DIVISA
A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,
de classe baixa i nació oprimida.
I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.
Ma Mercè Marçal
Començar l’editorial d’aquest Espurna, elaborat íntegrament per autores i amb temes des de la perspectiva de gènere, amb aquest breu poema de Ma Mercè Marçal és una clara declaració d’intencions de l’Àrea de la Dona de la Fundació Pere Ardiaca que ha començat el seu camí fa poc temps.
El nom que en la darrera reunió vàrem adoptar també ajuda a entendre els objectius de l’àrea. No va ser fàcil decidir-se perquè les dones actuals que som tres voltes rebels, tenim la sort de tenir moltes dones que han fet camí abans que nosaltres, que són les nostres referents, però, al final van decidir que seríem l’Àrea Isabel Vicente (podreu veure la seva biografia en aquesta mateixa revista).
Coincideix la posada al carrer d’aquest Espurna amb el mes de març. Ens sentim satisfetes de tenir una Espurna pensada exclusivament des de la mirada femenina, però nosaltres volem que el 8 de març sigui cada dia. Per això, com a pla de treball de l’Àrea Isabel Vicente, ens hem proposat que en cada revista editada per la Fundació, en cada cafè de divendres, en les jornades... hi hagi sempre la visió de gènere.
I aquest objectiu no és superficial. L’atur, la precarietat, la immigració, l’educació, la salut, la cultura, l’edat, la salut sexual i reproductiva,... no afecten ni són viscudes de la mateixa manera per dones que homes. I massa sovint quan es parla d’aquests temes des d’una visió “general” s’amaga el que succeeix a les dones i el que nosaltres volem fer és ajudar a posar nom a les coses i visibilitzar les dones.
L’Àrea Isabel Vicente s’ha fet realitat per les dones que porten temps participant en la Fundació i serà possible per totes aquelles que vulguin implicar-s’hi; totes hi sereu benvingudes i juntes aprofundirem en les causes de la nostra rebel•lia i buscarem alternatives per construir una societat més justa i solidària, també per a les dones.
Quan estàvem a punt de tancar aquesta revista ens ha arribat la notícia que, Manola Rodríguez Lázaro, “la Manola” va morir el passat setembre. Ella ha estat una de les nostres referents, estimada i respectada: va representar la síntesi i les contradiccions de sumar lila i roig. Trobareu també en la revista un breu article de la seva història, si la història de la Manola i tantes com ella es pot resumir en unes ratlles. La nostra estima i complicitat amb totes les que ens sentim una mica orfes.
A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,
de classe baixa i nació oprimida.
I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.
Ma Mercè Marçal
Començar l’editorial d’aquest Espurna, elaborat íntegrament per autores i amb temes des de la perspectiva de gènere, amb aquest breu poema de Ma Mercè Marçal és una clara declaració d’intencions de l’Àrea de la Dona de la Fundació Pere Ardiaca que ha començat el seu camí fa poc temps.
El nom que en la darrera reunió vàrem adoptar també ajuda a entendre els objectius de l’àrea. No va ser fàcil decidir-se perquè les dones actuals que som tres voltes rebels, tenim la sort de tenir moltes dones que han fet camí abans que nosaltres, que són les nostres referents, però, al final van decidir que seríem l’Àrea Isabel Vicente (podreu veure la seva biografia en aquesta mateixa revista).
Coincideix la posada al carrer d’aquest Espurna amb el mes de març. Ens sentim satisfetes de tenir una Espurna pensada exclusivament des de la mirada femenina, però nosaltres volem que el 8 de març sigui cada dia. Per això, com a pla de treball de l’Àrea Isabel Vicente, ens hem proposat que en cada revista editada per la Fundació, en cada cafè de divendres, en les jornades... hi hagi sempre la visió de gènere.
I aquest objectiu no és superficial. L’atur, la precarietat, la immigració, l’educació, la salut, la cultura, l’edat, la salut sexual i reproductiva,... no afecten ni són viscudes de la mateixa manera per dones que homes. I massa sovint quan es parla d’aquests temes des d’una visió “general” s’amaga el que succeeix a les dones i el que nosaltres volem fer és ajudar a posar nom a les coses i visibilitzar les dones.
L’Àrea Isabel Vicente s’ha fet realitat per les dones que porten temps participant en la Fundació i serà possible per totes aquelles que vulguin implicar-s’hi; totes hi sereu benvingudes i juntes aprofundirem en les causes de la nostra rebel•lia i buscarem alternatives per construir una societat més justa i solidària, també per a les dones.
Quan estàvem a punt de tancar aquesta revista ens ha arribat la notícia que, Manola Rodríguez Lázaro, “la Manola” va morir el passat setembre. Ella ha estat una de les nostres referents, estimada i respectada: va representar la síntesi i les contradiccions de sumar lila i roig. Trobareu també en la revista un breu article de la seva història, si la història de la Manola i tantes com ella es pot resumir en unes ratlles. La nostra estima i complicitat amb totes les que ens sentim una mica orfes.
Publica un comentari