La idea de les jornades Pau Guerra i Neoliberalisme surt d'una reflexió col•lectiva de la necessitat d'abordar un tema de caire estratègic i central sobre la relació entre la guerra i l'estratègia neoliberal d'acumulació del capitalisme financer consistent en polaritzar a través de l'exclusió i la pressió a la baixa dels salaris, en apropiar-se parasitàriament d'actius públics (transports, serveis educatius, sanitaris, aigua, xarxa elèctrica, xarxes industrials dels països centrals i de la perifèria...) i en l'especulació financera sense límits.
Les jornades Pau, Guerra i Neoliberalisme, organitzades per la Fundació Pere Ardiaca i amb la col•laboració de Món-3, l'Associació Catalana per la Pau i la Fundació Pau i Solidaritat de CCOO, i el suport de l'Oficina de Promoció de la Pau i els Drets Humans de la Generalitat de Catalunya, han volgut ampliar la visió d'un cert moviment pacifista -que en l'extrem pot arribar a ser naïf- que posa l'accent en els mitjans i mecanismes de solució pacífica de conflictes, per una banda, i en l'educació per la pau, per l'altre, com a remeis contra la violència i la guerra. Nosaltres saludem aquest treball d'educació per la pau i de buscar fórmules per donar sortides pacífiques als conflictes però, al mateix temps, pensem que no podem abandonar la crítica de fons, radical al sistema capitalista- a l'actual capitalisme mundialitzat neoliberal- com a generador de violència estructural. És aquesta arrel la que cal- en darrer terme- descastar, si ens prenem seriosament la lluita per la pau.
Cal conéixer les estratègies i causes de fons de la guerra per poder promocionar la pau i resistir les estratègies de guerra intrínsecament relacionades amb el capitalisme realment existent (cerca i dominació de mercats i matèries primeres, mantenir a ratlla els competidors, destruir actiu sobrant i participar en el negoci de la reconstrucció...), així com per no acabar- com voldrien la majoria dels mitjans convencionals- ballant al so dels qui produeixen les guerres amb pretextos "humanitaris", "contra el terrorisme", o "per la llibertat". En aquest sentit les aportacions d’en Michel Collon, en John Catalinotto, en John P. Neelsen, en Willy Meyer i en Samir Amin són d'una gran utilitat.
Entre les idees que hem remenat a la qüestió de què podem esperar de la deslegitimació del discurs neoliberal i el nou escenari que planteja la crisi ens podríem quedar, entre d'altres, amb el fet que estem en una cruïlla entre la conformació d'un món multicèntric i- arran la crisi del capitalisme financer i la possible divergència de camins de desenvolupament- multipolar, o una resistència dels vells centres capitalistes (en especial els EUA i Europa), que hauria de ser un camí de guerra permanent per mantenir la dominació. El món multicèntric té el perill d'agudització de conflictes interimperialistes però, com ja hem dit, només un desenvolupament no capitalista pot eradicar la guerra.
Les jornades Pau, Guerra i Neoliberalisme, organitzades per la Fundació Pere Ardiaca i amb la col•laboració de Món-3, l'Associació Catalana per la Pau i la Fundació Pau i Solidaritat de CCOO, i el suport de l'Oficina de Promoció de la Pau i els Drets Humans de la Generalitat de Catalunya, han volgut ampliar la visió d'un cert moviment pacifista -que en l'extrem pot arribar a ser naïf- que posa l'accent en els mitjans i mecanismes de solució pacífica de conflictes, per una banda, i en l'educació per la pau, per l'altre, com a remeis contra la violència i la guerra. Nosaltres saludem aquest treball d'educació per la pau i de buscar fórmules per donar sortides pacífiques als conflictes però, al mateix temps, pensem que no podem abandonar la crítica de fons, radical al sistema capitalista- a l'actual capitalisme mundialitzat neoliberal- com a generador de violència estructural. És aquesta arrel la que cal- en darrer terme- descastar, si ens prenem seriosament la lluita per la pau.
Cal conéixer les estratègies i causes de fons de la guerra per poder promocionar la pau i resistir les estratègies de guerra intrínsecament relacionades amb el capitalisme realment existent (cerca i dominació de mercats i matèries primeres, mantenir a ratlla els competidors, destruir actiu sobrant i participar en el negoci de la reconstrucció...), així com per no acabar- com voldrien la majoria dels mitjans convencionals- ballant al so dels qui produeixen les guerres amb pretextos "humanitaris", "contra el terrorisme", o "per la llibertat". En aquest sentit les aportacions d’en Michel Collon, en John Catalinotto, en John P. Neelsen, en Willy Meyer i en Samir Amin són d'una gran utilitat.
Entre les idees que hem remenat a la qüestió de què podem esperar de la deslegitimació del discurs neoliberal i el nou escenari que planteja la crisi ens podríem quedar, entre d'altres, amb el fet que estem en una cruïlla entre la conformació d'un món multicèntric i- arran la crisi del capitalisme financer i la possible divergència de camins de desenvolupament- multipolar, o una resistència dels vells centres capitalistes (en especial els EUA i Europa), que hauria de ser un camí de guerra permanent per mantenir la dominació. El món multicèntric té el perill d'agudització de conflictes interimperialistes però, com ja hem dit, només un desenvolupament no capitalista pot eradicar la guerra.
Etiquetes de comentaris: 8, l'Espurna, Neoliberalisme
Publica un comentari