Lucía Artazcoz
Doctora en Medicina i Cirurgia. Directora de l’Institut de Serveis a la Comunitat. Agència de Salut Pública de Barcelona
Examinar l’impacte del treball sobre la salut requereix ampliar el concepte actual de salut laboral, centrat gairebé de forma exclusiva en els accidents de treball, i adoptar una perspectiva de gènere també més àmplia que l’actual limitada pràcticament a la protecció de la salut sexual i reproductiva i l’assetjament sexual. En relació amb el primer punt s’ha de tenir en compte que des de la perspectiva de la salut, el treball no només és una font de exposició a factors de risc de seguretat, higiene, ergonòmics o psicosocials, sinó que és també un element estructural que proporciona estatus, oportunitats i poder i com a tal és font de desigualtats en la salut.
Des de la salut laboral clàssica els problemes que afecten el sexe femení han rebut menys atenció que els dels homes. Per exemple, la majoria dels estudis per determinar els nivells de seguretat de les exposicions s’han realitzat en mostres d’homes joves i els resultats s’han extrapolat a les dones, sense una evidència concloent de la seva aplicabilitat en el sexe femení. Malgrat que se sap que hi ha importants diferències de sexe en l’estructura òssia, la distribució del greix, la funció endocrina o el sistema immune, hi ha molt pocs estudis sobre l’impacte d’aquestes diferències en la resposta a les exposicions a tòxics, a les exigències físiques o a l’estrès tèrmic. A més, tot i que les feines ocupades tradicionalment per les dones impliquen amb menor freqüència la mobilització de càrregues pesades, elles estan més exposades a un altre tipus de riscos ergonòmics, com els moviments repetitius, que sovint passen desapercebuts.
Tot i que la salut laboral dels homes ha estat relativament millor estudiada que la de les dones, amb freqüència l’interès s’ha centrat exclusivament en els aspectes biològics, sense tenir en compte els relacionats amb el gènere. Els homes treballen a les ocupacions amb més risc d’accidents, però no s’ha analitzat fins a quin punt el gènere influeix en el risc d’accidents laborals en el sexe masculí. La comprensió de les raons per les que els homes tenen més comportaments de risc i adopten amb menor freqüència conductes promotores de la salut requereix una reflexió sobre el poder i les desigualtats socials. S’ha assenyalat que l’adquisició del poder per part dels homes requereix, per exemple, la negació de les febleses, del dolor o de les emocions, aparentar ser fort i no necessitar ajut i mostrar un comportament agressiu i de dominació. La classe social configura l’expressió d’aquest estereotip de masculinitat. Així, els treballadors manuals mostren la seva masculinitat fent visible la seva força física i la seva resistència a les dures condicions de l’entorn físic de treball com a una forma alternativa d’exhibir la seva masculinitat front al model hegemònic corresponent a l’home blanc de classe social alta. Per altra banda, els treballadors de classes privilegiades, com els executius que treballen sense descans, neguen patir estrés i ignoren la seva necessitat de són o d’una dieta saludable, sovint ho fan perquè són compensats en termes de poder, diners i prestigi.
En una salut laboral centrada en els accidents laborals, les dones semblen no tenir problemes de salut laboral ja que els accidents de treball es donen fonamentalment entre els homes. No obstant, en un mercat laboral dominat pel sector serveis, s’ha de posar una atenció prioritària a els riscos psicosocials, ara pràcticament oblidats, molt més freqüents en les dones. Segons la 3a Enquesta Europea de Condicions del Treball (2000), el treball de les dones es caracteritza per ser més monòton, menys participació en la planificació, amb més exigències, amb més assetjament moral, amb més assetjament sexual, amb menys salari, més de cara al públic, amb menys perspectives de promoció i amb més precarietat laboral. Tots ells són factors de risc psicosocial dels que hi ha àmplia evidència de relació amb un ampli ventall de trastorns de salut com els problemes cardiovasculars, els de salut mental, hàbits poc saludables, insatisfacció laboral i absentisme.
