compte encara l’empitjorament relatiu de les condicions creditícies que poc després es produí, en bona part a causa d’aquests moviments especulatius.
Els CDS són permutes financeres per les quals el comprador canvia deute fallit (default) i rep a canvi deute públic més segur des de la perspectiva dels inversors, pagant com a preu una prima. Cal tenir present que el seu preu i evolució té en compte l’empitjorament de les condicions creditícies relatives, i que els CDS es negocien en mercats no organitzats, de manera que el seu preu intervé també, molt destacadament, la percepció del risc, que sostenim que en aquest cas ha estat manipulada amb afany especulatiu. Si les condicions creditícies d’Espanya front a Alemanya, o la seva credibilitat, es veuen afectades negativament, el preu del CDS pujarà, fins i tot encara que objectivament la solvència d’Espanya no estigui en qüestió. Per tant, des del punt de vista de la gestió, aquesta operació pot emprar-se ja sigui com a protecció front al risc, ja sigui a mode d’instrument especulatiu: si es compren CDS i el seu preu puja, es pot vendre l’actiu i ingressar el guany.
Un cop que els especuladors completen la seva posició en CDS contra el deute públic espanyol, demanen en prèstec títols de deute públic espanyol, dels quals no disposaven en cartera. Aquest tipus d’operació es coneix com a simultània de deute públic. La simultània és una operació doble per la qual l’especulador compra primer, al comptat, títols de deute públic i de forma immediata els ven a futur, a un preu determinat. La diferència entre el preu de compra i el de venda serà l’interès que l’especulador pagarà pel prèstec.
En el moment en què l’especulador signa la simultània i, per tant, disposa de la propietat dels títols de deute públic, en fa una venda massiva (per recomprar-los més tard, a preus molt més baixos, a fi de complir amb l’obligació de la venda a futur que ha contret). El benefici d’aquesta venda massiva i, sovint, en el mateix dia, és emprada per l’especulador per substotuir els seus títols de deute espanyol per deute alemany. L’efecte del moviment especulatiu és immediat i clar: cau el preu dels actius espanyols i puja el preu dels actius alemanys. Es produeix una dràstica ampliació de diferencials que fa reaccionar al mercat davant el fort moviment: el mercat s’omple de rumors, com els que sostenim que interessadament han difós diversos agents especuladors en el cas que posem en el seu coneixement, i apareixen els primers articles a la premsa i els primers titulars a la resta de mitjans de comunicació que contribueixen a reforçar l’estratègia de l’especulador (es parla de l’esfondrament dels títols espanyols, de la desconfiança dels inversors, etc.). S’instal·la el pànic als mercats, que imiten el moviment de venda d’actius espanyols que han iniciat els especuladors, ampliant encara més els diferencials i ampliant al mateix temps els beneficis d’aquests.
L’aparentment innocent compra inicial de CDS per part dels agents especuladors als quals ens venim referint, provoca un efecte que cal tenir present, a l’empara de l’opacitat dels mercats en els quals es negocia: el venedor inicial del CDS, que són generalment bancs d’inversió, ha de cobrir la seva posició degut als forts moviments en el diferencial hispano-germànic. Aquest comportament per part dels venedors de CDS esdevé un reforç de l’estratègia de l’especulador, car ja no és necessari que el banc d’inversió prengui en consideració si és possible o no la insolvència d’Espanya, sinó que aquest banc, pels límits de risc que té establerts, es veu obligat a vendre deute públic espanyol i a comprar-ne d’alemany.
