Patrícia Da Silva
Directora de Roigesfera
Blocs i Mitjans
"En informàtica, un bloc (també blog -força usat- o bitàcola , de l'anglès blog, truncació de weblog: diari web) és un diari interactiu personal (dip) a Internet. Un bloc està dissenyat per a què, com a un diari, cada article tingui data de publicació, de tal forma que la persona que escriu (blocaire o bloguista) i les que llegeixen poden seguir un camí de tot el que s'ha publicat i editat. En cada missatge o article d'un bloc els lectors i les lectores poden escriure comentaris (si la persona ho permet) i aquesta, al seu torn, donar-los resposta. Cada bloc té el seu propi tema i n'hi ha de tipus personal, econòmic, periodístic, tecnològic, educatiu, polític, etc. Hi ha nombroses eines de manteniment de blocs que permeten, sense necessitat d'alts coneixements tècnics, publicar informació diversa a Internet".
Viquipèdia
La popularització dels blocs personals a Internet ha fet possible la revolució transformadora dels mitjans de comunicació de masses com a conseqüència dels importants progressos de les tecnologies de la informació. Aquest ha estat un procés revolucionari en el sentit literal de la paraula, de canvi ràpid i profund, que ha fet entrar en crisi el model tradicional dels mitjans corporatius. Fins ara, la informació era monopoli dels grans grups de premsa i els canals de distribució eren exclusivament unidireccionals. El desplegament d'Internet ha permès que qualsevol persona amb uns coneixements mínims d'informàtica pugui disposar d'un mitjà de comunicació obert i accessible a qualsevol lector o lectora potencial. De la mateixa manera, serveis com el Youtube o el Flickr, han fet una tasca similar en facilitar la publicació de vídeos i fotografies respectivament. Sentim a parlar d'aquest procés de transformació i apareixen termes grandiloqüents com Web 2.0, Periodisme ciutadà, Periodisme 3.0, Democratització dels Mitjans... El que és indubtable es que la informació es mou, cada vegada més ràpida, en la mateixa proporció que la xarxa d'Internet creix i es consolida com a una eina quotidiana. Enlloc de l'antic model, assistim a l'explosió desordenada i caòtica de milers de nous canals de comunicació que ens envolten d'informació immediata, llunyana i propera, i a més, ens permeten interactuar amb el nostre entorn.
Des d'un punt de vista polític, per a l'esquerra, aquesta és una magnífica oportunitat per la feblesa que mostra la immensa maquinària propagandística que el sistema capitalista ha construït al llarg dels anys. Les anàlisis sobre la situació actual dels mitjans de comunicació coincideixen en assenyalar una pèrdua important de confiança generalitzada de la ciutadania, cap a les formes de premsa tradicional. Més enllà de la irrupció d'Internet, hi ha un altre factor important a tenir en consideració: la constatació, cada vegada més estesa i popular, que tots els mitjans de comunicació responen a uns interessos econòmics explicitats en el seu finançament, mitjançant la publicitat, i que al darrera de qualsevol premsa hi ha sempre, en darrer terme, interessos polítics amagats. Les evidents relacions comercials entre els mitjans de comunicació i els grans grups econòmics que els sostenen són el límit de qualsevol professionalitat i això posa en dubte la mateixa essència del periodisme. Al cap i a la fi, el periodisme, com tantes altres dignes professions, és una disciplina subjectiva, on l'objectivitat és, en el millor dels casos, una fita professional inassolible, una quimera, un ideal, un horitzó; quan no senzillament un pretext.
Si partim de la premissa que qualsevol persona té dret a accedir a la informació, a comunicar-la i a crear-la, aquesta informació no és ni pot ser patrimoni de cap gremi, corporació o estat, i per aquest motiu, l'activitat informativa no pot estar reglamentada per cap àmbit acadèmic o institució política. La informació és un dret fonamental de les persones que exercim, molt sovint, de manera inconscient. Al mateix temps, la informació és una eina fonamental del poder, és en realitat el poder mateix. Un poder que pot servir tan per sotmetre com per alliberar, un poder que pot ser utilitzat per dividir o per organitzar, un poder en definitiva que qualsevol projecte polític ha de prendre en consideració per poder avançar.
