Antònia Jover (TOÑI)
En els anys 60 van començar a organitzar-se els moviments sindicals i molt especialment els veïnals. Però, no va ser fins els anys 70 quan van adquirir gran importància per l’envergadura de les seves mobilitzacions i reivindicacions al recolzar-nos en la Lley d’Associacions del 24 de setembre de 1964.
Aquest any 2010, celebrem els 40 anys de la sortida a la superfície de moltes associacions de veïns, on milers de dones van participar activament en la seva creació.
La combativitat de les dones en la lluita per les reivindicacions de millores en els seus barris, contra la carestia de la vida, per semàfors, escoles bressol, etc., va fer possible les conquestes d’una millor qualitat de vida en el seu entorn.
Així, la lluita de la Sedeta per una escola pública, l’Ateneu, i zona verda , no s’hauria aconseguit (no hagués estat possible) sense la constant vigilància i seguiment durant més de cinc anys de les associacions de veïns i els veïns del barri de la Sagrada Família – Camp d’en Grassot, que ens alternàvem per vigilar contra les provocacions d’incendis i altres actes dels especuladors.
Aquella obstinació de no cedir davant l’especulació i fer complir les normatives del sòl i dels edificis per a equipaments, era la norma general i l’exemple de lluita de les dones per tota Catalunya i especialment a Barcelona.
Tenim exemples de Patrimoni Artístic que, de no ser per la incorporació de les dones a la lluita associativa haurien estat pastura de les excavadores.
Pensem que dels cinquanta-un centres cívics que hi ha a Barcelona, la meitat són fruit de la lluita dels veïns i veïnes dels barris. Tots conserven una respectuosa línia arquitectònica del seu art i la seva història.
Com a exemples: La Farinera del Clot; Can Felipa de Poble Nou; el Palau de Mar, on és el Museu d’Història; la Casa de les Aigües de Trinitat Nova; el Parc de les Aigües del Guinardó; la Sedeta de Gràcia – Camp d’en Grassot. (aquesta lluita va ser l’exemple de solidaritat i bona relació entre les Associacions de Veïns, al dedicar-se i esforçar-se a ajudar els veïns de la Sagrada Família amb els dels Camps d’en Grassot, per a impedir la construcció de pisos en un lloc dedicat per a equipaments pel barri), Can Déu de les Corts; les places de la Sagrada Família; el parc del Escorxador; la casa Golferichs que va ser un clar exemple del gran respecte dels veïns per salvar el patrimoni artístic i contra l’ especulació d’enderrocar-la i transformar-la en pisos...
Els historiadors i historiadores tenen molta matèria per a escriure sobre la importància que van tenir les associacions de veïns i l’associacionisme durant el franquisme i la transició.
Aquests, no només lluitaven contra l’especulació i per aconseguir semàfors, escoles bressol, escoles públiques, etc. També significaven llocs de solidaritat cap els presos i els seus familiars, centres d’ajuda per als aturats i treballadors en lluita. Quan es va formar l’Assemblea de Catalunya l’any 1971, les associacions de veïns van formar part activa en la seva lluita. Es va participar activament al referèndum del NO a l’entrada en l’ OTAN i contra els blocs militars i a favor de la pau.
En els locals de les associacions de veïns es reunien les associacions d’expressos polítics i l’Amical de Mauthausen donant conferències i actes.
Les vocalies de dones tenien un ventall ampli de feina: lluita pels semàfors, escoles bressol, escoles públiques, centres sanitaris, contra els barranquisme i per habitatges dignes, conferències, i seminaris sobre tots els aspectes de la sexualitat.
Aquest 8 de març de l’any 2010 coincideix amb l’aniversari dels 40 anys de la semi-legalització de les Associacions de Veïns i no poden deixar de retre homenatge a milers de dones que van fer possible, amb les seves lluites i riques aportacions, sembrar les bases de la convivència veritablement democràtica.
