El 29 de març del 2007, el Congrés dels Diputats va aprovar la Llei de l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic. que afecta a 2'5 milions d'empleats públics a nivell estatal. Carles E. Planas Roig, sindicalista i membre del Sector de l’Administració Pública-S. d’Ocupació FSAP-CCOO Catalunya, reflexiona sobre el futur de la funció pública i els debats de fons irresolts que hi ha darrera d'aquesta llei.
Carles E. Planas Roig
sindicalista i membre del Sectro de l'Administració Pública de CCOO
La Llei de l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic, que és la norma bàsica que ha de regular les relacions jurídiques i laborals dels empleats de les Administracions Públiques, ha estat aprovada el 29 de març pel Congrés dels Diputats amb el suport de totes les formacions polítiques i amb el vot en contra del Partit Popular.
Aquest text normatiu estableix les bases generals de les condicions laborals per a 2,5 milions d'empleats públics a nivell de l'Estat i uns 350.000 a l'àmbit de Catalunya, que representen una part important en el conjunt de l'economia i que pertanyen a l'ensenyament, la sanitat, les Administracions, empreses i organismes públics, etc.
En analitzar el marc de l'aprovació d'aquesta norma cal destacar alguns elements:
1. La Llei de l'estatut Bàsic de l'Empleat Públic, que és un mandat de la Constitució, ha estat aprovada després de 28 anys d'haver estat ignorada per tots els governs fins a l'actualitat, el que manifesta la desídia d'aquests, i il·lustra els seus valors i criteris sobre l'ocupació, el públic, i la manca de voluntat d'aprofundir en la Reforma de l'Administració i de la Funció Pública, i com a conseqüència el mal concepte i deteriorament de la imatge de la institució, del serveis i dels seus treballadors.
2. Així mateix, aquesta llei arriba en un moment en què la influència negativa de les polítiques liberals ha incrementat els nivells de flexibilitat a les Administracions, provocant la seva desestructuració, prioritzant el servei privat sobre el públic, desnaturalitzant el caràcter social i democràtic de l'administració i fomentant el clientelisme.
Per tant és necessari realitzar una Reforma de l'Administració i de la Funció Pública en un marc que es tradueixi en unes institucions democràtiques i participatives que impulsin el sector públic i recullin la reivindicació històrica dels empleats, sindicats de les Administracions Públiques, i de la ciutadania en general, d'aconseguir una Funció Pública, que serveixi realment i garanteixi una millora de les condicions de treball per a tots els treballadors i treballadores de les administracions i uns millors serveis públics.
El procés
L'objectiu del Govern amb aquest Estatut ha estat el reformar l'Administració a partir de la reorganització de la Funció Pública, per poder regular igual que en el sector privat les condicions jurídiques i laborals dels empleats del sector públic, amb criteris de "modernització" i flexibilitat i amb un nou tipus de gestió.
En aquest període de tres anys, el Govern va presentar el seu projecte d'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic, amb la col·laboració de CiU i PNB, per obtenir el suport majoritari en el Congrés dels Diputats i, per una altra banda, va haver d'arribar a acords amb les Comunitats Autònomes amb governs socialistes o nacionalistes i amb la Federació de Municipis.
En un altre pla es van realitzar un seguit de negociacions i acords amb la resta de partits, amb els sindicats CC.OO, UGT i CSIF, així com amb associacions professionals com Fedeca i Cosital i alts càrrecs de l'Administració.
El Partit Popular s'ha negat en el tràmit parlamentari del Congrés i del Senat a presentar propostes de millora, i la seva postura a les CC.AA i administracions on governa ha estat de confrontació total, argumentant que aquesta Llei trenca la "unitat de l'Estat" si les Comunitats Autònomes, com és el cas de Catalunya, apliquen les competències amb caràcter exclusiu "impedint l'actuació de l'Estat".