Les característiques del nou escenari dels mitjans de comunicació, arran d'aquesta transformació, són extremadament complexes, en constant i vertiginosa evolució. Els grans grups de premsa es troben en un procés imparable de diversificació i especialització de canals informatius cada vegada més concrets i dirigits a públics més minoritaris i específics. Assistim al desplegament de nous tipus de projectes empresarials on els continguts són creats i proporcionats pels mateixos usuaris/es. D'aquesta manera es va desdibuixant l'antiga marca que separava la creació activa de continguts del seu consum passiu. Així mateix, l'enorme ventall de mitjans de comunicació obliga a tenir una actitud més crítica pel que fa a les fonts. La informació obtinguda dels blocs personals del professorat universitari, d'un col•lectiu ciutadà o, fins i tot, d'una persona aficionada a qualsevol tema, pot ser sovint molt més precisa i verídica que la que poden proporcionar els grans mitjans de premsa tradicional, darrera dels quals s'amaguen interessos ocults de grans grups empresarials. De la mateixa manera, en assumir la subjectivitat de qualsevol informació, tendeix també a tornar-se més fina la frontera que separa la informació de l'opinió, en la interpretació que fem els receptors de qualsevol notícia.
La Roigesfera
"Una blocosfera o blogosfera, també coneguda com a univers de blocs, és la comunitat o xarxa social d'un grup de blocs i els seus blocaires. Essencialment és un espai on es poden trobar aplegades les darreres notícies d’una sèrie de blocs agrupats per criteris temàtics o territorials".
Viquipèdia
És en aquest context, que els blocs s'han convertit en formidables eines de comunicació, que sorgeix La Roigesfera. La data exacta d'inici del projecte es remunta a l'11 de setembre del 2007, quan un grup de persones format per periodistes, programadors/es web, blocaires, professionals i estudiants de comunicació, vam decidir tirar endavant una nova proposta en l'àmbit dels mitjans de comunicació a Internet. El primer pas va ser la creació d'una blocosfera que agrupés la tasca dispersa que molts de nosaltres ja portàvem a terme des dels nostres blocs personals. La Roigesfera es constitueix com a una nova iniciativa conjunta per agrupar en un mateix portal continguts de la blocosfera roja catalana i contribuir a la creació d'un espai de debat i intercanvi d'experiències per a l'esquerra transformadora i progressista.
Aquest projecte va ser possible gràcies a la divulgació del fenomen bloc i a la popularització de les tècniques de subscripció de titulars, RSS, Atom o RDF, entre d'altres. El RSS (Really Simple Syndication), també conegut com a RDF o ATOM, és un nou canal de distribució de notícies que facilita l'accés a les darreres notícies d'una pàgina web. Gràcies a aquesta tecnologia, els usuaris i les usuàries poden rebre i organitzar els nous titulars d'un determinat espai digital en el mateix moment en què es publiquen.
Les blocosferes s'han convertit en fenòmens de masses en els darrers anys, especialitzades per criteris temàtics o agrupades per blocs des d'un punt de vista territorial, sobretot en l'àmbit local, resulten imprescindibles avui dia. Així mateix, molts partits polítics han creat les seves pròpies blocosferes. Potser com a conseqüència de la diversitat que existia en el mateix equip de treball, vam apostar per fer una blocosfera oberta i pluripartidista. El projecte es va definir com el portal web de la blocosfera roja catalana, i en ell s'hi apleguen totes aquelles persones que se senten identificades amb aquesta definició, a més de moviments socials i agències alternatives de notícies que vam considerar oportunes.
Actualment, la Roigesfera es nodreix de la informació procedent dels centenars de blocs individuals i col•lectius que s'han afegit al nostre directori i en aquest sentit treballa com un lector de titulars que enllaça els articles més recents publicats en els diversos blocs. Per altra banda, també vam decidir fer alguna cosa més que un simple portal agregador de notícies de blocs, preteníem que la Roigesfera edités material propi i lluités per consolidar un equip de treball i una estratègia.
