Noura Aharchi
Periodista
Un dels reptes més importants, actualment, de les societats occidentals és com assolir i gestionar els moviments migratoris, ja que en els darrers anys és un dels temes que més transcendència ha tingut a l’esfera pública. Aquests moviments generen contacte entre distintes cultures. Aquesta interacció dibuixa alhora una nova realitat: la construcció d’una societat intercultural.
Hem d'assumir que els debats sobre si estem a favor o en contra d'aquesta nova realitat són discussions de l'última dècada del segle XX, similars als que es produïen en els inicis del procés de globalització. Avui en dia, mantenir aquesta forma d'argumentació és seguir un debat obsolet. La interculturalitat no és un ideal a assolir, sinó una realitat a gestionar.
Les accions i interaccions de les persones estan condicionades per la representació(ns) mental(s) que es té de l’individu mateix, dels altres i del món. Aquestes representacions són les que estableixen una determinada manera de construir un imaginari personal o col•lectiu per tal d’entendre i explicar la realitat, en aquest cas, l'actual. En aquesta construcció els mitjans de comunicació hi tenen un paper important, les persones no només construeixen les seves representacions mentals a través de l’experiència personal, obtinguda dia a dia, amb la seva praxis a la quotidianitat i la interacció amb la resta dels grups de persones que l’envolten, sinó que també a través de tota la informació que els arriba dels mitjans.
Els mitjans de comunicació en els cas del fenomen migratori, sovint actuen com a úniques fonts de coneixement i/o els que tenen més poder per fer difusió de molta informació sobre la població d'altres orígens. Es per això la importància dels mitjans a la societat.
Ja que aquests tenen la capacitat de poder per difondre ideologia dominant i dirigent sobre un sistema social mitjançant un procés a través del qual es perpetua i legitima contínuament.
Darrera de qualsevol text comunicatiu hi ha una ideologia. Entre els mitjans de comunicació, la premsa és un lloc privilegiat per dita activitat, sobretot a la de referència, que serveix posteriorment per alimentar el debat públic, i que de retruc configuren, moldegen i perpetuen representacions socials dels diferents grups que conformen la societat, i en el del cas exposat a continuació: les dones immigrants .
Gran part de les informacions que llegim i escoltem són les que determinen la nostra visió sobre totes aquestes dones que per un motiu o altre han hagut d'abandonar els seus països d'origen. Sovint el nostre coneixement d’àmbit social, polític, econòmic o d’un altre índole sobre aquetes dones ens ve donat de la nostra praxis diària i dels mitjans de comunicació, ja sigui premsa, televisió, ràdio, i més recentment d’internet.
Poca investigació de la presència de la dona immigrant a la premsa
S'ha investigat i escrit sobre la immigració en general però poc són els estudis sobre les dones immigrants, tot i que les darreres dècades, Espanya s'ha convertit en un país receptor de moltes dones provinents en la seva major part d'Àfrica i d'Amèrica Llatina. Aquest article intentarà de forma genèrica descriure com importants diaris de l'Estat com El País, La Vanguardia, El Mundo, ABC, entre d'altres, construeixen discursivament la imatge de la dona immigrant. En primer lloc cal recordar que l'activitat periodística orienta l'audiència sempre a través de la seva ideologia (de l'empresa periodística o personal) a configurar una determinada imatge de la dona immigrant perquè el discurs periodístic reprèn certes veus en detriment d'altres. Sempre.
La presència de la dona immigrant als mitjans de comunicació és invisibilitzada als mitjans. Segons Peio M. Aierbe i Clara Pérez Wolfram, investigadores que han indagat sobre el tema, alerten que en la majoria de les informacions sobre immigració a la premsa s'ofereix una imatge masculina de la mateixa, invisibilitzant, així, la dona immigrant.
Elles a penes apareixen en els mitjans de comunicació, i les poques vegades que se les esmenta és per fer una projecció de víctimes. El llenguatge que s'utilitza ho retrata tot: són dones traficades, enganyades, venudes, maltractades, discriminades laboralment i socialment. Tots aquests verbs les converteixen en objecte d'una voluntat aliena. Amb aquestes descripcions sembla a primera vista que no tenen projecte migratori propi, o en tot cas immigrants per millorar la vida dels seus familiars, mai la pròpia. L'antropòloga Dolores Juliano ho diu molt clar: “de dones pobres passen a ser "pobres dones".
