Michel Cibot
Director General de Serveis de la Ciutat de Malakoff i membre de CIDEFE
El tema d'aquesta taula rodona, quan el vaig rebre, sense més explicacions, traduïda al francès, no el vaig acabar d’entendre: “les experiències de participació en la gestió col•lectiva d’allò públic”. Ho vaig entendre millor tot llegint el programa de les jornades. El meu primer dubte es referia a la llengua. Som europeus i parlem molts idiomes diferents. I nosaltres, els francesos, som bastant dolents en parlar diversos idiomes. He pogut comprovar sovint com els europeus, fins i tot els que són veïns, no es coneixen massa bé! Tot i que el tema em va deixar dubtós, vaig pensar que era força interessant, aprofitant l’avinentesa, venir a compartir els meus dubtes sobre els serveis públics i la forma d’assumir-los, un tema també constitutiu de la nostra identitat francesa.
Si la participació en la gestió dels serveis públics signifiqués la gestió per empreses privades en podria presentar molts casos. D’altra banda, hi ha obert un debat a França en l'actualitat al voltant de diversos temes, incloent, per exemple, el de la gestió de l'aigua . Estem parlant del “Sindicat de les aigües”, de gestió delegada o de control directe. Em vaig adonar que la paraula sindicat, en aquest cas, té un significat especial... El pes de les paraules és per tant d’una gran importància... Els intèrprets són uns socis valuosos!
Els exemples presentats pels oradors anteriors expliquen bé el tema.
Es tracta de modes de gestió de serveis a la població aplicats pel que nosaltres anomenem la societat civil: associacions, organitzacions no governamentals, però també a vegades els sindicats dels assalariats. Concretament es tracta d’una bona pràctica per al primer exemple presentat de la gestió d'una institució pública per una associació de veïns; per al segon exemple es tracta d’una escola fundada per pares i mestres que va esdevenir una escola pública. Tenim exemples similars a França. N’esmentaré una desena que presentaré molt ràpidament. Però tot preparant les meves notes, vaig pensar que podríem passar el dia parlant d’exemples trobats a les 36.000 comunes franceses. Una altra característica del nostre país, no sense relacions íntimes amb la qualitat de la democràcia!
Abans de presentar aquests exemples concrets, m’ha semblat útil recordar breument que França compta amb una llarga tradició de gestió pública i de serveis públics.
Al segle XIX es deia que els francesos seren tots funcionaris i els anglesos tots accionistes!
Aquesta llarga tradició de servei públic es remunta sens dubte a en Clovis (498) o potser a en Carlemany (768) o segur a en Philippe Le Bel (1285-1314). Però el nostre esperit públic es nodreix també de dret romà i de lliçons de filosofia de les democràcies gregues. També caldria parlar de dret canònic i medieval que no només ens ha deixat empremtes positives (Inquisició ...). La Revolució Francesa també ha contribuït en gran mesura a forjar un esperit públic fort i les estructures conseqüents.
De Clovis a Philippe Le Bel i durant els segles següents, la principal motivació de l'acció pública va ser l'exèrcit. A fi d'ampliar les seves àrees, els reis de França van crear poderosos serveis públics: policia i ponts i dics especialment, per fer una xarxa de carreteres sòlida i segura per garantir el flux de tropes i mercaderies, tot i que la resta d'Europa utilitza sobretot les vies fluvials i marítimes. També s’hauria de parlar de les terres comuns, en què l'ús estava repartit i gestionat pels habitants.
A França la noció de servei públic està estretament lligada a la idea de l'interès general. El servei públic garanteix la igualtat entre tots els usuaris (que no són clients). També assegura des de fa més d'un segle la neutralitat dels serveis públics a través de la laïcitat. Qualsevol ciutadà pot fer ús dels serveis públics sense distinció.
Econòmicament, el servei públic òbviament escapa a les regles del mercat. Ha de comunicar la mateixa taxa a tots els usuaris independentment de la seva localització geogràfica (igualtat). L'exemple de correus és interessant. Va ser creat sobre la base d’aquesta concepció francesa del servei públic el 1470.
