Joan Josep Nuet
Coordinador Federal d'Organització d'IU i membre de la direcció del PCC
La intenció d’aquest breu article és apuntar alguns aspectes sobre els quals crec que els comunistes catalans i espanyols podem reflexionar, aproximar-nos al marc teòric i desenvolupar pràctiques convergents. Vull reflexionar sobre cinc aspectes:
1.Actualitat dels principis emancipatoris. Els comunistes pensem que el sistema capitalista és un sistema de rapinya de l’ecosistema i d’explotació dels éssers humans. Establim doncs la necessitat del socialisme com a superació del capitalisme, el socialisme com a sistema més just socialment, veritablement democràtic, mediambientalment sostenible. Per tant, la superació del sistema capitalista per un sistema socialista és un element diferenciador respecte a d’altres components de l’esquerra no revolucionària.
2.Via al socialisme a Catalunya/Espanya/Europa. La nostra via al socialisme és la de l’aprofundiment democràtic, via d’articulació de la societat civil alternativa que construeix un ample moviment emancipatori i que supera les limitacions del capitalisme. Procés llarg, pacífic, mobilitzador y articulador per baix amb caràcter alternatiu a les institucions econòmiques, polítiques, culturals i socials de l’estat capitalista. Llarg període d’acumulació de forces amb perspectiva de superació de les relacions de producció capitalistes basades en la propietat privada dels mitjans de producció on conviuen les noves i les velles formes de propietat per molt de temps.
Els comunistes del PCC fa temps que van llançar la idea de construcció del Front d’Esquerres com a àmplia aliança dels treballadors, camperols i sectors de la burgesia petita i mitjana objectivament interessats i afectats per les pràctiques antidemocràtiques dels sectors monopolistes de l’oligarquia on els lobbys econòmics i les multinacionals sota el paraigüa de la globalització capitalista escapen a qualsevol mecanisme de control democràtic i reforcen el seu domini mundial amb la guerra com a forma directa d’intervenció. El concepte de revolució es perllonga en el temps i s’allunya de la visió d’una sola acció per passar al conjunt d’accions revolucionàries (de canvi profund) que van sumant-se. La pròpia democràcia (nova i molt més profunda) que volem construir anirà superant de forma progressiva les limitacions de la democràcia capitalista.
3. Pluralitat dels comunistes. S’ha de reconèixer la pluralitat dels comunistes, comunistes organitzats en partits, en moviments socials de tot tipus. Amb diversos components teòrics marxistes. S’han de cercar vincles regulars en el debat teòric (revistes/diaris/publicacions), fòrums internacionals regionals i/o mundials. La unitat orgànica dels comunistes en un sol partit és una tendència, el més important és trobar unitat d’acció i tàctica que no generi contradiccions antagòniques.
4. Debat d’idees. Hi ha necessitat de debat teòric sobre l’evolució del sistema capitalista, fase imperialisme/neoliberalisme, evolució de la classe treballadora, l’alliberament nacional i els marcs d’Estat/nació/Europa, experiències socialistes o d’aprofundiment democràtic i els instruments organitzatius a la llum de les experiències.
5. Partit. Quin partit comunista necessitem avui i és possible? En primer lloc seguim afirmant la necessitat del partit ja que molts aspectes de la lluita ideològica, la formació de quadres de l’esquerra, determinades relacions amb alguns moviments socials com el sindicalisme de classe, etc., creiem que des de l’organització comunista s’aborden amb més amples garanties i eficàcia. En darrer terme, són els comunistes organitzats els que no perden en cap cas l’objectiu estratègic de la construcció socialista ja que d’altres organitzacions de l’esquerra, encara que en alguns casos esmenten el socialisme com a objectiu, esmercen la majoria o totalitat dels seus esforços en l’aprofundiment democràtic antimonopolista en el llarg camí que ens porta del capitalisme al socialisme.
El debat que apareix en molts marcs de l’esquerra a Europa i l’Amèrica Llatina és l’existència d’amples moviments polítics i socials on els comunistes són una part important però ni molt menys única ni tan sols principal. El moviment polític i social i el partit poden coexistir adequadament i l’MPiS estableix una més ampla relació de masses amb la societat, té expressió electoral i està en millors condicions per a la construcció del Front d’Esquerres. El paper del partit comunista com a vertebrador d’aquest MPiS és indispensable, però no de forma mecànica amb una democràcia interna vulgaritzada basada en guanyar per un vot les decisions, la influència dels comunistes es basa en les millors propostes i els millors quadres que democràticament s’obren camí dins l’MPiS.
El partit és una organització adaptada a la societat que no és una finalitat en si mateix, sinó que està al servei dels objectius revolucionaris de la classe treballadora, d’articulació democràtica (polític/electoral, social, lluita idelològica i creació cultural, investigació social i construcció teòrica revolucionària).
Publica un comentari