Daniel Raventós Pañella (Barcelona, 1958) és un dels editors de la revista Sin Permiso. Parlem amb ell sobre el que ha estat l'experiència d'impulsar aquest projecte editorial.
A mode d'introducció d'en Daniel Raventós direm que és doctor en Ciències Econòmiques, professor de la Universitat de Barcelona i membre del grup d'investigació GREECS (Grup de Recerca en Ètica economicosocial i Epistemologia de les Ciències Socials). A més és president de la Red Renta Básica, membre del Consell Asessor d'ATTAC-Catalunya i Attac-Madrid, de diverses fundacions i d'organitzacions internacionals d'estudi i promoció de la renda bàsica. El seu darrer treball és Las condiciones materiales de la libertad (El Viejo Topo 2007)
L’ESPURNA: Per què et vas implicar en el projecte de SinPermiso i en quin moment sorgeix?
És difícil ser molt exacte per fixar el moment en què va sorgir SinPermiso. Veníem parlant-ho des dels primeríssims anys del segle, però hi ha un moment que suposa una acceleració de tots els projectes que teníem al cap. Es tracta d’una reunió entre en Miquel Riera Montesinos, l’editor d’El Viejo Topo, l’Antoni Domènech, l’editor de SinPermiso, i jo mateix. Aquesta reunió es va produir l’any 2005. Un cop acordat en aquesta reunió, amb molta generositat per part d’en Miquel, que El Viejo Topo s’encarregaria dels aspectes tècnics i administratius de la revista en paper, podem dir que el projecte va alçar el vol. Clar que abans havíem fet reunions a l’Argentina i Mèxic amb els amics i amigues que han estat el nucli promotor de SinPermiso.
A més de SinPermiso en paper, del que està a punt de sortir el número 5, venim editant des de fa quatre anys setmanalment, tots els diumenges a la tarda, la versió electrònica. Es tracta d’una edició entre 11 i 15 articles setmanals amb un marcat caràcter conjuntural encara que hi poden haver articles o entrevistes que s’apartin de la conjuntura per ser reflexions que considerem particularment interessants sobre algun tema (selecció natural, filosofia analítica, ateïsme, el CERN, la desglaciació pirenaica…) a diferència de l’edició en paper que consisteix en entrevistes, articles i notes de major reflexió teòrica. El setmanari electrònic s’edita des del juliol del 2005.
Per què em vaig implicar? Perquè estava il•lusionadíssim amb aquest projecte del que una petita part havia contribuït a idear. A més, feia anys que estava treballant amb l’Antoni Domènech, tant acadèmicament com política, i suposava un plaer emprendre junts i amb un grapat de companys i companyes aquest projecte tan ambiciós. Hi havia coses que no ens convencien en la forma de fer i editar d’algunes revistes de l’esquerra. Més que criticar i mirar-nos-les des de lluny, vam preferir intentar fer-ho com a nosaltres ens agradava. Era un objetiu molt ambiciós. I ja han passat quatre anys. No està malament el camí transcorregut.
L’ESPURNA: Els articles de SinPermiso electrònic, són bàsicament traduccions?
Només una part. Cada edició setmanal electrònica està composada per una porció que són traduccions de l’anglès, francès, alemany, italià, català, brasiler, gallec i euskera. Una altra que és producció pròpia i una altra que és reproducció en castellà d’articles que, per una i altra raó, creiem que val la pena destacar. La proporció entre aquestes tres parts pot variar segons la setmana. Habitualment un 20 o 25 per cent dels articles són, efectivament, traduccions d’aquests idiomes esmentats si bé l’anglès acostuma a ser sempre la llengua més traduïda. Pel que fa a la revista en paper, la producció pròpia acostuma a ser un component proporcionalment més gran que en l’edició electrònica, però també hi ha traduccions.
L’ESPURNA: I qui fa les traduccions?
