Marta Alcalà
Gestora cultural
Tres anys desprès de la publicació de Primavera Tricolor, Farruqo i Santmaria, juntament amb el suport de la Fundació Pere Ardiaca, reapareixen per oferir-nos, un cop més, un còmic que reflecteix un dels tants moments històrics dimportant rellevancia per a la construcció i reconstrucció de la història, uns fets tants cops silenciats, rebutjats, ignorats i tergiversats.
Desprès de la guerra civil espanyola, milers de republicans i republicanes van haver d'exiliar-se al sud de França. L'estiu del 44 la capital francesa patia l'atac del nazisme alemany i el feixisme italià. Les guerrilles formades per republicans, aferrades i acostumades a la lluita per la llibertat, s'uniren a França per fer front a l'amenaça de Hitler i Mussolini.
En Joan, el nostre protagonista, ja és un home madur i exerceix com a cap de guerrilla d'un grup que pretèn l'invasió de la Vall d'Aran i que lluita, des de territori francès, contra el nazis de Hitler. Al llarg dels tres capítols podem viure i sentir les històries que van succeint al company Joan, des de la primera topada amb l'exercit alemany, l'intercanvi d'idees, tabac i armes amb l'exèrcit dels Estats Units, fins al darrer capítol “l'hora de la veritat” on les guerrilles republicanes entren a la ciutat de Viella per combatre l'exèrcit de Franco.
En aquest punt cal fer referència a un incondicional del còmic històric: Carlos Gimènez. Amb la seva col•lecció 36-39 Malos Tiempos, Gimènez reflexa una visió de la història que cal salvaguardar no només per la seva singularitat sinó perquè defuix de la Història en si.
Gimènez situa la seva obra coral a la quotidianitat de la ciutat de Madrid durant la Guerra Civil Espanyola. Els quatre llibres de la col•lecció es divideixen en petits capítols que evidencien la absurditat d'una guerra sense sentit on la població civil en va patir greus consecuències durant i desprès del setge.
Les escenes de Gimènez són dramàtiques, secuències entrelligades que transporten al lector dins de la història i el fa partíceps del terror, la fam i la misèria que durant anys va caracteritzar la Madrid republicana. Allò que singularitza a Gimènez és el missatge que transmet amb les seves vinyetes, sovint, tacades de sang. Gimènez exemplifica de forma molt directe que les veritables víctimes són, no només els morts, sinó els familiars i amics que segueixen endavant, sense dret a la expressió, en un escenari fosc i lúgrebe.
Les millors lliçons d'Història no sempre són les de manual. El gènere del cómic històric es situa com un espai de consulta i de formació tant vàlid com el gènere en la seva forma més tradicional. En aquest sentit, doncs, cal assenyalar que tant Carlos Gimènez amb la seva extensiva obra com Carles Santamaria i Pepe Farruqo amb els dos volums de “Primavera Tricolor”, esdevenen referents indispensables per al coneixement de la nostra història. Una història que encara manté masses silencis.
Gestora cultural
Tres anys desprès de la publicació de Primavera Tricolor, Farruqo i Santmaria, juntament amb el suport de la Fundació Pere Ardiaca, reapareixen per oferir-nos, un cop més, un còmic que reflecteix un dels tants moments històrics dimportant rellevancia per a la construcció i reconstrucció de la història, uns fets tants cops silenciats, rebutjats, ignorats i tergiversats.
Desprès de la guerra civil espanyola, milers de republicans i republicanes van haver d'exiliar-se al sud de França. L'estiu del 44 la capital francesa patia l'atac del nazisme alemany i el feixisme italià. Les guerrilles formades per republicans, aferrades i acostumades a la lluita per la llibertat, s'uniren a França per fer front a l'amenaça de Hitler i Mussolini.
En Joan, el nostre protagonista, ja és un home madur i exerceix com a cap de guerrilla d'un grup que pretèn l'invasió de la Vall d'Aran i que lluita, des de territori francès, contra el nazis de Hitler. Al llarg dels tres capítols podem viure i sentir les històries que van succeint al company Joan, des de la primera topada amb l'exercit alemany, l'intercanvi d'idees, tabac i armes amb l'exèrcit dels Estats Units, fins al darrer capítol “l'hora de la veritat” on les guerrilles republicanes entren a la ciutat de Viella per combatre l'exèrcit de Franco.
En aquest punt cal fer referència a un incondicional del còmic històric: Carlos Gimènez. Amb la seva col•lecció 36-39 Malos Tiempos, Gimènez reflexa una visió de la història que cal salvaguardar no només per la seva singularitat sinó perquè defuix de la Història en si.
Gimènez situa la seva obra coral a la quotidianitat de la ciutat de Madrid durant la Guerra Civil Espanyola. Els quatre llibres de la col•lecció es divideixen en petits capítols que evidencien la absurditat d'una guerra sense sentit on la població civil en va patir greus consecuències durant i desprès del setge.
Les escenes de Gimènez són dramàtiques, secuències entrelligades que transporten al lector dins de la història i el fa partíceps del terror, la fam i la misèria que durant anys va caracteritzar la Madrid republicana. Allò que singularitza a Gimènez és el missatge que transmet amb les seves vinyetes, sovint, tacades de sang. Gimènez exemplifica de forma molt directe que les veritables víctimes són, no només els morts, sinó els familiars i amics que segueixen endavant, sense dret a la expressió, en un escenari fosc i lúgrebe.
Les millors lliçons d'Història no sempre són les de manual. El gènere del cómic històric es situa com un espai de consulta i de formació tant vàlid com el gènere en la seva forma més tradicional. En aquest sentit, doncs, cal assenyalar que tant Carlos Gimènez amb la seva extensiva obra com Carles Santamaria i Pepe Farruqo amb els dos volums de “Primavera Tricolor”, esdevenen referents indispensables per al coneixement de la nostra història. Una història que encara manté masses silencis.
Publica un comentari