Sílvia Aldavert i Garcia
Associació de Planificació Familiar de Catalunya i Balears
La nova Llei de Salut Sexual i Reproductiva i Interrupció de l’Embaràs
La condició social de les dones i dels homes està determinada per diferents situacions i realitats que no actuen de forma independent. Mentre reconeixem factors comuns en les vivències femenines i masculines, existeixen altres aspectes que influeixen de forma particular a les persones d'un o altre sexe. Tot i que la generalitzada desigualtat és un component que dificulta i obstaculitza el desenvolupament del conjunt de la societat, és evident que les majors restriccions en matèria d'opcions, oportunitats, participació, accessibilitat... les pateixen les dones i, en la majoria de casos, afecten a la seva salut i la seva qualitat de vida.
L'Associació de Planificació Familiar de Catalunya i Balears (APFCIB) és una de les entitats membre de la Federació de Planificació Familiar Estatal (FPFE) i, alhora, de la Federació de Planificació Familiar Internacional (IPPF). Les tres organitzacions tenen com objectiu prioritari treballar a favor de la promoció i consolidació dels Drets Sexuals i Reproductius i, és per això, que els introdueixen com a fil conductor de tota l'activitat relacionada amb la vida i la salut de les dones.
Aquests drets estan basats en una declaració d’IPPF fonamentada en tractats i altres instruments essencials dels drets humans internacionals. Així doncs, s'afirma que els drets sexuals i reproductius són drets humans relacionats amb la sexualitat i que emanen dels drets a la llibertat, igualtat, privadesa, autonomia, integritat i dignitat de totes les persones.
Quan parlem de drets sexuals i reproductius hem de saber quins són i a què es refereixen. És de vital importància difondre'ls i interioritzar-los com drets individuals, alhora que col•lectius, en què s'han convertit. Per tant, els esmentarem breument:
1 . Dret a la Vida, totes les persones tenen dret que es preservi la seva vida sense que això es vegi condicionat pel sexe, gènere, identitat de gènere, orientació sexual, comportament sexual, etc.
2 . Dret a la Igualtat, a una protecció legal igualitària i a viure lliures de tota forma de discriminació basada en el sexe, la sexualitat o el gènere.
3 . Dret a la Participació, totes les persones tenen dret a la participació sense importar el seu sexe, sexualitat o gènere.
4 . Dret a la Llibertat i Seguretat, decidir si es tenen relacions sexuals o no, amb qui i amb que freqüència.
5 . Dret a la Privadesa, totes les persones tenen dret a la privadesa, qüestió essencial per exercir la seva autonomia sexual.
6 . Dret a la informació i educació, totes les persones tenen dret a la informació i educació integral en matèria de salut sexual.
7 . Dret a optar contreure matrimoni o no i a formar i planificar una família, totes les persones han de poder decidir si casar-se o no i si formar o no una família quan i com vulguin.
8 . Dret a decidir si tenir o no fills i filles, totes les persones tenen dret a l'accés, elecció i beneficis dels avanços científics en l'elecció de mètodes de planificació familiar.
9 . Dret a la salut i als beneficis de l'avanç científic, el sector sanitari ha de garantir l'accés universal de la població al més alt nivell en els serveis referents de salut sexual i reproductiva.
10 . Dret a no ser sotmesa a tortures i maltractaments, totes les persones tenen dret a ser protegides de la violència, l'explotació sexual i els abusos sexuals.
11 . Dret a la llibertat de pensament, totes les persones tenen dret a exercir la seva llibertat de pensament en relació amb les seves idees sobre la sexualitat.
12 . Dret a la rendició de comptes i reparació de danys amb mesures efectives de tipus educatiu, legislatiu i judicial per a assegurar i exigir que qui tinguin el deure garantir aquests drets siguin responsabilitzats de fer-los complir.
Així doncs, progressivament els Estats i les instàncies internacionals han anat assumint amb major consciència la desigualtat de gènere com una variable essencial en la definició de les seves polítiques públiques. Tanmateix, encara ens queda molt camí per recórrer perquè els Drets Sexuals i Reproductius marquin les agendes polítiques i s'estableixin de forma transversal amb un sol objectiu: millorar la qualitat de vida i el desenvolupament de la nostra societat.
En aquest sentit, a l’Estat Espanyol, hem viscut durant els últims dos anys el procés d’elaboració de la nova llei que, va ser aprovada el febrer del 2010. Es tracta de la Llei de Salut Sexual i Reproductiva i d’Interrupció de l’Embaràs. En aquest procés hi han participat entitats i moviments socials, tant a favor del dret de la dona a decidir sobre el seu cos com els coneguts antielecció.