Persones que voluntàriament han ofert els seus serveis i coneixements lingüístics per simpatia política amb el projecte de SinPermiso. Això és impressionant: traductors i traductores que, de forma completament gratuïta, han invertit dotzenes i centenars d’hores, segons els casos, a SinPermiso. Francament, aquesta generositat ens va sorprendre molt gratament ja des dels inicis de la publicació electrònica i sense cap dubte està entre els actius més valuosos de la nostra revista. Hi ha molta gent, la major part amb bona intenció, que ens pregunta d’on treiem els diners i els mitjans per fer SinPermiso electrònic. Aquesta repetida pregunta ens afalaga molt i la resposta és: els únics diners que tenim provenen de les donacions dels nostres lectors. Els mitjans provenen del treball militant dels membres, traductors i col•laboradors de la revista. Fins i tot el disseny de la nostra web (www.sinpermiso.info) va ser realitzat de forma completament gratuïta pel nostre amigc càntabre Pedro Venero. En quant a l’edició en paper, els diners provenen de les subscripcions, i els mitjans procedeixen del suport que ofereix, com comentava abans, l’editorial El Viejo Topo.
L’ESPURNA: Qui són les persones que composen el Consell Editorial?
SinPermiso té un comitè de redacció i un Consell Editorial. El primer és molt petit i és l’encarregat del dia a dia de la revista. El Consell Editorial és molt ample i està repartit per bona part del món. El comitè de redacció serà remodelat en els propers mesos. En quant al Consell Editorial, algunes de les persones que formen part del mateix són: Guillermo Almeyra, Tariq Ali, Elmar Altvater, Gustavo Búster, Rubén Lo Vuolo, Xosé Manuel Beiras, Robert Brenner, Jean Bricmont, Mike Davis, Josep Fontana, Frei Betto, Florence Gauthier, Michael Krätke, Hugo Moreno, David Casassas, Rossana Rossanda, Philippe Van Parijs, Julie Wark, Erik Olin Wright… Com comprobareu pels noms, són persones de procedència acadèmica, geogràfica i política molt diversa. Pots trobar des de liberals acadèmics (que no polítics) d’esquerres fins a marxistes que no es van deixar arrastrar per la moda anticomunista dels 90 del segle passat. Pots trobrar estadounidencs, argentins, australians, brasilers, belgues, italians, alemanys, francesos…
L’ESPURNA: Quina valoració fas del projecte i la seva repercusió aquests anys?
La valoració és excel•lent. Molt sincerament: no pensàvem que SinPermiso tingués la gran acollida que ha tingut ja des dels seus mateixos inicis. M’estic referint principalment al setmanari electrònic. Les estadístiques de “pàgines”, “visites”, “accessos”, “clients”, “arxius”… són espectaculars. Cada any hem doblat quasi amb exactitut cadascun d’aquests indicadors. Actualment tenim una mitjana diària de prop de 30.000 accessos. Cada setmana rebem unes 30 peticions de subscripció a la llista electrònica a la que realitzem els enviaments cada diumenge. Els números, per freds i fàcils de citar que siguin, indiquen solament de forma parcial aquesta gran acollida que ha tingut SinPermiso, però hi ha altres factors que no vull deixar de mencionar. Molt principalment haig de dir que SinPermiso és una revista electrònica que no rep cap subvenció, pee el que tots els traductors i traductores, així com els redactors, treballen de forma militant i, per tant, gratuïta. Tot això és motiu per a que que ens sentim orgullosos i satisfets.
L’ESPURNA: Hi ha molts autors que vulguin publicar en Sin Permiso?. Podries explicar breument la línea editorial de SinPermiso?
Efectivament hi ha molts autors que volen publicar en SinPermiso i, està clar, no tots poden fer-ho. Això té a veure, sens dubte, amb la línea editorial de la nostra revista. Qualsevol anàlisi sobre un aspecte de la realitat, ja sigui molt parcial o amb pretensions de major abast, que sigui seriós, d’esquerres i ben fonamentat, pot ser publicat en SinPermiso. Dit amb altres paraules i més extensament, un article que provingui de qualsevol variant apologètica del capitalisme actual, de qualsevol variant apologètica de l’estalinisme, de qualsevol variant apologètica “postmoderna”, de qualsevol variant enemiga de la Il•lustració, de qualsevol variant que coquetegi amb pseudociències o que es declari obertament “anticientífica”, mai tindrà cabuda en SinPermiso. Aquesta mena d’articles, articlets i articulets, i qui els escriuen, no ens serveixen per a res. I com així pensem, no els publiquem. Perquè l’enumeració no quedi molt general, m’aturaré en el que he qualificat com “qualsevol variant apologètica de l’estalinisme.” A principis de 2009 vam publicar el discurs que va pronunciar Cristoph Jünke quan va recollir el premi de la Fundació Rosa Luxemburg de Sajonia. En aquest discurs, titulat “El passat que no pasa: la llarga ombra de l’estalinisme”, Jünke deia: “L’estalinisme va ser i és, per sobre de tot, un fenòmen històric. L’estalinisme va ser i és, no obstant això, més que un sistema històricament específic de dominació. Doncs aquest sistema social sedicentement socialista ha sobreviscut moltes décades a la mort del seu creador: no, per ventura, en els seus excessos de violència, però sí en els seus fonaments socials, en les seves estructures i ideologies.” No sóc capaç d’expresar amb paraules més clares el que vull dir.
