Suburbe Transformant: Cultura Metropolitana
Suburbe, Associació Cultural Octubre, és una entitat cultural sense ànim de lucre de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Fou fundada l’any 2001 pel col•lectiu creatiu Estenent el Desastre i actualment aplega autores, autors i professionals de la comunicació en projectes concrets de documentació i promoció de manifestacions culturals de resistència.
Transformant és un projecte anual d’intervenció artística en l’espai públic nascut l’any 2004. És una proposta cultural centrada en l’ocupació temporal dels espais comunitaris amb obres d’art que convidin a la reflexió sobre el nostre món contemporani. És concebut com a una exposició antològica d’art gràfic underground que es porta a terme a vestíbuls i andanes de les estacions de metro.
La primera edició de Suburbe Transformant va realitzar-se l’any 2004 i va aplegar 150 obres gràfiques de més de 80 autors/es al voltant de tres eixos temàtics. La intervenció va dur-se a terme simultàniament a 11 estacions de Metro i va reunir en una mateixa convocatòria reproduccions d’obres d’autors/es de molt diversa procedència: van participar professionals consagrats/des, autors/es novells/es, col•lectius organitzats, alumnes d’escoles d’art, interns del Centre Penitenciari Quatre Camins,... Des de l'any 2004, hem realitzat intervencions creatives a diferents espais molt diversos com la Biblioteca Can Fabra de Sant Andreu o el Taller Pubilla Kases de l'Hospitalet de Llobregat (2005), el Pati Manning (2006), el Jardí Romàntic de l'Ateneu Barcelonès (2007),... Totes aquestes intervencions ens han permès anar experimentant amb diversos sistemes d'intervenció gràfica sobre façanes. L'any 2008, amb alguns replantejaments tècnics, vam decidir recuperar el metro com a espai d'intervenció, amb una 2a Intervenció Mural Sota la Ciutat. L'èxit de la convocatòria i la boca acollida de la proposta ens convida a consolidar Suburbe Transformant com una activitat de caràcter anual al metro, l’únic festival d’art Underground especialitzat d’Europa, incidint en els seus trets característics i singulars: el muralisme com a disciplina, el Metro com a espai central, el suburbi com a fil conductor i les manifestacions de Resistència cultural com a tema central.
Des d'un punt de vista conceptual, Suburbe Transformant és un projecte creatiu plantejat com una reflexió oberta sobre la ciutat, al voltant dels eixos centre i perifèria. Pretén incidir a través de tot el procés de creació artística, des de la seva inspiració fins a la seva materialització a cada espai concret, en el concepte de suburbi. És una reivindicació de la perifèria com a motor impulsor de la gran metròpoli, com a protagonista indiscutible de la seva història, com a mite viu d’una rica tradició, patrimoni de tots els seus habitants anònims. Volem recollir i promoure les importants aportacions culturals dels suburbis en la construcció de la Barcelona Metropolitana. Perquè hi ha una Barcelona, més enllà encara d’Horta, Sants o el Carmel, una Barcelona que es diu Sant Roc, Badalona, Hospitalet, Bellvitge, Gramenet, Fondo, Besòs, Baix Llobregat... Suburbe és una invitació a endinsar-se als túnels foscos que comuniquen la metròpoli lluminosa amb els seus racons més obscurs, els anònims suburbis que neixen oblidats allà on, tal com deia el mestre Candel, “la ciutat canvia de nom”.
Pretenem reivindicar la integració de l’activitat creativa a les diferents dinàmiques de què participa i que són a la vegada les fonts de la seva inspiració: la ciutat, la vida quotidiana de les classes treballadores, de les ciutats dormitori, dels llocs de treball, del trànsit, de la massificació, de la naturalesa mateixa de la urbanitat. Suburbe pretén aportar una concepció de l’art entès com a amplificador de la veu popular, com a rereguarda simbòlica de tota l’herència cultural de les classes populars i al mateix temps com a avantguarda tècnica en l’experimentació de noves formes comunicatives, a partir de les eines proporcionades pels avenços tecnològics. Pretenem defugir l'art per l'art i el debat acadèmic. Volem portar l'art al carrer, enfrontar-lo a la mirada crítica del ciutadà anònim, despertar-lo del somni plàcid on s'amaga. Reivindiquem la ciutat com l'espai comú, una ciutat de tothom on cada finestra parla, on cada paret és un llenç, on cada reflexió és filosofia, on cada bloc és un llibre, on cada mur pot ser un cinema.
Suburbe és també una reivindicació de l'art popular, undergound, minoritari, alternatiu als corrents, aliè als cercles elitistes on habitualment es desenvolupa l'activitat cultural. Hi ha una cultura de la gent feta per la gent, una cultura popular que els murs de cap sala d'exposicions poden contenir. Una cultura que ocasionalment arriba als mitjans i es popularitza, però que ben sovint es desenvolupa silenciosament, en forma de revista de barri o d'intervenció efímera. Una cultura construïda per professionals anònims, que molt sovint treballen a l'ombra de projectes més grans i que tan habitualment es dediquen a aquestes feines "per amor a l'art". Una cultura de l'extrarradi, políticament incorrecta, habitualment qualificada "de segona o de tercera" i produïda sempre amb pocs mitjans, però que, sense complexos, pot competir en qualitat tècnica i conceptual amb aquella cultura que normalment qualifiquem "de primera" només pels recursos econòmics amb què es desplega i promociona.
Distòpia 2010: La realitat es troba amb la ficció ciberpunk
La proposta de Suburbe Transformant per als anys 2009 i 2010 ha estat concebuda com un conjunt de referències a la llarga tradició de la ciència ficció distòpica com a gènere literari i cinematogràfic, un gènere que ha influït de manera notòria sobre el pensament contemporani. Distòpia 2010 és, en definitiva , un homenatge a la Ciència Ficció, en general, i més concretament al Ciberpunk.
