xxx
Miquel Àngel Sòria
Edward W. Said, Representaciones del intelectual, Debate, Barcelona, 2007.
“Edward Said, el majestuós erudit palestí –el que una vegada em va jurar que seguiria amb vida “perquè hi ha molta gent que em vol veure mort”-, havia mort de leucèmia en el 2004 (sic), deixant els palestins sense la seva veu més eloqüent”.
Robert Fisk
En breus línies, Fisk qualificava la figura del palestí d’origen, professor de literatura comparada als EUA, membre del Consell Nacional Palestí del 1977 al 1991 i creador, amb el seu assaig Orientalisme, d’una nova forma de veure, des d’Occident, el món àrab. I el 2000 llençant pedres contra l’exèrcit israelià des de la frontera libanesa.
Aquest llibre recull les conferències que va donar al cicle Reith (iniciades el 48 per en Bertrand Russell) l’any 1993.
És il•lustratiu l’inici de les seves intervencions, citant en Gramsci i donant-li la raó en la seva nova visió de l’intel•lectual “orgànic”. Creu que el poder limita la funció de l’intel•lectual tancant-lo en la petita parcel•la de la seva especialització. Com pot parlar un professor de literatura comparada de les representacions de l’intel•lectual en general?
Doncs pot, i com!
“L’objectiu de l’activitat de l’intel•lectual és fer progressar la llibertat i el coneixement humans (...) posant en tela de judici les imatges, els discursos oficials i les justificacions del poder”.
Reprodueix la definició de les tasques que segons en C.Wright Mills ha de desenvolupar l’intel•lectual que ens recorden les paraules de l’Isaac Deutscher: “Pot ser realment l’intel•lectual un observador serè d’aquest món? Encara que el prendre partit el faci identificar amb causes que en veritat no són la seva, no deu prendre partit de totes maneres?”.
Dóna un enfocament original en tractar el tema de l’exili i la seva repercussió en el treball, veient una sèrie d’avantatges que no es donarien al país d’origen: “tendeixes a veure les coses no simplement com són, sinó també com han arribat a ser...les veus com el resultat d’una sèrie d’opcions històriques portades a terme per homes i dones, com a fets socials realitzats per éssers humans, i no com a realitats naturals o sobrenaturals, i per tant immutables, permanents i irreversibles”. Es permet una petita broma: “L’intel•lectual en exili és necessàriament irònic, escèptic, fins i tot trapella, però no cínic”.
Com a força original és el seu concepte d’intel•lectual “amateur” front el professional.
No defuig en cap moment expressar amb la més absoluta claredat el seu compromís. Es mostra com un esperit lliure que no va acceptar mai estar d’assessor assalariat de cap mitjà de comunicació (“amateur) i només es compromet amb el seu poble o contra lluites justes (l’apartheid). Evita l’encasellament.
Es desenganya dels intel•lectuals compromesos amb poders religiosos: “personalment estic contra la conversió i la fe en un déu polític, del tipus que sigui”.
“El veritable intel•lectual és un ésser laic... i, per a aquest, aquests déus sempre defrauden”
Miquel Àngel Sòria
Edward W. Said, Representaciones del intelectual, Debate, Barcelona, 2007.
“Edward Said, el majestuós erudit palestí –el que una vegada em va jurar que seguiria amb vida “perquè hi ha molta gent que em vol veure mort”-, havia mort de leucèmia en el 2004 (sic), deixant els palestins sense la seva veu més eloqüent”.
Robert Fisk
En breus línies, Fisk qualificava la figura del palestí d’origen, professor de literatura comparada als EUA, membre del Consell Nacional Palestí del 1977 al 1991 i creador, amb el seu assaig Orientalisme, d’una nova forma de veure, des d’Occident, el món àrab. I el 2000 llençant pedres contra l’exèrcit israelià des de la frontera libanesa.
Aquest llibre recull les conferències que va donar al cicle Reith (iniciades el 48 per en Bertrand Russell) l’any 1993.
És il•lustratiu l’inici de les seves intervencions, citant en Gramsci i donant-li la raó en la seva nova visió de l’intel•lectual “orgànic”. Creu que el poder limita la funció de l’intel•lectual tancant-lo en la petita parcel•la de la seva especialització. Com pot parlar un professor de literatura comparada de les representacions de l’intel•lectual en general?
Doncs pot, i com!
“L’objectiu de l’activitat de l’intel•lectual és fer progressar la llibertat i el coneixement humans (...) posant en tela de judici les imatges, els discursos oficials i les justificacions del poder”.
Reprodueix la definició de les tasques que segons en C.Wright Mills ha de desenvolupar l’intel•lectual que ens recorden les paraules de l’Isaac Deutscher: “Pot ser realment l’intel•lectual un observador serè d’aquest món? Encara que el prendre partit el faci identificar amb causes que en veritat no són la seva, no deu prendre partit de totes maneres?”.
Dóna un enfocament original en tractar el tema de l’exili i la seva repercussió en el treball, veient una sèrie d’avantatges que no es donarien al país d’origen: “tendeixes a veure les coses no simplement com són, sinó també com han arribat a ser...les veus com el resultat d’una sèrie d’opcions històriques portades a terme per homes i dones, com a fets socials realitzats per éssers humans, i no com a realitats naturals o sobrenaturals, i per tant immutables, permanents i irreversibles”. Es permet una petita broma: “L’intel•lectual en exili és necessàriament irònic, escèptic, fins i tot trapella, però no cínic”.
Com a força original és el seu concepte d’intel•lectual “amateur” front el professional.
No defuig en cap moment expressar amb la més absoluta claredat el seu compromís. Es mostra com un esperit lliure que no va acceptar mai estar d’assessor assalariat de cap mitjà de comunicació (“amateur) i només es compromet amb el seu poble o contra lluites justes (l’apartheid). Evita l’encasellament.
Es desenganya dels intel•lectuals compromesos amb poders religiosos: “personalment estic contra la conversió i la fe en un déu polític, del tipus que sigui”.
“El veritable intel•lectual és un ésser laic... i, per a aquest, aquests déus sempre defrauden”
Publica un comentari