A més, en SinPermiso no tenim la menor objecció en tocar “temes conflictius”, per dir-ho pudorosament. Per exemple, el que ha passat i està passant a Cuba. En SinPermiso poden trobar-se molt bons articles (31 a finals de juliol, per ser exactes) amb anàlisis i crítiques sobre el règim cubà des de posicions que solament un dogmàtic delirant podria dir que “fan el joc a l’imperialisme” o que “hi ha que evitar-los en aquests moments” o qualsevol cantinela per l’estil. I hi ha qui ens ha criticat per publicar-los. Per el que s’ha dit i coneixem en contra d’aquests articles que hem publicat, hem encertat.
L’ESPURNA: SinPermiso va fer una aposta clara per analitzar temes econòmics, quant el que imperava en l'esquerra eren les lluites culturals. Què us va portar a això? Creus que ha tingut a veure amb l’èxit obtingut durant l’últim any?
He de dir que això no s’ajusta amb el que fa SinPermiso. En la nostra revista donem molta importància a la cultura, a les lluites culturals. Solament teniu que donar un cop d’ull a l’aplicació de la revista electrònica denominada “veure per temàtica”. Pot trobar-se dotzenes d’articles culturals. Ara bé, la meitat més recent de la vida de SinPermiso electrònic coincideix amb la crisi econòmica. No es res extrany que haguem dedicat molts articles des de mitjans de 2007, i encara abans, a l’anàlisi d’aquesta crisi econòmica. En un text que vaig escriure amb motiu de la concesió del premi que la Fundació Pere Ardiaca va tenir la munificència de otorgar-nos a SinPermiso, comentava que en la revista som de l’opinió de que per entendre la societat, qualsevol societat, la milllor forma és continuar considerant que la diferenciació principal és entre rics i pobres. Diferenciació entre rics i pobres a la vella i tradicional forma republicana de fer-lo: els que tenen la propietat que els garantitza l’existència material i aquells que, no disposant d’aquesta propietat, depenen dels anteriors per viure. Recordi’s que molts acadèmics van vaticinar fa pocs anys, amb una vista no precisament d’àguila, que les classes (i, com no, les lluites de classes) s’havien acabat. Bé, si per entendre la societat, com deia, ha de considerar-se aquesta escisió principal (i clar que hi ha altres, faltaria més) en tota societat, no crec que pogui cabre cap dubte de que en el capitalisme que estem vivint, la crisi ha de ser abordada de forma destacada. Les causes de la crisi, les repercusions sobre la teoria econòmica escombraria per la que es van deixar seduir també molts acadèmics d’esquerres, les conseqüències, en definitiva, que està comportant per l’existència material de centenars de milions de persones… La crisi hauria de ser un tema d’atenció permanent de SinPermiso. I així l’hem fet. Hem publicat més de 200 articles des de fa dos anys relacionats directa o indirectament amb la crisi econòmica. Articles d’autors molt coneguts i d’altres no tan coneguts: Walden Bello, Michael Hudson, Paul Krugman, Mike Whitney, John Bellamy Foster, Robert Brenner, Michael R. Krätke, Joseph Stiglitz, Sasan Fayazmanesh, Pam Martens, Elmar Alvater, Sam Pizzigati, Robert Pollin, Barbara Ehrenreich, George Monbiot, Dean Baker... Què això hagi influit en l’èxit de SinPermiso? Pot ser, però em remeto al que contestava en l’anterior pregunta: una clara línea editorial sobre el que no ha de publicar-se i el que ha de publicar-se (i amb María Julia Bertomeu, Toni Domènech i Carlos Abel Suárez hem comentat algunes vegades que sovint ofereix més pistes sobre la nostra línia editorial el que no es publica que el que es publica) es lo que em permeto suggerir que ha sigut la causa principal de l’èxit de la nostra revista.