En aquest procés les Comunitats Autònomes, administracions i forces polítiques, han condicionat el seu suport als aspectes bàsics del projecte, en base a la contrapartida d'augment de competències, capacitat pròpia de legislació, organització i gestió de les administracions autonòmica i local, augmentant la discrecionalitat per la diversitat d'interessos.
En el capítol del social, formacions com Esquerra Unida i d'altres forces polítiques i les Organitzacions Sindicals, que han reivindicant des de fa molt anys un model de Funció Pública estructurada, han signat un acord sobre els aspectes que han considerat essencials, amb un text estatutari amb insuficiències, i en el que manquen punts que s'han proposat i que estan en consonància amb les propostes d'esquerres.
El debat de fons: el model d'Estat
Cal destacar que el procés de discussió en què s'ha tractat l'Estatut Bàsic i la Funció Pública, a la pràctica ha servit per debatre el model d'estructuració de l'Estat i el caràcter social que ha de tenir aquest, en base a les propostes de les diferents forces polítiques, socials, econòmiques, etc. i en funció dels interessos socials i de classe que representen.
La instrumentalització d'aquest debat ha posat sobre la taula la defensa que s'ha realitzat a través de les esmenes del model d'estat altament centralitzat, més propi del passat que del nou escenari europeu, o d'altres que volen mantenir el poder central malgrat diguin d'apostar pel federalisme. I així en tot el procés han anat desfilant en les intervencions i esmenes, les propostes del sistema foral, regional dels nacionalistes bascos, catalans, el model d'Estat Federal d'Esquerra Unida i un sistema de nació en trànsit d'ERC.
Sobre el model d'Estat Social, malgrat es pot matisar, hi existeixen dos blocs: els de qui defensen el manteniment de les conquestes socials i la qualitat del nivell de vida aconseguits amb l'estat del Benestar amb totes les variants alternatives, i que han subscrit Esquerra Unida i les Organitzacions Sindicals.
Una majoria de formacions polítiques estan d'acord amb les polítiques neoliberals i, per tant, en un model de desenvolupament que comporta el retrocés del control democràtic, la desregulació del capital i del treball, el desmantellament de l'Estat del benestar, la mercantilització i la privatització dels serveis públics.
El text resultant manté en part uns criteris normatius similars als anteriors, estructura la dispersió que existia i determina la legislació bàsica des de l'estat per desenvolupar posteriorment des de les diferents administracions.
En valorar el resultat final, es pot constatar que l'acceptació d'aquest Estatut per part de l'esquerra s'ha dut a terme malgrat les insuficiències existents en no recollir aspectes bàsics del model, que hauria permès construir una norma bàsica de la Funció Pública, que clarifiqués, unifiqués i racionalitzés els règims jurídics i l'estructura de l'ocupació.
Cal assenyalar com a aspectes positius: la consolidació del dret a la Negociació Col·lectiva, la readmissió del personal laboral en cas d'acomiadament improcedent, la jubilació parcial dels funcionaris, la millora de la carrera professional, el cobrament dels triennis dels interins, la consolidació del personal temporal, les mesures per disminuir la temporalitat, l'impuls per a la igualtat de gènere i la lluita contra la violència de gènere.
A l’altra cara de la moneda hi ha: la creació del personal directiu més propi de la gerència privada, l'augment de la discrecionalitat de les Administracions, mantenir la dualitat jurídica del personal funcionari i laboral, la no limitació del personal eventual, l'avaluació de l'execució del treball vinculada al manteniment del lloc de treball adquirit per concurs, sistemes no objectius d'accés a l'Administració, absència d'una clàusula o sistema pel manteniment del poder adquisitiu, la mobilitat forçosa…
Propostes de futur
L'abast d'aquestes lleis cal aprofitar-lo per a realitzar una Reforma en profunditat de la Funció Pública que permeti la racionalització del funcionament de l'Administració amb una proposta moderna de l'economia, com és l'impuls i manteniment d'un sector públic potent, que té unes repercussions positives en el conjunt dels treballadors.