En el terreny polític, es tracta de garantir el laïcisme i finalment fer d'aquest concepte una manera d'organització de la societat lliure de referències religioses i per tant capaç d’acollir tothom. Insisteixo en aquesta qüestió de la laïcitat perquè té gran importància per als francesos.
El servei públic és objecte d’una profunda connexió per part d’una gran majoria dels francesos. Aquesta afecció dels ciutadans francesos al seu servei públic podria suggerir que en última instància no estan massa interessats en la intervenció directa en la gestió dels serveis. Però després de la Segona Guerra Mundial, els mecanismes de gestió pública han conegut un creixement més gran. S’han enriquit amb serveis públics industrials i comercials i també d’empreses públiques com la concessió administrativa Renault.
Seria interessant discutir més a fons sobre aquests temes per intentar elaborar un concepte europeu de servei públic, veure l'evolució cap als serveis públics mundials per gestionar per exemple problemes com l'aigua. Les Nacions Unides hi podrien trobar un interessant nou paper!
Aquests serveis es duen a terme d'acord amb les normes de dret públic i donen feina als agents públics, és a dir, agents que no depenen del conveni de treball comú de les empreses privades sinó que s’adapten a les seves lleis específiques. Aquests estatuts i el conjunt del sistema públic són considerats com a garanties de la democràcia... No obstant això, en termes de compres, des de fa unes dècades el requisit de la posada en comú ha portat la gestió pública a adaptacions més o menys preocupants... En tots els casos, aquesta gestió encara es distingeix de les lògiques econòmiques privades basades únicament en la rendibilitat econòmica a curt termini i en la competència.
Els estatuts públics es divideixen en tres branques principals: l'administració de l'Estat, l'administració hospitalària i l'administració territorial. Una part n’és comú (tronc comú).
En aquest context de forta presència del servei públic en què les coses passen sobre el terreny, en la gestió quotidiana, els serveis públics prop de les nostres ciutats es gestionen de manera diferent i la intervenció dels ciutadans està lluny de ser menyspreable.
L’administració territorial funciona principalment en concessió administrativa, és a dir que el servei està garantit pels funcionaris públics en virtut de regulacions públiques. Però també es pot dur a terme per part d’una empresa privada o fins i tot per una associació (Llei del 1901). No he estudiat si existeix una llei similar fora de França. No obstant això, és molt important per a nosaltres, ja que ha establert el dret d'associació que, sota Napoleó III, no fa tant de temps, no estava reconegut. El dret d'associació és també molt important pel que fa a les diferents funcions dels voluntaris en la vida local. (No obstant cal tenir cura de les derivacions del que que jo anomenaria neo-empreses...).
La gestió dels serveis públics per part dels ciutadans a través d'associacions s'ha desenvolupat durant els últims trenta anys en àrees molt diferents.
Especialment en serveis destinats als infants, però no només. Per als nens, ens trobem amb aquest sistema de guarderia fora de l'horari escolar. Sens dubte, cal aclarir que les ciutats d’esquerres tendeixen a escollir la gestió administrativa i les ciutats de dretes més aviat estructures privades que, en l’àmbit considerat, poden ser associacions, sense que la diferència sigui massa forta!
Passo a donar-vos alguns exemples ràpids en una dotzena d’àmbits. Tranquils, no dedicaré massa temps a cadascun d’ells. Només vull mostrar la diversitat i, en última instància, la multiplicitat de casos i situacions.
En l'àmbit de la infància per exemple, com la llar d'infants per al matí de les escoles primàries (llar d'infants abans de començar l’escola) he vist intervenir a la meva ciutat una associació creada pels pares (associació constituïda de conformitat amb una llei del 1901) i amb el suport financer de l’ajuntament (subvenció). Després de diversos anys de l’experiència aconseguint un gran èxit, els pares voluntaris entusiastes al principi, però cada vegada menys nombrosos en voler ser al capdavant de l'associació i trobant massa pesada la gestió del personal (monitors) van voler passar a una gestió pública administrativa. L'ajuntament ha acceptat aquesta nova responsabilitat. El sistema té les seves limitacions: la ciutat no pot respondre a totes les iniciatives associatives i transformar-les totes, després d'alguns anys, en serveis municipals.
