Pau Subirós
Fa poques setmanes va celebrar-se a la Casa Amèrica de Madrid la segona trobada internacional del consell editorial de Sin Permiso. La reunió va prendre la forma d’unes jornades obertes al públic, sota el títol “Crisi i alternatives des de l’esquerra a Europa i a l’Amèrica Llatina”. La fundació Socialismo sin Fronteras va co-organitzar l’esdeveniment, que es va convertir en un punt de trobada d’intel•lectuals i activistes compromesos amb l’esquerra.
La primera sessió de treball va girar al voltant de l’actual crisi econòmica, i de les expectatives que obre el seu desenvolupament. En Michael Krätke va ser l’encarregat d’obrir el foc, amb una breu ponència dedicada a destacar l’envergadura colossal de la crisi que estem vivint. Actualment hi ha més de 1.000 milions de persones passant fam, i simultàniament als països rics s’està produint un col•lapse conjunt del sistema financer i del productiu. El comerç internacional ha invertit la seva tendència al creixement iniciada després de la Segona Guerra Mundial i, mentrestant, els problemes energètics i ecològics amenacen la pròpia supervivència de la humanitat. Amb un to ambigu, en Krätke afirmava que una situació cataclísmica d’aquesta magnitud només es viu una vegada a la vida, insinuant que la crisi pot ser vista com a una oportunitat per a les lluites anti-capitalistes.
A continuació va prendre el relleu l’Alejandro Nadal, un altre economista habitual en els butlletins de Sin Permiso. La seva reflexió va girar a l’entorn de la teoria econòmica neoclàssica, i de la seva penetració en el sentit comú de bona part de l’esquerra. Contràriament al que molta gent pensa, va dir, no hi ha cap mecanisme automàtic que generi els preus, els salaris o els tipus d’interès. Totes aquestes determinacions corresponen a decisions polítiques i a relacions de poder. La idea que les persones reben allò que mereixen d’acord amb la seva participació en el procés productiu ha de ser desterrada de la saviesa popular. I per a aquesta tasca es fa necessària la consolidació de nous paradigmes econòmics, així com de projectes que superin també el socialisme d’Estat. En la seva intervenció, en Nadal va advocar per un pensament crític i lliure de dogmatismes, que no menystingui la força del discurs econòmic imperant.
Les sessions del dissabte van estar dedicades a la conjuntura de l’Amèrica Llatina i la de la Unió Europea. En la primera, en Carlos Abel Suárez i en Guillermo Almeyra van traçar un panorama ambivalent de la realitat llatinoamericana. Entre altres punts es va parlar dels processos d’integració econòmica regional i de la iniciativa del Banco del Sur, així com de la necessària oposició a la instauració de noves bases militars nord-americanes. Entre els presents hi va haver mostres tant d’entusiasme com d’un cert escepticisme en relació a alguns dels processos polítics que viu la regió. L’Almeyra va lamentar que les polítiques veneçolanes o les bolivianes es basin en un model econòmic extractivista que té moltes limitacions. En Suárez va afirmar que a Xile, 20 anys després del final del pinochetisme, els nivells de desigualtat són superiors als d’aquell període.
A la tarda, en Gerardo Pisarello va obrir la sessió dedicada a la Unió Europea fent un breu repàs de la història de l’ideal europeu entre l’esquerra. L’europeisme com a un pas cap a l’internacionalisme, va lamentar, ha degenerat en un procés que no té res a veure amb la solidaritat entre els pobles. Fent referència als principals tractats de la unió, en Pisarello va mostrar com el procés de construcció europea s’ha orientat fonamentalment a satisfer les necessitats del gran capital. Tots els participants a la sessió van coincidir a reclamar el control públic de l’economia, amb mesures com la democratització de les empreses i l’oposició a l’autonomia del banc central.
La jornada va concloure amb una taula rodona en la que van confluir molts dels temes tractats en les sessions anteriors. Primer va haver-hi una encesa defensa de la veritat i la raó com a valors bàsics i irrenunciables de l’esquerra a càrrec d’en Daniel Raventós. En Jean Bricmont per la seva banda va oferir una interpretació de la història europea que animava a no conformar-se amb models del passat. Finalment, l’Antoni Domènech va concloure les jornades fent un petit sumari de les idees que s’hi havien desgranat. Per acabar, i amb un to sarcàstic i bromista, va desaconsellar la lectura d’autors post-moderns.
Totes les ponències van ser seguides de torns oberts de paraules. Entre d’altres, van intervenir en Xose Manuel Veiras, Juan Trías, Conrado Beluche i David Casasses.