En primer lloc, respon a la fórmula d'una ficció inserida en la realitat, a la manera que l’Orson Welles va adaptar per a la ràdio La Guerra dels Mons de l’H. G. Wells, l'any 1938. En segon lloc, estableix un punt de trobada entre la tradició artística underground, perifèrica, avantguardista i contestatària, i el Ciberpunk, com a font d'inspiració temàtica i vertebrador inconscient d'un nou conjunt de símbols culturals basats en la cibernètica i les tecnologies de la informació, molt estesos i populars.
El punt de partida d’aquesta proposta cultural és la següent reflexió: “la realitat contemporània és una Distòpia Ciberpunk?” Dit d’una altra manera: fins a quin punt s’han portat a terme les anti-utopies descrites en tantes novel•les, còmics i pel•lícules de ciència ficció de la segona meitat del segle XX i principis del segle XXI. O encara d’una altra forma: quant hi ha d’esgarrifosa veritat en els arguments d’“Un Món Feliç”, “1984”, “Farenheit 451”, “2001”, “Blade Runner”, “Terminator”, “Gattaca”, “Matrix”, “V de Vendetta”, “Watchmen” i tantes altres obres culturals dels darrers temps?
Hem analitzat els principals temes comuns al gènere Ciberpunk i hem fet un treball de recerca a les hemeroteques per esbrinar quants d’aquests trets característics de la ciència ficció distòpica s’han complert en la nostra història recent. A partir de notícies reals hem escrit l’argument d’una història que aquest cop transcorre fregant els límits que separen la realitat de la ficció. D'aquesta manera hem esquematitzat els principals tòpics de les ficcions distòpiques: l’Era Atòmica, l’Enemic Invisible, el Xip d’Identificació, el Soma, el Ciberespai, la Granja Humana, el Gran Germà, el Cos Màquina, la Realitat Oculta, la Intel•ligència Distòpica i la Resistència.
La primera fase, a desenvolupar durant la tardor del 2009, se centrarà en la instal•lació d’un gran mural gràfic doble en una estació central de la xarxa de metro de Barcelona. Aquesta primera fase és concebuda com un nucli generador d’interès: servirà de convocatòria i promoció per a la segona, el 2010. Simultàniament, es col•locarà un plafó informatiu, fent al•lusió a l’obra exposada i invitant artistes gràfics, de qualsevol disciplina, a participar en el projecte amb les seves obres.
La segona fase, prevista per a la tardor del 2010, consistirà en l’exposició de 12 grans murals d’autors/es diferents a 12 estacions de metro, al voltant de la mateixa temàtica proposada. Les obres seran procedents d’una convocatòria oberta de projectes, com en totes les edicions anteriors, i Suburbe actuarà com a comissària i gestora, en col•laboració amb TMB, l’ICUB i la resta d’entitats que donen suport i cobertura al projecte.
Els espais d'intervenció del projecte Suburbe Transformant queden definits per dos trets característics: són espais públics i són espais en xarxa.
Xarxa de Metro: La Xarxa de Metro és l’àmbit central d’actuació de Suburbe Transformant. La intervenció es realitzarà sobre murs de passadissos i andanes de les estacions de metro seleccionades, amb la reproducció de les obres gràfiques en gran format sobre un vinil específic.
Xarxes de Biblioteques: La distribució de la revista Propagant que edita Suburbe a través de la xarxa de biblioteques fa possible una excel•lent difusió del projecte Transformant fora de la xarxa de metro, enmig dels equipaments culturals de proximitat per excel•lència.
Xarxa d’Internet: Paral•lelament, es portarà a terme una cobertura audiovisual de tot el projecte a través de la xarxa d'Internet, en una clara aposta per aquest mitjà de comunicació com a centralitzador absolut de tots els elements de difusió i promoció de l'experiència, amb la creació d'un portal web específic, www.distopia2010.com, que posteriorment servirà també com a llegat obert i memòria de l'activitat realitzada.
Xarxes Socials: El ràpid desenvolupament d’Internet com a malla global de comunicacions ha popularitzat les conegudes Xarxes Socials: punts de trobada i intercanvi virtual. Si Internet és com una gran xarxa de metro, metafòricament parlant, les xarxes socials venen a ser com una mena d’estacions centrals, sub-xarxes dins la xarxa global. És en aquest sentit que des de Suburbe concebem les xarxes socials com tants altres espais públics on intervenir artísticament i creativa, amb propostes agosarades que invitin a la reflexió sobre el nostre món contemporani des d’un esperit crític i amb uns objectius pedagògics i divulgatius.
Distòpia 2010: 1a Transmissió de la Resistència
2000/L’Era Atòmica
/La Gran Guerra va acabar com un sol destructor sobre Hiroshima i Nagasaki. Així va començar l'Era Atòmica, la humanitat sencera mirant el cel amb por, aterrida pel poder devastador de la seva pròpia tecnologia. El món va quedar aturat en una pau simulada durant 50 anys. Els països van unir-se en la Unió de les Nacions Unides i van proclamar els Drets Humans. Semblava que havíem assolit la utopia social que perseguíem: una revolució científica i tecnològica que portaria a la majoria la riquesa i la llibertat. Però en realitat, una presó invisible es construïa al voltant nostre: la il•lusió d’una veritat fabricada per enganyar les nostres consciències. A l’ombra, una força tenebrosa cimentava una nova forma de dominació social: el Nou Ordre Mundial.
/D'aquesta manera, mentre s'escenificava davant nostre el gran teatre de la Democràcia, es construïa secretament la Dictadura de les Corporacions. Moltes veus van oposar-se a aquesta nova dictadura cibernètica, moviments minoritaris i dispersos van denunciar els plans secrets dels invisibles nous amos del món. Però, per a la majoria, aquestes denúncies semblaven ridícules fàbules conspiratives: poca cosa més que un argument típic d'una novel•la o una pel•lícula de ciència ficció ciberpunk: una Distòpia imaginària. Però, i si en realitat no ens trobéssim tan lluny d'aquest malson?
