MANOLA RODRÍGUEZ LÁZARO
Àrea Història FPA
Va néixer a Bilbao el 30 de setembre del 1917. Filla de pare obrer anarquista i mare burgesa, era la més gran de 8 germans. Es va traslladar a Barcelona el 1925 juntament amb la seva família, ja que el seu pare estava perseguit per les seves idees polítiques. Va començar a treballar als 14 anys en una fàbrica tèxtil, però el 1932, un cop instaurada la República, van anar a viure a Madrid.
El 1936 va ingressar a la Juventud Socialista Unificada (JSU) i ben aviat va acceptar càrrecs de responsabilitat en l'organització però, en saber de les moltes baixes que hi havia al front, va decidir, juntament amb altres companyes, anar a lluitar a les trinxeres. Allà hi va romandre durant tres mesos, per després passar a la rereguarda. El 29 de març del 1939, va arribar a Alacant amb el seu company i amb un embaràs molt avançat. Volia sortir d'Espanya en els vaixells anglesos que mai van arribar a port. Va ser detinguda i al cap de cinc dies va néixer a la presó el seu primer fill.
El caos d'Alacant en els primers dies d'abril era indescriptible, de tal manera que els feixistes van deixar moltes d'aquelles dones en llibertat amb l'ordre explícita que tornessin al seu lloc d'origen. La Manola sabia que això era una trampa i que quan tornés a Madrid la detindrien per les tasques desenvolupades durant la guerra, per la qual cosa es va dirigir a Barcelona després d'un llarg periple per camps de concentració buscant el seu company.
Quan va arribar a Barcelona va estar dos anys amagada al barri de Can Baró, a l'empara d'una família amiga. En aparèixer el seu company, es van casar per poder tenir dret als 2 pots de llet per fill que donava el capellà de l'església del barri. Durant els primers anys van passar moltes vicissituds amb treballs precaris, fins que al final dels anys cinquanta van llogar una caseta a la Rambla del Carmel, on va viure fins que va morir el setembre del 2009.
La Manola va ingressar al Partit Comunista i va treballar en la clandestinitat. Quan van detenir un dels seus germans i el van tancar a la presó Model de Barcelona, la Manola aprofitava les visites per passar als presos polítics diners, que li feia arribar el seu enllaç Manuel Vázquez Montalbán. Durant la vaga de miners del 1962, la Manola també va fer d’enllaç amb els asturians per proporcionar-los els diners procedents de les ajudes internacionals, acollint-los a casa seva i fent-los passar per turistes. Un cop legalitzat el PSUC, va seguir militant-hi fins al 1981, data en què es va produir la ruptura dels comunistes catalans i es va fundar el Partit dels i les Comunistes de Catalunya (PCC), partit del qual va ser fundadora i membre del seu Comitè Central fins al dia de la seva mort el 24 de setembre del 2009.
El 1997 va fundar, juntament amb altres dones lluitadores, l'Associació "Dones del 36", des de la qual va treballar de forma col•lectiva per poder transmetre a les noves generacions els valors de la pau i la llibertat, així com el coneixement de les experiències viscudes per totes elles durant els llargs anys del franquisme.
L'any 2001 va rebre la Medalla Francesc Macià de la Generalitat de Catalunya per la seva trajectòria política i sindical. La Manola va ser, i seguirà sent, exemple de la lluita per un món més digne per a homes i dones i de fermesa revolucionària davant del sistema opressor de la classe obrera.
¡Mujer!
¿Po qué permaneces, mujer,
en tu situación pasiva?
¿Por qué no chillas y gritas?
¿Por qué no saltas y brincas?
¿Por qué contra Goliat
tus piedras certeras no tiras,
para romper la cabeza
a los que la cierran y blindan?
¿Por qué, por qué, por qué…?
¡No olvides nunca ese día,
en que tus cadenas sueltes
y rompas todas tus bridas,
despertando a aquellos
que sus cabezas cierran y blindan!
¡Pulveriza ese metal…
Mujer, camina!
