Neus Català, que ha estat condecorada amb la Creu de Sant Jordi el 2005 i nomenada catalana l'any el 2007, ha vist reconeguda al fi a la seva terra la seva trajectòria democràtica i de lluita contra el feixisme en tots els fronts. A França el reconeixement pel seu paper a la resistència francesa contra el feixime i la deportació ja bé d'abans. Ella representa, com algú va dir, la història d'Europa del segle XX. Representa tota una generació de lluitadors. La Fundació Pere Ardiaca publica la seva biografia Neus Català. Memòria i Lluita, que és fruit del treball de la historiadora Elisenda Belenguer Mercadé.
Isabel Segura
Historiadora
Belenguer Mercadé, Elisenda. Neus Català. Memòria i lluita. Barcelona, Fundació Pere Ardiaca, 2006.
Curt i ras. Calia un llibre com aquest que s´inscriu en la voluntat de recuperar, de remarcar, la participació de les dones, amb nom i cognoms, en la història d´aquest país. En aquest cas el de Neus Català.
El llibre, escrit per l’Elisenda Belenguer, ens aporta la intensa experiència i l´activisme polític de la Neus Català i, a més, tal com ens indica l´autora a la introducció, no ha volgut deixar al marge tots aquells aspectes que sovint són considerats poc rellevants de la vida quotidiana. Aquest és un llibre cuinat a foc lent, després d´hores i hores de converses, de compartir taules, cases i passejades. L’Elisenda Belenguer ha volgut aproximar-se poc a poc al personatge i compartir la quotidianeïtat de la Neus Català.
Autora i biografiada comparteixen un mateix objectiu, el de remarcar l´experiència històrica de les dones. La Neus Català ha estat immersa durant anys i anys, quan gairebé ningú no parlava de les dones als camps de concentració nazi, a parlar d´elles i es va entossudir a servar la memòria col·lectiva, des de la seva pròpia experiència de dona deportada a un camp de concentració arran del seu compromís polític amb les esquerres a Catalunya, on vivia, i després a França on es va exiliar. Durant més de trenta anys, amb tossuderia, amb fermesa, la Neus Català s´ha oposat al silenci a què eren condemnades les dones.
El recorregut vital de la Neus Català, tal com ens és narrat a l´obra que comentem, arrenca als Guiamets, on va néixer el 7 d´octubre del 1915; després, durant la Guerra Civil, passa per Barcelona i per Premià de Dalt, on la Neus Català és cap sanitària d´una colònia de criatures refugiades. Quan les tropes franquistes són a la vora de la població, travessa la frontera amb 182 nenes i nens. Era el 1939. A França, resideix a Trélissac i Carsac, on participa activament en la resistència contra l´ocupació alemanya però, l´any 1943, ella i el seu marit van ser detinguts i empresonats a Limoges i, d´aquí, els van traslladar a camps de concentració. Ella a Ravensbrück i ell, en el trajecte cap a un altre camp, morirà.
A Ravensbrück la van condemnar a treballs forçats a perpetuïtat. En el moment d´escoltar la sentència va contestar “mentre hi ha vida hi ha esperança” tot rient com una boja. El riure, el seu riure, va ser l´arma amb la que la Neus Català s´aferrà a la vida. Un riure transgressor, que va poder compartir amb algunes de les 1.320.000 dones i criatures.
“Mai no he rigut tant com quan vaig ser al camp de concentració. El riure em va salvar. Al meu costat sempre es reia. Jo sempre tenia ganes de riure, encara que em peguessin. Els trobava tan ridículs (els nazis) que m´agafaven ganes de riure. Què voleu que us digui.”
A més del riure, l´altra estratègia per sobreviure va ser la cultura, fomentar la cultura amb els pocs mitjans que tenien. I, encara una altra, l´ajut, el suport, la solidaritat que va rebre i que va donar a d´altres dones.
Un cop alliberada, després d´un breu període de recuperació, la Neus Català continuà amb el seu compromís i activisme polític que no ha abandonat mai.