/El món està sota sospita. Hi ha una realitat que els nostres sentits no aconsegueixen copsar amb nitidesa, una veritat que només la raó pot veure. Només el coneixement pot alliberar-nos de l'esclavitud dels sentits, només nosaltres podem desafiar les cadenes sense memòria de la ignorància.
/Aquest és un missatge pels qui encara sàpiguen escoltar. Si capteu aquesta transmissió, sou la Resistència.
2001/L’Enemic Invisible
/L’any 2001, una ideologia política aconseguia escalar fins al govern de les principals potències econòmiques occidentals: la Neocon. L'11 de setembre, el món assistia en directe a la primera retransmissió televisiva d'un atemptat terrorista. L'eco de les guerres que no enteníem va començar a ressonar per les nostres ciutats, molt a prop. De sobte, tot va començar a canviar de pressa al nostre voltant, tan ràpid que no teníem temps de percebre els canvis. Acceptàvem cada cop més controls indiscriminats, sempre amb una resignació cívica. Els aeroports van esdevenir sales de detenció i escorcoll, els carrers van omplir-se de càmeres de vigilància, ens vam tornar desconfiats, escèptics, paranoics, renunciàvem a la llibertat, però ens semblava bé perquè ho fèiem sempre per un bé més gran: la seguretat. Avui, els qui exercim el dret a circular lliurement, som sotmesos a la humiliació de ser tractats com a criminals.
2002/El Xip d’Identificació
/L'any 2002 la família Jacobs de Florida s'oferia voluntària del primer experiment d’implantació de xips subcutanis de radiofreqüència passiva. Aviat ja era obligatori per accedir a determinats clubs d'elit o a empreses de renom. El consumisme era el nostre taló d'Aquil•les. Érem fanàtics seguidors del Déu del Crèdit i els seus àngels tecnològics, insaciables devoradors d'artefactes inútils, compradors compulsius de plaers envasats i tota mena de succedanis. Vivíem per treballar, treballàvem per comprar: No haguéssim acceptat un xip si ens hi haguessin obligat, per això ens el van vendre. Van alimentar la necessitat de tenir-lo, en telèfons i aparells de vídeo, en tota mena d'invents enverinats: van fer que nosaltres el demanéssim, van construir un parany per a la nostra vanitat. Un dia es va començar a parlar del Document Digital d'Identificació. Avui, tots tenim el nostre xip, som marcats com bestiar amb el nostre codi de barres.
2003/El Soma
/El 2003, l'organisme regulador dels medicaments als EUA declarava la Fluoxetina apte per a la població infantil. Ningú no va adonar-se de com s'implantava sobre les persones una nova forma de conductisme químic del comportament. Van aparèixer desenes de medicaments nous que tractaven un nombre cada cop més gran de trastorns de la personalitat: antidepressius, antipsicòtics, ansiolítics... Totes les conductes que comportaven una oposició o un qüestionament de l'ordre establert van transformar-se en malalties. Els genis i els temeraris van ser sotmesos a la disciplina química dels inhibidors moleculars: la gent pensava que ningú protestava perquè tot anava bé, però el cert era que eliminaven tota capacitat de crítica mitjançant les drogues més perverses mai ideades en els laboratoris. Avui, qualsevol forma de dissidència al Pensament Únic és perseguida com una malaltia mental.
2004/El Ciberespai
/Les poderoses Corporacions s'adonaven de l'immens valor de la informació personal sobre milers de ciutadans que circulava per Internet i del que representava el control de tot aquell gran volum de dades digitals. A finals del 2003, naixia el primer món virtual, Segona Vida. El 2004, un estudiant de Harvard fundava el Llibre de Cares. Poc després, el cercador més important d’Internet entrava a cotitzar a borsa i esdevenia una de les empreses més influents. Començava a desplegar-se el Ciberespai, un oceà gegantí de dades binàries, una realitat virtual i paral•lela que s'anava tornant imprescindible com la realitat mateixa. Les Corporacions van estendre el seu poder sobre els navegants per transformar la xarxa en una veritable Teranyina Social. Avui les Corporacions controlen fins al més insignificant dels nostres gustos: les nostres debilitats i les nostres virtuts són vigilades, les nostres vides senceres són observades.
2005/La Granja Humana
/Els avenços en manipulació genètica van permetre a una Corporació obtenir la patent d'un nou tipus de llavor de blat de moro resistent als pesticides. Els anys posteriors, els cultius agrícoles genèticament modificats van multiplicar-se, van contaminar i acabar amb les variants naturals. En poc temps tota la producció agrícola del planeta era monopoli d'una única Corporació que posseïa la patent de la llavor original. El 2005, els membres de l'ONU debatien per primer cop sobre la clonació. Vam començar a conviure amb formes de vida genèticament modificades, amb formes de reproducció asexual, amb la industrialització de la vida i la fredor esterilitzada dels laboratoris. Avui, el planeta sencer és una gran ciutat sobre els oceans, tot el que mengem ha estat fabricat, envasat, manipulat, tot el que queda de la natura és un record atrapat en reserves controlades, fins i tot nosaltres, som artificials.
2006/El Gran Germà
/Les Corporacions van estendre les guerres: van alimentar els conflictes històrics entre pobles, el càstig i la venjança entre persones, odis antics que crèiem oblidats, Cops d'Estat a mans de mercenaris sense escrúpols. Van arrossegar els pobles al caos per erigir-se com a garants de l'ordre i la pau. El 2006 el parlament nord-americà aprovava la Llei que permetia la institució d'una alternativa militar al sistema constitucional de justícia. Exèrcits privats van convertir-se en una policia mundial amb impunitat per arrestar i torturar qualsevol individu. Abu Graïb i Guantànamo van ser les més conegudes presons secretes, després van venir-ne més de les que no en tenim cap coneixement. Quan va començar, la majoria pensava que aquells empresonaments eren justificables. Avui la majoria temem que el nostre propi empresonament pugui ser justificat.
