L'ESPURNA
Dediquem aquest número de L'ESPURNA a la participació. I és que s’ha parlat molt de participació, i massa des del poder. És per això que la Fundació Pere Ardiaca i la Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia es van plantejar la necessitat d'unes jornades per enfrontar el discurs dominant que veu en els processos participatius un instrument de legitimació i una alternativa a l'organització estable que representen les associacions i les organitzacions socials.
Dos van ser els eixos que van tractar en Celestino Sánchez, en Vicenç Molina i la Isabel Ribas: 1. la formulació d'una proposta de paradigma de participació basat en el foment del teixit associatiu, 2. l'articulació d'una relació entre entitats socials i administracions alternativa a les relacions clientelars o de dependència. Aquí publiquem els treballs que es van presentar a les jornades Una mirada radical a la participació, que van tenir lloc al desembre passat.
D'altra banda, publiquem en un quadern central una reflexió d’en José Manuel Bermudo sota el títol Materialisme i emancipació, fruit d'un encàrrec que li vam fer sobre els nous idealismes i la potencialitat emancipadora del materialisme avui. És un treball que obre un debat de profunditat sobre la necessitat d'actualització del pensament d'arrel marxista per poder ser alternativa al postmodernisme i al subjectivisme, reflex ideològic de la llibertat de mercat, i que de ben segur suscitarà enceses polèmiques.
Segons en Bermudo, aquestes perspectives sobre el món són l'idealisme filosòfic d'avui dia, que tendeix a legitimar - o a no qüestionar- l'ordre de coses existents a través de la negació de la possibilitat de l'exercici crític-racional capaç de transformar en un sentit de progrés. Paradoxalment, aquesta perspectiva del món es combina amb una actitud ètica totalment materialista. El pensament emancipatori hauria de posar al centre de la seva teoria la categoria de praxi, d'activitat humana on el subjecte actiu connecta amb la realitat objectiva.
Un altre treball a destacar és l'article de la Núria Boix i la Laura Calosci, en què ens introdueixen al fons documental que en Josep Serradell "Román" i la Margarita Abril, dos històrics dirigents del PSUC, van llegar a la Fundació. A més, publiquem un article de l'escriptora Maribel Nogué, que fa memòria de la militant i sindicalista Carola Ribaudí, que va tenir un paper clau en la fundació de les CCOO d'Ensenyament, en què el debat entre corporativisme i sindicalisme de classe va ser molt important.
Per últim, i per complementar aquesta brevíssima introducció als materials que presentem en aquest número, en Cuáthemoc Amezcua analitza les conseqüències de les reformes neoliberals a Mèxic i la resposta que aporten els moviments populars. La Memé Prats i en Miquel Àngel Soria aporten la seva col·laboració cultural habitual. En aquest cas, l'obra d’en Van Gogh i en Josep Renau ocupa les nostres pàgines.
Dediquem aquest número de L'ESPURNA a la participació. I és que s’ha parlat molt de participació, i massa des del poder. És per això que la Fundació Pere Ardiaca i la Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia es van plantejar la necessitat d'unes jornades per enfrontar el discurs dominant que veu en els processos participatius un instrument de legitimació i una alternativa a l'organització estable que representen les associacions i les organitzacions socials.
Dos van ser els eixos que van tractar en Celestino Sánchez, en Vicenç Molina i la Isabel Ribas: 1. la formulació d'una proposta de paradigma de participació basat en el foment del teixit associatiu, 2. l'articulació d'una relació entre entitats socials i administracions alternativa a les relacions clientelars o de dependència. Aquí publiquem els treballs que es van presentar a les jornades Una mirada radical a la participació, que van tenir lloc al desembre passat.
D'altra banda, publiquem en un quadern central una reflexió d’en José Manuel Bermudo sota el títol Materialisme i emancipació, fruit d'un encàrrec que li vam fer sobre els nous idealismes i la potencialitat emancipadora del materialisme avui. És un treball que obre un debat de profunditat sobre la necessitat d'actualització del pensament d'arrel marxista per poder ser alternativa al postmodernisme i al subjectivisme, reflex ideològic de la llibertat de mercat, i que de ben segur suscitarà enceses polèmiques.
Segons en Bermudo, aquestes perspectives sobre el món són l'idealisme filosòfic d'avui dia, que tendeix a legitimar - o a no qüestionar- l'ordre de coses existents a través de la negació de la possibilitat de l'exercici crític-racional capaç de transformar en un sentit de progrés. Paradoxalment, aquesta perspectiva del món es combina amb una actitud ètica totalment materialista. El pensament emancipatori hauria de posar al centre de la seva teoria la categoria de praxi, d'activitat humana on el subjecte actiu connecta amb la realitat objectiva.
Un altre treball a destacar és l'article de la Núria Boix i la Laura Calosci, en què ens introdueixen al fons documental que en Josep Serradell "Román" i la Margarita Abril, dos històrics dirigents del PSUC, van llegar a la Fundació. A més, publiquem un article de l'escriptora Maribel Nogué, que fa memòria de la militant i sindicalista Carola Ribaudí, que va tenir un paper clau en la fundació de les CCOO d'Ensenyament, en què el debat entre corporativisme i sindicalisme de classe va ser molt important.
Per últim, i per complementar aquesta brevíssima introducció als materials que presentem en aquest número, en Cuáthemoc Amezcua analitza les conseqüències de les reformes neoliberals a Mèxic i la resposta que aporten els moviments populars. La Memé Prats i en Miquel Àngel Soria aporten la seva col·laboració cultural habitual. En aquest cas, l'obra d’en Van Gogh i en Josep Renau ocupa les nostres pàgines.
Publica un comentari