La Roigesfera es troba estructurada en quatre columnes. La primera columna la construeix la Redacció que ordena la informació per criteris temàtics d'actualitat. Cada recopilació sobre un tema està formada per una introducció que desenvolupa la Redacció, els enllaços sobre aquest mateix tema a les pàgines webs de les i els blocaires integrants de la Roigesfera, i d'altres enllaços que trobem interessants per a ser destacats. La segona columna, anomenada Últims Articles, mostra els darrers articles publicats pels blocs afegits a la Roigesfera de manera totalment automàtica, el que garanteix la ràpida informació dels lectors i les lectores. La tercera columna, els Articles Seleccionats, està dividida per seccions, que són:
• Destacats - que són els articles que pensem que s'han de tornar a destacar a posteriori de la seva publicació
• Últims - els darrers articles publicats
• Catalunya - articles que ja han sortit publicats però que pensem que cal destacar relacionats o que afecten Catalunya
• Món - articles que ja han sortit publicats però que pensem que cal destacar relacionats amb la resta del territori
• Moviments Socials - tots els articles que publiquen les pàgines webs llistades de moviments socials
• Mitjans Alternatius - tots els articles que publiquen les pàgines webs llistades de mitjans alternatius
• Roigesfera a Twitter - microblogging
L'actualització dels Moviments Socials i els Mitjans Alternatius, és automàtica i immediata. La resta de seccions són actualitzades per la Redacció de la Roigesfera diàriament per tal de garantir que articles essencials no passin desapercebuts per a ningú.
Després de dos anys en marxa, la valoració dels resultats no pot ser més que satisfactòria. Sense cap mena de difusió ni promoció activa, hem passat d'una desena de blocs a un centenar. La Roigesfera actual aplega blocs de militants de molt diverses organitzacions polítiques: ICV, EUiA, PCC, PCPC, PSUC-Viu, Maulets, CUP, PSC, CCOO, UGT, CGT, així com fundacions, associacions, col•lectius de joves i persones independents. Un miler de lectors habituals, un 33% de nous usuaris i una mitjana de 6:39 minuts de lectura per visita són uns excel•lents resultats a considerar.
Tot i així, la nostra estratègia de futur continua per seguir vertebrant nous canals de difusió de la informació, estables i suficientment dinàmics com per disposar d’una veritable alternativa a nivell informatiu d’abast nacional, que no només organitzin continguts ja existents, sinó que, a més, en creïn de nous. Amb la conjuntura social i econòmica que constitueix el moment actual, és més necessari que mai poder arribar a la font de la notícia, o el que és encara més important, ser la pròpia font d'informació. En aquest sentit, no perdem de vista la consciència de formar part d'un projecte col•lectiu, amb voluntat de servei, i d'utilitat per sobre de qualsevol instrumentalització o de la necessitat de reconeixement dels mèrits propis.
Directora de Roigesfera
Blocs i Mitjans
"En informàtica, un bloc (també blog -força usat- o bitàcola , de l'anglès blog, truncació de weblog: diari web) és un diari interactiu personal (dip) a Internet. Un bloc està dissenyat per a què, com a un diari, cada article tingui data de publicació, de tal forma que la persona que escriu (blocaire o bloguista) i les que llegeixen poden seguir un camí de tot el que s'ha publicat i editat. En cada missatge o article d'un bloc els lectors i les lectores poden escriure comentaris (si la persona ho permet) i aquesta, al seu torn, donar-los resposta. Cada bloc té el seu propi tema i n'hi ha de tipus personal, econòmic, periodístic, tecnològic, educatiu, polític, etc. Hi ha nombroses eines de manteniment de blocs que permeten, sense necessitat d'alts coneixements tècnics, publicar informació diversa a Internet".
Viquipèdia
La popularització dels blocs personals a Internet ha fet possible la revolució transformadora dels mitjans de comunicació de masses com a conseqüència dels importants progressos de les tecnologies de la informació. Aquest ha estat un procés revolucionari en el sentit literal de la paraula, de canvi ràpid i profund, que ha fet entrar en crisi el model tradicional dels mitjans corporatius. Fins ara, la informació era monopoli dels grans grups de premsa i els canals de distribució eren exclusivament unidireccionals. El desplegament d'Internet ha permès que qualsevol persona amb uns coneixements mínims d'informàtica pugui disposar d'un mitjà de comunicació obert i accessible a qualsevol lector o lectora potencial. De la mateixa manera, serveis com el Youtube o el Flickr, han fet una tasca similar en facilitar la publicació de vídeos i fotografies respectivament. Sentim a parlar d'aquest procés de transformació i apareixen termes grandiloqüents com Web 2.0, Periodisme ciutadà, Periodisme 3.0, Democratització dels Mitjans... El que és indubtable es que la informació es mou, cada vegada més ràpida, en la mateixa proporció que la xarxa d'Internet creix i es consolida com a una eina quotidiana. Enlloc de l'antic model, assistim a l'explosió desordenada i caòtica de milers de nous canals de comunicació que ens envolten d'informació immediata, llunyana i propera, i a més, ens permeten interactuar amb el nostre entorn.
