xxx
Volem dedicar aquest número al debat de l’educació i a l'efecte de la immigració a l'escola, tema sobre el qual vam reflexionar a les Jornades sobre educació del febrer i també un debat roent a la nostra societat. I és que la immigració ha destapat les mancances estructurals del nostre sistema educatiu, així com la desigualtat social de base que estructura i polaritza la nostra societat. La solució, doncs, als reptes plantejats no pot ser només la comprensió o el diàleg, sinó les solucions radicals, d'arrel contra la desigualtat i per un sistema educatiu a l'alçada (inclusiu, públic, ben dotat...). La crisi en què estem immersos accentuarà aquestes contradiccions de base, i la immigració és la baula feble: la reserva de mà d'obra que primer patirà les seves conseqüències socials i un bé expiatori a qui carregar les culpes si cal.
Així doncs, no podem deixar d'afrontar l'impacte de la crisi en el nostre present i el nostre futur. En els darrers mesos ha crescut moltíssim la necessitat d'informació i de coneixement per entendre en què estem involucrats i cap a on ens dirigim. Les elits polítiques i intel•lectuals han quedat completament desacreditades, així com les veritats convencionals de la vulgata neoliberal. Avui el pensament crític torna a ser una referència i, per posar només un exemple, les vendes del Capital de Marx s'han disparat.
És per això que hem demanat un treball d'urgència a la Mª Àngels Martínez Castells que ens proposa Arguments per NO refundar (altra vegada) el capitalisme. I és que quan s'està parlant de refundar el capitalisme, de moralitzar el capitalisme, hem de recordar que la crisi no és, com se’ns vol fer creure, una fallida de persones deshonestes i amb actituds parasitàries. Per contra, es tracta d'una crisi del sistema: és el capitalisme qui és immoral i parasitari, en no ser capaç de solucionar les necessitats de la gran majoria d'éssers humans, condemnant a la marginació i escassetat a uns, mentre genera concentració de riquesa per a uns altres i en consistir més, en la seva actual lògica, en la competència dels capitalistes per arrabassar-se els guanys entre ells i a la societat a l'esfera financera - a través de privatitzacions i rescats diversos- que en l'extracció de plusvàlua mitjançant la producció.
I davant de la fallida del sistema és necessari donar respostes d'esquerra, no des del resistencialisme al que ens han relegat durant les darreres etapes, sinó a l'ofensiva, donant solucions... extraient lliçons d'experiències del passat i sense reproduir-ne cap mecànicament. Intuïm que aquest camí passa per un projecte d'aliances amples i de geometria variable a nivell nacional, estatal, regional i internacional, capaç de superar les contradiccions generades a través de la introducció de lògiques socials, polítiques i econòmiques no capitalistes (més enllà de l'obtenció de guany). Pensem en lògiques d'utilitat i justícia social, de solidaritat i igualtat, d’aprofundiment democràtic i de tenir en compte els límits que ens planteja el medi en què ha de desenvolupar-se la humanitat, de possibilitar en definitiva les condicions de més llibertat personal per a les majories i eixamplar-la a més espais de la vida- com a la planificació i l'organització del treball. I és que el socialisme és més llibertat, més igualtat, més solidaritat i més fraternitat.
Volem dedicar aquest número al debat de l’educació i a l'efecte de la immigració a l'escola, tema sobre el qual vam reflexionar a les Jornades sobre educació del febrer i també un debat roent a la nostra societat. I és que la immigració ha destapat les mancances estructurals del nostre sistema educatiu, així com la desigualtat social de base que estructura i polaritza la nostra societat. La solució, doncs, als reptes plantejats no pot ser només la comprensió o el diàleg, sinó les solucions radicals, d'arrel contra la desigualtat i per un sistema educatiu a l'alçada (inclusiu, públic, ben dotat...). La crisi en què estem immersos accentuarà aquestes contradiccions de base, i la immigració és la baula feble: la reserva de mà d'obra que primer patirà les seves conseqüències socials i un bé expiatori a qui carregar les culpes si cal.
Així doncs, no podem deixar d'afrontar l'impacte de la crisi en el nostre present i el nostre futur. En els darrers mesos ha crescut moltíssim la necessitat d'informació i de coneixement per entendre en què estem involucrats i cap a on ens dirigim. Les elits polítiques i intel•lectuals han quedat completament desacreditades, així com les veritats convencionals de la vulgata neoliberal. Avui el pensament crític torna a ser una referència i, per posar només un exemple, les vendes del Capital de Marx s'han disparat.
És per això que hem demanat un treball d'urgència a la Mª Àngels Martínez Castells que ens proposa Arguments per NO refundar (altra vegada) el capitalisme. I és que quan s'està parlant de refundar el capitalisme, de moralitzar el capitalisme, hem de recordar que la crisi no és, com se’ns vol fer creure, una fallida de persones deshonestes i amb actituds parasitàries. Per contra, es tracta d'una crisi del sistema: és el capitalisme qui és immoral i parasitari, en no ser capaç de solucionar les necessitats de la gran majoria d'éssers humans, condemnant a la marginació i escassetat a uns, mentre genera concentració de riquesa per a uns altres i en consistir més, en la seva actual lògica, en la competència dels capitalistes per arrabassar-se els guanys entre ells i a la societat a l'esfera financera - a través de privatitzacions i rescats diversos- que en l'extracció de plusvàlua mitjançant la producció.
I davant de la fallida del sistema és necessari donar respostes d'esquerra, no des del resistencialisme al que ens han relegat durant les darreres etapes, sinó a l'ofensiva, donant solucions... extraient lliçons d'experiències del passat i sense reproduir-ne cap mecànicament. Intuïm que aquest camí passa per un projecte d'aliances amples i de geometria variable a nivell nacional, estatal, regional i internacional, capaç de superar les contradiccions generades a través de la introducció de lògiques socials, polítiques i econòmiques no capitalistes (més enllà de l'obtenció de guany). Pensem en lògiques d'utilitat i justícia social, de solidaritat i igualtat, d’aprofundiment democràtic i de tenir en compte els límits que ens planteja el medi en què ha de desenvolupar-se la humanitat, de possibilitar en definitiva les condicions de més llibertat personal per a les majories i eixamplar-la a més espais de la vida- com a la planificació i l'organització del treball. I és que el socialisme és més llibertat, més igualtat, més solidaritat i més fraternitat.
Publica un comentari