En definitiva, introduir la perspectiva de gènere en la salut laboral clàssica requereix considerar les diferències biològiques i psicosocials – derivades aquestes d’una socialització amb marcades diferències de gènere – que poden determinar que les mateixes exposicions poden tenir un impacte diferent en la salut segons el sexe.
El treball com a generador de desigualtats en la salut
A més de font d’exposició a diferents riscos, el treball constitueix un eix fonamental que configura la vida i ho fa de forma diferent en dones i homes. En la rígida divisió sexual de la vida social, el món masculí disfruta de més poder i reconeixement social, mentre que el femení queda relegat a la invisibilitat i a la falta de valor social. Ambdós projectes han estat considerats amb la mateixa “naturalitat”, és a dir, com a ineludibles i adequats, de manera que la transició a la vida adulta durant segles ha estat per als homes el treball productiu o remunerat i per a les dones el matrimoni i la maternitat, o l’anomenat treball reproductiu. Però el primer tipus de projecte comporta la independència econòmica i el ple reconeixement ciutadà i el segon la dependència i una ciutadania delegada. Nombrosos estudis evidencien una major morbiditat entre les dones per la majoria dels indicadors de salut, la qual cosa s’explica en gran mesura per la seva situació social més desafavorida.
Mestresses de casa i dones amb feina
Nombrosos estudis han documentat que les dones amb feina tenen millor estat de salut que les que treballen a temps complet com a mestresses de casa. Alguns dels beneficis que proporciona la feina són les oportunitats per desenvolupar l’autoestima i la confiança en la pròpia capacitat de decidir, el suport social per a persones que d’una altra forma estarien aïllades i les experiències que augmenten la satisfacció amb la vida. A més, el salari aporta a les dones independència econòmica i incrementa el seu poder en la unitat familiar. No obstant, altres estudis donen suport a les hipòtesis de sobrecàrrega i conflicte de rol. Així, s’ha documentat que la feina té efectes beneficiosos sobre la salut de les dones solteres però no sobre la de les casades o que entre les mares aquests beneficis es limiten a les que treballen a temps parcial. Sembla que quan la càrrega de treball total és alta, combinar la vida laboral i la familiar pot anar malament per a la salut.
Compaginació de la vida laboral i familiar
Malgrat l’entrada massiva de les dones en el mercat laboral, elles continuen assumint la major part del treball domèstic, fins i tot quan els dos membres de la parella treballen. S’ha assenyalat que l’àmbit familiar és el reducte més ocult i desregulat on s’exerceixen el poder, l’autoritat i el control en l’extracció de l’esforç de treball. Molts estudis, també alguns realitzats en el nostre entorn, demostren que la sobrecàrrega de treball que suposa la compaginació de la vida laboral i familiar entre les dones s’associa a diferents problemes de salut, a realitzar menys exercici físic en el temps lliure i a dormir un nombre d’hores insuficient. A més, és important tenir en compte que aquest efecte negatiu es produeix sobretot en les treballadores menys qualificades.
Davant les dificultats per compaginar la vida laboral i familiar, algunes dones es veuen obligades a treballar a temps parcial, estratègia que contribueix a mantenir l’ordre social tradicional en el que les dones continuen tenint menys oportunitats en el mercat laboral i la vida pública i són responsables del treball domèstic i familiar. Per altra banda, el treball a temps parcial es caracteritza per tenir pitjors condicions de treball. A Europa s’ha documentat que és més monòton, amb menys oportunitats per aprendre i desenvolupar les habilitats, pitjor pagat en termes de preus/hora, suposa la reducció de les pensions de jubilació, la limitació de les perspectives de promoció, que hi hagi menys dones en els llocs de decisió i a més a Espanya està associat a precarietat.
La inestabilitat laboral i l’atur
Nombrosos estudis han analitzat l’impacte de l’atur sobre diferents indicadors de salut, sobretot els relacionats amb la salut mental. La pèrdua de la feina pot desencadenar problemes de salut mental a causa de les dificultats econòmiques que suposa, però també per altres raons com la desaparició de la principal raó que estructura el dia, la pèrdua d’estatus social, autoestima, activitat física i mental i contactes interpersonals. Des del punt de vista de la salut laboral és fonamental que les persones que vagin a l’atur percebin prestacions d’atur, ja que l’impacte sobre la salut mental en aquesta situació és molt baix. Per altra banda, és important tenir en compte que anar a l’atur té un efecte més negatiu en aquelles persones que són les sustentadores econòmiques principals o úniques de la família.