L’ESPURNA: Aquesta edició alguns dels membres del Consell Editorial heu estat molt presents en els debats de la UPEC sobre la crisi. Cóm valores el projecto de la UPEC i aquesta edició en particular?
Sí, efectivament, per ser exactes havia fins a 10 membres del comitè de redacció o del Consell Editorial de SinPermiso en l’edició d’aquest any de la UPEC. Però jo no vaig ser un d’ells i a més no vaig poder asistir a cap sessió pel que la meva opinió és indirecta. Encara així, puc assegurar-vos que els companys i companyes del comitè de redacció o del Consell Editorial que van poder assistir tenen una opinió molt bona de gran part de les sessions de la UPEC d’aquest any. De les edicions anteriors no tinc informació suficient per a poder donar una opinió sensata.
L’ESPURNA: Quins projectes té SinPermiso per al futur?
Continuar. Som perfectament conscients de que aquest és un projecte que no el vam iniciar per a passar l’estona ni per a que durés quatre dies. SinPermiso és una revista política. Per tant, ens obliga als que ens prenem completament en serio la política. He mencionat abans que farem algunes remodelacions especialment en el comitè de redacció, amb algunes seleccionades incorporacions de gent jove. Volem que SinPermiso duri molts anys, que segueixi sent útil a molta gent per a les seves reflexions i lluites (com numeroses persones tenen a bé comunicar-nos, cosa que ens omple d’orgull); volem, en fi, que a la seva vegada pugui millorar a partir de l’experiència acumulada en aquests quatre anys. En poques paraules: volem continuar fent el que hem fet fins ara, però millor. El que podem asegurar és que tenim la capacitat de treball i les ganes de bregar necessàries per a considerar que podem considerar el futur de SinPermiso amb certes garanties.
A mode d'introducció d'en Daniel Raventós direm que és doctor en Ciències Econòmiques, professor de la Universitat de Barcelona i membre del grup d'investigació GREECS (Grup de Recerca en Ètica economicosocial i Epistemologia de les Ciències Socials). A més és president de la Red Renta Básica, membre del Consell Asessor d'ATTAC-Catalunya i Attac-Madrid, de diverses fundacions i d'organitzacions internacionals d'estudi i promoció de la renda bàsica. El seu darrer treball és Las condiciones materiales de la libertad (El Viejo Topo 2007)
L’ESPURNA: Per què et vas implicar en el projecte de SinPermiso i en quin moment sorgeix?
És difícil ser molt exacte per fixar el moment en què va sorgir SinPermiso. Veníem parlant-ho des dels primeríssims anys del segle, però hi ha un moment que suposa una acceleració de tots els projectes que teníem al cap. Es tracta d’una reunió entre en Miquel Riera Montesinos, l’editor d’El Viejo Topo, l’Antoni Domènech, l’editor de SinPermiso, i jo mateix. Aquesta reunió es va produir l’any 2005. Un cop acordat en aquesta reunió, amb molta generositat per part d’en Miquel, que El Viejo Topo s’encarregaria dels aspectes tècnics i administratius de la revista en paper, podem dir que el projecte va alçar el vol. Clar que abans havíem fet reunions a l’Argentina i Mèxic amb els amics i amigues que han estat el nucli promotor de SinPermiso.
A més de SinPermiso en paper, del que està a punt de sortir el número 5, venim editant des de fa quatre anys setmanalment, tots els diumenges a la tarda, la versió electrònica. Es tracta d’una edició entre 11 i 15 articles setmanals amb un marcat caràcter conjuntural encara que hi poden haver articles o entrevistes que s’apartin de la conjuntura per ser reflexions que considerem particularment interessants sobre algun tema (selecció natural, filosofia analítica, ateïsme, el CERN, la desglaciació pirenaica…) a diferència de l’edició en paper que consisteix en entrevistes, articles i notes de major reflexió teòrica. El setmanari electrònic s’edita des del juliol del 2005.