2007/El Cos Màquina
/Les guerres van deixar un rastre de desolació, milions de víctimes, morts, amputats, ferits. Una nova indústria va desenvolupar-se ràpidament. El 2007 el primer braç biònic va ser implantat al soldat nord-americà Juan Arredondo, ex-combatent a l’Iraq. Igual que abans amb la cirurgia estètica, els implants van popularitzar-se. La nanotecnologia va permetre el reemplaç cada cop més efectiu de parts del cos humà per pròtesis tecnològiques altament sofisticades. Vam anar cedint les accions més quotidianes a la tecnologia. Semblava que era una manera d'alliberar-nos del treball, però en realitat era una forma de controlar les nostres accions.
/Els primers casos semblaven tan futuristes que apareixien a les seccions de notícies sorprenents de la televisió. Avui s'ha tornat extremadament difícil distingir el que separa el cos de la màquina en qualsevol activitat humana.
2008/La Realitat Oculta
/Pensàvem que la publicitat servia per promocionar productes però la seva funció era crear perfils socials. Semblava el braç innocent d'un sistema de promoció de productes de consum, però era el més elaborat engranatge d'una maquinària de domini de masses. Així ens mantenien en una il•lusió d’abundància, la Hiperrealitat Consumista, mentre estenien sobre la terra l’esclavitud, la pobresa i la desolació. El 2007, 1.100 milions de persones eren pobres. El 2008, havien crescut fins als 1.400 milions. La misèria era imprescindible per a l’estratègia Neocon. Garantia el domini de les Corporacions, subministrava constantment nous esclaus a la seva roda d’especulació i benefici. Llavors va arribar la Crisi. La pobresa va començar a fer por a les classes mitjanes despreocupades d’occident.
/Avui, una minoria controla totalment els recursos i les riqueses del planeta. La Humanitat sencera és propietat de les Corporacions.
2009/La Intel•ligència Distòpica
/2009: una persona que circula pel carrer és filmada cada 10 segons per una càmera de vigilància. Una persona percep de mitjana més 300 estímuls publicitaris per minut. La tecnologia s'ha instal.lat al nostre voltant, vivim en un simulacre del progrés. La informació és ja la més preuada font de poder. Les Corporacions ens han dut a aquest punt d'inflexió singular, amb grans progressos en Intel•ligència Artificial: és l'eina indispensable per a la imposició d'una nova era capital-tecnològica, d’un Nou Ordre Mundial. La IA detectarà amenaces i establirà mecanismes d'auto-perpetuació del sistema, serà una matriu omnipresent d'informació que convertirà la societat humana en un perfecte circuit integrat, mecànicament regulat.
/Pensàvem que el progrés era una inèrcia inevitable cap a la Utopia. Avui, sabem que també pot portar-nos a la més cruel i deshumanitzada Distòpia.
2010/La Resistència
/Sempre ha existit la Resistència. Al principi, érem moviments contra canvis que vèiem perjudicials: lluitàvem per salvar la natura i les tradicions, per mantenir la dignitat de les persones o, senzillament, per sobreviure. Després vam dirigir la nostra lluita a les màquines, vam declarar la guerra a la tecnologia: la fèiem culpable de tots els nostres mals. Però aviat vam comprovar que era una lluita inútil. El nostre enemic no eren els instruments de la nostra opressió, sinó els qui controlaven les eines, els nostres opressors. El coneixement ens va unir contra el veritable enemic: les Corporacions. Som la darrera trinxera de la Utopia. No tenim color, ni nacionalitat, ni nom. Vivim en la ciutat subterrània, on no arriba la mirada del Gran Germà, on no penetra la narcòtica influència del Soma, on la memòria dels humans sobreviu a les fogueres dels fanatismes.
/Som ombres d’un món encegat per la seva pròpia llum, fantasmes de carn i xips en una realitat falsejada i virtual. Hem despertat i hem vist la veritat que se’ns havia ocultat. Ara som la mà negra i nocturna del sabotatge, el pensament rebel que inspira la desobediència, la veu que transporta la veritat que ens amaguen, els pirates de l’oceà de la informació. Som els perseguits, els bojos, els dissidents, els inconformistes, els radicals. El sistema està equivocat. El món està ple de problemes fascinants que esperen ser resolts. No hi ha cap ordre rígid impertorbable, cap esquema definit per respectar: només una realitat que s'estén al davant i ens invita a participar. Aquest és un missatge pels qui encara sàpiguen escoltar. Si capteu aquesta transmissió, sou la Resistència.
(Glossari)
Suburbi, literalment “Sota la Ciutat” del llatí Suburbe, és el mot emprat habitualment per designar les zones perifèriques de les ciutats industrials, generalment habitades per gent humil.
Underground: Terme anglès que s'aplica a les manifestacions artístiques o als estils de vida que hom considera alternatius, paral•lels, contraris o aliens a la cultura oficial. La paraula significa literalment "subterrani" o "sub-món".
Ciberpunk: (Combinació dels termes cibernètica i punk). Subgènere de ciència-ficció i ficció distòpica, que se centra en la tecnologia avançada com els ordinadors o la tecnologia de la informació, associada amb algun grau de desordre social.
Distòpia: Utopia negativa on la realitat transcorre en termes oposats als d'una societat ideal, és a dir, en una societat opressiva, totalitària o indesitjable. El terme va ser creat com a antònim d'utopia i s'usa principalment per a fer referència a una societat fictícia (freqüentment emplaçada en el futur proper) on les tendències socials es duen a extrems apocalíptics.
Resistència: Moviments que s'oposen a altres moviments majoritaris.