Entre les posicions extremes que representen en el mercat laboral la feina amb contracte fix i l’atur, hi ha un ampli ventall de situacions d’inestabilitat laboral amb efectes potencials sobre la salut. En els últims anys les polítiques econòmiques i de treball han impulsat una creixent flexibilització de la feina amb la finalitat de facilitar l’adaptació als constants canvis de la producció en el context d’un mercat globalitzat. Mentre aquestes decisions es prenguin en funció d’arguments econòmics, poc se sap sobre l’impacte que la incertesa sobre l’ocupació té sobre la salut i la vida de la població ocupada. En el nostre entorn s’ha observat que treballar amb contracte temporal – sobretot d’obra i servei – o fer-ho sense contracte té un major impacte sobre la salut mental de les persones amb més dificultats d’ocupació: treballadors manuals i dones.
Les llargues jornades de treball
Malgrat que d’acord amb l’Estatut dels Treballadors el nombre d’hores extres que realitzen les persones assalariades no pot superar les 80 l‘any, el cert és que l’allargament de la jornada està àmpliament estès tant a Espanya com a altres països occidentals. Estudis recents realitzats a Catalunya documenten l’associació de les llargues jornades de treball (treballar entre 40 i 60 hores) amb un ampli ventall de trastorns de salut: mal estat de salut general, mal estat de salut mental, hipertensió arterial, insatisfacció laboral, tabaquisme, falta d’exercici físic, poques hores de son i abús d’alcohol. Aquesta associació se dóna quan l’allargament de la jornada és obligat, com pot succeir en el cas de treballadors i treballadores que són sustentadors econòmics principals de la llar en situació de dificultats econòmiques de la unitat familiar, cosa que en els últims anys ha augmentat de forma significativa. En aquesta situació, alguns es veuen obligats a fer hores extres amb la finalitat d’incrementar el salari i/o la seva situació de vulnerabilitat econòmica les fa acceptar dures condicions de treball, una d’elles treballar més hores, per por de perdre la feina.
El possible impacte de la crisi econòmica sobre la salut laboral
Un element central a tenir en compte és que la globalització ha conduït a què el poder sobre el mercat laboral es traslladi a les grans companyies multinacionals i institucions financeres per sobre dels governs. Per entendre l’impacte d’aquesta situació en la salut, s’ha de tenir en compte que l’objectiu de les multinacionals és maximitzar el benefici econòmic, no la salut i el benestar de les persones. Aquestes companyies tenen accés a mà d’obra barata en països en desenvolupament on els treballadors no gaudeixen dels drets socials i laborals dels països desenvolupats i on les exigències dels governs a les empreses són menors. En els països desenvolupats com Espanya aquesta situació es tradueix en la deslocalització d’empreses, una creixent inseguretat de la població treballadora, augment de l’atur i de la precarietat i una amenaça als drets socials i laborals aconseguits fins ara. En un context d’inseguretat, els treballadors i treballadores poden veure’s obligats a acceptar dures condicions de treball com una major flexibilització exigida per l’empresa o menors salaris. De succeir això, augmentaran els problemes de salut de la població treballadora, sobretot els cardiovasculars i els de salut mental.
L’impacte pot ser superior en les dones ja que existeix el risc que apareguin amb més força conceptes sexistes de preferència de conservació del treball per part dels homes o que abandonen el mercat laboral per dificultats de trobar feina o de desplaçar-se lluny de la llar. A més és probable que els retalls en la despesa comencin per les despeses socials, els que més afecten les dones.
Aquest context exigeix intensificar els esforços per la cooperació internacional en la defensa dels drets socials i laborals de tots els països, centrant-se en les polítiques que promoguin el desenvolupament humà i redueixin les desigualtats socials.