Construir memòria, memòria del que hem estat, de les dones que ens han precedit i amb les que convivim, és una eina de subsistència i una estratègia de supervivència. El llibre de l´Elisenda Belenguer té aquesta virtut.
Demana'l a la teva llibreria al preu de 18 euros
Isabel Segura
Historiadora
Belenguer Mercadé, Elisenda. Neus Català. Memòria i lluita. Barcelona, Fundació Pere Ardiaca, 2006.
Curt i ras. Calia un llibre com aquest que s´inscriu en la voluntat de recuperar, de remarcar, la participació de les dones, amb nom i cognoms, en la història d´aquest país. En aquest cas el de Neus Català.
El llibre, escrit per l’Elisenda Belenguer, ens aporta la intensa experiència i l´activisme polític de la Neus Català i, a més, tal com ens indica l´autora a la introducció, no ha volgut deixar al marge tots aquells aspectes que sovint són considerats poc rellevants de la vida quotidiana. Aquest és un llibre cuinat a foc lent, després d´hores i hores de converses, de compartir taules, cases i passejades. L’Elisenda Belenguer ha volgut aproximar-se poc a poc al personatge i compartir la quotidianeïtat de la Neus Català.
Autora i biografiada comparteixen un mateix objectiu, el de remarcar l´experiència històrica de les dones. La Neus Català ha estat immersa durant anys i anys, quan gairebé ningú no parlava de les dones als camps de concentració nazi, a parlar d´elles i es va entossudir a servar la memòria col·lectiva, des de la seva pròpia experiència de dona deportada a un camp de concentració arran del seu compromís polític amb les esquerres a Catalunya, on vivia, i després a França on es va exiliar. Durant més de trenta anys, amb tossuderia, amb fermesa, la Neus Català s´ha oposat al silenci a què eren condemnades les dones.
El recorregut vital de la Neus Català, tal com ens és narrat a l´obra que comentem, arrenca als Guiamets, on va néixer el 7 d´octubre del 1915; després, durant la Guerra Civil, passa per Barcelona i per Premià de Dalt, on la Neus Català és cap sanitària d´una colònia de criatures refugiades. Quan les tropes franquistes són a la vora de la població, travessa la frontera amb 182 nenes i nens. Era el 1939. A França, resideix a Trélissac i Carsac, on participa activament en la resistència contra l´ocupació alemanya però, l´any 1943, ella i el seu marit van ser detinguts i empresonats a Limoges i, d´aquí, els van traslladar a camps de concentració. Ella a Ravensbrück i ell, en el trajecte cap a un altre camp, morirà.
A Ravensbrück la van condemnar a treballs forçats a perpetuïtat. En el moment d´escoltar la sentència va contestar “mentre hi ha vida hi ha esperança” tot rient com una boja. El riure, el seu riure, va ser l´arma amb la que la Neus Català s´aferrà a la vida. Un riure transgressor, que va poder compartir amb algunes de les 1.320.000 dones i criatures.
“Mai no he rigut tant com quan vaig ser al camp de concentració. El riure em va salvar. Al meu costat sempre es reia. Jo sempre tenia ganes de riure, encara que em peguessin. Els trobava tan ridículs (els nazis) que m´agafaven ganes de riure. Què voleu que us digui.”
A més del riure, l´altra estratègia per sobreviure va ser la cultura, fomentar la cultura amb els pocs mitjans que tenien. I, encara una altra, l´ajut, el suport, la solidaritat que va rebre i que va donar a d´altres dones.
Un cop alliberada, després d´un breu període de recuperació, la Neus Català continuà amb el seu compromís i activisme polític que no ha abandonat mai.
Construir memòria, memòria del que hem estat, de les dones que ens han precedit i amb les que convivim, és una eina de subsistència i una estratègia de supervivència. El llibre de l´Elisenda Belenguer té aquesta virtut.
Demana'l a la teva llibreria al preu de 18 euros
Etiquetes de comentaris: 1, l'Espurna, Memòria Històrica, Neus Català
Publica un comentari