Manola Rodríguez
(agosto 1988)
Àrea Història FPA
Va néixer a Bilbao el 30 de setembre del 1917. Filla de pare obrer anarquista i mare burgesa, era la més gran de 8 germans. Es va traslladar a Barcelona el 1925 juntament amb la seva família, ja que el seu pare estava perseguit per les seves idees polítiques. Va començar a treballar als 14 anys en una fàbrica tèxtil, però el 1932, un cop instaurada la República, van anar a viure a Madrid.
El 1936 va ingressar a la Juventud Socialista Unificada (JSU) i ben aviat va acceptar càrrecs de responsabilitat en l'organització però, en saber de les moltes baixes que hi havia al front, va decidir, juntament amb altres companyes, anar a lluitar a les trinxeres. Allà hi va romandre durant tres mesos, per després passar a la rereguarda. El 29 de març del 1939, va arribar a Alacant amb el seu company i amb un embaràs molt avançat. Volia sortir d'Espanya en els vaixells anglesos que mai van arribar a port. Va ser detinguda i al cap de cinc dies va néixer a la presó el seu primer fill.
El caos d'Alacant en els primers dies d'abril era indescriptible, de tal manera que els feixistes van deixar moltes d'aquelles dones en llibertat amb l'ordre explícita que tornessin al seu lloc d'origen. La Manola sabia que això era una trampa i que quan tornés a Madrid la detindrien per les tasques desenvolupades durant la guerra, per la qual cosa es va dirigir a Barcelona després d'un llarg periple per camps de concentració buscant el seu company.
Quan va arribar a Barcelona va estar dos anys amagada al barri de Can Baró, a l'empara d'una família amiga. En aparèixer el seu company, es van casar per poder tenir dret als 2 pots de llet per fill que donava el capellà de l'església del barri. Durant els primers anys van passar moltes vicissituds amb treballs precaris, fins que al final dels anys cinquanta van llogar una caseta a la Rambla del Carmel, on va viure fins que va morir el setembre del 2009.
La Manola va ingressar al Partit Comunista i va treballar en la clandestinitat. Quan van detenir un dels seus germans i el van tancar a la presó Model de Barcelona, la Manola aprofitava les visites per passar als presos polítics diners, que li feia arribar el seu enllaç Manuel Vázquez Montalbán. Durant la vaga de miners del 1962, la Manola també va fer d’enllaç amb els asturians per proporcionar-los els diners procedents de les ajudes internacionals, acollint-los a casa seva i fent-los passar per turistes. Un cop legalitzat el PSUC, va seguir militant-hi fins al 1981, data en què es va produir la ruptura dels comunistes catalans i es va fundar el Partit dels i les Comunistes de Catalunya (PCC), partit del qual va ser fundadora i membre del seu Comitè Central fins al dia de la seva mort el 24 de setembre del 2009.
El 1997 va fundar, juntament amb altres dones lluitadores, l'Associació "Dones del 36", des de la qual va treballar de forma col•lectiva per poder transmetre a les noves generacions els valors de la pau i la llibertat, així com el coneixement de les experiències viscudes per totes elles durant els llargs anys del franquisme.
L'any 2001 va rebre la Medalla Francesc Macià de la Generalitat de Catalunya per la seva trajectòria política i sindical. La Manola va ser, i seguirà sent, exemple de la lluita per un món més digne per a homes i dones i de fermesa revolucionària davant del sistema opressor de la classe obrera.
¡Mujer!
¿Po qué permaneces, mujer,
en tu situación pasiva?
¿Por qué no chillas y gritas?
¿Por qué no saltas y brincas?
¿Por qué contra Goliat
tus piedras certeras no tiras,
para romper la cabeza
a los que la cierran y blindan?
¿Por qué, por qué, por qué…?
¡No olvides nunca ese día,
en que tus cadenas sueltes
y rompas todas tus bridas,
despertando a aquellos
que sus cabezas cierran y blindan!
¡Pulveriza ese metal…
Mujer, camina!
Manola Rodríguez
(agosto 1988)
Publica un comentari