7.- Al gener de 2010, la banca nord-americana d’inversió Goldman Sachs, en una reunió d’inversió, va aconsellar invertir en Credit Default Swap (com s’ha exposat, essencialment, es tracta d’una assegurança front al risc d’impagament de l’actiu subjacent), per protegir-se del risc d’Espanya. Les opinions de Goldman Sachs, essent com és aquesta firma un inversor especialment actiu en el mercat financer, són força interessades. Com a conseqüència d’aquesta crida de Goldman Sachs, es produeix l’alarma dels inversors i el risc percebut per l’adquisició de deute públic espanyol creix, encarint el Credit Default Swap (CDS). La conclusió és que la pujada de cotització dels CDS fan immediatament menys atractiu el deute públic espanyol, de tal manera que o bé baixen de preu els bons espanyols que es van emetre en el passat (el valor dels quals es negocia permanentment en els mercats financers), o bé l’Estat es veu obligat a augmentar la rendibilitat dels títols de deute públic nous que s’emeten en les noves subhastes. En qualsevol cas els costos de finançar el deute públic espanyol s’incrementen proporcionalment.
8.-La recomanació de Goldman Sachs ha provocat una onada especulativa en els CDS d’Espanya, repercutint, com dèiem, en els costos de finançament del deute públic espanyol, circumstància que es produeix amb total independència de la situació real dels comptes de l’Estat, així com d’altres indicadors econòmics sobre la solidesa de l’economia espanyola (índex de producció industrial, índex de confiança dels consumidors, publicació dels resultats dels principals bancs espanyols, etc.).
9.- La manca de transparència dels mercats financers internacionals facilita operacions d’alteració del preu del títols del deute espanyol i dels valors cotitzats espanyols a base de la difusió de rumors i falses informacions, en bona part degut a la identitat que existeix sovint entre els rols inversors, d’assegurador de la inversió i de qualificador del risc, com l’exemple abans exposat en relació a Goldman Sachs il·lustra.
10.- En el cas dels atacs especulatius contra empreses cotitzades espanyoles, la majoria d’aquests s’han basat en les inversions baixistes conegudes com a posicions curtes. Aquestes inversions obtenen plusvàlues sempre que la cotització del valor caigui, i la manera en què es produeix, més habitualment, és la de demanar en préstec els títols, per vendre’ls a un determinat preu. Un cop l’excés d’oferta provocada per la mateixa operació n’ha fet baixar el preu, el mateix inversor els recompra més barats, de manera que el diferencial entre el preu anterior i el posterior resulta com a benefici de la inversió. La caiguda del preu dels valors es veu reforçada (incrementant així el guany dels inversors amb posicions curtes), per la difusió de rumors sobre la capacitat de la banca espanyola per fer front a les seves obligacions (cal destacar que aquest rumors i falses informacions van ser tan intensos i nocius que van forçar la realització de proves d’estrès de la banca europea, proves de les quals dimana la falsedat dels rumors difosos amb afany especulatiu). Degut a la major ponderació de la banca dins l’índex conegut com a Íbex-35, aquests rumors tenen un efecte d’arrossegament d’altres valors cotitzats. La premsa econòmica (veure http://www.cincodias.com/articulo/mercados/hedge-funds-apuestan-1220-millones-valores-espanoles/20100621cdscdimer_2/cdsmer/ , a tall d’exemple), s’ha fet ressó de les apostes baixistes del propi Deutsche Bank, d’Amber Capital, de Morton Holdings, d’Eminence Capital, Mason Capital Management, John A.Griffin, Adelphi Capital o Marshall Wace, entre d’altres agents inversors que podrien haver operat d’aquesta manera.
11.-En data 11 de juny de 2010, la Comissió Nacional del Mercat de Valors espanyola ha decidit fer pública la relació d’inversors (tant persones físiques com jurídiques), que operen en algunes de les anomenades posicions curtes contra diverses empreses espanyoles, com ha vingut informant la premsa d’àmbit estatal (a tall d’exemple, http://www.publico.es/dinero/321973/mancha/especulacion/crece/rumores, o bé vegi’s http://www.elpais.com/articulo/economia/inversiones/bajistas/bancos/espanoles/suman/680/millones/elpepieco/20080925elpepieco_3/Tes ).