En l'àmbit de la primera infància, disposem principalment de llars d'infants gestionades per les autoritats locals (municipis o departaments), però ara van apareixent cada vegada més llars d’infants parentals creats, com en l'exemple anterior, per alguns pares associant-se i organitzant-se entre ells per tenir cura dels seus fills. També poden utilitzar una tercera persona que tingui cura dels seus nens a casa seva o a la casa d'un dels pares o en un lloc específic. Hi ha moltes possibles variacions.
En els darrers anys, es multipliquen les guarderies d'empresa i privades.
En el camp de l'educació, el nostre famós Ministeri d'Educació Nacional qualificat en el seu moment com a mamut per un ministre, coexisteix amb un sistema d'escoles privades, principalment religioses, la majoria de contractació amb el ministeri però que no volen esdevenir públiques. Les autoritats locals estan obligades a pagar a aquestes escoles importants subvencions (la despesa per estudiant ha de ser la mateixa que per a la pública) per als graus elementals.
El finançament de l'àmbit privat per part del públic podria arribar a posar en qüestió el nostre principi de laïcitat i portar-nos al risc d'errors totalment perjudicials...
Les escoles associatives són poc freqüents en el nostre país però s’esdevé que les més grans innovacions pedagògiques (Frenay) no han prosperat en allò públic, per la qual cosa s’ha produït la creació d'escoles privades progressistes.
En el sector econòmic, la intervenció ciutadana no està absent. Puc recordar les SCOP (societats cooperatives obreres de producció). Aquest tipus de gestió és més utilitzat en casos de dificultat d’una empresa que per a una nova creació.
Al meu poble, una petita empresa de mecànica en crisi fa uns vint anys va ser recuperada pels seus treballadors sindicats a la CGT. Va ser salvada i encara viu. No és el sindicat en si mateix el que gestiona la cooperativa, però va crear l'estructura adaptada amb un estatut específic en virtut de la llei: la SCOP.
Una empresa de treballs públics també es gestiona d'aquesta manera.
El lloc dels treballadors en aquest tipus de gestió és, òbviament, molt diferent del que és en una empresa privada, en particular en matèria de seguiment de comptes i participació en les decisions estratègiques.
Aquest estatut també pot funcionar per a grans grups. Així doncs, els empleats de les botigues Darty han assumit la gestió de la seva empresa.
En l’àmbit cultural, les ciutats es posen sovint d’acord amb associacions (arts plàstiques, música) per a cursos, activitats, espectacles, etc...
En l'àmbit de les cooperacions internacionals descentralitzades, de la mateixa manera, les associacions intervenen sovint. La forma més antiga: el comitè d'agermanament.
En l'àmbit de l'esport. Segueixo amb l'exemple de la meva ciutat. (USMM). Lliure disponibilitat dels estadis i gimnasos que pertanyen a la ciutat. Clubs esportius organitzats de forma associativa amb més de 25 disciplines. Aquesta associació agrupa 3.500 membres. Exerceix un paper important en la definició de la política pública esportiva de la ciutat. Organitza escoles de futbol, d’handbol, de judo, etc... També intervé molt pel que fa als nens, els adolescents i els adults joves.
En l'àmbit de l'habitatge: La intervenció ciutadana existeix en aquest àmbit però en els habitatges socials. Algunes associacions gestionen entitats propietàries d'habitatges socials que jo qualificaria de normals. Són encara més nombroses en l'àrea de l'allotjament per a les persones amb dificultats. Els mitjans de comunicació es refereixen regularment a les mesures espectaculars adoptades per exemple per una associació anomenada DAL (Dret a l'Habitatge). Algunes associacions intervenen només en el terreny concret de la recerca de solucions, altres són més de la reivindicació.
Aquest àmbit de l'habitatge per als més pobres confirma evidentment la causa humanitària que involucra molts dels nostres conciutadans.