El sector públic ha de tenir un paper actiu en el desenvolupament econòmic i social, i mantenir la gestió directa dels serveis públics reduint la contractació dels serveis externs. Així mateix, cal incrementar el finançament públic i establir línies de defensa per evitar les privatitzacions o externalitzacions, amb polítiques públiques d'ocupació que redueixin la precarietat.
Des d'una perspectiva d'esquerres, cal intervenir en el desenvolupament progressista de les respectives lleis de Funció Pública, defensant el nostre model de front liberal, a cada Comunitat Autònoma i a les Administracions Públiques. Així mateix, ha de servir per continuar organitzant els empleats públics i millorar el marc general, les condicions de treball i els serveis públics, impulsant la participació ciutadana per recuperar el caràcter democràtic de l'Administració Pública, introduint el principi de subsidiaritat i prioritzant la rendibilitat social sobre l'econòmica i amb criteris de redistribució social.
Els nous models de Funció Pública han prioritzat els criteris de professionalitat dels recursos humans, evitant el clientelisme, promovent sistemes d'accés i de carrera professional, basats en els principis d'igualtat, mèrit i capacitat i amb una negociació col·lectiva de totes les matèries amb les Organitzacions Sindicals.
Per tot això, a partir d'ara cal establir les polítiques necessàries amb l'objectiu d'aconseguir el model necessari i propi d'Administració i de Funció Pública per a Catalunya, en base a un programa de consens de les forces polítiques i socials de progrés, per tal que el projecte permeti el desenvolupament de l'Estatut de Catalunya, així com del finançament i legislació, descentralitzant aspectes de l'Administració Central cap a l'Administració de la Generalitat i l'Administració Local.
En resum cal continuar la reflexió i l'actuació política, debatent les propostes amb els empleats públics, potenciant l'organització a CC.OO, cercant la formació d'un front polític i social que configuri una alternativa democràtica i de progrés per a una Administració i una Funció Pública democratitzades i participatives, que millorin les condicions dels empleats i dels serveis públics i garanteixin i potenciïn les polítiques públiques en favor dels interessos de la classe treballadora.
Carles E. Planas Roig
sindicalista i membre del Sectro de l'Administració Pública de CCOO
La Llei de l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic, que és la norma bàsica que ha de regular les relacions jurídiques i laborals dels empleats de les Administracions Públiques, ha estat aprovada el 29 de març pel Congrés dels Diputats amb el suport de totes les formacions polítiques i amb el vot en contra del Partit Popular.
Aquest text normatiu estableix les bases generals de les condicions laborals per a 2,5 milions d'empleats públics a nivell de l'Estat i uns 350.000 a l'àmbit de Catalunya, que representen una part important en el conjunt de l'economia i que pertanyen a l'ensenyament, la sanitat, les Administracions, empreses i organismes públics, etc.
En analitzar el marc de l'aprovació d'aquesta norma cal destacar alguns elements:
1. La Llei de l'estatut Bàsic de l'Empleat Públic, que és un mandat de la Constitució, ha estat aprovada després de 28 anys d'haver estat ignorada per tots els governs fins a l'actualitat, el que manifesta la desídia d'aquests, i il·lustra els seus valors i criteris sobre l'ocupació, el públic, i la manca de voluntat d'aprofundir en la Reforma de l'Administració i de la Funció Pública, i com a conseqüència el mal concepte i deteriorament de la imatge de la institució, del serveis i dels seus treballadors.
2. Així mateix, aquesta llei arriba en un moment en què la influència negativa de les polítiques liberals ha incrementat els nivells de flexibilitat a les Administracions, provocant la seva desestructuració, prioritzant el servei privat sobre el públic, desnaturalitzant el caràcter social i democràtic de l'administració i fomentant el clientelisme.
