• Editorial

    18.2.10

    La gran crisi fruit de les contradiccions intrínseques al capitalisme ha arribat, però el capitalisme (un altre cop) no cau. De fet, com deia algú, sembla que els neoliberals se succeïran a sí mateixos. Perquè essent veritat allò del desprestigi de les elits, no ho és menys que l'hegemonia que han assolit és solida i moltes dels seus dogmes ideològics constintueixen avui el sentit comú majoritari. I és que no podem esperar que la injustícia i la desigualtat caiguin per si mateixes, haurem de derrocar-les.

    Com?. Ho hem dit molt cops: amb unitat. Bé, amb unitat i amb un projecte polític no només exitós en clau de resistència i necessàriament subordinat al marc donat, sinó de rearticulació de les classes populars per canviar la correlació de forces i dotat d'una perspectiva de construcció d'una hegemonia alternativa a l'existent. La unitat de les esquerres i la unitat dels treballadors, i de les seves organitzacions i del seu moviment és, per tant, clau.

    No és, no obstant menys important la tasca cultural que sempre des d'aquesta perspectiva unitària, s'ha d'emprendre per generar i difondre pensament, actituds, valors, relats, referents, que prefiguren els principis morals d'un projecte sòciopolític hegemònic alternatiu que tingui pretensió d'afirmar-se. No es tracta de difondre "ideologia" i consignes, es tracta de prendre's seriosament la tasca de pensar les qüestions que es plantegen a la nostra societat en la realitat i cadascuna de les activitats humanes des d'una òptica de superació de les limitacions i contradiccions a que es veuen abocades per l'actual estat de coses. I aquesta no és lasca d'un laboratori, és tasca del poble sencer. En aquest sentit la lluita cultural és un aspecte de la lluita social i política.

    Si que calen, no obstant i en la nostra opinió, grups i instruments especials que connectin, globalitzin, difonguin, facin de caixa de ressonància, orientin, facilitin, articulin... per construïr més solidaritat, donar més coherència a respostes divereses i en diversos camps. I calen més esforços i més efectius en aquesta tasca si les esquerres volem prendre la iniciativa. Com que creiem que el camí es fa caminant, i cal apuntar al cel, però amb els peus al terra, fem un acta notarial d'algunes iniciatives culturals que s'estan portant a terme a Catalunya avui. Coneixem d'on partim per donar passos quantitatius i qualitatius endavant.

    Etiquetes de comentaris: , ,