xxx
Mercè Prat.Pintora
“El nostre deure és experimentar”. Aquest va ser el lema del polifacètic artista rus Aleksander Ródtxenko (1891-1956), que va pertànyer a una generació d’artistes que va formar un grup de creadors d’esquerres que buscaven una manera nova de fer art d’acord amb els temps que estaven vivint: la Revolució Russa.
El 1916, comença a confirmar-se com a un dels protagonistes del que es va conèixer com l’avantguarda russa, que era una representació de l’art d’esquerres rus. Després de passar pel fauvisme i el cubofuturisme, en Ródtxenko es va unir l’ any 1917 a un grup d’artistes que rep influències del suprematisme d’en Malévitx i de la cultura dels materials d’en Tatlin. En les seves pintures d’aquesta època “composicions sense objecte” experimenta amb el color, les formes geomètriques i la relació superfície-pla. Però a diferència d’en Malévitx, les formes del qual semblen suspeses en l’espai, en Rótxenko juga amb les figures en la recerca d’una tercera dimensió. El 1918 es produeix la ruptura amb en Malévitx, amb la seva famosa sèrie “negre sobre negre” en resposta al “blanc sobre blanc”. A partir d’aquí, en Ródchenko continua amb la seva recerca i crea una sèrie d’obres en les que l’espai es construeix a partir de la combinació de línies: lineïsme.
Amb totes aquestes experiències, el 1919 entra a formar part del grup experimental zhivskulptarj (pintura-escultura-arquitectura), que pretenia sintetitzar els guanys de la pintura i l’escultura en projectes arquitectònics. Aquest grup seria fonamental en el camí cap al constructivisme. El 1920 es crea a Moscou l’Institut de la cultura Artística (Injuk) formada per pintors, escultors, crítics teòrics, arquitectes, etc., i és aquí on, finalment, es va gestar el Constructivisme, una nova forma de veure l’art.
El Constructivisme es rebel·la contra l’art pur: “prou de representar, és hora de construir”, l’art surt al carrer, és la fi de l’art contemplatiu i l’arribada d’un art actiu. L’art es posa al servei de la tecnologia i la indústria. L’art serà un mitjà per canviar la vida. És en aquest sentit que hem d’entendre el tríptic monocrom (blau, groc, vermell) que va pintar en Ródtxenko el 1921 que pretén significar la fi de l’art de cavallet, de l’art decoratiu. Amb aquesta obra simbolitza, amb els tres colors purs, la fi de la pintura entesa com a un element decoratiu.
“Que l’art es dirigeixi a la producció. L’art inútil a la vida ha de ser relegat al museu d’antiguitats. És hora que l’art sigui una part integrant de la vida”.
En els següents anys en Rótxenko utilitza diversos llenguatges per posar en pràctica el lema del constructivisme, s’endinsa en el món del teatre, el cinema, i la imprempta. En aquesta línia, el 1923 il·lustra amb fotomuntatges el poema del seu amic Mayakoski “Sobre això”. A més, en Mayakoski i ell van dissenyar anuncis publicitaris per a les companyies estatals; creen un estil directe i funcional, utilitzant figures geomètriques i signes, jugant amb diferents tipografies i amb colors purs.
“Havíem conquerit Moscou completament i completament havíem desplaçat o, millor dit, suplantat el vell estil tsarista burgès i occidental de publicitat, amb un de nou de soviètic.”
Un exemple representatiu és el cartell publicitari per a la secció de Leningrad de la Gosizdad (Editorial Literària Estatal), en el que es veu una dona del poble cridant. De la boca de la dona en surten unes lletres, es van fent més grans i adquireixen la forma d’un megàfon. La imatge parla per si sola, és una crida: al poble, a la gent.
En Rótxenko es va endinsar també en el món de la fotografia. En un dels seus escrits l’artista ens parla de la fotografia com a un mitjà per revolucionar el pensament visual. En Rótxenko vol ensenyar l’home a veure la realitat des de nous punts de vista. Per això posa la càmera de dalt a baix, busca les diagonals, els escorços, l’inesperat: balcons i escales d’incendis vistos des de baix, un home fotografiat des de dalt l’ombra del qual sembla que comenci a caminar en una altra direcció, peces d’engranatge formant figures geomètriques, etc. Recull, doncs, en les seves fotografies tot l’abans experimentat.
Amb l’arribada de l’Stalin les coses canvien a la Unió Soviètica; també per a en Rótxenko. El 1929 són abolides totes les associacions literàries artístiques independents i el 1931 en Ródchenko és expulsat del cercle d’artistes Octubre entre acusacions de formalisme per part dels seus col·legues. En Rótxenko ja no encaixava en el realisme social promogut pel govern.
En Rótxenko tenia una gran capacitat per evolucionar de manera ràpida i passar d’una forma de pintar a una altra, d’una disciplina a una altra. Tenia una enorme facilitat per deixar enrere el ja experimentat però quedant-se sempre amb alguna cosa d’això per a sumar-ho en el pas sigüent; fusió, síntesi, moviment… El fil conductor de tota la seva obra és el canvi, el moviment, la transformació. El llegat que ens deixa aquest artista és ampli i variat però sobretot ens impressiona l’esperit de tota la seva trajectòria, la veritable modernitat que és l’experimentació al servei d’un objetiu: millorar la societat, construir un present.