Per tant és necessari realitzar una Reforma de l'Administració i de la Funció Pública en un marc que es tradueixi en unes institucions democràtiques i participatives que impulsin el sector públic i recullin la reivindicació històrica dels empleats, sindicats de les Administracions Públiques, i de la ciutadania en general, d'aconseguir una Funció Pública, que serveixi realment i garanteixi una millora de les condicions de treball per a tots els treballadors i treballadores de les administracions i uns millors serveis públics.
El procés
L'objectiu del Govern amb aquest Estatut ha estat el reformar l'Administració a partir de la reorganització de la Funció Pública, per poder regular igual que en el sector privat les condicions jurídiques i laborals dels empleats del sector públic, amb criteris de "modernització" i flexibilitat i amb un nou tipus de gestió.
En aquest període de tres anys, el Govern va presentar el seu projecte d'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic, amb la col·laboració de CiU i PNB, per obtenir el suport majoritari en el Congrés dels Diputats i, per una altra banda, va haver d'arribar a acords amb les Comunitats Autònomes amb governs socialistes o nacionalistes i amb la Federació de Municipis.
En un altre pla es van realitzar un seguit de negociacions i acords amb la resta de partits, amb els sindicats CC.OO, UGT i CSIF, així com amb associacions professionals com Fedeca i Cosital i alts càrrecs de l'Administració.
El Partit Popular s'ha negat en el tràmit parlamentari del Congrés i del Senat a presentar propostes de millora, i la seva postura a les CC.AA i administracions on governa ha estat de confrontació total, argumentant que aquesta Llei trenca la "unitat de l'Estat" si les Comunitats Autònomes, com és el cas de Catalunya, apliquen les competències amb caràcter exclusiu "impedint l'actuació de l'Estat".
En aquest procés les Comunitats Autònomes, administracions i forces polítiques, han condicionat el seu suport als aspectes bàsics del projecte, en base a la contrapartida d'augment de competències, capacitat pròpia de legislació, organització i gestió de les administracions autonòmica i local, augmentant la discrecionalitat per la diversitat d'interessos.
En el capítol del social, formacions com Esquerra Unida i d'altres forces polítiques i les Organitzacions Sindicals, que han reivindicant des de fa molt anys un model de Funció Pública estructurada, han signat un acord sobre els aspectes que han considerat essencials, amb un text estatutari amb insuficiències, i en el que manquen punts que s'han proposat i que estan en consonància amb les propostes d'esquerres.
El debat de fons: el model d'Estat
Cal destacar que el procés de discussió en què s'ha tractat l'Estatut Bàsic i la Funció Pública, a la pràctica ha servit per debatre el model d'estructuració de l'Estat i el caràcter social que ha de tenir aquest, en base a les propostes de les diferents forces polítiques, socials, econòmiques, etc. i en funció dels interessos socials i de classe que representen.
La instrumentalització d'aquest debat ha posat sobre la taula la defensa que s'ha realitzat a través de les esmenes del model d'estat altament centralitzat, més propi del passat que del nou escenari europeu, o d'altres que volen mantenir el poder central malgrat diguin d'apostar pel federalisme. I així en tot el procés han anat desfilant en les intervencions i esmenes, les propostes del sistema foral, regional dels nacionalistes bascos, catalans, el model d'Estat Federal d'Esquerra Unida i un sistema de nació en trànsit d'ERC.
Sobre el model d'Estat Social, malgrat es pot matisar, hi existeixen dos blocs: els de qui defensen el manteniment de les conquestes socials i la qualitat del nivell de vida aconseguits amb l'estat del Benestar amb totes les variants alternatives, i que han subscrit Esquerra Unida i les Organitzacions Sindicals.
Una majoria de formacions polítiques estan d'acord amb les polítiques neoliberals i, per tant, en un model de desenvolupament que comporta el retrocés del control democràtic, la desregulació del capital i del treball, el desmantellament de l'Estat del benestar, la mercantilització i la privatització dels serveis públics.
El text resultant manté en part uns criteris normatius similars als anteriors, estructura la dispersió que existia i determina la legislació bàsica des de l'estat per desenvolupar posteriorment des de les diferents administracions.