12.- En dates encara més recents, però només després d’haver-se fet pública, per part de la CNMV, la seva participació en posicions curtes contra interessos econòmics espanyols, el Deutsche Bank ha emès una nota en la qual assegura que ha deixat d’efectuar aquest tipus d’inversions en el cas d’Espanya, i assevera que tot plegat només es deu a un error de càlcul i a la comunicació errònia d’aquests posicions curtes (com publica, per exemple, el diari d’àmbit estatal, Público, de data 7 de juliol de 2010, http://www.publico.es/dinero/326516/deutsche/bank/corrige/apuestas/espana). Tanmateix, es fa molt difícil creure que una institució com el Deutsche Bank aprovi la realització d’inversions de l’ordre de magnitud que ens ocupa sense adonar-se d’un error de càlcul tan greu, que no es pot considerar com a error invencible, i com a conseqüència de les quals ha obtingut ingents beneficis.
13.- En conclusió, una sèrie d’agents inversors, que sovint són alhora asseguradors i qualificadors dels riscos financers, han estat difonent falses informacions i rumors sobre la solvència del tresor públic espanyol i sobre la solidesa del conjunt de l’economia espanyola, emparant-se en la manca de transparència dels mercats financers, a fi d’alterar la rendibilitat del deute públic espanyol, augmentant el seu guany, i a fi de lucrar-se amb la depreciació de determinats valors cotitzats espanyols, mitjançant les posicions curtes mantingudes contra aquests. Els qui així han obrat per alterar el preu de les coses són subjectes determinables mitjançant una necessària activitat d’investigació, ja que tals activitats són constitutives de delicte, de conformitat a l’ordenament jurídic espanyol.
Als fets anteriors els resulten d’aplicació els següents
FONAMENTS DE DRET,
Primer.- La Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi Penal, i en concret el seu article 248, que disposa que:
“Art.248.- S’imposarà la pena de presó de sis mesos a dos anys o multa de 12 a 24 mesos, als qui, difonent notícies falses, emprant violència, amenaça o engany, o emprant informació privilegiada, provin d’alterar els preus que haurien de resultar de la lliure concurrència de productes, mercaderies, títols valors, serveis o qualsevol altres coses mobles o immobles que siguin objecte de contractació, sense perjudici de la pena que pugui correspondre’ls per altres delictes comesos.”
Segon.- L’article 298 de la mateixa Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi Penal, que disposa que:
“Art.298.-
1.El qui, amb ànim de lucre i coneixement de la comissió d’un delicte contra el patrimoni o l’ordre socioeconòmic, en el que no hagi intervingut ni com a autor ni com a còmplice, ajudi als responsables a aprofitar-se dels efectes del mateix, o rebi, adquireixi o oculti tals efectes, serà castigat amb la pena de presó de sis mesos a dos anys.
2.Aquesta pena s’imposarà en la seva meitat superior a qui rebi, adquireixi o oculti els efectes del delicte per traficar amb ells. Si el tràfic es realitzés utilitzant un establiment o local comercial o industrial, s’imposarà, a més, la pena de multa de dotze a vint-i-quatre mesos. En aquests casos els Jutges o Tribunals, atenent a la gravetat dels fets i a les circumstàncies personals del delinqüent, podran imposar també a aquest la pena d’inhabilitació especial per l’exercici de la seva professió o indústria, per temps de dos a cinc anys, i acordar la mesura de clausura temporal o definitiva de l’establiment o local. Si la clausura fos temporal, la seva durada no podrà excedir de cinc anys.
3.En cap cas podrà imposar-se pena privativa de llibertat que excedeixi de l’assenyalada pel delicte encobert. Si aquest estigués castigat amb pena d’una altra naturalesa, la pena privativa de llibertat serà substituïda per la de multa de 12 a 24 mesos, excepte que el delicte encobert tingui assignada pena igual o inferior a aquesta; en tal cas, s’imposarà al culpable la pena d’aquell delicte en la seva meitat inferior.”
Per tot el que s’ha exposat,
ES SOL·LICITA que tingui per presentat aquest escrit, l’admeti, i tingui per presentada la denúncia contra qui resulti responsable pels fets anteriorment descrits, i s’obri una investigació per tal de determinar el subjecte o subjectes responsables dels mateixos.