Fa poques setmanes va celebrar-se a la Casa Amèrica de Madrid la segona trobada internacional del consell editorial de Sin Permiso. La reunió va prendre la forma d’unes jornades obertes al públic, sota el títol “Crisi i alternatives des de l’esquerra a Europa i a l’Amèrica Llatina”. La fundació Socialismo sin Fronteras va co-organitzar l’esdeveniment, que es va convertir en un punt de trobada d’intel•lectuals i activistes compromesos amb l’esquerra.
La primera sessió de treball va girar al voltant de l’actual crisi econòmica, i de les expectatives que obre el seu desenvolupament. En Michael Krätke va ser l’encarregat d’obrir el foc, amb una breu ponència dedicada a destacar l’envergadura colossal de la crisi que estem vivint. Actualment hi ha més de 1.000 milions de persones passant fam, i simultàniament als països rics s’està produint un col•lapse conjunt del sistema financer i del productiu. El comerç internacional ha invertit la seva tendència al creixement iniciada després de la Segona Guerra Mundial i, mentrestant, els problemes energètics i ecològics amenacen la pròpia supervivència de la humanitat. Amb un to ambigu, en Krätke afirmava que una situació cataclísmica d’aquesta magnitud només es viu una vegada a la vida, insinuant que la crisi pot ser vista com a una oportunitat per a les lluites anti-capitalistes.
A continuació va prendre el relleu l’Alejandro Nadal, un altre economista habitual en els butlletins de Sin Permiso. La seva reflexió va girar a l’entorn de la teoria econòmica neoclàssica, i de la seva penetració en el sentit comú de bona part de l’esquerra. Contràriament al que molta gent pensa, va dir, no hi ha cap mecanisme automàtic que generi els preus, els salaris o els tipus d’interès. Totes aquestes determinacions corresponen a decisions polítiques i a relacions de poder. La idea que les persones reben allò que mereixen d’acord amb la seva participació en el procés productiu ha de ser desterrada de la saviesa popular. I per a aquesta tasca es fa necessària la consolidació de nous paradigmes econòmics, així com de projectes que superin també el socialisme d’Estat. En la seva intervenció, en Nadal va advocar per un pensament crític i lliure de dogmatismes, que no menystingui la força del discurs econòmic imperant.
Les sessions del dissabte van estar dedicades a la conjuntura de l’Amèrica Llatina i la de la Unió Europea. En la primera, en Carlos Abel Suárez i en Guillermo Almeyra van traçar un panorama ambivalent de la realitat llatinoamericana. Entre altres punts es va parlar dels processos d’integració econòmica regional i de la iniciativa del Banco del Sur, així com de la necessària oposició a la instauració de noves bases militars nord-americanes. Entre els presents hi va haver mostres tant d’entusiasme com d’un cert escepticisme en relació a alguns dels processos polítics que viu la regió. L’Almeyra va lamentar que les polítiques veneçolanes o les bolivianes es basin en un model econòmic extractivista que té moltes limitacions. En Suárez va afirmar que a Xile, 20 anys després del final del pinochetisme, els nivells de desigualtat són superiors als d’aquell període.
A la tarda, en Gerardo Pisarello va obrir la sessió dedicada a la Unió Europea fent un breu repàs de la història de l’ideal europeu entre l’esquerra. L’europeisme com a un pas cap a l’internacionalisme, va lamentar, ha degenerat en un procés que no té res a veure amb la solidaritat entre els pobles. Fent referència als principals tractats de la unió, en Pisarello va mostrar com el procés de construcció europea s’ha orientat fonamentalment a satisfer les necessitats del gran capital. Tots els participants a la sessió van coincidir a reclamar el control públic de l’economia, amb mesures com la democratització de les empreses i l’oposició a l’autonomia del banc central.
La jornada va concloure amb una taula rodona en la que van confluir molts dels temes tractats en les sessions anteriors. Primer va haver-hi una encesa defensa de la veritat i la raó com a valors bàsics i irrenunciables de l’esquerra a càrrec d’en Daniel Raventós. En Jean Bricmont per la seva banda va oferir una interpretació de la història europea que animava a no conformar-se amb models del passat. Finalment, l’Antoni Domènech va concloure les jornades fent un petit sumari de les idees que s’hi havien desgranat. Per acabar, i amb un to sarcàstic i bromista, va desaconsellar la lectura d’autors post-moderns.
Totes les ponències van ser seguides de torns oberts de paraules. Entre d’altres, van intervenir en Xose Manuel Veiras, Juan Trías, Conrado Beluche i David Casasses.
Etiquetes de comentaris: 11, Editorial, Internacional, Política
Publica un comentari