Suburbe, Associació Cultural Octubre, és una entitat cultural sense ànim de lucre de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Fou fundada l’any 2001 pel col•lectiu creatiu Estenent el Desastre i actualment aplega autores, autors i professionals de la comunicació en projectes concrets de documentació i promoció de manifestacions culturals de resistència.
Transformant és un projecte anual d’intervenció artística en l’espai públic nascut l’any 2004. És una proposta cultural centrada en l’ocupació temporal dels espais comunitaris amb obres d’art que convidin a la reflexió sobre el nostre món contemporani. És concebut com a una exposició antològica d’art gràfic underground que es porta a terme a vestíbuls i andanes de les estacions de metro.
La primera edició de Suburbe Transformant va realitzar-se l’any 2004 i va aplegar 150 obres gràfiques de més de 80 autors/es al voltant de tres eixos temàtics. La intervenció va dur-se a terme simultàniament a 11 estacions de Metro i va reunir en una mateixa convocatòria reproduccions d’obres d’autors/es de molt diversa procedència: van participar professionals consagrats/des, autors/es novells/es, col•lectius organitzats, alumnes d’escoles d’art, interns del Centre Penitenciari Quatre Camins,... Des de l'any 2004, hem realitzat intervencions creatives a diferents espais molt diversos com la Biblioteca Can Fabra de Sant Andreu o el Taller Pubilla Kases de l'Hospitalet de Llobregat (2005), el Pati Manning (2006), el Jardí Romàntic de l'Ateneu Barcelonès (2007),... Totes aquestes intervencions ens han permès anar experimentant amb diversos sistemes d'intervenció gràfica sobre façanes. L'any 2008, amb alguns replantejaments tècnics, vam decidir recuperar el metro com a espai d'intervenció, amb una 2a Intervenció Mural Sota la Ciutat. L'èxit de la convocatòria i la boca acollida de la proposta ens convida a consolidar Suburbe Transformant com una activitat de caràcter anual al metro, l’únic festival d’art Underground especialitzat d’Europa, incidint en els seus trets característics i singulars: el muralisme com a disciplina, el Metro com a espai central, el suburbi com a fil conductor i les manifestacions de Resistència cultural com a tema central.
Des d'un punt de vista conceptual, Suburbe Transformant és un projecte creatiu plantejat com una reflexió oberta sobre la ciutat, al voltant dels eixos centre i perifèria. Pretén incidir a través de tot el procés de creació artística, des de la seva inspiració fins a la seva materialització a cada espai concret, en el concepte de suburbi. És una reivindicació de la perifèria com a motor impulsor de la gran metròpoli, com a protagonista indiscutible de la seva història, com a mite viu d’una rica tradició, patrimoni de tots els seus habitants anònims. Volem recollir i promoure les importants aportacions culturals dels suburbis en la construcció de la Barcelona Metropolitana. Perquè hi ha una Barcelona, més enllà encara d’Horta, Sants o el Carmel, una Barcelona que es diu Sant Roc, Badalona, Hospitalet, Bellvitge, Gramenet, Fondo, Besòs, Baix Llobregat... Suburbe és una invitació a endinsar-se als túnels foscos que comuniquen la metròpoli lluminosa amb els seus racons més obscurs, els anònims suburbis que neixen oblidats allà on, tal com deia el mestre Candel, “la ciutat canvia de nom”.
Pretenem reivindicar la integració de l’activitat creativa a les diferents dinàmiques de què participa i que són a la vegada les fonts de la seva inspiració: la ciutat, la vida quotidiana de les classes treballadores, de les ciutats dormitori, dels llocs de treball, del trànsit, de la massificació, de la naturalesa mateixa de la urbanitat. Suburbe pretén aportar una concepció de l’art entès com a amplificador de la veu popular, com a rereguarda simbòlica de tota l’herència cultural de les classes populars i al mateix temps com a avantguarda tècnica en l’experimentació de noves formes comunicatives, a partir de les eines proporcionades pels avenços tecnològics. Pretenem defugir l'art per l'art i el debat acadèmic. Volem portar l'art al carrer, enfrontar-lo a la mirada crítica del ciutadà anònim, despertar-lo del somni plàcid on s'amaga. Reivindiquem la ciutat com l'espai comú, una ciutat de tothom on cada finestra parla, on cada paret és un llenç, on cada reflexió és filosofia, on cada bloc és un llibre, on cada mur pot ser un cinema.
Suburbe és també una reivindicació de l'art popular, undergound, minoritari, alternatiu als corrents, aliè als cercles elitistes on habitualment es desenvolupa l'activitat cultural. Hi ha una cultura de la gent feta per la gent, una cultura popular que els murs de cap sala d'exposicions poden contenir. Una cultura que ocasionalment arriba als mitjans i es popularitza, però que ben sovint es desenvolupa silenciosament, en forma de revista de barri o d'intervenció efímera. Una cultura construïda per professionals anònims, que molt sovint treballen a l'ombra de projectes més grans i que tan habitualment es dediquen a aquestes feines "per amor a l'art". Una cultura de l'extrarradi, políticament incorrecta, habitualment qualificada "de segona o de tercera" i produïda sempre amb pocs mitjans, però que, sense complexos, pot competir en qualitat tècnica i conceptual amb aquella cultura que normalment qualifiquem "de primera" només pels recursos econòmics amb què es desplega i promociona.
Distòpia 2010: La realitat es troba amb la ficció ciberpunk
La proposta de Suburbe Transformant per als anys 2009 i 2010 ha estat concebuda com un conjunt de referències a la llarga tradició de la ciència ficció distòpica com a gènere literari i cinematogràfic, un gènere que ha influït de manera notòria sobre el pensament contemporani. Distòpia 2010 és, en definitiva , un homenatge a la Ciència Ficció, en general, i més concretament al Ciberpunk.