Barcelona, 23 de setembre de 2010.
Signat,
XXXXXXXXXXXXXX XXXXXXXXXXXXXXXXXX
XXXXXXXXXXXXX XXXXXXXXXXXXXXXXXX
Publiquem a continuación la nota de premsa i el text de la denúncia que el col.lectiu Inflexió ( http://inflexio.wordpress.com) va presentar davant el Tribunal superior de Justícia de Catalunya el passat 23 de setembre. Modesta, però interessant mostra del paper que pot jugar la ciutadania políticament organitzada en el combat contra les pràctiques, tan habitual com creixement hostils a la democràcia, dels agents econòmics més poderosos, dita denuncia i la consegüent acció, que va comptar amb la participació dels sindicats majoritaris, es va enquadrar en les accions preparatòries de la Vaga General del 29 de setembre.
El col.lectiu Inflexió va presentar una denúncia davant la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya el passat dia 23 de setembre a les 11h. Posteriorment, a les 12h, membres del col.lectiu van realitzar una acció davant la seu del Deutsche Bank a Barcelona, amb la intenció de fer entrega d’una còpia de la denúncia als responsables d’aquesta entitat (http://www.youtube.com/watch?v=s__ZUVDWrcc).
La denúncia es basa en el fet que diversos agents econòmics podrien haver incorregut en el delicte tipificat a l’article 248 del Codi Penal (tipus conegut com “maquinació per alterar el preu de les coses”) al difondre intencionadament rumors i falses informacions sobre la solvència de l’Estat, a fi d’enriquir-se especulant amb el preu del deute públic espanyol.
Es va escollir el Deutsche Bank per realitzar l’acció de protesta, doncs aquesta entitat apareix reiteradament en informacions relatives a aquest tipus de comportaments, a pesar que hi ha una diversitat notable d’entitats i agents econòmics que poden haver incorregut en els mateixos comportaments, tant contra el deute públic espanyol com contra el deute públic de diversos Estats de la Unió Europea.
Els membres del col.lectiu Inflexió van vincular aquesta acció de protesta a la convocatòria de la vaga general del 29 de setembre, que van recolzar activament, ja que creuen que és necessari destacar que els comportaments especulatius que es troben en la base de l’actual crisi econòmica o que es troben en la base d’algunes de les mesures econòmiques adaptades pels governs, tenen greus conseqüències socials i afecten al mateix principi democràtic.
Al mateix temps, volen destacar que aquests comportaments tenen responsables perfectament identificables i que es poden evitar mitjançant la regulació i la transparència dels mercats mitjançant la democratització de la vida econòmica i financera, però també mitjançant la via penal quan es tracta de maniobres il.legals, com denuncien en el cas dels atacs especulatius contra el deute públic dels Estats. La especulació no pot quedar impune”. Cap a la vaga general del 29 de setembre! impune!
A LA FISCALIA DEL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA
XXXXXXXXXXX, XXXXXXXXXXXXX, XXXXXXXXXXXXX, i XXXXXXXXXXXXX, tots ells majors d’edat, proveïts de sengles DNI amb números XXXXXXXX-F, XXXXXXX-D, i XXXXXXXXX-K, respectivament, i tots ells amb domicili a efectes de citacions i notificacions al c/Mallorca, XXX, de 08XXX Barcelona, compareixen i, com sigui més procedent en Dret,
DIUEN: Que mitjançant el present escrit presenten DENÚNCIA, contra qui en resulti responsable, basant-se en els següents
FETS 1 - La conjuntura internacional de crisi financera i econòmica ha donat lloc a una sèrie de moviments especulatius consistents, a grans trets, en apostes baixistes contra el deute públic d’alguns països, entre d’ells alguns Estats membres de la Unió Europea, així com contra empreses que cotitzen a diverses borses europees . Molt capital privat es va invertir així, en mesos propassats, contra el deute públic emès per Grècia, circumstància que, a més d’encarir el cost que el tresor grec ha d’encarar per obtenir finançament, va obligar a la Unió Europea a posar en marxa un rescat financer a mida d’aquest Estat, al qual el govern grec va haver d’acollir-se amb notables costos d’ajust pel que fa a prestacions socials o retallades als salaris dels funcionaris, per exemple.