Doctora en Medicina i Cirurgia. Directora de l’Institut de Serveis a la Comunitat. Agència de Salut Pública de Barcelona
Examinar l’impacte del treball sobre la salut requereix ampliar el concepte actual de salut laboral, centrat gairebé de forma exclusiva en els accidents de treball, i adoptar una perspectiva de gènere també més àmplia que l’actual limitada pràcticament a la protecció de la salut sexual i reproductiva i l’assetjament sexual. En relació amb el primer punt s’ha de tenir en compte que des de la perspectiva de la salut, el treball no només és una font de exposició a factors de risc de seguretat, higiene, ergonòmics o psicosocials, sinó que és també un element estructural que proporciona estatus, oportunitats i poder i com a tal és font de desigualtats en la salut.
Des de la salut laboral clàssica els problemes que afecten el sexe femení han rebut menys atenció que els dels homes. Per exemple, la majoria dels estudis per determinar els nivells de seguretat de les exposicions s’han realitzat en mostres d’homes joves i els resultats s’han extrapolat a les dones, sense una evidència concloent de la seva aplicabilitat en el sexe femení. Malgrat que se sap que hi ha importants diferències de sexe en l’estructura òssia, la distribució del greix, la funció endocrina o el sistema immune, hi ha molt pocs estudis sobre l’impacte d’aquestes diferències en la resposta a les exposicions a tòxics, a les exigències físiques o a l’estrès tèrmic. A més, tot i que les feines ocupades tradicionalment per les dones impliquen amb menor freqüència la mobilització de càrregues pesades, elles estan més exposades a un altre tipus de riscos ergonòmics, com els moviments repetitius, que sovint passen desapercebuts.
Tot i que la salut laboral dels homes ha estat relativament millor estudiada que la de les dones, amb freqüència l’interès s’ha centrat exclusivament en els aspectes biològics, sense tenir en compte els relacionats amb el gènere. Els homes treballen a les ocupacions amb més risc d’accidents, però no s’ha analitzat fins a quin punt el gènere influeix en el risc d’accidents laborals en el sexe masculí. La comprensió de les raons per les que els homes tenen més comportaments de risc i adopten amb menor freqüència conductes promotores de la salut requereix una reflexió sobre el poder i les desigualtats socials. S’ha assenyalat que l’adquisició del poder per part dels homes requereix, per exemple, la negació de les febleses, del dolor o de les emocions, aparentar ser fort i no necessitar ajut i mostrar un comportament agressiu i de dominació. La classe social configura l’expressió d’aquest estereotip de masculinitat. Així, els treballadors manuals mostren la seva masculinitat fent visible la seva força física i la seva resistència a les dures condicions de l’entorn físic de treball com a una forma alternativa d’exhibir la seva masculinitat front al model hegemònic corresponent a l’home blanc de classe social alta. Per altra banda, els treballadors de classes privilegiades, com els executius que treballen sense descans, neguen patir estrés i ignoren la seva necessitat de són o d’una dieta saludable, sovint ho fan perquè són compensats en termes de poder, diners i prestigi.
En una salut laboral centrada en els accidents laborals, les dones semblen no tenir problemes de salut laboral ja que els accidents de treball es donen fonamentalment entre els homes. No obstant, en un mercat laboral dominat pel sector serveis, s’ha de posar una atenció prioritària a els riscos psicosocials, ara pràcticament oblidats, molt més freqüents en les dones. Segons la 3a Enquesta Europea de Condicions del Treball (2000), el treball de les dones es caracteritza per ser més monòton, menys participació en la planificació, amb més exigències, amb més assetjament moral, amb més assetjament sexual, amb menys salari, més de cara al públic, amb menys perspectives de promoció i amb més precarietat laboral. Tots ells són factors de risc psicosocial dels que hi ha àmplia evidència de relació amb un ampli ventall de trastorns de salut com els problemes cardiovasculars, els de salut mental, hàbits poc saludables, insatisfacció laboral i absentisme.