Tòpics i estereotips negatius
Els immigrants són marginats i discriminats, al país de destí, la qual cosa es pot advertir a través del discurs, en particular, en els mitjans de comunicació. A la premsa els immigrants són considerats un problema. En el cas concret de la dona immigrant, tot i que els estudis són pocs, les anàlisis apunten en la mateixa direcció: reproducció d'estereotips discriminatoris i invisibilitat. Ja que, en termes quantitatius es pot advertir que la quantitat de peces informatives dedicades a les dones immigrants són poques. Només cal fullejar el diaris esmentats anteriorment, es pot comprovar. Això reflexa la poca atenció que els mitjans els hi brinda i confirma l'afirmació anterior: Elles als mitjans informatius estan invisibilitzades.
No obstant, quan es parla de la dona immigrant els temes recurrents i que es presenten associats a Elles són la prostitució; la violència de gènere (dones immigrants que pateixen el masclisme) i la immigració a Espanya (en particular, que la dona immigrant és la que exerceix el treball domèstic i que cada vegada augmenta la seva presència a Espanya). A aquests, li segueixen el tema de la salut (ja sigui les malalties que pateix la dona immigrant o l'atenció mèdica que requereix) i la discriminació (sobre tot legal, per exemple, la manca de "papers", el racisme, o bé la discriminació en els espais educatius per l'ús d'elements culturals com el vel islàmic).
En definitiva la representació (imatge) de la dona immigrant es configura a partir d’aquests temes globals destacats. La selecció de cert tema determina una representació de la realitat, de les persones o coses de la que es parla o sobre les que s’escriu una sèrie de tòpics de tall negatiu al voltant de la dona immigrant: prostitució, violència de gènere, discriminació, etc. Aquesta tendència indica una pràctica periodística predominant en els mitjans massius de comunicació, és a dir, l'ús recurrent de criteris d'interès periodístic com ara la negativitat, la violència i el drama amb el propòsit d'atraure l'atenció del lector per vendre el producte noticiós, però, d'aquesta manera, també, es (re)produeixen estereotips i tòpics sobre Elles, que s’engloba en l'opinió generalitzada que genera la premsa i/o els mitjans generalistes: que la immigració és un problema "que genera diversos conflictes socials com la prostitució o la delinqüència.
Periodista
Un dels reptes més importants, actualment, de les societats occidentals és com assolir i gestionar els moviments migratoris, ja que en els darrers anys és un dels temes que més transcendència ha tingut a l’esfera pública. Aquests moviments generen contacte entre distintes cultures. Aquesta interacció dibuixa alhora una nova realitat: la construcció d’una societat intercultural.
Hem d'assumir que els debats sobre si estem a favor o en contra d'aquesta nova realitat són discussions de l'última dècada del segle XX, similars als que es produïen en els inicis del procés de globalització. Avui en dia, mantenir aquesta forma d'argumentació és seguir un debat obsolet. La interculturalitat no és un ideal a assolir, sinó una realitat a gestionar.
Les accions i interaccions de les persones estan condicionades per la representació(ns) mental(s) que es té de l’individu mateix, dels altres i del món. Aquestes representacions són les que estableixen una determinada manera de construir un imaginari personal o col•lectiu per tal d’entendre i explicar la realitat, en aquest cas, l'actual. En aquesta construcció els mitjans de comunicació hi tenen un paper important, les persones no només construeixen les seves representacions mentals a través de l’experiència personal, obtinguda dia a dia, amb la seva praxis a la quotidianitat i la interacció amb la resta dels grups de persones que l’envolten, sinó que també a través de tota la informació que els arriba dels mitjans.
Els mitjans de comunicació en els cas del fenomen migratori, sovint actuen com a úniques fonts de coneixement i/o els que tenen més poder per fer difusió de molta informació sobre la població d'altres orígens. Es per això la importància dels mitjans a la societat.
Ja que aquests tenen la capacitat de poder per difondre ideologia dominant i dirigent sobre un sistema social mitjançant un procés a través del qual es perpetua i legitima contínuament.
Darrera de qualsevol text comunicatiu hi ha una ideologia. Entre els mitjans de comunicació, la premsa és un lloc privilegiat per dita activitat, sobretot a la de referència, que serveix posteriorment per alimentar el debat públic, i que de retruc configuren, moldegen i perpetuen representacions socials dels diferents grups que conformen la societat, i en el del cas exposat a continuació: les dones immigrants .