En l'àmbit de la salut: Un nombre de centres de salut també són gestionats per associacions. Aquest sistema existeix a d’altres llocs, per exemple al Japó. En forma de cooperativa. 4 milions de membres amb clubs de salut en els barris a càrrec dels metges, infermeres, dentistes, osteòpates, etc... d’aquesta cooperativa.
Fins aquí els meus exemples. Per acabar, voldria esmentar una nova forma de participació ciutadana: Des de fa alguns anys, una llei (Llei N º 2002-276, de 27 de febrer de 2002) va crear juntes de veïns (obligatòries per a les ciutats de més de 80.000 habitants, però possibles a les ciutats més petites, en particular en els suburbis).
Aquests consells tenen com a objectiu participar en el desenvolupament de projectes públics, contribuir a la definició de programes estructurals, la planificació urbana, etc. També poden contribuir a la implantació de serveis. Encara no tenim prou marge de temps per veure si aquests consells de barri substituiran els mitjans més tradicionals dels quals he parlat. Potser se substituiran a les organitzacions polítiques en les quals l’activitat als barris és menys important del que era fa trenta anys.
Per dotar novament d’energia aquestes organitzacions sens dubte ens hauríem de preguntar sobre els seus valors fonamentals, com ara la pau . La pau és sens dubte el principal valor de l'arquitectura del moviment progressista, ja que va aparèixer després de la Primera Guerra Mundial.
La SFIO (Secció Francesa de la Internacional Obrera) va deixar pas en gran mesura als guerrers (després de l'assassinat d’en Jaurés el 1914), el corrent pacifista va tornar amb força els anys 1917-1918 i l'aspiració a la pau va unir realment la classe obrera mundial al voltant de la classe obrera russa la qual, sobre aquesta base, va trobar la força per guanyar la seva revolució davant d'una aristocràcia depravada, adepta a la traïció a Europa i una burgesia rendista i colonialista poc inspirada!
Reconciliant-nos amb aquestes arrels, és sens dubte possible tornar a donar a les nostres velles vinyes humanes contaminades per l’autoritarisme i la malaltia del poder una nova força que es construiria en els serveis públics renovats per satisfer totes les necessitats fonamentals dels éssers humans.
Director General de Serveis de la Ciutat de Malakoff i membre de CIDEFE
El tema d'aquesta taula rodona, quan el vaig rebre, sense més explicacions, traduïda al francès, no el vaig acabar d’entendre: “les experiències de participació en la gestió col•lectiva d’allò públic”. Ho vaig entendre millor tot llegint el programa de les jornades. El meu primer dubte es referia a la llengua. Som europeus i parlem molts idiomes diferents. I nosaltres, els francesos, som bastant dolents en parlar diversos idiomes. He pogut comprovar sovint com els europeus, fins i tot els que són veïns, no es coneixen massa bé! Tot i que el tema em va deixar dubtós, vaig pensar que era força interessant, aprofitant l’avinentesa, venir a compartir els meus dubtes sobre els serveis públics i la forma d’assumir-los, un tema també constitutiu de la nostra identitat francesa.
Si la participació en la gestió dels serveis públics signifiqués la gestió per empreses privades en podria presentar molts casos. D’altra banda, hi ha obert un debat a França en l'actualitat al voltant de diversos temes, incloent, per exemple, el de la gestió de l'aigua . Estem parlant del “Sindicat de les aigües”, de gestió delegada o de control directe. Em vaig adonar que la paraula sindicat, en aquest cas, té un significat especial... El pes de les paraules és per tant d’una gran importància... Els intèrprets són uns socis valuosos!
Els exemples presentats pels oradors anteriors expliquen bé el tema.
Es tracta de modes de gestió de serveis a la població aplicats pel que nosaltres anomenem la societat civil: associacions, organitzacions no governamentals, però també a vegades els sindicats dels assalariats. Concretament es tracta d’una bona pràctica per al primer exemple presentat de la gestió d'una institució pública per una associació de veïns; per al segon exemple es tracta d’una escola fundada per pares i mestres que va esdevenir una escola pública. Tenim exemples similars a França. N’esmentaré una desena que presentaré molt ràpidament. Però tot preparant les meves notes, vaig pensar que podríem passar el dia parlant d’exemples trobats a les 36.000 comunes franceses. Una altra característica del nostre país, no sense relacions íntimes amb la qualitat de la democràcia!
