Miquel Àngel Sòria
“La pròxima potència no serà la Xina o l’Índia, sinó les dones, per això és important que defineixin el que volen”.
Margaret Atwood, canadenca, amb més de 40 llibres publicats, es preocupa per molts d’aquells aspectes que no interessen al comú dels ciutadans: la natura, l’activitat política, la història, ... la solidaritat. Aquest any l’hem trobada a la Fira Internacional del Llibre de La Habana, una altra manifestació sense interès per als “media”, on ha mostrat la seva preocupació per l’esgotament dels aliments, l’ús de l’aigua potable o la mala pràctica a la pesca. I sempre la seva esperança en una solució.
Ah! Però –el risc de la distracció- sobretot l’interessa el paper que juga la dona en aquesta o en futures societats.
TORTURA
Què esdevé en les pauses
d’aquesta conversació
sobre el lliure albir
la política i la necessitat de la passió?
Penso en la dona que no mataren
només li cosiren el rostre,
li tancaren la boca fins deixar-se-la
de la grandària d’un orifici per palletes
i després la tornaren al carrer
com un símbol mut.
No importa on va passar
ni perquè.
Tampoc importa quin bàndol fou.
Són coses que es fan
en quant hi ha bàndols.
Tampoc sé si hi ha homes bons
que viuen sa vida
a causa d’aquesta dona o malgrat ella,
però semblant poder no és abstracte,
ni es refereix a la política i al lliure albir
va més enllà dels eslògans.
En quant a la passió,
aquest és el seu oposat,
el ganivet que arrenca els amants
de ta pell com a tumors,
deixant sense pits
i sense nom,
esclafada, sense sang, amb la veu
cauteritzada per l’excés de dolor,
cos espellat fibra a fibra
i penjat d’un mur, pancarta agonitzant
i exposada pels mateixos que despleguen banderes.
“La pròxima potència no serà la Xina o l’Índia, sinó les dones, per això és important que defineixin el que volen”.
Margaret Atwood, canadenca, amb més de 40 llibres publicats, es preocupa per molts d’aquells aspectes que no interessen al comú dels ciutadans: la natura, l’activitat política, la història, ... la solidaritat. Aquest any l’hem trobada a la Fira Internacional del Llibre de La Habana, una altra manifestació sense interès per als “media”, on ha mostrat la seva preocupació per l’esgotament dels aliments, l’ús de l’aigua potable o la mala pràctica a la pesca. I sempre la seva esperança en una solució.
Ah! Però –el risc de la distracció- sobretot l’interessa el paper que juga la dona en aquesta o en futures societats.
TORTURA
Què esdevé en les pauses
d’aquesta conversació
sobre el lliure albir
la política i la necessitat de la passió?
Penso en la dona que no mataren
només li cosiren el rostre,
li tancaren la boca fins deixar-se-la
de la grandària d’un orifici per palletes
i després la tornaren al carrer
com un símbol mut.
No importa on va passar
ni perquè.
Tampoc importa quin bàndol fou.
Són coses que es fan
en quant hi ha bàndols.
Tampoc sé si hi ha homes bons
que viuen sa vida
a causa d’aquesta dona o malgrat ella,
però semblant poder no és abstracte,
ni es refereix a la política i al lliure albir
va més enllà dels eslògans.
En quant a la passió,
aquest és el seu oposat,
el ganivet que arrenca els amants
de ta pell com a tumors,
deixant sense pits
i sense nom,
esclafada, sense sang, amb la veu
cauteritzada per l’excés de dolor,
cos espellat fibra a fibra
i penjat d’un mur, pancarta agonitzant
i exposada pels mateixos que despleguen banderes.
Publica un comentari