L'ESPURNA
I aquí teniu el tercer número de L'ESPURNA. Però abans d'anar a presentar el contingut no podem deixar d’esmentar, ni que sigui breument, tres efemèrides que ens recorden un moment clau i dos personatges que ens inspiren profundament amb el seu exemple i el seu pensament: el 90è aniversari de la Revolució d'Octubre del 1917, el 70è aniversari de la mort de l'Antonio Gramsci el 27 d'abril del 1937, i el 40è aniversari de la mort del Ché el 9 d'octubre del 1967.
Fa noranta anys, en un món en què la guerra i les situacions de semiesclavatge dels i les treballadors i treballadores eren punyents, els homes i dones del poble rus van estremir el món sencer per la seva gosadia, amb els fets de la Revolució d'Octubre de 1917 al crit de Terra! Pau! Pa! i amb l'aspiració de construir un món més sense injustícies, en funció de les necessitats humanes: el socialisme. És perquè pensem que avui hi ha motius i cal continuar aquesta lluita, mantenint viva aquella flama, que L'ESPURNA té sentit.
Setanta anys enrere moria un pensador excepcional, un clàssic del pensament polític, un analista penetrant de les dinàmiques del poder que enriquia i ampliava la teoria de l'Estat, amb la dualitat d'exercici del poder a través de la dominació i l'hegemonia, i donava lloc a noves estratègies de lluita en un moment de reflux dels intents "d'assalt al poder" de l'onada revolucionària inspirada per la Revolució d'Octubre que va seguir a la Gran Guerra i en fer-se palès que el capitalisme als països avançats era molt més sòlid i capaç de remuntar la seva pròpia crisi del previst. De la veta del seu pensament encara en bevem els qui aspirem a la tranformació de base de la societat al món occidental, entre els qui ens comptem l'equip de L'ESPURNA.
I ja fa quaranta anys moria una icona de la lluita contra l'imperialisme. El revolucionari cubà, internacionalista i antiimperialista que va llançar la consigna de Crear dos, tres...muchos Vietnams!, va ser assassinat mentre intentava portar una vida conseqüent amb les seves conviccions. El Ché ha esdevingut una icona de rebel.lia a la cultura contemporània a través de l'arxiconeguda fotografia d'Alberto Korda. L'humanisme del Che, la seva combativitat i coherència també són un patrimoni dels que ens reclamem des de L'ESPURNA.
Comunisme del segle XXI, democràcia a l'escola i la immigració com a problema
I aquest any també commemorem 25 anys de la fractura del gran partit democràtic i socialista que va ser el PSUC, alhora partit comunista i front antifranquista que va beure de la Revolució d'Octubre, d'en Gramsci i inclús del Ché. Des d'aleshores, la fi de les experiències del socialisme real a l'Europa Oriental i una renovada agressivitat del capitalisme en una fase de mundialització neoliberal, acompanyada d'intervenció bel·licista, van portar l'esquerra a nivell mundial a una situació mundial de reflux i recomposició. Aquesta nova dinàmica del capitalisme, que trenca amb el pacte de classes de postguerra, genera polarització social a nivell nacional i a nivell mundial. Aquesta tendència polaritzadora pot generar, tal i com estan analitzant els centres d'intel·ligència capitalistes, un retorn de l'interès per a una anàlisi i una pràctica basades en la lluita de classes, el que hauria de ser una bona base per començar a sortir de la fase de reflux i avançar en la recomposició.
És en aquesta perspectiva que vam reunir alguns amics per demanar-los el seu parer sobre el futur del comunisme al segle XXI -sent conscients que la recomposició de l'esquerra va molt més enllà- i per mirar de trobar punts de convergència entre diverses tradicions estroncades del tronc comú que va representar el PSUC. En les pàgines centrals d'aquest número trobareu les aportacions del Simón Rosado (ICV), el Miguel Candel (PSUC-Viu) i el Joan Josep Nuet (PCC), que esperem que puguin servir per continuar i enriquir el debat.
Seguint aquest mateix esperit de reflexionar sobre la recomposició de l'esquerra, hem entrevistat en Jordi Serrano, Director de la Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia, que porta molts anys treballant en clau de construcció d'organitzacions socials d'esquerres que siguin punts de trobada transversals. Li preguntem sobre la cruïlla de l'esquerra en aquest país i la seva connexió amb els processos europeus i internacionals.
Des d'un interés per recuperar la nostra memòria històrica, en Manuel Moreno treballa els debats i fets que van portar a la creació d'un partit comunista nacional català, el Partit Comunista de Catalunya, al si de la III Internacional, que és un episodi important en l'articulació entre lluita pel socialisme i qüestió nacional.
A les primeres pàgines podeu trobar les ponències presentades per en César Cascante i la Gemma Tribó a les VI Jornades sobre Educació "Participació i Democràcia a l'Escola" on es discuteix l'escola com a instrument hegemònic alhora que es debaten els reptes que té plantejada l'educació per tal que jugui un paper de cohesió social i compensadora de desigualtat i, en especial, la contribució que es pot fer des de la Llei Catalana d'Educació actualment en discussió.
Hem demanat el seu parer a la politòloga especialitzada en opinió pública i cultura política Carol Galais, sobre la percepció de la immigració com a problema. Un indicador preocupant de la utilització que pot fer-se d'aquest tema el tenim a les darreres eleccions, en què les diverses dretes van donar un protagonisme no gens menyspreable a un demagògic discurs antiimmigració. És un tema que requerirà més reflexió en un futur no llunyà.
Moviments antineoliberals a Mèxic, l'absència de les dones en la direcció de l'economia i homenatge a l’Ignasi Fina
Ens ha semblat interessant reproduir la intervenció que va realitzar en Cuathémoc Amezcua per dos motius: 1- Mèxic ha estat una economia especialment atacada pel neoliberalisme, condemnada a ser el pati del darrera de l'economia nord-americana amb la desarticulació i despossessió de les seves classes populars. 2- L'important auge dels moviments populars com a forma de resistència i incipient alternativa.
L’Àngels Martínez ens proposa, amb la seva habitual agudesa, que més enllà de l'atenció posada en la distribució desigual entre els gèneres dels llocs de representació política i en les feines de cura, la direcció econòmica de l'economia està pràcticament en mans dels homes.
En homenatge a l’Ignasi Fina, un company que ens ha deixat recentment i que havia estat un dels introductors de la medicina del treball a Catalunya, deixem constància de les paraules d’en Vicenç Navarro, important científic de les polítiques de salut i amic personal, a la seva mort.
Cartes dels lectors i ressenyes culturals (Juana Heredia, Alice Neel, Kepa Junquera i Ixo Rai)
En Miquel Àngel Soria, en Gustavo Torres i la Mercè Prats comenten l'obra d'aquests artistes que cultiven la fotografia, la pintura i la música respectivament. És voluntat de L'ESPURNA dedicar un espai a repassar experiències culturals i obres artístiques.
També obrim un apartat de cartes dels lectors. Esperem les vostres contribucions, perquè L'ESPURNA sigui un punt de referència per al debat.
Publica un comentari