Abans de presentar aquests exemples concrets, m’ha semblat útil recordar breument que França compta amb una llarga tradició de gestió pública i de serveis públics.
Al segle XIX es deia que els francesos seren tots funcionaris i els anglesos tots accionistes!
Aquesta llarga tradició de servei públic es remunta sens dubte a en Clovis (498) o potser a en Carlemany (768) o segur a en Philippe Le Bel (1285-1314). Però el nostre esperit públic es nodreix també de dret romà i de lliçons de filosofia de les democràcies gregues. També caldria parlar de dret canònic i medieval que no només ens ha deixat empremtes positives (Inquisició ...). La Revolució Francesa també ha contribuït en gran mesura a forjar un esperit públic fort i les estructures conseqüents.
De Clovis a Philippe Le Bel i durant els segles següents, la principal motivació de l'acció pública va ser l'exèrcit. A fi d'ampliar les seves àrees, els reis de França van crear poderosos serveis públics: policia i ponts i dics especialment, per fer una xarxa de carreteres sòlida i segura per garantir el flux de tropes i mercaderies, tot i que la resta d'Europa utilitza sobretot les vies fluvials i marítimes. També s’hauria de parlar de les terres comuns, en què l'ús estava repartit i gestionat pels habitants.
A França la noció de servei públic està estretament lligada a la idea de l'interès general. El servei públic garanteix la igualtat entre tots els usuaris (que no són clients). També assegura des de fa més d'un segle la neutralitat dels serveis públics a través de la laïcitat. Qualsevol ciutadà pot fer ús dels serveis públics sense distinció.
Econòmicament, el servei públic òbviament escapa a les regles del mercat. Ha de comunicar la mateixa taxa a tots els usuaris independentment de la seva localització geogràfica (igualtat). L'exemple de correus és interessant. Va ser creat sobre la base d’aquesta concepció francesa del servei públic el 1470.
En el terreny polític, es tracta de garantir el laïcisme i finalment fer d'aquest concepte una manera d'organització de la societat lliure de referències religioses i per tant capaç d’acollir tothom. Insisteixo en aquesta qüestió de la laïcitat perquè té gran importància per als francesos.
El servei públic és objecte d’una profunda connexió per part d’una gran majoria dels francesos. Aquesta afecció dels ciutadans francesos al seu servei públic podria suggerir que en última instància no estan massa interessats en la intervenció directa en la gestió dels serveis. Però després de la Segona Guerra Mundial, els mecanismes de gestió pública han conegut un creixement més gran. S’han enriquit amb serveis públics industrials i comercials i també d’empreses públiques com la concessió administrativa Renault.
Seria interessant discutir més a fons sobre aquests temes per intentar elaborar un concepte europeu de servei públic, veure l'evolució cap als serveis públics mundials per gestionar per exemple problemes com l'aigua. Les Nacions Unides hi podrien trobar un interessant nou paper!
Aquests serveis es duen a terme d'acord amb les normes de dret públic i donen feina als agents públics, és a dir, agents que no depenen del conveni de treball comú de les empreses privades sinó que s’adapten a les seves lleis específiques. Aquests estatuts i el conjunt del sistema públic són considerats com a garanties de la democràcia... No obstant això, en termes de compres, des de fa unes dècades el requisit de la posada en comú ha portat la gestió pública a adaptacions més o menys preocupants... En tots els casos, aquesta gestió encara es distingeix de les lògiques econòmiques privades basades únicament en la rendibilitat econòmica a curt termini i en la competència.
Els estatuts públics es divideixen en tres branques principals: l'administració de l'Estat, l'administració hospitalària i l'administració territorial. Una part n’és comú (tronc comú).
En aquest context de forta presència del servei públic en què les coses passen sobre el terreny, en la gestió quotidiana, els serveis públics prop de les nostres ciutats es gestionen de manera diferent i la intervenció dels ciutadans està lluny de ser menyspreable.