En valorar el resultat final, es pot constatar que l'acceptació d'aquest Estatut per part de l'esquerra s'ha dut a terme malgrat les insuficiències existents en no recollir aspectes bàsics del model, que hauria permès construir una norma bàsica de la Funció Pública, que clarifiqués, unifiqués i racionalitzés els règims jurídics i l'estructura de l'ocupació.
Cal assenyalar com a aspectes positius: la consolidació del dret a la Negociació Col·lectiva, la readmissió del personal laboral en cas d'acomiadament improcedent, la jubilació parcial dels funcionaris, la millora de la carrera professional, el cobrament dels triennis dels interins, la consolidació del personal temporal, les mesures per disminuir la temporalitat, l'impuls per a la igualtat de gènere i la lluita contra la violència de gènere.
A l’altra cara de la moneda hi ha: la creació del personal directiu més propi de la gerència privada, l'augment de la discrecionalitat de les Administracions, mantenir la dualitat jurídica del personal funcionari i laboral, la no limitació del personal eventual, l'avaluació de l'execució del treball vinculada al manteniment del lloc de treball adquirit per concurs, sistemes no objectius d'accés a l'Administració, absència d'una clàusula o sistema pel manteniment del poder adquisitiu, la mobilitat forçosa…
Propostes de futur
L'abast d'aquestes lleis cal aprofitar-lo per a realitzar una Reforma en profunditat de la Funció Pública que permeti la racionalització del funcionament de l'Administració amb una proposta moderna de l'economia, com és l'impuls i manteniment d'un sector públic potent, que té unes repercussions positives en el conjunt dels treballadors.
El sector públic ha de tenir un paper actiu en el desenvolupament econòmic i social, i mantenir la gestió directa dels serveis públics reduint la contractació dels serveis externs. Així mateix, cal incrementar el finançament públic i establir línies de defensa per evitar les privatitzacions o externalitzacions, amb polítiques públiques d'ocupació que redueixin la precarietat.
Des d'una perspectiva d'esquerres, cal intervenir en el desenvolupament progressista de les respectives lleis de Funció Pública, defensant el nostre model de front liberal, a cada Comunitat Autònoma i a les Administracions Públiques. Així mateix, ha de servir per continuar organitzant els empleats públics i millorar el marc general, les condicions de treball i els serveis públics, impulsant la participació ciutadana per recuperar el caràcter democràtic de l'Administració Pública, introduint el principi de subsidiaritat i prioritzant la rendibilitat social sobre l'econòmica i amb criteris de redistribució social.
Els nous models de Funció Pública han prioritzat els criteris de professionalitat dels recursos humans, evitant el clientelisme, promovent sistemes d'accés i de carrera professional, basats en els principis d'igualtat, mèrit i capacitat i amb una negociació col·lectiva de totes les matèries amb les Organitzacions Sindicals.
Per tot això, a partir d'ara cal establir les polítiques necessàries amb l'objectiu d'aconseguir el model necessari i propi d'Administració i de Funció Pública per a Catalunya, en base a un programa de consens de les forces polítiques i socials de progrés, per tal que el projecte permeti el desenvolupament de l'Estatut de Catalunya, així com del finançament i legislació, descentralitzant aspectes de l'Administració Central cap a l'Administració de la Generalitat i l'Administració Local.
En resum cal continuar la reflexió i l'actuació política, debatent les propostes amb els empleats públics, potenciant l'organització a CC.OO, cercant la formació d'un front polític i social que configuri una alternativa democràtica i de progrés per a una Administració i una Funció Pública democratitzades i participatives, que millorin les condicions dels empleats i dels serveis públics i garanteixin i potenciïn les polítiques públiques en favor dels interessos de la classe treballadora.
Etiquetes de comentaris: 2, Classe Obrera, l'Espurna, Pensament, Treball
Publica un comentari