2. – Amb caràcter immediatament posterior, els moviments especulatius es van repetir contra altres Estats membres de la Unió Europea, aquest cop amb la vista posada en desestabilitzar la moneda única europea, circumstància que va obligar al conjunt del Estats membres a adoptar una sèrie de resolucions amb caràcter d’urgència, entre elles la creació d’un fons de 750.000.000.000€ per garantir l’estabilitat de la moneda única de la zona euro.
3.- Coincidint pràcticament en el temps amb l’adopció d’aquestes mesures, es van concentrar els atacs contra el deute públic espanyol, i també contra empreses que cotitzen a l’índex conegut com a Íbex-35, que reuneix les principals empreses cotitzades espanyoles. Aquests atacs especulatius es produïen, sempre, precedits o acompanyats de la difusió de falses informacions i de rumors, a tall d’exemple dels quals podem citar les falses informacions que atribuïen al govern espanyol la intenció de sol·licitar un rescat per un import que duplicava l’ajuda concedida a Grècia, o que insinuaven dubtes de suposats experts sobre la capacitat del tresor públic espanyol de fer front als terminis de venciment del deute col·locat.
4. – En el cas dels atacs amb informacions falses o rumors que posen en qüestió la solvència del tresor públic espanyol, l’objectiu d’aquests és augmentar la rendibilitat obtinguda pels inversors que responen a l’emissió de deute públic, per la via d’inflar artificialment la percepció del risc que comporta l’adquisició de bons espanyols, alterant així el preu que aquests productes tindrien en el mercat, si no s’haguessin produït i difós aquestes falses informacions i rumors. Algunes de les falses informacions difoses afirmaven que Espanya demanaria un rescat a la UE i a l’FMI per import de 286.000.000.000€, altres apuntaven a una imminent revisió a la baixa de la qualificació del deute públic espanyol per part de l’agència de qualificació Fitch (http://www.elpais.com/articulo/economia/Zapatero/intenta/aplacar/castigo/mercados/dudas/Espana/elpepieco/20100505elpepieco_1/Tes), però aquests són només els que més han transcendit.
5.- Diaris d’àmbit estatal han estat publicant en els darrers mesos informacions al respecte de l’origen d’aquests rumors i d’aquestes informacions falses, així com sobre la intencionalitat especuladora en la seva difusió, i fins i tot s’ha apuntat que al darrera d’algun rumor d’aquestes característiques hi podria haver persones vinculades al govern federal alemany (Diari Público, edició del dia 20 de juny de 2010, http://www.publico.es/dinero/321976/alemania/centro/ataques/espana).
6.- La situació de crisi econòmica va provocar la reacció dels governs de molts Estats en forma de fons de rescat i d’inversió pública per reactivar l’economia. En el cas de l’Estat espanyol, també ha estat així, de manera que Espanya ha necessitat molt recórrer al deute públic per finançar aquest esforç. Partint d’aquí, i des d’abans que s’instal·lés el leitmotiv mediàtic sobre la suposada manca de solvència d’Espanya, els els diversos agents especuladors van començar de forma lenta però constant a prendre posicions en contra del deute espanyol front a l’alemany, comprant Credit Default Swap (CDS), dels quals convé destacar que en aquell moment encara eren barats, ja que el mercat no tenia en compte encara l’empitjorament relatiu de les condicions creditícies que poc després es produí, en bona part a causa d’aquests moviments especulatius.