Per què em vaig implicar? Perquè estava il•lusionadíssim amb aquest projecte del que una petita part havia contribuït a idear. A més, feia anys que estava treballant amb l’Antoni Domènech, tant acadèmicament com política, i suposava un plaer emprendre junts i amb un grapat de companys i companyes aquest projecte tan ambiciós. Hi havia coses que no ens convencien en la forma de fer i editar d’algunes revistes de l’esquerra. Més que criticar i mirar-nos-les des de lluny, vam preferir intentar fer-ho com a nosaltres ens agradava. Era un objetiu molt ambiciós. I ja han passat quatre anys. No està malament el camí transcorregut.
L’ESPURNA: Els articles de SinPermiso electrònic, són bàsicament traduccions?
Només una part. Cada edició setmanal electrònica està composada per una porció que són traduccions de l’anglès, francès, alemany, italià, català, brasiler, gallec i euskera. Una altra que és producció pròpia i una altra que és reproducció en castellà d’articles que, per una i altra raó, creiem que val la pena destacar. La proporció entre aquestes tres parts pot variar segons la setmana. Habitualment un 20 o 25 per cent dels articles són, efectivament, traduccions d’aquests idiomes esmentats si bé l’anglès acostuma a ser sempre la llengua més traduïda. Pel que fa a la revista en paper, la producció pròpia acostuma a ser un component proporcionalment més gran que en l’edició electrònica, però també hi ha traduccions.
L’ESPURNA: I qui fa les traduccions?
Persones que voluntàriament han ofert els seus serveis i coneixements lingüístics per simpatia política amb el projecte de SinPermiso. Això és impressionant: traductors i traductores que, de forma completament gratuïta, han invertit dotzenes i centenars d’hores, segons els casos, a SinPermiso. Francament, aquesta generositat ens va sorprendre molt gratament ja des dels inicis de la publicació electrònica i sense cap dubte està entre els actius més valuosos de la nostra revista. Hi ha molta gent, la major part amb bona intenció, que ens pregunta d’on treiem els diners i els mitjans per fer SinPermiso electrònic. Aquesta repetida pregunta ens afalaga molt i la resposta és: els únics diners que tenim provenen de les donacions dels nostres lectors. Els mitjans provenen del treball militant dels membres, traductors i col•laboradors de la revista. Fins i tot el disseny de la nostra web (www.sinpermiso.info) va ser realitzat de forma completament gratuïta pel nostre amigc càntabre Pedro Venero. En quant a l’edició en paper, els diners provenen de les subscripcions, i els mitjans procedeixen del suport que ofereix, com comentava abans, l’editorial El Viejo Topo.
L’ESPURNA: Qui són les persones que composen el Consell Editorial?
SinPermiso té un comitè de redacció i un Consell Editorial. El primer és molt petit i és l’encarregat del dia a dia de la revista. El Consell Editorial és molt ample i està repartit per bona part del món. El comitè de redacció serà remodelat en els propers mesos. En quant al Consell Editorial, algunes de les persones que formen part del mateix són: Guillermo Almeyra, Tariq Ali, Elmar Altvater, Gustavo Búster, Rubén Lo Vuolo, Xosé Manuel Beiras, Robert Brenner, Jean Bricmont, Mike Davis, Josep Fontana, Frei Betto, Florence Gauthier, Michael Krätke, Hugo Moreno, David Casassas, Rossana Rossanda, Philippe Van Parijs, Julie Wark, Erik Olin Wright… Com comprobareu pels noms, són persones de procedència acadèmica, geogràfica i política molt diversa. Pots trobar des de liberals acadèmics (que no polítics) d’esquerres fins a marxistes que no es van deixar arrastrar per la moda anticomunista dels 90 del segle passat. Pots trobrar estadounidencs, argentins, australians, brasilers, belgues, italians, alemanys, francesos…
L’ESPURNA: Quina valoració fas del projecte i la seva repercusió aquests anys?