L’administració territorial funciona principalment en concessió administrativa, és a dir que el servei està garantit pels funcionaris públics en virtut de regulacions públiques. Però també es pot dur a terme per part d’una empresa privada o fins i tot per una associació (Llei del 1901). No he estudiat si existeix una llei similar fora de França. No obstant això, és molt important per a nosaltres, ja que ha establert el dret d'associació que, sota Napoleó III, no fa tant de temps, no estava reconegut. El dret d'associació és també molt important pel que fa a les diferents funcions dels voluntaris en la vida local. (No obstant cal tenir cura de les derivacions del que que jo anomenaria neo-empreses...).
La gestió dels serveis públics per part dels ciutadans a través d'associacions s'ha desenvolupat durant els últims trenta anys en àrees molt diferents.
Especialment en serveis destinats als infants, però no només. Per als nens, ens trobem amb aquest sistema de guarderia fora de l'horari escolar. Sens dubte, cal aclarir que les ciutats d’esquerres tendeixen a escollir la gestió administrativa i les ciutats de dretes més aviat estructures privades que, en l’àmbit considerat, poden ser associacions, sense que la diferència sigui massa forta!
Passo a donar-vos alguns exemples ràpids en una dotzena d’àmbits. Tranquils, no dedicaré massa temps a cadascun d’ells. Només vull mostrar la diversitat i, en última instància, la multiplicitat de casos i situacions.
En l'àmbit de la infància per exemple, com la llar d'infants per al matí de les escoles primàries (llar d'infants abans de començar l’escola) he vist intervenir a la meva ciutat una associació creada pels pares (associació constituïda de conformitat amb una llei del 1901) i amb el suport financer de l’ajuntament (subvenció). Després de diversos anys de l’experiència aconseguint un gran èxit, els pares voluntaris entusiastes al principi, però cada vegada menys nombrosos en voler ser al capdavant de l'associació i trobant massa pesada la gestió del personal (monitors) van voler passar a una gestió pública administrativa. L'ajuntament ha acceptat aquesta nova responsabilitat. El sistema té les seves limitacions: la ciutat no pot respondre a totes les iniciatives associatives i transformar-les totes, després d'alguns anys, en serveis municipals.
En l'àmbit de la primera infància, disposem principalment de llars d'infants gestionades per les autoritats locals (municipis o departaments), però ara van apareixent cada vegada més llars d’infants parentals creats, com en l'exemple anterior, per alguns pares associant-se i organitzant-se entre ells per tenir cura dels seus fills. També poden utilitzar una tercera persona que tingui cura dels seus nens a casa seva o a la casa d'un dels pares o en un lloc específic. Hi ha moltes possibles variacions.
En els darrers anys, es multipliquen les guarderies d'empresa i privades.
En el camp de l'educació, el nostre famós Ministeri d'Educació Nacional qualificat en el seu moment com a mamut per un ministre, coexisteix amb un sistema d'escoles privades, principalment religioses, la majoria de contractació amb el ministeri però que no volen esdevenir públiques. Les autoritats locals estan obligades a pagar a aquestes escoles importants subvencions (la despesa per estudiant ha de ser la mateixa que per a la pública) per als graus elementals.
El finançament de l'àmbit privat per part del públic podria arribar a posar en qüestió el nostre principi de laïcitat i portar-nos al risc d'errors totalment perjudicials...
Les escoles associatives són poc freqüents en el nostre país però s’esdevé que les més grans innovacions pedagògiques (Frenay) no han prosperat en allò públic, per la qual cosa s’ha produït la creació d'escoles privades progressistes.
En el sector econòmic, la intervenció ciutadana no està absent. Puc recordar les SCOP (societats cooperatives obreres de producció). Aquest tipus de gestió és més utilitzat en casos de dificultat d’una empresa que per a una nova creació.
Al meu poble, una petita empresa de mecànica en crisi fa uns vint anys va ser recuperada pels seus treballadors sindicats a la CGT. Va ser salvada i encara viu. No és el sindicat en si mateix el que gestiona la cooperativa, però va crear l'estructura adaptada amb un estatut específic en virtut de la llei: la SCOP.
Una empresa de treballs públics també es gestiona d'aquesta manera.