El resultat, de moment, és força esperançador. Val a dir, que la forta implicació del moviment feminista, de les entitats formades per persones professionals expertes, de les associacions per a la promoció dels drets sexuals i reproductius i dels diputats i diputades dels partits més progressistes, ha aconseguit pal•liar la polèmica buida de contingut, que va sorgir a l’inici, per transformar-la en una argumentació adequada a la realitat social i a les necessitats de les dones del nostres Estat.
Tot i que les reivindicacions d’entitats com la nostra anaven molt més enllà i apostaven per una llei més àmplia, s’ha de reconèixer la importància de certes propostes que s’han aconseguit acordar i incloure dins l’articulat d’aquesta llei, com poden ser:
- la consideració de l’educació sexual com a matèria curricular.
- la formació a professionals en matèria d’interrupció d’embaràs.
- l’accés universal als mètodes anticonceptius.
- la lliure decisió de la dona per avortar, tot i que només sigui dins les primeres 14 setmanes de gestació.
- l’accessibilitat de les menors de 16 i 17 anys per avortar sense l’autorització del tutor o tutora legal. Tot i que n’hagin d’estar informats o informades, excepte en casos de risc.
- la regulació individual de l’objecció de consciència.
Són qüestions importants per innovadores i, sobretot, perquè sorgeixen amb l’objectiu de garantir aquests Drets Sexuals i Reproductius fonamentals per a la vida de les persones. Amb aquesta proposta de nova legislació, les dones no perden accessibilitat a la interrupció de l’embaràs respecte a la llei encara vigent. Així doncs, amb una bona regulació i aplicació, creiem que no es trobaran en la situació d’haver de marxar de l’Estat per avortar, com succeeix en altres països europeus.
Tot i això, cal recordar, als i les legisladores, la importància d’elaborar una bona reglamentació i aconseguir una millor aplicació, a l’hora de garantir la seguretat i la igualtat en l’accessibilitat a la interrupció de l’embaràs, entre les dones dels diferents territoris de l’Estat.
Per tant, la feina no s’ha acabat, cal fer el seguiment de la llei i aconseguir que la seva reglamentació i aplicació a tot l’Estat compleixi amb l’objectiu prioritari: garantir drets i millorar la salut sexual i reproductiva de les persones de la nostra societat. I, per això, totes les entitats, moviments i persones implicades en aquest llarg, però profitós, procés, hi continuarem esmerçant el nostre temps, coneixement i energia, i animem a tothom que ho desitgi a participar-hi. Al cap i a la fi, no podem oblidar que estem fent història.
www.apfcib.org
www.observatori.apfcib.org
Associació de Planificació Familiar de Catalunya i Balears
La nova Llei de Salut Sexual i Reproductiva i Interrupció de l’Embaràs
La condició social de les dones i dels homes està determinada per diferents situacions i realitats que no actuen de forma independent. Mentre reconeixem factors comuns en les vivències femenines i masculines, existeixen altres aspectes que influeixen de forma particular a les persones d'un o altre sexe. Tot i que la generalitzada desigualtat és un component que dificulta i obstaculitza el desenvolupament del conjunt de la societat, és evident que les majors restriccions en matèria d'opcions, oportunitats, participació, accessibilitat... les pateixen les dones i, en la majoria de casos, afecten a la seva salut i la seva qualitat de vida.
L'Associació de Planificació Familiar de Catalunya i Balears (APFCIB) és una de les entitats membre de la Federació de Planificació Familiar Estatal (FPFE) i, alhora, de la Federació de Planificació Familiar Internacional (IPPF). Les tres organitzacions tenen com objectiu prioritari treballar a favor de la promoció i consolidació dels Drets Sexuals i Reproductius i, és per això, que els introdueixen com a fil conductor de tota l'activitat relacionada amb la vida i la salut de les dones.
Aquests drets estan basats en una declaració d’IPPF fonamentada en tractats i altres instruments essencials dels drets humans internacionals. Així doncs, s'afirma que els drets sexuals i reproductius són drets humans relacionats amb la sexualitat i que emanen dels drets a la llibertat, igualtat, privadesa, autonomia, integritat i dignitat de totes les persones.
Quan parlem de drets sexuals i reproductius hem de saber quins són i a què es refereixen. És de vital importància difondre'ls i interioritzar-los com drets individuals, alhora que col•lectius, en què s'han convertit. Per tant, els esmentarem breument:
1 . Dret a la Vida, totes les persones tenen dret que es preservi la seva vida sense que això es vegi condicionat pel sexe, gènere, identitat de gènere, orientació sexual, comportament sexual, etc.
2 . Dret a la Igualtat, a una protecció legal igualitària i a viure lliures de tota forma de discriminació basada en el sexe, la sexualitat o el gènere.
3 . Dret a la Participació, totes les persones tenen dret a la participació sense importar el seu sexe, sexualitat o gènere.
4 . Dret a la Llibertat i Seguretat, decidir si es tenen relacions sexuals o no, amb qui i amb que freqüència.