En la lluita per la Llibertat, Amnistia, Estatut d’Autonomia, les dones reclamaven ( unides amb l’amnistia política ), la llibertat per les dones condemnades per delictes d’adulteri, avortament o prostitució. Les vocalies de dones reivindicaven el dret de les dones a ser propietàries del seu propi cos i decidir sobre ell: El dret a l’avortament lliure i gratuït
El maig de 1976 es va celebrar a Barcelona les Jornades Catalanes de la Dona, amb l’assistència d’unes 5.000 dones. Les vocalies de les associacions de veïns van aportar a aquestes jornades vint-i-sis col•lectius de dones vinculades als barris.
Les dones de l’associacionisme- des de la clandestinitat en el franquisme , la transició i fins als nostres dies – han aportat grans valors a la lluita per la democràcia i per la convivència havent estat les menys reconegudes.
Avui reivindiquem el gran valor i intel•ligència de totes les dones lluitadores que malgrat sortir d’un sistema dictatorial i doble repressiu, sobretot per a elles, al relegar-les a la situació de possessió cap al pare o marit sense drets com a persones, van saber trobar, a través de l’associacionisme, aquest camí emancipador amb què es van transformar i , en un curt espai de temps, van ajudar a transformar la societat més democràtica i amb lleis que les igualaven com persones.
Les paraules en el poema de Machado “ se hace camino al andar” , han estat, són i seran aplicades per les dones fins la seva total emancipació.
Tota l’experiència del passat i la importància de les associacions de veïns i l’associacionisme, demostra que només amb l’organització i participació dels ciutadans, aconseguirem impedir casos com: “ El Cabanyal”, barri de València que Rita Barberà, al capdavant del seu Ajuntament vol fer desaparèixer per a l’especulació urbanística. Aquest és un clar exemple que ens demostra que als especuladors no els interessen les persones, la història, l’art i la cultura, només reten adoració a l’especulació per l’ interès econòmic.
Casos com el de València, el podem tenir en un futur a Barcelona, sinó estem preparats per fer front als molts especuladors i estafadors que cada cop cavalquen més ràpid i amb més enganys.
Les dones associades podem tornar a la societat aquests valors que enriqueixen la democràcia com són: la solidaritat, l’ honestedat, la igualtat i la lluita contra l’especulació, la corrupció i l’estafa que tants estralls està causant en la moral ciutadana.
En els anys 60 van començar a organitzar-se els moviments sindicals i molt especialment els veïnals. Però, no va ser fins els anys 70 quan van adquirir gran importància per l’envergadura de les seves mobilitzacions i reivindicacions al recolzar-nos en la Lley d’Associacions del 24 de setembre de 1964.
Aquest any 2010, celebrem els 40 anys de la sortida a la superfície de moltes associacions de veïns, on milers de dones van participar activament en la seva creació.
La combativitat de les dones en la lluita per les reivindicacions de millores en els seus barris, contra la carestia de la vida, per semàfors, escoles bressol, etc., va fer possible les conquestes d’una millor qualitat de vida en el seu entorn.
Així, la lluita de la Sedeta per una escola pública, l’Ateneu, i zona verda , no s’hauria aconseguit (no hagués estat possible) sense la constant vigilància i seguiment durant més de cinc anys de les associacions de veïns i els veïns del barri de la Sagrada Família – Camp d’en Grassot, que ens alternàvem per vigilar contra les provocacions d’incendis i altres actes dels especuladors.
Aquella obstinació de no cedir davant l’especulació i fer complir les normatives del sòl i dels edificis per a equipaments, era la norma general i l’exemple de lluita de les dones per tota Catalunya i especialment a Barcelona.
Tenim exemples de Patrimoni Artístic que, de no ser per la incorporació de les dones a la lluita associativa haurien estat pastura de les excavadores.
Pensem que dels cinquanta-un centres cívics que hi ha a Barcelona, la meitat són fruit de la lluita dels veïns i veïnes dels barris. Tots conserven una respectuosa línia arquitectònica del seu art i la seva història.