Des d'un punt de vista polític, per a l'esquerra, aquesta és una magnífica oportunitat per la feblesa que mostra la immensa maquinària propagandística que el sistema capitalista ha construït al llarg dels anys. Les anàlisis sobre la situació actual dels mitjans de comunicació coincideixen en assenyalar una pèrdua important de confiança generalitzada de la ciutadania, cap a les formes de premsa tradicional. Més enllà de la irrupció d'Internet, hi ha un altre factor important a tenir en consideració: la constatació, cada vegada més estesa i popular, que tots els mitjans de comunicació responen a uns interessos econòmics explicitats en el seu finançament, mitjançant la publicitat, i que al darrera de qualsevol premsa hi ha sempre, en darrer terme, interessos polítics amagats. Les evidents relacions comercials entre els mitjans de comunicació i els grans grups econòmics que els sostenen són el límit de qualsevol professionalitat i això posa en dubte la mateixa essència del periodisme. Al cap i a la fi, el periodisme, com tantes altres dignes professions, és una disciplina subjectiva, on l'objectivitat és, en el millor dels casos, una fita professional inassolible, una quimera, un ideal, un horitzó; quan no senzillament un pretext.
Si partim de la premissa que qualsevol persona té dret a accedir a la informació, a comunicar-la i a crear-la, aquesta informació no és ni pot ser patrimoni de cap gremi, corporació o estat, i per aquest motiu, l'activitat informativa no pot estar reglamentada per cap àmbit acadèmic o institució política. La informació és un dret fonamental de les persones que exercim, molt sovint, de manera inconscient. Al mateix temps, la informació és una eina fonamental del poder, és en realitat el poder mateix. Un poder que pot servir tan per sotmetre com per alliberar, un poder que pot ser utilitzat per dividir o per organitzar, un poder en definitiva que qualsevol projecte polític ha de prendre en consideració per poder avançar.
Les característiques del nou escenari dels mitjans de comunicació, arran d'aquesta transformació, són extremadament complexes, en constant i vertiginosa evolució. Els grans grups de premsa es troben en un procés imparable de diversificació i especialització de canals informatius cada vegada més concrets i dirigits a públics més minoritaris i específics. Assistim al desplegament de nous tipus de projectes empresarials on els continguts són creats i proporcionats pels mateixos usuaris/es. D'aquesta manera es va desdibuixant l'antiga marca que separava la creació activa de continguts del seu consum passiu. Així mateix, l'enorme ventall de mitjans de comunicació obliga a tenir una actitud més crítica pel que fa a les fonts. La informació obtinguda dels blocs personals del professorat universitari, d'un col•lectiu ciutadà o, fins i tot, d'una persona aficionada a qualsevol tema, pot ser sovint molt més precisa i verídica que la que poden proporcionar els grans mitjans de premsa tradicional, darrera dels quals s'amaguen interessos ocults de grans grups empresarials. De la mateixa manera, en assumir la subjectivitat de qualsevol informació, tendeix també a tornar-se més fina la frontera que separa la informació de l'opinió, en la interpretació que fem els receptors de qualsevol notícia.
La Roigesfera
"Una blocosfera o blogosfera, també coneguda com a univers de blocs, és la comunitat o xarxa social d'un grup de blocs i els seus blocaires. Essencialment és un espai on es poden trobar aplegades les darreres notícies d’una sèrie de blocs agrupats per criteris temàtics o territorials".
Viquipèdia
És en aquest context, que els blocs s'han convertit en formidables eines de comunicació, que sorgeix La Roigesfera. La data exacta d'inici del projecte es remunta a l'11 de setembre del 2007, quan un grup de persones format per periodistes, programadors/es web, blocaires, professionals i estudiants de comunicació, vam decidir tirar endavant una nova proposta en l'àmbit dels mitjans de comunicació a Internet. El primer pas va ser la creació d'una blocosfera que agrupés la tasca dispersa que molts de nosaltres ja portàvem a terme des dels nostres blocs personals. La Roigesfera es constitueix com a una nova iniciativa conjunta per agrupar en un mateix portal continguts de la blocosfera roja catalana i contribuir a la creació d'un espai de debat i intercanvi d'experiències per a l'esquerra transformadora i progressista.