El lloc dels treballadors en aquest tipus de gestió és, òbviament, molt diferent del que és en una empresa privada, en particular en matèria de seguiment de comptes i participació en les decisions estratègiques.
Aquest estatut també pot funcionar per a grans grups. Així doncs, els empleats de les botigues Darty han assumit la gestió de la seva empresa.
En l’àmbit cultural, les ciutats es posen sovint d’acord amb associacions (arts plàstiques, música) per a cursos, activitats, espectacles, etc...
En l'àmbit de les cooperacions internacionals descentralitzades, de la mateixa manera, les associacions intervenen sovint. La forma més antiga: el comitè d'agermanament.
En l'àmbit de l'esport. Segueixo amb l'exemple de la meva ciutat. (USMM). Lliure disponibilitat dels estadis i gimnasos que pertanyen a la ciutat. Clubs esportius organitzats de forma associativa amb més de 25 disciplines. Aquesta associació agrupa 3.500 membres. Exerceix un paper important en la definició de la política pública esportiva de la ciutat. Organitza escoles de futbol, d’handbol, de judo, etc... També intervé molt pel que fa als nens, els adolescents i els adults joves.
En l'àmbit de l'habitatge: La intervenció ciutadana existeix en aquest àmbit però en els habitatges socials. Algunes associacions gestionen entitats propietàries d'habitatges socials que jo qualificaria de normals. Són encara més nombroses en l'àrea de l'allotjament per a les persones amb dificultats. Els mitjans de comunicació es refereixen regularment a les mesures espectaculars adoptades per exemple per una associació anomenada DAL (Dret a l'Habitatge). Algunes associacions intervenen només en el terreny concret de la recerca de solucions, altres són més de la reivindicació.
Aquest àmbit de l'habitatge per als més pobres confirma evidentment la causa humanitària que involucra molts dels nostres conciutadans.
En l'àmbit de la salut: Un nombre de centres de salut també són gestionats per associacions. Aquest sistema existeix a d’altres llocs, per exemple al Japó. En forma de cooperativa. 4 milions de membres amb clubs de salut en els barris a càrrec dels metges, infermeres, dentistes, osteòpates, etc... d’aquesta cooperativa.
Fins aquí els meus exemples. Per acabar, voldria esmentar una nova forma de participació ciutadana: Des de fa alguns anys, una llei (Llei N º 2002-276, de 27 de febrer de 2002) va crear juntes de veïns (obligatòries per a les ciutats de més de 80.000 habitants, però possibles a les ciutats més petites, en particular en els suburbis).
Aquests consells tenen com a objectiu participar en el desenvolupament de projectes públics, contribuir a la definició de programes estructurals, la planificació urbana, etc. També poden contribuir a la implantació de serveis. Encara no tenim prou marge de temps per veure si aquests consells de barri substituiran els mitjans més tradicionals dels quals he parlat. Potser se substituiran a les organitzacions polítiques en les quals l’activitat als barris és menys important del que era fa trenta anys.
Per dotar novament d’energia aquestes organitzacions sens dubte ens hauríem de preguntar sobre els seus valors fonamentals, com ara la pau . La pau és sens dubte el principal valor de l'arquitectura del moviment progressista, ja que va aparèixer després de la Primera Guerra Mundial.
La SFIO (Secció Francesa de la Internacional Obrera) va deixar pas en gran mesura als guerrers (després de l'assassinat d’en Jaurés el 1914), el corrent pacifista va tornar amb força els anys 1917-1918 i l'aspiració a la pau va unir realment la classe obrera mundial al voltant de la classe obrera russa la qual, sobre aquesta base, va trobar la força per guanyar la seva revolució davant d'una aristocràcia depravada, adepta a la traïció a Europa i una burgesia rendista i colonialista poc inspirada!
Reconciliant-nos amb aquestes arrels, és sens dubte possible tornar a donar a les nostres velles vinyes humanes contaminades per l’autoritarisme i la malaltia del poder una nova força que es construiria en els serveis públics renovats per satisfer totes les necessitats fonamentals dels éssers humans.
Publica un comentari