En definitiva, introduir la perspectiva de gènere en la salut laboral clàssica requereix considerar les diferències biològiques i psicosocials – derivades aquestes d’una socialització amb marcades diferències de gènere – que poden determinar que les mateixes exposicions poden tenir un impacte diferent en la salut segons el sexe.
El treball com a generador de desigualtats en la salut
A més de font d’exposició a diferents riscos, el treball constitueix un eix fonamental que configura la vida i ho fa de forma diferent en dones i homes. En la rígida divisió sexual de la vida social, el món masculí disfruta de més poder i reconeixement social, mentre que el femení queda relegat a la invisibilitat i a la falta de valor social. Ambdós projectes han estat considerats amb la mateixa “naturalitat”, és a dir, com a ineludibles i adequats, de manera que la transició a la vida adulta durant segles ha estat per als homes el treball productiu o remunerat i per a les dones el matrimoni i la maternitat, o l’anomenat treball reproductiu. Però el primer tipus de projecte comporta la independència econòmica i el ple reconeixement ciutadà i el segon la dependència i una ciutadania delegada. Nombrosos estudis evidencien una major morbiditat entre les dones per la majoria dels indicadors de salut, la qual cosa s’explica en gran mesura per la seva situació social més desafavorida.
Mestresses de casa i dones amb feina
Nombrosos estudis han documentat que les dones amb feina tenen millor estat de salut que les que treballen a temps complet com a mestresses de casa. Alguns dels beneficis que proporciona la feina són les oportunitats per desenvolupar l’autoestima i la confiança en la pròpia capacitat de decidir, el suport social per a persones que d’una altra forma estarien aïllades i les experiències que augmenten la satisfacció amb la vida. A més, el salari aporta a les dones independència econòmica i incrementa el seu poder en la unitat familiar. No obstant, altres estudis donen suport a les hipòtesis de sobrecàrrega i conflicte de rol. Així, s’ha documentat que la feina té efectes beneficiosos sobre la salut de les dones solteres però no sobre la de les casades o que entre les mares aquests beneficis es limiten a les que treballen a temps parcial. Sembla que quan la càrrega de treball total és alta, combinar la vida laboral i la familiar pot anar malament per a la salut.
Compaginació de la vida laboral i familiar
Malgrat l’entrada massiva de les dones en el mercat laboral, elles continuen assumint la major part del treball domèstic, fins i tot quan els dos membres de la parella treballen. S’ha assenyalat que l’àmbit familiar és el reducte més ocult i desregulat on s’exerceixen el poder, l’autoritat i el control en l’extracció de l’esforç de treball. Molts estudis, també alguns realitzats en el nostre entorn, demostren que la sobrecàrrega de treball que suposa la compaginació de la vida laboral i familiar entre les dones s’associa a diferents problemes de salut, a realitzar menys exercici físic en el temps lliure i a dormir un nombre d’hores insuficient. A més, és important tenir en compte que aquest efecte negatiu es produeix sobretot en les treballadores menys qualificades.
Davant les dificultats per compaginar la vida laboral i familiar, algunes dones es veuen obligades a treballar a temps parcial, estratègia que contribueix a mantenir l’ordre social tradicional en el que les dones continuen tenint menys oportunitats en el mercat laboral i la vida pública i són responsables del treball domèstic i familiar. Per altra banda, el treball a temps parcial es caracteritza per tenir pitjors condicions de treball. A Europa s’ha documentat que és més monòton, amb menys oportunitats per aprendre i desenvolupar les habilitats, pitjor pagat en termes de preus/hora, suposa la reducció de les pensions de jubilació, la limitació de les perspectives de promoció, que hi hagi menys dones en els llocs de decisió i a més a Espanya està associat a precarietat.
La inestabilitat laboral i l’atur
Nombrosos estudis han analitzat l’impacte de l’atur sobre diferents indicadors de salut, sobretot els relacionats amb la salut mental. La pèrdua de la feina pot desencadenar problemes de salut mental a causa de les dificultats econòmiques que suposa, però també per altres raons com la desaparició de la principal raó que estructura el dia, la pèrdua d’estatus social, autoestima, activitat física i mental i contactes interpersonals. Des del punt de vista de la salut laboral és fonamental que les persones que vagin a l’atur percebin prestacions d’atur, ja que l’impacte sobre la salut mental en aquesta situació és molt baix. Per altra banda, és important tenir en compte que anar a l’atur té un efecte més negatiu en aquelles persones que són les sustentadores econòmiques principals o úniques de la família.