Gran part de les informacions que llegim i escoltem són les que determinen la nostra visió sobre totes aquestes dones que per un motiu o altre han hagut d'abandonar els seus països d'origen. Sovint el nostre coneixement d’àmbit social, polític, econòmic o d’un altre índole sobre aquetes dones ens ve donat de la nostra praxis diària i dels mitjans de comunicació, ja sigui premsa, televisió, ràdio, i més recentment d’internet.
Poca investigació de la presència de la dona immigrant a la premsa
S'ha investigat i escrit sobre la immigració en general però poc són els estudis sobre les dones immigrants, tot i que les darreres dècades, Espanya s'ha convertit en un país receptor de moltes dones provinents en la seva major part d'Àfrica i d'Amèrica Llatina. Aquest article intentarà de forma genèrica descriure com importants diaris de l'Estat com El País, La Vanguardia, El Mundo, ABC, entre d'altres, construeixen discursivament la imatge de la dona immigrant. En primer lloc cal recordar que l'activitat periodística orienta l'audiència sempre a través de la seva ideologia (de l'empresa periodística o personal) a configurar una determinada imatge de la dona immigrant perquè el discurs periodístic reprèn certes veus en detriment d'altres. Sempre.
La presència de la dona immigrant als mitjans de comunicació és invisibilitzada als mitjans. Segons Peio M. Aierbe i Clara Pérez Wolfram, investigadores que han indagat sobre el tema, alerten que en la majoria de les informacions sobre immigració a la premsa s'ofereix una imatge masculina de la mateixa, invisibilitzant, així, la dona immigrant.
Elles a penes apareixen en els mitjans de comunicació, i les poques vegades que se les esmenta és per fer una projecció de víctimes. El llenguatge que s'utilitza ho retrata tot: són dones traficades, enganyades, venudes, maltractades, discriminades laboralment i socialment. Tots aquests verbs les converteixen en objecte d'una voluntat aliena. Amb aquestes descripcions sembla a primera vista que no tenen projecte migratori propi, o en tot cas immigrants per millorar la vida dels seus familiars, mai la pròpia. L'antropòloga Dolores Juliano ho diu molt clar: “de dones pobres passen a ser "pobres dones".
Tòpics i estereotips negatius
Els immigrants són marginats i discriminats, al país de destí, la qual cosa es pot advertir a través del discurs, en particular, en els mitjans de comunicació. A la premsa els immigrants són considerats un problema. En el cas concret de la dona immigrant, tot i que els estudis són pocs, les anàlisis apunten en la mateixa direcció: reproducció d'estereotips discriminatoris i invisibilitat. Ja que, en termes quantitatius es pot advertir que la quantitat de peces informatives dedicades a les dones immigrants són poques. Només cal fullejar el diaris esmentats anteriorment, es pot comprovar. Això reflexa la poca atenció que els mitjans els hi brinda i confirma l'afirmació anterior: Elles als mitjans informatius estan invisibilitzades.
No obstant, quan es parla de la dona immigrant els temes recurrents i que es presenten associats a Elles són la prostitució; la violència de gènere (dones immigrants que pateixen el masclisme) i la immigració a Espanya (en particular, que la dona immigrant és la que exerceix el treball domèstic i que cada vegada augmenta la seva presència a Espanya). A aquests, li segueixen el tema de la salut (ja sigui les malalties que pateix la dona immigrant o l'atenció mèdica que requereix) i la discriminació (sobre tot legal, per exemple, la manca de "papers", el racisme, o bé la discriminació en els espais educatius per l'ús d'elements culturals com el vel islàmic).
En definitiva la representació (imatge) de la dona immigrant es configura a partir d’aquests temes globals destacats. La selecció de cert tema determina una representació de la realitat, de les persones o coses de la que es parla o sobre les que s’escriu una sèrie de tòpics de tall negatiu al voltant de la dona immigrant: prostitució, violència de gènere, discriminació, etc. Aquesta tendència indica una pràctica periodística predominant en els mitjans massius de comunicació, és a dir, l'ús recurrent de criteris d'interès periodístic com ara la negativitat, la violència i el drama amb el propòsit d'atraure l'atenció del lector per vendre el producte noticiós, però, d'aquesta manera, també, es (re)produeixen estereotips i tòpics sobre Elles, que s’engloba en l'opinió generalitzada que genera la premsa i/o els mitjans generalistes: que la immigració és un problema "que genera diversos conflictes socials com la prostitució o la delinqüència.
Publica un comentari