Aquest projecte va ser possible gràcies a la divulgació del fenomen bloc i a la popularització de les tècniques de subscripció de titulars, RSS, Atom o RDF, entre d'altres. El RSS (Really Simple Syndication), també conegut com a RDF o ATOM, és un nou canal de distribució de notícies que facilita l'accés a les darreres notícies d'una pàgina web. Gràcies a aquesta tecnologia, els usuaris i les usuàries poden rebre i organitzar els nous titulars d'un determinat espai digital en el mateix moment en què es publiquen.
Les blocosferes s'han convertit en fenòmens de masses en els darrers anys, especialitzades per criteris temàtics o agrupades per blocs des d'un punt de vista territorial, sobretot en l'àmbit local, resulten imprescindibles avui dia. Així mateix, molts partits polítics han creat les seves pròpies blocosferes. Potser com a conseqüència de la diversitat que existia en el mateix equip de treball, vam apostar per fer una blocosfera oberta i pluripartidista. El projecte es va definir com el portal web de la blocosfera roja catalana, i en ell s'hi apleguen totes aquelles persones que se senten identificades amb aquesta definició, a més de moviments socials i agències alternatives de notícies que vam considerar oportunes.
Actualment, la Roigesfera es nodreix de la informació procedent dels centenars de blocs individuals i col•lectius que s'han afegit al nostre directori i en aquest sentit treballa com un lector de titulars que enllaça els articles més recents publicats en els diversos blocs. Per altra banda, també vam decidir fer alguna cosa més que un simple portal agregador de notícies de blocs, preteníem que la Roigesfera edités material propi i lluités per consolidar un equip de treball i una estratègia.
La Roigesfera es troba estructurada en quatre columnes. La primera columna la construeix la Redacció que ordena la informació per criteris temàtics d'actualitat. Cada recopilació sobre un tema està formada per una introducció que desenvolupa la Redacció, els enllaços sobre aquest mateix tema a les pàgines webs de les i els blocaires integrants de la Roigesfera, i d'altres enllaços que trobem interessants per a ser destacats. La segona columna, anomenada Últims Articles, mostra els darrers articles publicats pels blocs afegits a la Roigesfera de manera totalment automàtica, el que garanteix la ràpida informació dels lectors i les lectores. La tercera columna, els Articles Seleccionats, està dividida per seccions, que són:
• Destacats - que són els articles que pensem que s'han de tornar a destacar a posteriori de la seva publicació
• Últims - els darrers articles publicats
• Catalunya - articles que ja han sortit publicats però que pensem que cal destacar relacionats o que afecten Catalunya
• Món - articles que ja han sortit publicats però que pensem que cal destacar relacionats amb la resta del territori
• Moviments Socials - tots els articles que publiquen les pàgines webs llistades de moviments socials
• Mitjans Alternatius - tots els articles que publiquen les pàgines webs llistades de mitjans alternatius
• Roigesfera a Twitter - microblogging
L'actualització dels Moviments Socials i els Mitjans Alternatius, és automàtica i immediata. La resta de seccions són actualitzades per la Redacció de la Roigesfera diàriament per tal de garantir que articles essencials no passin desapercebuts per a ningú.
Després de dos anys en marxa, la valoració dels resultats no pot ser més que satisfactòria. Sense cap mena de difusió ni promoció activa, hem passat d'una desena de blocs a un centenar. La Roigesfera actual aplega blocs de militants de molt diverses organitzacions polítiques: ICV, EUiA, PCC, PCPC, PSUC-Viu, Maulets, CUP, PSC, CCOO, UGT, CGT, així com fundacions, associacions, col•lectius de joves i persones independents. Un miler de lectors habituals, un 33% de nous usuaris i una mitjana de 6:39 minuts de lectura per visita són uns excel•lents resultats a considerar.
Tot i així, la nostra estratègia de futur continua per seguir vertebrant nous canals de difusió de la informació, estables i suficientment dinàmics com per disposar d’una veritable alternativa a nivell informatiu d’abast nacional, que no només organitzin continguts ja existents, sinó que, a més, en creïn de nous. Amb la conjuntura social i econòmica que constitueix el moment actual, és més necessari que mai poder arribar a la font de la notícia, o el que és encara més important, ser la pròpia font d'informació. En aquest sentit, no perdem de vista la consciència de formar part d'un projecte col•lectiu, amb voluntat de servei, i d'utilitat per sobre de qualsevol instrumentalització o de la necessitat de reconeixement dels mèrits propis.
Etiquetes de comentaris: 11, Cultura, l'Espurna, Pensament, Política
Publica un comentari