Els CDS són permutes financeres per les quals el comprador canvia deute fallit (default) i rep a canvi deute públic més segur des de la perspectiva dels inversors, pagant com a preu una prima. Cal tenir present que el seu preu i evolució té en compte l’empitjorament de les condicions creditícies relatives, i que els CDS es negocien en mercats no organitzats, de manera que el seu preu intervé també, molt destacadament, la percepció del risc, que sostenim que en aquest cas ha estat manipulada amb afany especulatiu. Si les condicions creditícies d’Espanya front a Alemanya, o la seva credibilitat, es veuen afectades negativament, el preu del CDS pujarà, fins i tot encara que objectivament la solvència d’Espanya no estigui en qüestió. Per tant, des del punt de vista de la gestió, aquesta operació pot emprar-se ja sigui com a protecció front al risc, ja sigui a mode d’instrument especulatiu: si es compren CDS i el seu preu puja, es pot vendre l’actiu i ingressar el guany.
Un cop que els especuladors completen la seva posició en CDS contra el deute públic espanyol, demanen en prèstec títols de deute públic espanyol, dels quals no disposaven en cartera. Aquest tipus d’operació es coneix com a simultània de deute públic. La simultània és una operació doble per la qual l’especulador compra primer, al comptat, títols de deute públic i de forma immediata els ven a futur, a un preu determinat. La diferència entre el preu de compra i el de venda serà l’interès que l’especulador pagarà pel prèstec.
En el moment en què l’especulador signa la simultània i, per tant, disposa de la propietat dels títols de deute públic, en fa una venda massiva (per recomprar-los més tard, a preus molt més baixos, a fi de complir amb l’obligació de la venda a futur que ha contret). El benefici d’aquesta venda massiva i, sovint, en el mateix dia, és emprada per l’especulador per substotuir els seus títols de deute espanyol per deute alemany. L’efecte del moviment especulatiu és immediat i clar: cau el preu dels actius espanyols i puja el preu dels actius alemanys. Es produeix una dràstica ampliació de diferencials que fa reaccionar al mercat davant el fort moviment: el mercat s’omple de rumors, com els que sostenim que interessadament han difós diversos agents especuladors en el cas que posem en el seu coneixement, i apareixen els primers articles a la premsa i els primers titulars a la resta de mitjans de comunicació que contribueixen a reforçar l’estratègia de l’especulador (es parla de l’esfondrament dels títols espanyols, de la desconfiança dels inversors, etc.). S’instal·la el pànic als mercats, que imiten el moviment de venda d’actius espanyols que han iniciat els especuladors, ampliant encara més els diferencials i ampliant al mateix temps els beneficis d’aquests.
L’aparentment innocent compra inicial de CDS per part dels agents especuladors als quals ens venim referint, provoca un efecte que cal tenir present, a l’empara de l’opacitat dels mercats en els quals es negocia: el venedor inicial del CDS, que són generalment bancs d’inversió, ha de cobrir la seva posició degut als forts moviments en el diferencial hispano-germànic. Aquest comportament per part dels venedors de CDS esdevé un reforç de l’estratègia de l’especulador, car ja no és necessari que el banc d’inversió prengui en consideració si és possible o no la insolvència d’Espanya, sinó que aquest banc, pels límits de risc que té establerts, es veu obligat a vendre deute públic espanyol i a comprar-ne d’alemany.
7.- Al gener de 2010, la banca nord-americana d’inversió Goldman Sachs, en una reunió d’inversió, va aconsellar invertir en Credit Default Swap (com s’ha exposat, essencialment, es tracta d’una assegurança front al risc d’impagament de l’actiu subjacent), per protegir-se del risc d’Espanya. Les opinions de Goldman Sachs, essent com és aquesta firma un inversor especialment actiu en el mercat financer, són força interessades. Com a conseqüència d’aquesta crida de Goldman Sachs, es produeix l’alarma dels inversors i el risc percebut per l’adquisició de deute públic espanyol creix, encarint el Credit Default Swap (CDS). La conclusió és que la pujada de cotització dels CDS fan immediatament menys atractiu el deute públic espanyol, de tal manera que o bé baixen de preu els bons espanyols que es van emetre en el passat (el valor dels quals es negocia permanentment en els mercats financers), o bé l’Estat es veu obligat a augmentar la rendibilitat dels títols de deute públic nous que s’emeten en les noves subhastes. En qualsevol cas els costos de finançar el deute públic espanyol s’incrementen proporcionalment.