Mercè Prat.Pintora
“El nostre deure és experimentar”. Aquest va ser el lema del polifacètic artista rus Aleksander Ródtxenko (1891-1956), que va pertànyer a una generació d’artistes que va formar un grup de creadors d’esquerres que buscaven una manera nova de fer art d’acord amb els temps que estaven vivint: la Revolució Russa.
El 1916, comença a confirmar-se com a un dels protagonistes del que es va conèixer com l’avantguarda russa, que era una representació de l’art d’esquerres rus. Després de passar pel fauvisme i el cubofuturisme, en Ródtxenko es va unir l’ any 1917 a un grup d’artistes que rep influències del suprematisme d’en Malévitx i de la cultura dels materials d’en Tatlin. En les seves pintures d’aquesta època “composicions sense objecte” experimenta amb el color, les formes geomètriques i la relació superfície-pla. Però a diferència d’en Malévitx, les formes del qual semblen suspeses en l’espai, en Rótxenko juga amb les figures en la recerca d’una tercera dimensió. El 1918 es produeix la ruptura amb en Malévitx, amb la seva famosa sèrie “negre sobre negre” en resposta al “blanc sobre blanc”. A partir d’aquí, en Ródchenko continua amb la seva recerca i crea una sèrie d’obres en les que l’espai es construeix a partir de la combinació de línies: lineïsme.
Amb totes aquestes experiències, el 1919 entra a formar part del grup experimental zhivskulptarj (pintura-escultura-arquitectura), que pretenia sintetitzar els guanys de la pintura i l’escultura en projectes arquitectònics. Aquest grup seria fonamental en el camí cap al constructivisme. El 1920 es crea a Moscou l’Institut de la cultura Artística (Injuk) formada per pintors, escultors, crítics teòrics, arquitectes, etc., i és aquí on, finalment, es va gestar el Constructivisme, una nova forma de veure l’art.
El Constructivisme es rebel·la contra l’art pur: “prou de representar, és hora de construir”, l’art surt al carrer, és la fi de l’art contemplatiu i l’arribada d’un art actiu. L’art es posa al servei de la tecnologia i la indústria. L’art serà un mitjà per canviar la vida. És en aquest sentit que hem d’entendre el tríptic monocrom (blau, groc, vermell) que va pintar en Ródtxenko el 1921 que pretén significar la fi de l’art de cavallet, de l’art decoratiu. Amb aquesta obra simbolitza, amb els tres colors purs, la fi de la pintura entesa com a un element decoratiu.
“Que l’art es dirigeixi a la producció. L’art inútil a la vida ha de ser relegat al museu d’antiguitats. És hora que l’art sigui una part integrant de la vida”.
En els següents anys en Rótxenko utilitza diversos llenguatges per posar en pràctica el lema del constructivisme, s’endinsa en el món del teatre, el cinema, i la imprempta. En aquesta línia, el 1923 il·lustra amb fotomuntatges el poema del seu amic Mayakoski “Sobre això”. A més, en Mayakoski i ell van dissenyar anuncis publicitaris per a les companyies estatals; creen un estil directe i funcional, utilitzant figures geomètriques i signes, jugant amb diferents tipografies i amb colors purs.
“Havíem conquerit Moscou completament i completament havíem desplaçat o, millor dit, suplantat el vell estil tsarista burgès i occidental de publicitat, amb un de nou de soviètic.”
Un exemple representatiu és el cartell publicitari per a la secció de Leningrad de la Gosizdad (Editorial Literària Estatal), en el que es veu una dona del poble cridant. De la boca de la dona en surten unes lletres, es van fent més grans i adquireixen la forma d’un megàfon. La imatge parla per si sola, és una crida: al poble, a la gent.
En Rótxenko es va endinsar també en el món de la fotografia. En un dels seus escrits l’artista ens parla de la fotografia com a un mitjà per revolucionar el pensament visual. En Rótxenko vol ensenyar l’home a veure la realitat des de nous punts de vista. Per això posa la càmera de dalt a baix, busca les diagonals, els escorços, l’inesperat: balcons i escales d’incendis vistos des de baix, un home fotografiat des de dalt l’ombra del qual sembla que comenci a caminar en una altra direcció, peces d’engranatge formant figures geomètriques, etc. Recull, doncs, en les seves fotografies tot l’abans experimentat.
Amb l’arribada de l’Stalin les coses canvien a la Unió Soviètica; també per a en Rótxenko. El 1929 són abolides totes les associacions literàries artístiques independents i el 1931 en Ródchenko és expulsat del cercle d’artistes Octubre entre acusacions de formalisme per part dels seus col·legues. En Rótxenko ja no encaixava en el realisme social promogut pel govern.
En Rótxenko tenia una gran capacitat per evolucionar de manera ràpida i passar d’una forma de pintar a una altra, d’una disciplina a una altra. Tenia una enorme facilitat per deixar enrere el ja experimentat però quedant-se sempre amb alguna cosa d’això per a sumar-ho en el pas sigüent; fusió, síntesi, moviment… El fil conductor de tota la seva obra és el canvi, el moviment, la transformació. El llegat que ens deixa aquest artista és ampli i variat però sobretot ens impressiona l’esperit de tota la seva trajectòria, la veritable modernitat que és l’experimentació al servei d’un objetiu: millorar la societat, construir un present.
Publica un comentari