En primer lloc, respon a la fórmula d'una ficció inserida en la realitat, a la manera que l’Orson Welles va adaptar per a la ràdio La Guerra dels Mons de l’H. G. Wells, l'any 1938. En segon lloc, estableix un punt de trobada entre la tradició artística underground, perifèrica, avantguardista i contestatària, i el Ciberpunk, com a font d'inspiració temàtica i vertebrador inconscient d'un nou conjunt de símbols culturals basats en la cibernètica i les tecnologies de la informació, molt estesos i populars.
El punt de partida d’aquesta proposta cultural és la següent reflexió: “la realitat contemporània és una Distòpia Ciberpunk?” Dit d’una altra manera: fins a quin punt s’han portat a terme les anti-utopies descrites en tantes novel•les, còmics i pel•lícules de ciència ficció de la segona meitat del segle XX i principis del segle XXI. O encara d’una altra forma: quant hi ha d’esgarrifosa veritat en els arguments d’“Un Món Feliç”, “1984”, “Farenheit 451”, “2001”, “Blade Runner”, “Terminator”, “Gattaca”, “Matrix”, “V de Vendetta”, “Watchmen” i tantes altres obres culturals dels darrers temps?
Hem analitzat els principals temes comuns al gènere Ciberpunk i hem fet un treball de recerca a les hemeroteques per esbrinar quants d’aquests trets característics de la ciència ficció distòpica s’han complert en la nostra història recent. A partir de notícies reals hem escrit l’argument d’una història que aquest cop transcorre fregant els límits que separen la realitat de la ficció. D'aquesta manera hem esquematitzat els principals tòpics de les ficcions distòpiques: l’Era Atòmica, l’Enemic Invisible, el Xip d’Identificació, el Soma, el Ciberespai, la Granja Humana, el Gran Germà, el Cos Màquina, la Realitat Oculta, la Intel•ligència Distòpica i la Resistència.
La primera fase, a desenvolupar durant la tardor del 2009, se centrarà en la instal•lació d’un gran mural gràfic doble en una estació central de la xarxa de metro de Barcelona. Aquesta primera fase és concebuda com un nucli generador d’interès: servirà de convocatòria i promoció per a la segona, el 2010. Simultàniament, es col•locarà un plafó informatiu, fent al•lusió a l’obra exposada i invitant artistes gràfics, de qualsevol disciplina, a participar en el projecte amb les seves obres.
La segona fase, prevista per a la tardor del 2010, consistirà en l’exposició de 12 grans murals d’autors/es diferents a 12 estacions de metro, al voltant de la mateixa temàtica proposada. Les obres seran procedents d’una convocatòria oberta de projectes, com en totes les edicions anteriors, i Suburbe actuarà com a comissària i gestora, en col•laboració amb TMB, l’ICUB i la resta d’entitats que donen suport i cobertura al projecte.
Els espais d'intervenció del projecte Suburbe Transformant queden definits per dos trets característics: són espais públics i són espais en xarxa.
Xarxa de Metro: La Xarxa de Metro és l’àmbit central d’actuació de Suburbe Transformant. La intervenció es realitzarà sobre murs de passadissos i andanes de les estacions de metro seleccionades, amb la reproducció de les obres gràfiques en gran format sobre un vinil específic.
Xarxes de Biblioteques: La distribució de la revista Propagant que edita Suburbe a través de la xarxa de biblioteques fa possible una excel•lent difusió del projecte Transformant fora de la xarxa de metro, enmig dels equipaments culturals de proximitat per excel•lència.
Xarxa d’Internet: Paral•lelament, es portarà a terme una cobertura audiovisual de tot el projecte a través de la xarxa d'Internet, en una clara aposta per aquest mitjà de comunicació com a centralitzador absolut de tots els elements de difusió i promoció de l'experiència, amb la creació d'un portal web específic, www.distopia2010.com, que posteriorment servirà també com a llegat obert i memòria de l'activitat realitzada.
Xarxes Socials: El ràpid desenvolupament d’Internet com a malla global de comunicacions ha popularitzat les conegudes Xarxes Socials: punts de trobada i intercanvi virtual. Si Internet és com una gran xarxa de metro, metafòricament parlant, les xarxes socials venen a ser com una mena d’estacions centrals, sub-xarxes dins la xarxa global. És en aquest sentit que des de Suburbe concebem les xarxes socials com tants altres espais públics on intervenir artísticament i creativa, amb propostes agosarades que invitin a la reflexió sobre el nostre món contemporani des d’un esperit crític i amb uns objectius pedagògics i divulgatius.
Distòpia 2010: 1a Transmissió de la Resistència
2000/L’Era Atòmica
/La Gran Guerra va acabar com un sol destructor sobre Hiroshima i Nagasaki. Així va començar l'Era Atòmica, la humanitat sencera mirant el cel amb por, aterrida pel poder devastador de la seva pròpia tecnologia. El món va quedar aturat en una pau simulada durant 50 anys. Els països van unir-se en la Unió de les Nacions Unides i van proclamar els Drets Humans. Semblava que havíem assolit la utopia social que perseguíem: una revolució científica i tecnològica que portaria a la majoria la riquesa i la llibertat. Però en realitat, una presó invisible es construïa al voltant nostre: la il•lusió d’una veritat fabricada per enganyar les nostres consciències. A l’ombra, una força tenebrosa cimentava una nova forma de dominació social: el Nou Ordre Mundial.
/D'aquesta manera, mentre s'escenificava davant nostre el gran teatre de la Democràcia, es construïa secretament la Dictadura de les Corporacions. Moltes veus van oposar-se a aquesta nova dictadura cibernètica, moviments minoritaris i dispersos van denunciar els plans secrets dels invisibles nous amos del món. Però, per a la majoria, aquestes denúncies semblaven ridícules fàbules conspiratives: poca cosa més que un argument típic d'una novel•la o una pel•lícula de ciència ficció ciberpunk: una Distòpia imaginària. Però, i si en realitat no ens trobéssim tan lluny d'aquest malson?