8.-La recomanació de Goldman Sachs ha provocat una onada especulativa en els CDS d’Espanya, repercutint, com dèiem, en els costos de finançament del deute públic espanyol, circumstància que es produeix amb total independència de la situació real dels comptes de l’Estat, així com d’altres indicadors econòmics sobre la solidesa de l’economia espanyola (índex de producció industrial, índex de confiança dels consumidors, publicació dels resultats dels principals bancs espanyols, etc.).
9.- La manca de transparència dels mercats financers internacionals facilita operacions d’alteració del preu del títols del deute espanyol i dels valors cotitzats espanyols a base de la difusió de rumors i falses informacions, en bona part degut a la identitat que existeix sovint entre els rols inversors, d’assegurador de la inversió i de qualificador del risc, com l’exemple abans exposat en relació a Goldman Sachs il·lustra.
10.- En el cas dels atacs especulatius contra empreses cotitzades espanyoles, la majoria d’aquests s’han basat en les inversions baixistes conegudes com a posicions curtes. Aquestes inversions obtenen plusvàlues sempre que la cotització del valor caigui, i la manera en què es produeix, més habitualment, és la de demanar en préstec els títols, per vendre’ls a un determinat preu. Un cop l’excés d’oferta provocada per la mateixa operació n’ha fet baixar el preu, el mateix inversor els recompra més barats, de manera que el diferencial entre el preu anterior i el posterior resulta com a benefici de la inversió. La caiguda del preu dels valors es veu reforçada (incrementant així el guany dels inversors amb posicions curtes), per la difusió de rumors sobre la capacitat de la banca espanyola per fer front a les seves obligacions (cal destacar que aquest rumors i falses informacions van ser tan intensos i nocius que van forçar la realització de proves d’estrès de la banca europea, proves de les quals dimana la falsedat dels rumors difosos amb afany especulatiu). Degut a la major ponderació de la banca dins l’índex conegut com a Íbex-35, aquests rumors tenen un efecte d’arrossegament d’altres valors cotitzats. La premsa econòmica (veure http://www.cincodias.com/articulo/mercados/hedge-funds-apuestan-1220-millones-valores-espanoles/20100621cdscdimer_2/cdsmer/ , a tall d’exemple), s’ha fet ressó de les apostes baixistes del propi Deutsche Bank, d’Amber Capital, de Morton Holdings, d’Eminence Capital, Mason Capital Management, John A.Griffin, Adelphi Capital o Marshall Wace, entre d’altres agents inversors que podrien haver operat d’aquesta manera.
11.-En data 11 de juny de 2010, la Comissió Nacional del Mercat de Valors espanyola ha decidit fer pública la relació d’inversors (tant persones físiques com jurídiques), que operen en algunes de les anomenades posicions curtes contra diverses empreses espanyoles, com ha vingut informant la premsa d’àmbit estatal (a tall d’exemple, http://www.publico.es/dinero/321973/mancha/especulacion/crece/rumores, o bé vegi’s http://www.elpais.com/articulo/economia/inversiones/bajistas/bancos/espanoles/suman/680/millones/elpepieco/20080925elpepieco_3/Tes ).
12.- En dates encara més recents, però només després d’haver-se fet pública, per part de la CNMV, la seva participació en posicions curtes contra interessos econòmics espanyols, el Deutsche Bank ha emès una nota en la qual assegura que ha deixat d’efectuar aquest tipus d’inversions en el cas d’Espanya, i assevera que tot plegat només es deu a un error de càlcul i a la comunicació errònia d’aquests posicions curtes (com publica, per exemple, el diari d’àmbit estatal, Público, de data 7 de juliol de 2010, http://www.publico.es/dinero/326516/deutsche/bank/corrige/apuestas/espana). Tanmateix, es fa molt difícil creure que una institució com el Deutsche Bank aprovi la realització d’inversions de l’ordre de magnitud que ens ocupa sense adonar-se d’un error de càlcul tan greu, que no es pot considerar com a error invencible, i com a conseqüència de les quals ha obtingut ingents beneficis.