5 . Dret a la Privadesa, totes les persones tenen dret a la privadesa, qüestió essencial per exercir la seva autonomia sexual.
6 . Dret a la informació i educació, totes les persones tenen dret a la informació i educació integral en matèria de salut sexual.
7 . Dret a optar contreure matrimoni o no i a formar i planificar una família, totes les persones han de poder decidir si casar-se o no i si formar o no una família quan i com vulguin.
8 . Dret a decidir si tenir o no fills i filles, totes les persones tenen dret a l'accés, elecció i beneficis dels avanços científics en l'elecció de mètodes de planificació familiar.
9 . Dret a la salut i als beneficis de l'avanç científic, el sector sanitari ha de garantir l'accés universal de la població al més alt nivell en els serveis referents de salut sexual i reproductiva.
10 . Dret a no ser sotmesa a tortures i maltractaments, totes les persones tenen dret a ser protegides de la violència, l'explotació sexual i els abusos sexuals.
11 . Dret a la llibertat de pensament, totes les persones tenen dret a exercir la seva llibertat de pensament en relació amb les seves idees sobre la sexualitat.
12 . Dret a la rendició de comptes i reparació de danys amb mesures efectives de tipus educatiu, legislatiu i judicial per a assegurar i exigir que qui tinguin el deure garantir aquests drets siguin responsabilitzats de fer-los complir.
Així doncs, progressivament els Estats i les instàncies internacionals han anat assumint amb major consciència la desigualtat de gènere com una variable essencial en la definició de les seves polítiques públiques. Tanmateix, encara ens queda molt camí per recórrer perquè els Drets Sexuals i Reproductius marquin les agendes polítiques i s'estableixin de forma transversal amb un sol objectiu: millorar la qualitat de vida i el desenvolupament de la nostra societat.
En aquest sentit, a l’Estat Espanyol, hem viscut durant els últims dos anys el procés d’elaboració de la nova llei que, va ser aprovada el febrer del 2010. Es tracta de la Llei de Salut Sexual i Reproductiva i d’Interrupció de l’Embaràs. En aquest procés hi han participat entitats i moviments socials, tant a favor del dret de la dona a decidir sobre el seu cos com els coneguts antielecció.
El resultat, de moment, és força esperançador. Val a dir, que la forta implicació del moviment feminista, de les entitats formades per persones professionals expertes, de les associacions per a la promoció dels drets sexuals i reproductius i dels diputats i diputades dels partits més progressistes, ha aconseguit pal•liar la polèmica buida de contingut, que va sorgir a l’inici, per transformar-la en una argumentació adequada a la realitat social i a les necessitats de les dones del nostres Estat.
Tot i que les reivindicacions d’entitats com la nostra anaven molt més enllà i apostaven per una llei més àmplia, s’ha de reconèixer la importància de certes propostes que s’han aconseguit acordar i incloure dins l’articulat d’aquesta llei, com poden ser:
- la consideració de l’educació sexual com a matèria curricular.
- la formació a professionals en matèria d’interrupció d’embaràs.
- l’accés universal als mètodes anticonceptius.
- la lliure decisió de la dona per avortar, tot i que només sigui dins les primeres 14 setmanes de gestació.
- l’accessibilitat de les menors de 16 i 17 anys per avortar sense l’autorització del tutor o tutora legal. Tot i que n’hagin d’estar informats o informades, excepte en casos de risc.
- la regulació individual de l’objecció de consciència.
Són qüestions importants per innovadores i, sobretot, perquè sorgeixen amb l’objectiu de garantir aquests Drets Sexuals i Reproductius fonamentals per a la vida de les persones. Amb aquesta proposta de nova legislació, les dones no perden accessibilitat a la interrupció de l’embaràs respecte a la llei encara vigent. Així doncs, amb una bona regulació i aplicació, creiem que no es trobaran en la situació d’haver de marxar de l’Estat per avortar, com succeeix en altres països europeus.
Tot i això, cal recordar, als i les legisladores, la importància d’elaborar una bona reglamentació i aconseguir una millor aplicació, a l’hora de garantir la seguretat i la igualtat en l’accessibilitat a la interrupció de l’embaràs, entre les dones dels diferents territoris de l’Estat.
Per tant, la feina no s’ha acabat, cal fer el seguiment de la llei i aconseguir que la seva reglamentació i aplicació a tot l’Estat compleixi amb l’objectiu prioritari: garantir drets i millorar la salut sexual i reproductiva de les persones de la nostra societat. I, per això, totes les entitats, moviments i persones implicades en aquest llarg, però profitós, procés, hi continuarem esmerçant el nostre temps, coneixement i energia, i animem a tothom que ho desitgi a participar-hi. Al cap i a la fi, no podem oblidar que estem fent història.
www.apfcib.org
www.observatori.apfcib.org
Publica un comentari