La valoració és excel•lent. Molt sincerament: no pensàvem que SinPermiso tingués la gran acollida que ha tingut ja des dels seus mateixos inicis. M’estic referint principalment al setmanari electrònic. Les estadístiques de “pàgines”, “visites”, “accessos”, “clients”, “arxius”… són espectaculars. Cada any hem doblat quasi amb exactitut cadascun d’aquests indicadors. Actualment tenim una mitjana diària de prop de 30.000 accessos. Cada setmana rebem unes 30 peticions de subscripció a la llista electrònica a la que realitzem els enviaments cada diumenge. Els números, per freds i fàcils de citar que siguin, indiquen solament de forma parcial aquesta gran acollida que ha tingut SinPermiso, però hi ha altres factors que no vull deixar de mencionar. Molt principalment haig de dir que SinPermiso és una revista electrònica que no rep cap subvenció, pee el que tots els traductors i traductores, així com els redactors, treballen de forma militant i, per tant, gratuïta. Tot això és motiu per a que que ens sentim orgullosos i satisfets.
L’ESPURNA: Hi ha molts autors que vulguin publicar en Sin Permiso?. Podries explicar breument la línea editorial de SinPermiso?
Efectivament hi ha molts autors que volen publicar en SinPermiso i, està clar, no tots poden fer-ho. Això té a veure, sens dubte, amb la línea editorial de la nostra revista. Qualsevol anàlisi sobre un aspecte de la realitat, ja sigui molt parcial o amb pretensions de major abast, que sigui seriós, d’esquerres i ben fonamentat, pot ser publicat en SinPermiso. Dit amb altres paraules i més extensament, un article que provingui de qualsevol variant apologètica del capitalisme actual, de qualsevol variant apologètica de l’estalinisme, de qualsevol variant apologètica “postmoderna”, de qualsevol variant enemiga de la Il•lustració, de qualsevol variant que coquetegi amb pseudociències o que es declari obertament “anticientífica”, mai tindrà cabuda en SinPermiso. Aquesta mena d’articles, articlets i articulets, i qui els escriuen, no ens serveixen per a res. I com així pensem, no els publiquem. Perquè l’enumeració no quedi molt general, m’aturaré en el que he qualificat com “qualsevol variant apologètica de l’estalinisme.” A principis de 2009 vam publicar el discurs que va pronunciar Cristoph Jünke quan va recollir el premi de la Fundació Rosa Luxemburg de Sajonia. En aquest discurs, titulat “El passat que no pasa: la llarga ombra de l’estalinisme”, Jünke deia: “L’estalinisme va ser i és, per sobre de tot, un fenòmen històric. L’estalinisme va ser i és, no obstant això, més que un sistema històricament específic de dominació. Doncs aquest sistema social sedicentement socialista ha sobreviscut moltes décades a la mort del seu creador: no, per ventura, en els seus excessos de violència, però sí en els seus fonaments socials, en les seves estructures i ideologies.” No sóc capaç d’expresar amb paraules més clares el que vull dir.
A més, en SinPermiso no tenim la menor objecció en tocar “temes conflictius”, per dir-ho pudorosament. Per exemple, el que ha passat i està passant a Cuba. En SinPermiso poden trobar-se molt bons articles (31 a finals de juliol, per ser exactes) amb anàlisis i crítiques sobre el règim cubà des de posicions que solament un dogmàtic delirant podria dir que “fan el joc a l’imperialisme” o que “hi ha que evitar-los en aquests moments” o qualsevol cantinela per l’estil. I hi ha qui ens ha criticat per publicar-los. Per el que s’ha dit i coneixem en contra d’aquests articles que hem publicat, hem encertat.
L’ESPURNA: SinPermiso va fer una aposta clara per analitzar temes econòmics, quant el que imperava en l'esquerra eren les lluites culturals. Què us va portar a això? Creus que ha tingut a veure amb l’èxit obtingut durant l’últim any?