Com a exemples: La Farinera del Clot; Can Felipa de Poble Nou; el Palau de Mar, on és el Museu d’Història; la Casa de les Aigües de Trinitat Nova; el Parc de les Aigües del Guinardó; la Sedeta de Gràcia – Camp d’en Grassot. (aquesta lluita va ser l’exemple de solidaritat i bona relació entre les Associacions de Veïns, al dedicar-se i esforçar-se a ajudar els veïns de la Sagrada Família amb els dels Camps d’en Grassot, per a impedir la construcció de pisos en un lloc dedicat per a equipaments pel barri), Can Déu de les Corts; les places de la Sagrada Família; el parc del Escorxador; la casa Golferichs que va ser un clar exemple del gran respecte dels veïns per salvar el patrimoni artístic i contra l’ especulació d’enderrocar-la i transformar-la en pisos...
Els historiadors i historiadores tenen molta matèria per a escriure sobre la importància que van tenir les associacions de veïns i l’associacionisme durant el franquisme i la transició.
Aquests, no només lluitaven contra l’especulació i per aconseguir semàfors, escoles bressol, escoles públiques, etc. També significaven llocs de solidaritat cap els presos i els seus familiars, centres d’ajuda per als aturats i treballadors en lluita. Quan es va formar l’Assemblea de Catalunya l’any 1971, les associacions de veïns van formar part activa en la seva lluita. Es va participar activament al referèndum del NO a l’entrada en l’ OTAN i contra els blocs militars i a favor de la pau.
En els locals de les associacions de veïns es reunien les associacions d’expressos polítics i l’Amical de Mauthausen donant conferències i actes.
Les vocalies de dones tenien un ventall ampli de feina: lluita pels semàfors, escoles bressol, escoles públiques, centres sanitaris, contra els barranquisme i per habitatges dignes, conferències, i seminaris sobre tots els aspectes de la sexualitat.
Aquest 8 de març de l’any 2010 coincideix amb l’aniversari dels 40 anys de la semi-legalització de les Associacions de Veïns i no poden deixar de retre homenatge a milers de dones que van fer possible, amb les seves lluites i riques aportacions, sembrar les bases de la convivència veritablement democràtica.
En la lluita per la Llibertat, Amnistia, Estatut d’Autonomia, les dones reclamaven ( unides amb l’amnistia política ), la llibertat per les dones condemnades per delictes d’adulteri, avortament o prostitució. Les vocalies de dones reivindicaven el dret de les dones a ser propietàries del seu propi cos i decidir sobre ell: El dret a l’avortament lliure i gratuït
El maig de 1976 es va celebrar a Barcelona les Jornades Catalanes de la Dona, amb l’assistència d’unes 5.000 dones. Les vocalies de les associacions de veïns van aportar a aquestes jornades vint-i-sis col•lectius de dones vinculades als barris.
Les dones de l’associacionisme- des de la clandestinitat en el franquisme , la transició i fins als nostres dies – han aportat grans valors a la lluita per la democràcia i per la convivència havent estat les menys reconegudes.
Avui reivindiquem el gran valor i intel•ligència de totes les dones lluitadores que malgrat sortir d’un sistema dictatorial i doble repressiu, sobretot per a elles, al relegar-les a la situació de possessió cap al pare o marit sense drets com a persones, van saber trobar, a través de l’associacionisme, aquest camí emancipador amb què es van transformar i , en un curt espai de temps, van ajudar a transformar la societat més democràtica i amb lleis que les igualaven com persones.
Les paraules en el poema de Machado “ se hace camino al andar” , han estat, són i seran aplicades per les dones fins la seva total emancipació.
Tota l’experiència del passat i la importància de les associacions de veïns i l’associacionisme, demostra que només amb l’organització i participació dels ciutadans, aconseguirem impedir casos com: “ El Cabanyal”, barri de València que Rita Barberà, al capdavant del seu Ajuntament vol fer desaparèixer per a l’especulació urbanística. Aquest és un clar exemple que ens demostra que als especuladors no els interessen les persones, la història, l’art i la cultura, només reten adoració a l’especulació per l’ interès econòmic.
Casos com el de València, el podem tenir en un futur a Barcelona, sinó estem preparats per fer front als molts especuladors i estafadors que cada cop cavalquen més ràpid i amb més enganys.
Les dones associades podem tornar a la societat aquests valors que enriqueixen la democràcia com són: la solidaritat, l’ honestedat, la igualtat i la lluita contra l’especulació, la corrupció i l’estafa que tants estralls està causant en la moral ciutadana.
Publica un comentari