/El món està sota sospita. Hi ha una realitat que els nostres sentits no aconsegueixen copsar amb nitidesa, una veritat que només la raó pot veure. Només el coneixement pot alliberar-nos de l'esclavitud dels sentits, només nosaltres podem desafiar les cadenes sense memòria de la ignorància.
/Aquest és un missatge pels qui encara sàpiguen escoltar. Si capteu aquesta transmissió, sou la Resistència.
2001/L’Enemic Invisible
/L’any 2001, una ideologia política aconseguia escalar fins al govern de les principals potències econòmiques occidentals: la Neocon. L'11 de setembre, el món assistia en directe a la primera retransmissió televisiva d'un atemptat terrorista. L'eco de les guerres que no enteníem va començar a ressonar per les nostres ciutats, molt a prop. De sobte, tot va començar a canviar de pressa al nostre voltant, tan ràpid que no teníem temps de percebre els canvis. Acceptàvem cada cop més controls indiscriminats, sempre amb una resignació cívica. Els aeroports van esdevenir sales de detenció i escorcoll, els carrers van omplir-se de càmeres de vigilància, ens vam tornar desconfiats, escèptics, paranoics, renunciàvem a la llibertat, però ens semblava bé perquè ho fèiem sempre per un bé més gran: la seguretat. Avui, els qui exercim el dret a circular lliurement, som sotmesos a la humiliació de ser tractats com a criminals.
2002/El Xip d’Identificació
/L'any 2002 la família Jacobs de Florida s'oferia voluntària del primer experiment d’implantació de xips subcutanis de radiofreqüència passiva. Aviat ja era obligatori per accedir a determinats clubs d'elit o a empreses de renom. El consumisme era el nostre taló d'Aquil•les. Érem fanàtics seguidors del Déu del Crèdit i els seus àngels tecnològics, insaciables devoradors d'artefactes inútils, compradors compulsius de plaers envasats i tota mena de succedanis. Vivíem per treballar, treballàvem per comprar: No haguéssim acceptat un xip si ens hi haguessin obligat, per això ens el van vendre. Van alimentar la necessitat de tenir-lo, en telèfons i aparells de vídeo, en tota mena d'invents enverinats: van fer que nosaltres el demanéssim, van construir un parany per a la nostra vanitat. Un dia es va començar a parlar del Document Digital d'Identificació. Avui, tots tenim el nostre xip, som marcats com bestiar amb el nostre codi de barres.
2003/El Soma
/El 2003, l'organisme regulador dels medicaments als EUA declarava la Fluoxetina apte per a la població infantil. Ningú no va adonar-se de com s'implantava sobre les persones una nova forma de conductisme químic del comportament. Van aparèixer desenes de medicaments nous que tractaven un nombre cada cop més gran de trastorns de la personalitat: antidepressius, antipsicòtics, ansiolítics... Totes les conductes que comportaven una oposició o un qüestionament de l'ordre establert van transformar-se en malalties. Els genis i els temeraris van ser sotmesos a la disciplina química dels inhibidors moleculars: la gent pensava que ningú protestava perquè tot anava bé, però el cert era que eliminaven tota capacitat de crítica mitjançant les drogues més perverses mai ideades en els laboratoris. Avui, qualsevol forma de dissidència al Pensament Únic és perseguida com una malaltia mental.
2004/El Ciberespai
/Les poderoses Corporacions s'adonaven de l'immens valor de la informació personal sobre milers de ciutadans que circulava per Internet i del que representava el control de tot aquell gran volum de dades digitals. A finals del 2003, naixia el primer món virtual, Segona Vida. El 2004, un estudiant de Harvard fundava el Llibre de Cares. Poc després, el cercador més important d’Internet entrava a cotitzar a borsa i esdevenia una de les empreses més influents. Començava a desplegar-se el Ciberespai, un oceà gegantí de dades binàries, una realitat virtual i paral•lela que s'anava tornant imprescindible com la realitat mateixa. Les Corporacions van estendre el seu poder sobre els navegants per transformar la xarxa en una veritable Teranyina Social. Avui les Corporacions controlen fins al més insignificant dels nostres gustos: les nostres debilitats i les nostres virtuts són vigilades, les nostres vides senceres són observades.
2005/La Granja Humana
/Els avenços en manipulació genètica van permetre a una Corporació obtenir la patent d'un nou tipus de llavor de blat de moro resistent als pesticides. Els anys posteriors, els cultius agrícoles genèticament modificats van multiplicar-se, van contaminar i acabar amb les variants naturals. En poc temps tota la producció agrícola del planeta era monopoli d'una única Corporació que posseïa la patent de la llavor original. El 2005, els membres de l'ONU debatien per primer cop sobre la clonació. Vam començar a conviure amb formes de vida genèticament modificades, amb formes de reproducció asexual, amb la industrialització de la vida i la fredor esterilitzada dels laboratoris. Avui, el planeta sencer és una gran ciutat sobre els oceans, tot el que mengem ha estat fabricat, envasat, manipulat, tot el que queda de la natura és un record atrapat en reserves controlades, fins i tot nosaltres, som artificials.
2006/El Gran Germà
/Les Corporacions van estendre les guerres: van alimentar els conflictes històrics entre pobles, el càstig i la venjança entre persones, odis antics que crèiem oblidats, Cops d'Estat a mans de mercenaris sense escrúpols. Van arrossegar els pobles al caos per erigir-se com a garants de l'ordre i la pau. El 2006 el parlament nord-americà aprovava la Llei que permetia la institució d'una alternativa militar al sistema constitucional de justícia. Exèrcits privats van convertir-se en una policia mundial amb impunitat per arrestar i torturar qualsevol individu. Abu Graïb i Guantànamo van ser les més conegudes presons secretes, després van venir-ne més de les que no en tenim cap coneixement. Quan va començar, la majoria pensava que aquells empresonaments eren justificables. Avui la majoria temem que el nostre propi empresonament pugui ser justificat.
