per Miquel Àngel Sòria
La gran guerra por la civilización. La conquista de Oriente Próximo, Destino, Barcelona, 2006.
El llibre ja té un temps, però no ha perdut gens d’actualitat. L’obra d’en Robert Fisk (1.511 pàg.), és un monument a la defensa dels països àrabs de l’Orient Mitjà, sobretot de Palestina. Gran coneixedor de la zona –viu a Beirut-, des de l’any 75 ha cobert tots els conflictes que s’han produït en aquella convulsionada terra (l’Afganistan, l’Iran, l’Iraq, Armènia), amb desplaçaments als Balcans o Algèria. Parlava de què el llibre no ha perdut gens d’actualitat perquè, malauradament, els fets que ell narra a les seves cròniques no l’han perduda tampoc. Ens recorda la invasió de Kuwait per l’Iraq, el canvi d’orientació de Jordània o els territoris arrabassats a Síria. Escriu també de l’onze de setembre i l’atemptat a les Torres Bessones (veritat que amb posterioritat a la publicació posa en qüestió: “en la meva opinió, una administració que l’ha vessada en tot el que ha intentat a l’Orient Mitjà, com carai hauria pogut perpetrar amb tant d’èxit els crims contra la humanitat que van representar l’atemptat de Nova York?”).
Corresponsal del diari anglès The Independent, podem llegir els seus articles en castellà publicats a La Vanguardia i a La Reforma, de Ciutat de Mèxic.
La seva trajectòria, més possibilista en la qüestió palestina, l’ha fet objectiu de l’inconformisme de l’esquerra més radical i de l’odi dels sectors més ultradretans. És difícil intentar mantenir una posició equànime, per això els governs implicats en la política de la zona veuen en les seves paraules lliures el gran perill de la conscienciació, malgrat la lentitud amb que aquesta es va produint.
“Els Talibans són afgans, no són extraterrestres. Els Talibans han estat ressorgint des de fa 100 anys o potser més”.
“L’Iran no ha fet res d’il·legal. Hi ha un estat islàmic extremista que està ple de simpatitzants dels talibans i d’Al Qaeda, que posseeix armes nuclears i és nomenat Pakistan, no Iran. Aquest és el perill real.. .però l’agradable general Musharraf és un aliat dels USA i Gran Bretanya”.
Unes declaracions seves ens mostren la seva actitud davant els fets que viu i va narrant:
“Si vas a una guerra, prens consciència de què no es tracta principalment d’una qüestió de victòria o derrota. Es tracta de mort, i de la provocació de mort, i patiment, en la més gran escala que et sigui possible. Es tracta de l’absolut fracàs de l’esperit humà.
Però no mostrem això, perquè no el volem mostrar. I en aquest sentit, els periodistes, les cròniques televisives, les càmeres de televisió, són letals. Perquè s’alien amb els governs per a permetre’ns tenir més guerres. Perquè si us mostressin la veritat, no permetríeu que hi haguessin més guerres”.
Aquestes paraules no apunten, ni de lluny, l’horror que et fa viure i al que t’enfronta en alguns dels capítols de l’obra. Vull destacar el titulat “Perro atómico, Aniquilador, Abrasador, Ántrax y Agamenón”.
La gran guerra por la civilización. La conquista de Oriente Próximo, Destino, Barcelona, 2006.El llibre ja té un temps, però no ha perdut gens d’actualitat. L’obra d’en Robert Fisk (1.511 pàg.), és un monument a la defensa dels països àrabs de l’Orient Mitjà, sobretot de Palestina. Gran coneixedor de la zona –viu a Beirut-, des de l’any 75 ha cobert tots els conflictes que s’han produït en aquella convulsionada terra (l’Afganistan, l’Iran, l’Iraq, Armènia), amb desplaçaments als Balcans o Algèria. Parlava de què el llibre no ha perdut gens d’actualitat perquè, malauradament, els fets que ell narra a les seves cròniques no l’han perduda tampoc. Ens recorda la invasió de Kuwait per l’Iraq, el canvi d’orientació de Jordània o els territoris arrabassats a Síria. Escriu també de l’onze de setembre i l’atemptat a les Torres Bessones (veritat que amb posterioritat a la publicació posa en qüestió: “en la meva opinió, una administració que l’ha vessada en tot el que ha intentat a l’Orient Mitjà, com carai hauria pogut perpetrar amb tant d’èxit els crims contra la humanitat que van representar l’atemptat de Nova York?”).
Corresponsal del diari anglès The Independent, podem llegir els seus articles en castellà publicats a La Vanguardia i a La Reforma, de Ciutat de Mèxic.
La seva trajectòria, més possibilista en la qüestió palestina, l’ha fet objectiu de l’inconformisme de l’esquerra més radical i de l’odi dels sectors més ultradretans. És difícil intentar mantenir una posició equànime, per això els governs implicats en la política de la zona veuen en les seves paraules lliures el gran perill de la conscienciació, malgrat la lentitud amb que aquesta es va produint.
“Els Talibans són afgans, no són extraterrestres. Els Talibans han estat ressorgint des de fa 100 anys o potser més”.
“L’Iran no ha fet res d’il·legal. Hi ha un estat islàmic extremista que està ple de simpatitzants dels talibans i d’Al Qaeda, que posseeix armes nuclears i és nomenat Pakistan, no Iran. Aquest és el perill real.. .però l’agradable general Musharraf és un aliat dels USA i Gran Bretanya”.
Unes declaracions seves ens mostren la seva actitud davant els fets que viu i va narrant:
“Si vas a una guerra, prens consciència de què no es tracta principalment d’una qüestió de victòria o derrota. Es tracta de mort, i de la provocació de mort, i patiment, en la més gran escala que et sigui possible. Es tracta de l’absolut fracàs de l’esperit humà.
Però no mostrem això, perquè no el volem mostrar. I en aquest sentit, els periodistes, les cròniques televisives, les càmeres de televisió, són letals. Perquè s’alien amb els governs per a permetre’ns tenir més guerres. Perquè si us mostressin la veritat, no permetríeu que hi haguessin més guerres”.
Aquestes paraules no apunten, ni de lluny, l’horror que et fa viure i al que t’enfronta en alguns dels capítols de l’obra. Vull destacar el titulat “Perro atómico, Aniquilador, Abrasador, Ántrax y Agamenón”.
Etiquetes de comentaris: 5, Cultura, història, l'Espurna, Pensament
Publica un comentari