L'ESPURNAEl passat 30 de març va morir el nostre company i amic Ignasi Fina. El seu caràcter no s'identificava únicament per ser soci de la Fundació Pere Ardiaca, sinó que s'involucrava i hi participava activament, sempre disposat a ajudar. La seva militància ha estat un exemple a seguir i, per això, ens agradaria destacar algun aspecte que així ho revela, com ha estat el seu compromís i la seva lluita.
L’Ignasi Fina va néixer a Barcelona l'any 1944 al si d'una família molt implicada en la lluita per les llibertats i amb els moviments culturals progressistes que s'enfrontaven al franquisme. S'ha de destacar, en aquest sentit, la figura del seu germà Albert Fina, reconegut advocat laboralista.
El 1973 es va llicenciar en Medicina i es va doctorar el 1975, realitzant l’especialitat de Medicina Laboral i Salut Pública. L'any 1980 va crear el primer centre municipal de salut laboral. Va ser membre fundador del Sindicat Democràtic d'Estudiants a la Universitat de Barcelona, i va tenir diverses responsabilitats al PSUC durant la clandestinitat, destacant entre elles la que va desenvolupar en Propaganda i Cultura de la cèl·lula de la Facultat de Medicina. Va ser detingut per un tribunal militar que el va enviar a la presó d’illa Conillera. Ja a la legalitat va abandonar el PSUC per diferències ideològiques i va ingressar més tard al Partit dels Comunistes de Catalunya (PCC), partit en el que ha militat i del qual ha estat membre del Comitè Central fins a la seva mort.
Durant tota la seva carrera professional de medicina del treball, va ser pioner i promotor de la lluita per la salut dels treballadors i treballadores. Un exemple d'això és la denúncia dels efectes cancerígens de l'amiant i altres substàncies emprades a la construcció, fins a la seva prohibició.
El seu gabinet professional, que va dirigir fins a la seva elecció com a regidor de l' Ajuntament de Barcelona, ha estat un model de referència de la defensa dels interessos de la classe treballadora a tot tipus de litigis per al reconeixement de situacions d'incapacitat i indemnitzacions per malalties professionals. Com a regidor de Salut Pública de l'Ajuntament de Barcelona, va donar prioritat en el seu treball a dos eixos fonamentals: -Salut Laboral: recuperació del Consell Assessor de Salut Laboral, que va presidir fins a la seva mort. -Participació en salut: realització de les dues Jornades de Participació en Salut Pública, grup de Salut del Consell Municipal de Benestar Social, promoció de la creació dels Consells de Salut de Districte.
Era patró de la Molt Il·lustre Administració de l'Hospital de Sant Pau, institució que l'ha acollit en les seves últimes hores, en representació de l'Ajuntament. El seu últim acte solidari ha estat entregar el seu cos a la ciència.
Lamentem la seva pèrdua per molts motius però, fonamentalment, perquè coneixíem el seu amor per la vida
Salut, Ignasi.
Vicenç Navarro
Catedràtic de Ciències Polítiques de la UPF
Homenatge a Ignasi Fina
Vaig conèixer l’Ignasi Fina quan als difícils anys cinquanta i seixanta ens vam infiltrar clandestinament al sindicat feixista, el SEU, establint el Servei Universitari del Treball o SUT, que consistia a ajudar a què els estudiants universitaris (que majoritàriament procedien de classes benestants i mitjana) descobrissin i veiessin les condicions en què vivia la classe treballadora. Els estudiants anaven a les mines, al camp, a les fàbriques i veien amb els seus propis ulls les condicions d'explotació, que els indignaven i els animaven a ingressar en la resistència antifeixista. El SUT es va convertir en la cantera més important de militants a la Universitat, en la lluita contra la dictadura, fins que ho van prohibir. Així és com vaig conèixer l’Ignasi Fina, establint-se entre nosaltres una amistat i camaraderia que ha durat tota la nostra vida.
El compromís clar i sense condicions que l’Ignasi va adquirir de servir a la classe treballadora es va expressar en múltiples dimensions, des de la seva militància en partits de la classe treballadora a la fundació de la medicina laboral a Catalunya. Ell va ser el fundador d'aquesta especialitat, que va estar abandonada durant molts anys. Si l’Ignasi hagués estat un cirurgià cardiovascular hauria rebut un gran reconeixement i més que probablement la Creu de Sant Jordi. L’Ignasi va salvar moltes més vides i va millorar la qualitat de vida de moltíssimes més persones que qualsevol cirurgià cardiovascular a Catalunya o Espanya. El seu nom, en canvi, excepte en cercles professionals, no és tan conegut a Catalunya. Aquest és el cost al nostre país de treballar en salut pública i de servir a la classe treballadora. Segons la saviesa convencional, se'ns diu que la classe treballadora està desapareixent. No és que estigui desapareixent sinó que el poder de les classes dominants contínua molt fort en aquest país i ha obstaculitzat el desenvolupament de la medicina laboral. Catalunya i Espanya són dels països amb més morts i malalties laborals.
L’Ignasi va ser una persona que representa un compromís ètic i polític al país, i que, com a part d'aquest compromís, sempre va mostrar una gran modèstia sense desitjos de reconeixement ni protagonisme mediàtic. Però és el nostre deure l'homenatjar la seva vida, fent-la la nostra, i continuar la seva lluita per a millorar la salut i qualitat de vida del nostre poble, i molt espècialment la de les nostres classes treballadores a les quals ell va servir sempre amb valentia, coratge i honestedat.
Etiquetes de comentaris: 3, l'Espurna, Memòria Històrica
Publica un comentari