Amb aquest número apareix una nova capçalera: L'Espurna; una iniciativa d'homes i dones vinculats a la Fundació Pere Ardiaca i que vol continuar algunes de les característiques que li són pròpies al treball d'aquella institució: el sentit unitari i de la pluralitat, la interdiciplinarietat en el tractament dels temes de debat, la importància de la perspectiva històrica per entendre i actuar en el món, així com l'esperit de treball col.lectiu.
Teniu a les mans una revista de pensament, història i cultura que s'inscriu en l'espectre de l'esquerra i en la tradició transformadora; una publicació que pretén donar difussió a materials que poden ser d'interés per al debat i l'intercanvi d'idees tan necessari per a pensar críticament i reflexionar sobre la pròpia condició humana i els reptes de futur dels humans, les seves societats i el seu medi ambient.
L'Espurna es produeix abans de l'explosió, és el motor del canvi. Això és obvi en una societat que s'ha fonamentat tècnicament durants molts decenis en el motor d'explosió i potser, en conseqüència, un xic pretenciós per un projecte de les dimensions i característiques d'aquesta publicació. És, no obstant una bona metàfora de la titànica tasca implícita en l'aspiració de construir un món d'éssers humans lliures i iguals, en l'anhel de l'emancipació del gènere humà, en el projecte del socialisme, i que ha de ser portada a terma per simples humans concrets i limitats.
L'Espurna és també qui porta llum a la foscor. És, per tant, esperança i és, també, coneixement. És civilització i és progrés, conceptess associats al foc i al seu domini per part dels éssers humans. Una publicació que porti aquest nom doncs, ha de ser il.lustrada i racionalista. No en va, la divisa del grup d'homes i dones que impulsen aquest nou projecte és "Llibertat, Igualtat , Fraternitat i Solidaritat".
Per últim, L'Espurna és també, vet aquí la seva riquesa simbòlica, una diminuta font de llum en un món obscur. Aquesta idea ens remet a nocions d'accident, de petitesa, de resistència, de minoria. En aquests temps que corren, és potser aquest sentit el que més s'adiu al que des de la Fundació Pere Ardiaca i L'Espurna estem intentant fer, contribuint a construir un dels molts focus de pensament crític necessaris en un món encara hostil i hegemonitzat per idees neoliberals, conservadores i agressivament militaristes. Cal construir bases d'hegemonia, espurnes per alimentar una foguera que faci el canvi possible.
Hem volgut obrir aquest primer número amb una recopilació de treballs sobre immigració i multiculturalitat, un tema treballat àmpliament des de la Fundació Pere Ardiaca i de cabdal rellevància per a la nostra societat. Publiquem l'article d' Enrique Pérez sobre l'escola sueca i l'impacte de la multiculturalitat, i l'article del Jordi Mir dimensionant l'efecte sòcio-econòmic i cultural de l'actual immigració a Catalunya respecte del de la vinguda als anys seixanta.
També hem volgut incloure en aquest primer número els materials d'homenatge i valoració del que va ser el PSUC, que l'any 2006 complia 70 anys de la seva fundació, el que queda d'aquesta tradició política tant potent i el que ha de ser aprofitat per al futur. Comptem amb les aportacions de Josep Fontana, Miquel Caminal, Celestino Sánchez i José Manuel Rúa.
Per últim hem inclós una reflexió de Heinz Dietricht sobre els intel.lectuals d'esquerres, un aperitiu del que s'està preparant per les jornades per la Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya (UPEC) aquest juliol i una recensió crítica de l'historiador Isabel Segura del llibre Neus Català. Memòria i Lluita.
No podem acabar aquestes línies sense felicitar la Neus Català pel merescut reconeixement que ha rebut en els darrers temps i sense recordar la Soledad Real, que ens ha deixat fa uns pocs dies. Amb una nota de comiat a la Sole tanquem aquest número.
Publica un comentari