2007/El Cos Màquina
/Les guerres van deixar un rastre de desolació, milions de víctimes, morts, amputats, ferits. Una nova indústria va desenvolupar-se ràpidament. El 2007 el primer braç biònic va ser implantat al soldat nord-americà Juan Arredondo, ex-combatent a l’Iraq. Igual que abans amb la cirurgia estètica, els implants van popularitzar-se. La nanotecnologia va permetre el reemplaç cada cop més efectiu de parts del cos humà per pròtesis tecnològiques altament sofisticades. Vam anar cedint les accions més quotidianes a la tecnologia. Semblava que era una manera d'alliberar-nos del treball, però en realitat era una forma de controlar les nostres accions.
/Els primers casos semblaven tan futuristes que apareixien a les seccions de notícies sorprenents de la televisió. Avui s'ha tornat extremadament difícil distingir el que separa el cos de la màquina en qualsevol activitat humana.
2008/La Realitat Oculta
/Pensàvem que la publicitat servia per promocionar productes però la seva funció era crear perfils socials. Semblava el braç innocent d'un sistema de promoció de productes de consum, però era el més elaborat engranatge d'una maquinària de domini de masses. Així ens mantenien en una il•lusió d’abundància, la Hiperrealitat Consumista, mentre estenien sobre la terra l’esclavitud, la pobresa i la desolació. El 2007, 1.100 milions de persones eren pobres. El 2008, havien crescut fins als 1.400 milions. La misèria era imprescindible per a l’estratègia Neocon. Garantia el domini de les Corporacions, subministrava constantment nous esclaus a la seva roda d’especulació i benefici. Llavors va arribar la Crisi. La pobresa va començar a fer por a les classes mitjanes despreocupades d’occident.
/Avui, una minoria controla totalment els recursos i les riqueses del planeta. La Humanitat sencera és propietat de les Corporacions.
2009/La Intel•ligència Distòpica
/2009: una persona que circula pel carrer és filmada cada 10 segons per una càmera de vigilància. Una persona percep de mitjana més 300 estímuls publicitaris per minut. La tecnologia s'ha instal.lat al nostre voltant, vivim en un simulacre del progrés. La informació és ja la més preuada font de poder. Les Corporacions ens han dut a aquest punt d'inflexió singular, amb grans progressos en Intel•ligència Artificial: és l'eina indispensable per a la imposició d'una nova era capital-tecnològica, d’un Nou Ordre Mundial. La IA detectarà amenaces i establirà mecanismes d'auto-perpetuació del sistema, serà una matriu omnipresent d'informació que convertirà la societat humana en un perfecte circuit integrat, mecànicament regulat.
/Pensàvem que el progrés era una inèrcia inevitable cap a la Utopia. Avui, sabem que també pot portar-nos a la més cruel i deshumanitzada Distòpia.
2010/La Resistència
/Sempre ha existit la Resistència. Al principi, érem moviments contra canvis que vèiem perjudicials: lluitàvem per salvar la natura i les tradicions, per mantenir la dignitat de les persones o, senzillament, per sobreviure. Després vam dirigir la nostra lluita a les màquines, vam declarar la guerra a la tecnologia: la fèiem culpable de tots els nostres mals. Però aviat vam comprovar que era una lluita inútil. El nostre enemic no eren els instruments de la nostra opressió, sinó els qui controlaven les eines, els nostres opressors. El coneixement ens va unir contra el veritable enemic: les Corporacions. Som la darrera trinxera de la Utopia. No tenim color, ni nacionalitat, ni nom. Vivim en la ciutat subterrània, on no arriba la mirada del Gran Germà, on no penetra la narcòtica influència del Soma, on la memòria dels humans sobreviu a les fogueres dels fanatismes.
/Som ombres d’un món encegat per la seva pròpia llum, fantasmes de carn i xips en una realitat falsejada i virtual. Hem despertat i hem vist la veritat que se’ns havia ocultat. Ara som la mà negra i nocturna del sabotatge, el pensament rebel que inspira la desobediència, la veu que transporta la veritat que ens amaguen, els pirates de l’oceà de la informació. Som els perseguits, els bojos, els dissidents, els inconformistes, els radicals. El sistema està equivocat. El món està ple de problemes fascinants que esperen ser resolts. No hi ha cap ordre rígid impertorbable, cap esquema definit per respectar: només una realitat que s'estén al davant i ens invita a participar. Aquest és un missatge pels qui encara sàpiguen escoltar. Si capteu aquesta transmissió, sou la Resistència.
(Glossari)
Suburbi, literalment “Sota la Ciutat” del llatí Suburbe, és el mot emprat habitualment per designar les zones perifèriques de les ciutats industrials, generalment habitades per gent humil.
Underground: Terme anglès que s'aplica a les manifestacions artístiques o als estils de vida que hom considera alternatius, paral•lels, contraris o aliens a la cultura oficial. La paraula significa literalment "subterrani" o "sub-món".
Ciberpunk: (Combinació dels termes cibernètica i punk). Subgènere de ciència-ficció i ficció distòpica, que se centra en la tecnologia avançada com els ordinadors o la tecnologia de la informació, associada amb algun grau de desordre social.
Distòpia: Utopia negativa on la realitat transcorre en termes oposats als d'una societat ideal, és a dir, en una societat opressiva, totalitària o indesitjable. El terme va ser creat com a antònim d'utopia i s'usa principalment per a fer referència a una societat fictícia (freqüentment emplaçada en el futur proper) on les tendències socials es duen a extrems apocalíptics.
Resistència: Moviments que s'oposen a altres moviments majoritaris.
Publica un comentari