He de dir que això no s’ajusta amb el que fa SinPermiso. En la nostra revista donem molta importància a la cultura, a les lluites culturals. Solament teniu que donar un cop d’ull a l’aplicació de la revista electrònica denominada “veure per temàtica”. Pot trobar-se dotzenes d’articles culturals. Ara bé, la meitat més recent de la vida de SinPermiso electrònic coincideix amb la crisi econòmica. No es res extrany que haguem dedicat molts articles des de mitjans de 2007, i encara abans, a l’anàlisi d’aquesta crisi econòmica. En un text que vaig escriure amb motiu de la concesió del premi que la Fundació Pere Ardiaca va tenir la munificència de otorgar-nos a SinPermiso, comentava que en la revista som de l’opinió de que per entendre la societat, qualsevol societat, la milllor forma és continuar considerant que la diferenciació principal és entre rics i pobres. Diferenciació entre rics i pobres a la vella i tradicional forma republicana de fer-lo: els que tenen la propietat que els garantitza l’existència material i aquells que, no disposant d’aquesta propietat, depenen dels anteriors per viure. Recordi’s que molts acadèmics van vaticinar fa pocs anys, amb una vista no precisament d’àguila, que les classes (i, com no, les lluites de classes) s’havien acabat. Bé, si per entendre la societat, com deia, ha de considerar-se aquesta escisió principal (i clar que hi ha altres, faltaria més) en tota societat, no crec que pogui cabre cap dubte de que en el capitalisme que estem vivint, la crisi ha de ser abordada de forma destacada. Les causes de la crisi, les repercusions sobre la teoria econòmica escombraria per la que es van deixar seduir també molts acadèmics d’esquerres, les conseqüències, en definitiva, que està comportant per l’existència material de centenars de milions de persones… La crisi hauria de ser un tema d’atenció permanent de SinPermiso. I així l’hem fet. Hem publicat més de 200 articles des de fa dos anys relacionats directa o indirectament amb la crisi econòmica. Articles d’autors molt coneguts i d’altres no tan coneguts: Walden Bello, Michael Hudson, Paul Krugman, Mike Whitney, John Bellamy Foster, Robert Brenner, Michael R. Krätke, Joseph Stiglitz, Sasan Fayazmanesh, Pam Martens, Elmar Alvater, Sam Pizzigati, Robert Pollin, Barbara Ehrenreich, George Monbiot, Dean Baker... Què això hagi influit en l’èxit de SinPermiso? Pot ser, però em remeto al que contestava en l’anterior pregunta: una clara línea editorial sobre el que no ha de publicar-se i el que ha de publicar-se (i amb María Julia Bertomeu, Toni Domènech i Carlos Abel Suárez hem comentat algunes vegades que sovint ofereix més pistes sobre la nostra línia editorial el que no es publica que el que es publica) es lo que em permeto suggerir que ha sigut la causa principal de l’èxit de la nostra revista.
L’ESPURNA: Aquesta edició alguns dels membres del Consell Editorial heu estat molt presents en els debats de la UPEC sobre la crisi. Cóm valores el projecto de la UPEC i aquesta edició en particular?
Sí, efectivament, per ser exactes havia fins a 10 membres del comitè de redacció o del Consell Editorial de SinPermiso en l’edició d’aquest any de la UPEC. Però jo no vaig ser un d’ells i a més no vaig poder asistir a cap sessió pel que la meva opinió és indirecta. Encara així, puc assegurar-vos que els companys i companyes del comitè de redacció o del Consell Editorial que van poder assistir tenen una opinió molt bona de gran part de les sessions de la UPEC d’aquest any. De les edicions anteriors no tinc informació suficient per a poder donar una opinió sensata.
L’ESPURNA: Quins projectes té SinPermiso per al futur?
Continuar. Som perfectament conscients de que aquest és un projecte que no el vam iniciar per a passar l’estona ni per a que durés quatre dies. SinPermiso és una revista política. Per tant, ens obliga als que ens prenem completament en serio la política. He mencionat abans que farem algunes remodelacions especialment en el comitè de redacció, amb algunes seleccionades incorporacions de gent jove. Volem que SinPermiso duri molts anys, que segueixi sent útil a molta gent per a les seves reflexions i lluites (com numeroses persones tenen a bé comunicar-nos, cosa que ens omple d’orgull); volem, en fi, que a la seva vegada pugui millorar a partir de l’experiència acumulada en aquests quatre anys. En poques paraules: volem continuar fent el que hem fet fins ara, però millor. El que podem asegurar és que tenim la capacitat de treball i les ganes de bregar necessàries per a considerar que podem considerar el futur de SinPermiso amb certes garanties.
Publica un comentari