13.- En conclusió, una sèrie d’agents inversors, que sovint són alhora asseguradors i qualificadors dels riscos financers, han estat difonent falses informacions i rumors sobre la solvència del tresor públic espanyol i sobre la solidesa del conjunt de l’economia espanyola, emparant-se en la manca de transparència dels mercats financers, a fi d’alterar la rendibilitat del deute públic espanyol, augmentant el seu guany, i a fi de lucrar-se amb la depreciació de determinats valors cotitzats espanyols, mitjançant les posicions curtes mantingudes contra aquests. Els qui així han obrat per alterar el preu de les coses són subjectes determinables mitjançant una necessària activitat d’investigació, ja que tals activitats són constitutives de delicte, de conformitat a l’ordenament jurídic espanyol.
Als fets anteriors els resulten d’aplicació els següents
FONAMENTS DE DRET,
Primer.- La Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi Penal, i en concret el seu article 248, que disposa que:
“Art.248.- S’imposarà la pena de presó de sis mesos a dos anys o multa de 12 a 24 mesos, als qui, difonent notícies falses, emprant violència, amenaça o engany, o emprant informació privilegiada, provin d’alterar els preus que haurien de resultar de la lliure concurrència de productes, mercaderies, títols valors, serveis o qualsevol altres coses mobles o immobles que siguin objecte de contractació, sense perjudici de la pena que pugui correspondre’ls per altres delictes comesos.”
Segon.- L’article 298 de la mateixa Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi Penal, que disposa que:
“Art.298.-
1.El qui, amb ànim de lucre i coneixement de la comissió d’un delicte contra el patrimoni o l’ordre socioeconòmic, en el que no hagi intervingut ni com a autor ni com a còmplice, ajudi als responsables a aprofitar-se dels efectes del mateix, o rebi, adquireixi o oculti tals efectes, serà castigat amb la pena de presó de sis mesos a dos anys.
2.Aquesta pena s’imposarà en la seva meitat superior a qui rebi, adquireixi o oculti els efectes del delicte per traficar amb ells. Si el tràfic es realitzés utilitzant un establiment o local comercial o industrial, s’imposarà, a més, la pena de multa de dotze a vint-i-quatre mesos. En aquests casos els Jutges o Tribunals, atenent a la gravetat dels fets i a les circumstàncies personals del delinqüent, podran imposar també a aquest la pena d’inhabilitació especial per l’exercici de la seva professió o indústria, per temps de dos a cinc anys, i acordar la mesura de clausura temporal o definitiva de l’establiment o local. Si la clausura fos temporal, la seva durada no podrà excedir de cinc anys.
3.En cap cas podrà imposar-se pena privativa de llibertat que excedeixi de l’assenyalada pel delicte encobert. Si aquest estigués castigat amb pena d’una altra naturalesa, la pena privativa de llibertat serà substituïda per la de multa de 12 a 24 mesos, excepte que el delicte encobert tingui assignada pena igual o inferior a aquesta; en tal cas, s’imposarà al culpable la pena d’aquell delicte en la seva meitat inferior.”
Per tot el que s’ha exposat,
ES SOL·LICITA que tingui per presentat aquest escrit, l’admeti, i tingui per presentada la denúncia contra qui resulti responsable pels fets anteriorment descrits, i s’obri una investigació per tal de determinar el subjecte o subjectes responsables dels mateixos.
Barcelona, 23 de setembre de 2010.
Signat,
XXXXXXXXXXXXXX XXXXXXXXXXXXXXXXXX
XXXXXXXXXXXXX XXXXXXXXXXXXXXXXXX
Etiquetes de comentaris: 14, Activisme, economía, Globalització, Pensament, Política
Publica un comentari