Entre les posicions extremes que representen en el mercat laboral la feina amb contracte fix i l’atur, hi ha un ampli ventall de situacions d’inestabilitat laboral amb efectes potencials sobre la salut. En els últims anys les polítiques econòmiques i de treball han impulsat una creixent flexibilització de la feina amb la finalitat de facilitar l’adaptació als constants canvis de la producció en el context d’un mercat globalitzat. Mentre aquestes decisions es prenguin en funció d’arguments econòmics, poc se sap sobre l’impacte que la incertesa sobre l’ocupació té sobre la salut i la vida de la població ocupada. En el nostre entorn s’ha observat que treballar amb contracte temporal – sobretot d’obra i servei – o fer-ho sense contracte té un major impacte sobre la salut mental de les persones amb més dificultats d’ocupació: treballadors manuals i dones.
Les llargues jornades de treball
Malgrat que d’acord amb l’Estatut dels Treballadors el nombre d’hores extres que realitzen les persones assalariades no pot superar les 80 l‘any, el cert és que l’allargament de la jornada està àmpliament estès tant a Espanya com a altres països occidentals. Estudis recents realitzats a Catalunya documenten l’associació de les llargues jornades de treball (treballar entre 40 i 60 hores) amb un ampli ventall de trastorns de salut: mal estat de salut general, mal estat de salut mental, hipertensió arterial, insatisfacció laboral, tabaquisme, falta d’exercici físic, poques hores de son i abús d’alcohol. Aquesta associació se dóna quan l’allargament de la jornada és obligat, com pot succeir en el cas de treballadors i treballadores que són sustentadors econòmics principals de la llar en situació de dificultats econòmiques de la unitat familiar, cosa que en els últims anys ha augmentat de forma significativa. En aquesta situació, alguns es veuen obligats a fer hores extres amb la finalitat d’incrementar el salari i/o la seva situació de vulnerabilitat econòmica les fa acceptar dures condicions de treball, una d’elles treballar més hores, per por de perdre la feina.
El possible impacte de la crisi econòmica sobre la salut laboral
Un element central a tenir en compte és que la globalització ha conduït a què el poder sobre el mercat laboral es traslladi a les grans companyies multinacionals i institucions financeres per sobre dels governs. Per entendre l’impacte d’aquesta situació en la salut, s’ha de tenir en compte que l’objectiu de les multinacionals és maximitzar el benefici econòmic, no la salut i el benestar de les persones. Aquestes companyies tenen accés a mà d’obra barata en països en desenvolupament on els treballadors no gaudeixen dels drets socials i laborals dels països desenvolupats i on les exigències dels governs a les empreses són menors. En els països desenvolupats com Espanya aquesta situació es tradueix en la deslocalització d’empreses, una creixent inseguretat de la població treballadora, augment de l’atur i de la precarietat i una amenaça als drets socials i laborals aconseguits fins ara. En un context d’inseguretat, els treballadors i treballadores poden veure’s obligats a acceptar dures condicions de treball com una major flexibilització exigida per l’empresa o menors salaris. De succeir això, augmentaran els problemes de salut de la població treballadora, sobretot els cardiovasculars i els de salut mental.
L’impacte pot ser superior en les dones ja que existeix el risc que apareguin amb més força conceptes sexistes de preferència de conservació del treball per part dels homes o que abandonen el mercat laboral per dificultats de trobar feina o de desplaçar-se lluny de la llar. A més és probable que els retalls en la despesa comencin per les despeses socials, els que més afecten les dones.
Aquest context exigeix intensificar els esforços per la cooperació internacional en la defensa dels drets socials i laborals de tots els països, centrant-se en les polítiques que promoguin el desenvolupament humà i redueixin les desigualtats socials.
Publica un comentari